SENTO CURIOSITAT-BONDIA : CARTA ALS REIS.

CARTA ALS REIS.

Estimats Reis Mags,

El Pare Nadal ja va passar per Andorra i va fer la seva feina, encara que a la seva llista hi duia sense dubte més “corruptes” que “criticadors”. O potser es que no existeix i els corruptes, com tenen més diners es compren ells mateixos els regals ?
De tradició es sabut que vosaltres viatgeu en camells i que de tornada aneu buits de càrrega. Tant sols us demanaré dues coses, una per l’anada i una altra per la tornada.

- La primera cosa, és el regal que m’agradaria rebre:
Desitjaria un “centre” de veritat, un centre que no vingués ni de l’esquerra ni de la dreta, ni de cap generació perduda. Un centre que no es basés en estratègies de dreta, en grups polítics que no saben on ficar-se, o en falses esquerres. Un ÚNIC centre amb persones, a ser possible, de centre.

- La segona cosa, és el que m’agradaria que us enduguéssiu en el vostre viatge de tornada, amb la demanda afegida de que l’any que bé no ho torneu a portar. I aquesta és una mica més extensa. Ja sé que no es gaire normal que la gent demani que us endugueu quelcom i no que ho porteu, però com anireu amb els camells buits tampoc costa tant i podeu aprofitar el camí de retorn, com fan els camioners.
Aquesta és la relació del que m’agradaria que us emportéssiu:

Tots els assessors nomenats a dit que tenim i que no ens serveixen de res, ni ens han servit mai. (Tots aquests van carregats de euros i obriran de ben segur un compte corrent als vostres bancs).
Tots els càrrecs, dits de “confiança”, en els que tant sols hi confien uns quants. (També seran uns bons clients dels vostres bancs).
Tots els que han fet aquests “nomenaments”. (Seran possiblement els millors clients dels vostres bancs).

Tots aquells, d’un grup majoritari, que ens han dut al “forat” on estem actualment.
Tots aquells, d’un grup opositor, que ens prometen treure del forat però que ja estant massa “vistos” i “apoltronats”.
Tots aquells, d’un grup minoritari, que han donat suport continuadament al grup majoritari i han ajudat a caure més encara dins del forat.
Tots aquells, d’un altre grup minoritari, que esporàdicament també han donat suport al grup majoritari o l’esquena al grup opositor, que també han aportat la seva contribució a engrandir el forat.
Tots aquells que no estant ni en majoria ni en minoria ni en l’oposició però que no han contribuït en res.
Nota : Tota aquesta gent pot caminar, no seran cap molèstia per als vostres camells, fins i tot tenen cotxe, que també es poden endur.

El que si m’agradaria que carreguessin els vostres camells és el següent:
Rotondes circulatòries innecessàries i carrils multiús prioritaris. Podeu muntar al vostre país un circuit amb un munt de “xicanes”.
Uns quants bus exprés. Solen estar amuntegats els matins a Sant Julià de Lòria. Ja tindreu també vehicles per fer carreres.
Alguna que altra escultura odiosa de significat imprecís. Al temps que retireu les rotondes, les escultures solen estar-hi incorporades.
Per les barreres de protecció podeu utilitzar els ferros del Tobotronc. Amb la llargada que té, penso que en teniu per a tot el circuit.
Tot de passada tindreu distrets en el vostre circuit a tot el personal que os haurà acompanyat en el vostre viatge.

A continuació també podeu carregar als vostres camells un munt de papers. Això ja no pesa tant i suposarà menys molèstia :
Assessoraments i estudis de cost econòmic molt elevat i de baixa importància o credibilitat.
Projectes faraònics absurds que farien el forat encara molt més gran i no aportarien absolutament res.
Previsions de compra de objectes varis, frescos i altres que no ens podem permetre ni ens serveixen de res, que no sigui omplir els projectes abans esmentats.
Lleis que ningú o que gairebé ningú coneix ni compleix.
Pressupostos varis que ja sabem que no tindrem en compte.
Impostos indirectes i impostos directes encoberts.
Pagaments a l’ombra.
Tots aquests papers ja no els necessitarem per res i poden servir per fer coixí en les barreres de protecció del circuit.

Tot això els que quedaríem no ho necessitem, no us preocupeu doncs per haver-ho de tornar a portar. I tot sigui dit de passada, viurem molt més be i molt més tranquils i ja no us molestaria més.

Moltes gràcies.
BON ANY NOU.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA CARTA AL PARE NADAL

CARTA AL PARE NADAL.

Estimat Pare Nadal :

Em dic Miquel, i reconec que aquest any no m’he portat gaire bé, criticant a tothom a tort i a dret. Vaja, que no he fet gaires amics darrerament, i no sé doncs si em mereixo algun regal.

Abans de començar el teu repartiment de regals pel nostre país, anomenat Andorra, m’agradaria que comprovessis la teva llista. I si en aquesta llista hi figura alguna de les persones que et descriuré a continuació, potser sí que jo també em mereixo que em tinguis en compte a l’hora de fer la teva entrega.

Verifica si a la teva llista existeix alguna persona que :

Ha utilitzat alguna vegada diners públics per al seu ús personal. Encara que després els hagi tornat, doncs aquesta és una excusa molt relativa.
Ha fet un ús fraudulent de diners públics o també privats. Vindria a ser el mateix abans exposat, però en aquest cas ni els ha tornat.
Ha destinat diners que són de tots, en el seu propi benefici.
Ha fet un ús indecent o impropi, dels diners de tots els andorrans o residents. I ja no parlo ara de frau.
Ha empleat els nostres diners en comprar o pagar “coses” innecessàries. Això més que frau, seria presa de pel.

Verifica també si hi ha alguna persona en la teva llista que no ha respectat degudament les lleis Andorranes.
O que, senzillament :
Ha fet un mal ús de les nostres lleis.
Ha fet cas omís de les lleis.
Ha fet les lleis a la seva mida.
Ha aprofitat de les mateixes en benefici propi.

Comprova si a la teva llista, hi ha algú que aprofitant el seu càrrec, n’ha fet un ús personal.
Ha menyspreat altres persones que figuren sota el seu mandat o càrrec.
Ha maltractat de paraula o fets a altres persones que estant sota el seu càrrec.
No ha respectat els seus compromisos.

Mira també si en la teva llista, trobes algú que ha atorgat càrrecs a dit.

Ha pagat per càrrecs o feines, molt més del compte.
Ha acceptat de bon grat favors, regals, favoritismes, compensacions... més elevades del que seria normal.
S’ha equivocat i no ho vol reconèixer .

Consulta la teva llista i verifica.

Si portes regals per als nostres Governants, per als nostre polítics.
Si en portes pels nostres Directors de departaments, assessors diversos, càrrecs de confiança, càrrecs “especials” ...
Per algú que ha votat lleis a canvi de favors o simplement, per fer la punyeta.
Per algú que ha fet pactes per perjudicar a altres.

Comprova també si a la teva llista hi figuren :

Maltractadors, lladres, violents, maleducats, insultadors, mentiders, expulsadors, estafadors, venuts, incompetents, aprofitats, ganduls, cercadors de “cadireta”, pilotes, traficants, comissionistes, prestanoms, dictadors, xulos, masclistes, caradures, jetes, imbècils, idiotes, indesitjables, impresentables, usurpadors, malversadors, gent de “malviure” ...

Si trobes alguna persona que compleixi alguna de les condicions que t’he exposat, afegeix-me a mi també a la teva llista i porta’m un regalet, n’estaré molt agraït.
Si no trobes a ningú que estigui “emmarcat” dins d’alguna d’aquestes condicions, aleshores vol dir que no existeixes. Si a Andorra no existeix la corrupció, tampoc pot existir el Pare Nadal.

Bones Festes.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA "INVERTIR A NATURLÀNDIA"

INVERTIR A NATURLÀNDIA.

Gairebé 10 milions de euros es el que demana el Comú de Sant Julià de Lòria dels inversors privats per tirar endavant el controvertit projecte de Naturlàndia.
De moment sense giny mecànic (telefèric o telecabina).
Per demanar que no quedi, que això es gratuït.

Si analitzem una mica la situació i fem un estudi de qui pot invertir en aquests moments, ens trobem :

Primer de tot, amb que la gran majoria de persones no està en condicions de invertir absolutament en res.
En principi, no podem parlar en aquest cas de inversors estrangers. El paquet amb el 49% d’accions, s’hauria de repartir entre les empreses i els veïns de la parròquia. El volum de possibles inversors queda ja molt reduït, però encara en podem imaginar uns quants.
De tots aquests restants, hauríem de descartar tots aquells que estant en contra del projecte. Al menys així ho hem d’entendre.
Encara ens quedarien segurament uns quants possibles inversors.
Aquests que queden, que si poden invertir, en principi hem de creure que no ho faran de qualsevol manera. Estudiaran degudament la seva inversió. Al menys això es el que faria la gent coherent, analitzant la rendibilitat de la inversió. I aquest anàlisi, ara mateix tant sols es pot fer sobre unes previsions, o sobre unes projeccions.

Segons les previsions del Comú Lauredià seria a partir del cinquè any que es podrien començar a repartir dividends.
Aquestes previsions son però al meu entendre massa optimistes.

A grans trets es preveuen uns ingressos al primer any de 3,7 milions, de 6,9 milions al cinquè any (un 86% de més) i uns ingressos de 9,5 milions al desè any (un 155% de més).
En canvi en l’apartat de despeses la previsió es de 4,1 milions al primer any, 5 milions al cinquè any (un 22% de més), i de 6,3 milions al desè any (un 54% de més).

Algú es pot creure realment aquest diferencial de percentatge entre ingressos i despeses ?
Algú es pot creure un negoci que passarà en deu anys d’un marge comercial del –9,6% al +34 % ?
JO NO.

Com a comparativa, valgui l’exemple de Port Aventura :
En un dels seus millors anys, el 2007, amb 4 milions de visitants, ingressant uns 200 milions de euros, el seu benefici va ser de 14,8 Milions. Un 7,5 % de marge. Molt lluny del 34 % previst a Naturlàndia.

Passem ara, a la segona part de la situació :

En total, el Comú espera aconseguir 10 milions de euros del sector privat per fer créixer com ha estudiat i ha anunciat el bosc lauredià. “Si no, no hi haurà parc d’animals. Naturlàndia es quedarà tal com està”, avisa el Conseller d’Urbanisme de la parròquia. És a dir amb el Tobotronc i prou.
Carai..., sona fins i tot a amenaça...
Cal recordar que tant el Consol Major com el Consol Menor, varen explicar exactament el mateix. El que no se es si està per escrit i signat en algun lloc. Encara que un d’aquests, van anar més enllà en les seves declaracions : “Un banc vendrà les accions, i si no es venen hi ha el compromís de que se les quedaran ells”.
Que bons que son en estratègia al Comú, o que dolent es en previsió algun banc... De quin banc es tracta ? Doncs a mi m’interessaria muntar una societat amb els seus diners.

Si els inversors son doncs prou intel·ligents, i jo penso que es així. No ens cal patir, el projecte de Naturlàndia ja està mort. Al igual que ha mort el projecte del Parc Temàtic a Escaldes i Encamp.

I si “gosen” des de el nostre Comú, continuar amb el projecte tant sols amb Capital procedent de les arques públiques. Aleshores, penso que els amics de la Rabassa tindrien més arguments per anar directament a fer una visita a la Batllia.

Si finalment, tot i aquest “modest” estudi de viabilitat, resulta que “si” troben inversors. Aleshores, poden estar segurs que al darrera del projecte existeix quelcom de més que un parc d’animals o un centre esportiu d’alçada.
Ara que..., en un hotel de luxe, jo tampoc invertiria ni un cèntim...
Que més hi ha ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-ENS HEM TORNAT BOJOS

ENS HEM TORNAT BOJOS ?

Es evident que la “crisi” econòmica afecta a les neurones de les persones “humanes”, per a aquelles que en tenen alguna, és clar. Les crisis econòmiques haurien d’afectar teòricament tant sols a les butxaques, però es veu que no es així.

D’una banda, venen a casa nostra, o els porten previ pagament, uns tècnics de prestigi i aquests ens diuen que som massa optimistes, que hem de ser pessimistes. A més de la crisi que tots patim hem de esperar que vagi a pitjor, com sembla que serà. D’altra banda, uns altres tècnics, també de renom, ens diuen que no n’hi ha per tant, que Andorra va bé, que és el moment de crear empresa i empreses. Que les persones emprenedores i molt intel·ligents han de saber aprofitar de la situació.

En realitat, tots nosaltres, les persones “normals”, no som ni optimistes ni pessimistes, tant sols mirem la nostra butxaca i fem el que podem, que en definitiva consisteix en “anar tirant”.

I com que anem tirant, escoltem, mirem i observem ...

I veiem que alguna cosa no acaba de “quadrar” en el nostre país, però no podem fer res més que mirar i aguantar. I això si, agafar unes “rabietes”.... Fins quant ? Potser fins les properes eleccions ? Potser fins molt més enllà de les mateixes ?

Tenim en curs unes mesures de reactivació econòmica que el mateix Cap de Govern va titllar de “inútils”, dient que no servien de gran cosa. I es va quedar tant ample. Al igual que amb algun que altre contracte s’ha quedat també tant ample.
Tenim una TV que no funciona, que no educa, que no informa, que no entreté, i no sé que més... Que genera unes pèrdues monumentals. En definitiva, que no val gran cosa, però que tots paguem. I paguem per la mateixa, una “pasterada” a un senyor que encara no sap ningú exactament que fa, ni quina necessitat teníem de contractar.
Tenim un assessor per al Cos de Bombers que cobra molt més del que assessora, doncs es veu que no li queda temps per a res més. Degut a que quant ha acabat de comptar el seu salari mensual per assessorar, ja ha de començar a comptar el següent salari mensual.
Tenim una “guerra”, que semblava aparcada, entre els funcionaris i el Govern per una miserable Mútua Laboral deficitària de “quatre rals”, i mentrestant blindem contractes milionaris a Ministres o Ambaixadors o altres. I blindem el que no sabem o potser no sabrem mai.
Tenim un deute de 500 milions de euros (un sopar, que dirien alguns “blindats”, milió amunt, milió avall), que els nostres bancs ens concedeixen amigablement i amb uns interessos molt baixos. I no parem de comprar “frescos”, muntar arxius, museus, parcs temàtics... Entre altres bajanades diverses, amb crèdits extraordinaris.
Fem “quadrar” els pressupostos amb diners que no entraran mai a la caixa, incloent-los com a ingressos extraordinaris. ( Es veu que diuen, de fonts ben informades, que ens retornaran uns diners, 90 milions de res, que ja hem pagat per un túnel i que nosaltres després els pagarem a 40 anys vista...).
Muntem impostos indirectes nous (de una acurada i elaborada creació), que ens haurien de solucionar l’economia, per canviar-los al poc temps de ser aprovats, per uns altres de diferents (de creació més senzilla. Haver començat per aquí, no creuen ?). Impostos, que la gran majoria de empresaris, no paga (tot dit de pas).
Fem i refem lleis, com aquell que fa mots creuats, i que gairebé ningú compleix. Feta la Llei, feta la trampa... ( diuen, o l’impagament de cap sanció).
Anem continuadament a fer el “fantasma” per tot arreu del món com si fóssim un país molt important i milionari.
Fem conferències, reunions, presentacions, xerrades, fòrums, cocktails, aperitius ... Donem premis de tota mena, com si anéssim “sobrats” de diners.
Muntem Partits polítics a cada parròquia, de tota mena i condició, amb descontents de tots els bàndols. Això sense dubte, farà unes eleccions molt divertides, al temps que absurdes i costoses.
...
Ens hem tornat bojos, o que ?
...
No. Al menys no tots.

Perquè tot això que he comentat i molt més no ho fem la majoria de andorrans o residents. Ho fan tant sols uns quants. Però aquests son els que manen, i altres que volen manar.

O potser si que ens hem tornat tots bojos. Uns per fer el que fan i altres per deixar-ho fer.

O potser tot plegat, es el que jo anomeno “passotisme”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA Un país on les lleis no servíen de gran cosa.

UN PAÍS ON LES LLEIS NO SERVÍEN DE GRAN COSA.

Hi havia una vegada ...

Un país on es feien un “munt” de lleis. De fet, pràcticament es feia una llei per dia i habitant. Un país on s’ideaven lleis de tota mena, perquè es veu que amb anterioritat no se’n havien fet les suficients. Havia estat un país, on es vivia tant bé que pràcticament no necessitava lleis. Fins que, tot de cop, es varen adonar que aquest país necessitava lleis, sinó corria el perill de anar-se’n a “norris” (a fer punyetes, vaja).

Per aquest motiu, existia també una mena de persones, anomenats “Consellers”, que cobraven el seu pertinent salari per fer les lleis i discutir-les en un lloc anomenat “Consell General”. A vegades, fins i tot pactar-les ( O se’n diu consensuar-les ?). (Val a dir que molts cops aquestes lleis no estaven del tot ben fetes, però això no servia de excusa pel que explicaré a continuació.)

Vet aquí però, que els habitants d’aquest país, dites lleis se les passaven automàticament pel “forro”. (vaja, que no les complien) : “Amb els anys que duem vivint així, i ara ens heu de canviar la nostra manera de ser i de fer ?” Deien ells ... “Aquí, l’única llei que val és la nostra terra i que ningú ens toqui res”, deien també. “I que ningú ens toqui lo nostre, faltaria més...”.

Aquest país, un país fictici, que no es pensi ningú que es tracta d’una realitat, rebia una mena de pressions externes, anomenades “països veïns” (son els països que es troben mes propers, perquè ens entenguem). I tot de cop es va veure en la obligació de fer una sèrie de lleis per intentar passar una mica desapercebuts i quedar bé amb dits països veïns ( I es que s’estaven posant d’un pesat ).

Dit i fet, es varen fer les lleis i es varen publicar en una mena de revista, més o menys setmanal, anomenada “Bopa”, que pel que es veu és de obligada lectura per a tots els habitants, nacionals o no (els que no la llegeixen no se’n adonen dels canvis existencials).

Una de les lleis feia referència a dur un control dels fitxers de dades de les empreses. Resultat : Tant sols un 5% de les mateixes varen declarar al “departament”, creat per l’ocasió, els seus corresponents fitxers.
Una altra llei, anomenada “de Societats” obligava a adequar els estatuts de les Societats a la nova llei creada per l’ocasió.
Resultat : Tant sols un 20% de les societats ho varen fer.
Una altra llei, anomenada “de Comptabilitat” obligava a tots els empresaris a dur una comptabilitat ordenada. “Això que vol dir ?”, varen dir uns quants ... Obligava també a dipositar uns comptes anuals en un departament anomenat Registre de comptes.
Resultat : Encara esta per veure, però serà de la mena : “Si home, i que més ?” (Diran segurament uns quants).

Tot de cop, aquest país fictici es va trobar amb una mena de “revolució”, els seus habitants se’n feien “creus”, estaven esverats, es trobaven en un estat de ansietat que no podien solucionar ni tant sols amb un “tranquimazin” diari.

Els habitants d’aquest país fictici varen reaccionar però a temps i varen analitzar acuradament la situació:
Quina sanció comporta cadascuna d’aquestes lleis ?
Que ens pot passar si no les complim ?
Qui ens perseguirà ?
Que passarà si passem de tot ?
(declaracions oficials).
Etc ...
Aquestes varen ser algunes de les expressions efectuades :
A mi, que m’han d’explicar ?
A mi que em volen ensenyar ?
A mi, me la “sua”.
(declaracions de bar o cafè de torn).

Val a dir que en aquest país fictici, i com a excusa o “perdó per a aquells que no volien complir amb el que deia una llei, existien aleshores :

Un deute reconegut, majoritàriament per impagament de taxes i impostos, de més d’onze milions d’euros. Corresponents a exercicis ja tancats.
Un saldo de deutors, a mitjans del 2008, de divuit milions de euros.
Tot això, sense comptar amb els deutes que ja havien prescrit.

En aquest país fictici, els empresaris aleshores varen decidir :
Passar “olímpicament” de les lleis. S’anomena “passotisme”.
Varen decidir també per exemple :
“Si no tinc cap sanció per no dur una comptabilitat ordenada, tal i com em “marca” la llei, si no rebré cap sanció si no diposito els meus comptes anuals. Perquè he de contractar un comptable ?” ...

Sort en tenim però, que aquest país, tant sols es un país fictici.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - TAULES DE TREBALL LIBERALS

LES TAULES DE TREBALL LIBERALS.

Hem va fer molta gràcia un article publicat al diari d’Andorra que feia referència a una recent reunió del Partit Liberal.
Després de 10 hores de reunió van arribar a la conclusió de que :
“El nou model fiscal centra el debat a les taules de treball dels liberals”.
“La discussió més intensa és la que ha de determinar la nova manera de recaptar impostos”.

I el que hem fa més gràcia no són les 10 hores de reunió, sinó els 14 anys de mandat. Si en 14 anys han estat incapaços de crear un model fiscal adequat, el que seria d’estranyar es que ho fessin en 10 hores...
Ens diuen ara que crearan un seminari per discutir exclusivament dels impostos, en el qual comptaran amb experts de fora del país.

Em cansa ja repetir-ho :
Els liberals no recorden que varen guanyar unes eleccions al 2001, tot afirmant que ells no posarien impostos. Abans d’acabar aquella legislatura ja havien creat els famosos impostos indirectes : ISI, IPI i IAC. Tampoc recorden que varen guanyar les següents eleccions, tot afirmant que ells no posarien impostos directes. Ja els han anunciat repetidament abans d’acabar aquesta legislatura, per exemple amb l’impost a les Societats.

Que inventaran ara, quant aquests experts de fora del país els diguin que també han de posar un I.R.P.F. ? Amb quina promesa electoral pretenen guanyar aquestes eleccions ? Potser amb la promesa de que ells no posaran mai un I.R.P.F., per aprovar-lo abans de que s’acabi la propera legislatura, també ?
Espero que siguin més clars aquesta vegada i no ens enganyin més amb el seu model fiscal. A banda de que dubto molt que ja puguin enganyar a ningú. I a banda també que ara, de models fiscals, ja no en queden gaires per inventar. I ja decidirà l’elector si els ha de votar a o no.

S’ha de reconèixer però la feinada que els espera als liberals, no es de estranyar doncs les reunions de 10 hores. Canviar el programa a cada campanya electoral du la seva corresponent feina. En aquest aspecte els Socialdemòcrates ho tenen millor, fent un copiar-enganxar del programa anterior, ja en tenen prou. Fins i tot els socialdemòcrates es podrien estalviar les mateixes reunions de la darrera campanya, amb els mateixos assessors i amb el mateix discurs.
Espero que no repeteixin també la mateixa llista electoral. De fet a més de un ja no el poden posar a la llista. El Cap de llista però, si que està repetit, i molt.
Tampoc es que vagin molt “sobrats” però, de caps de llista ni els liberals ni altres...

Tornant al tema de les taules de treball del Partit Liberal, no menys graciós resulta el fet de la nova taula liberal per al bloc social. Aquí ens diuen que també volen fer un gir.
Doncs ja seria hora, no ? Ara se’n adonen de que en matèria social tampoc han estat gaire encertats ? Perquè fer un gir vol dir canviar la manera de enfocar el tema. I aquí tinc de posar el mateix comentari. De veritat es pensen que ens els creurem ?
No sé si en aquest aspecte, el social, els assessors externs parlaran de sindicats, atur, vaga ... Ni quines recomanacions faran per la immigració i el treball. Tampoc sé però el cas que en faran els liberals d’aquestes recomanacions. No sé ni de bon tros quines noves mentides o si més no, invents, ens posaran en el seu programa electoral.

Si aquestes 10 hores de reunió, que diuen varen ser intenses, serveixen per adonar-se de que tots aquests anys ho han estat fent molt malament, serveixen per adonar-se de que han dut el país a una situació molt complicada, benvingudes siguin. Si tant sols serveixen per intentar fer creure al elector que faran tot allò que no han fet i que dubto molt pensin fer, tant sols ells hauran perdut el temps. L’elector tant sols haurà perdut la paciència.

O potser serà que s’han adonat realment de que tant en el tema fiscal com en el tema social, no van per al bon camí. I que per guanyar les properes eleccions no n’hi ha prou enganyant ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT BONDIA - DIPÒSIT DE COMPTES

DIPOSITAR ELS COMPTES.

La Llei de Comptabilitat (Llei 30/2007), que no entrarà en vigor fins al proper mes de Gener, va ser aprovada però ja fa gairebé un any, concretament el 20 de Desembre de 2.007 i publicada un mes després al Bopa.
Onze mesos es doncs el temps que ha tardat la C.E.A. (entre altres) en queixar-se per haver de dipositar els comptes de les empreses al Ministeri de Finances o al Registre de Societats. La llei ja deixava al seu moment ben clar, que per facturació igual o superior a 100.000 euros existia l’obligatorietat de dipositar els comptes.

En tot aquest temps no ha llegit la C.E.A. la Llei ?
Ningú s’ha preocupat fins ara de que li puguin mirar els comptes ?
Perquè ens despertem tots sempre a darrera hora ?

Les explicacions que ha donat el President d’aquesta Confederació Empresarial Andorrana, per pretendre que ara es canvi la Llei m’han semblat totalment fora de to, ambigües, ingènues i absurdes. Impròpies totalment d’un President i mancades completament de coneixement empresarial, comptable o econòmic. Fins i tot mancades d’altres tipus de coneixement. Quina representació empresarial pot oferir aquesta persona ?

Explicar que el dipòsit de comptes pot suposar una manca de confidencialitat es un insult als funcionaris i empleats de tot el Ministeri de Finances i del Registre de Societats. Val el mateix comentari pel Conseller de RES DEFINIT: “es tem que la informació vagi a parar a un lloc públic”.
Vostè hauria de ser una de les persones que vetllin perquè no hi hagi aquest temor, doncs vostè la va aprovar la Llei.

Insinuar, com va fer l’esmenta’t President, de que un Ministre pot aprofitar la situació obtenint informació, per afavorir els seus negocis hotelers quant ja no sigui Ministre es un insult directe a algun Ministre ? O es simplement un desconeixement total de com funcionen els dipòsits de comptes en altres països ? O es solsament un intent de continuar amb la manca de transparència, amb el secretisme ?

Dir que els empresaris hauran d’anar a Govern carregats de documentació es un desconeixement total de la Llei i del Reglament del Pla General de Comptabilitat. El Director de la C.E.A. no ha llegit ni la Llei, ni el Reglament, o simplement no en té ni idea.
El balanç, el compte de pèrdues i guanys, i l’estat de canvis del patrimoni net, són tres fulls. La memòria (depèn del “rotllo” que hi vulguem posar), difícilment més de 2 o 3 fulls. I l’estat de fluxos d’efectiu (per qui l’hagi de fer), un full més. Tot plegat cap dins de una simple carpeta. (No es com el pressupost de Govern, que s’ha de portar en carretó).

Una altra cosa seria que el Director de la Confederació ens digués que a altres països l’obligatorietat de dipositar comptes existeix únicament per les Societats anònimes, de responsabilitat limitada ... essent potestatiu el dipòsit de comptes per als empresaris individuals. Aquí, un cop més som mes papistes que el Papa.
Si el President hagués fet aquest comentari, estaria d’acord amb ell.
També estaria d’acord si ens digués que aquest “topall” de facturació de 100.000 euros és un mal “apanyo” de la Llei. Una Llei que per cert tots els Grups van aprovar.
Però enlloc de dir això ens parla de una suposada manca de secret professional.

Ens explica també el President de la C.E.A. fent referència al canvi dels mòduls dels impostos indirectes (ISI i IPI) per un únic mòdul sobre la facturació, que es una feina molt “feixuga”. Calcular els impostos repercutits menys els suportats (via directa)... O calcular la facturació anyal (via objectiva) ... farà, ens diu aquesta persona, que els empresaris hagin de contractar comptables amb el cost addicional que això els suposarà.

Un altre cop, demostra un desconeixement total de la matèria en qüestió.
Doncs tant sols caldrà que els empresaris es comprin una calculadora, si no la tenen ja.

Resumint :

Que a Andorra tenim una mentalitat molt tancada, que som desconfiats per naturalesa, que no som transparents, que no confiem amb el nostre Govern, que volem pagar els mínims impostos possibles, que estem acostumats a fer el què ens “rota” ...
Tot això i més, ja ho sabem tots.
Però que una Confederació Empresarial Andorrana pretengui continuar sempre igual, amb el secretisme, això no ho sabíem.
Val mes que es dediquin doncs a fer el que han fet sempre fins ara : muntar conferències per a rics, defendre sempre al gran patró i al gran empresari. Qui ho vulgui així ja els pagarà de ben segur la corresponent quota d’associat. Qui no ho vulgui així, que “passi” olímpicament de la C.E.A.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-SUM, BOMBERS I ALTRES FETS.

SUM, BOMBERS I “ALTRES FETS”.

O dit d’una altra manera : el Cos de Bombers i el Servei Urgent Mèdic. L’ordre dels factors, no altera en cap cas el producte. Tant sols altera la factura. Els “altres fets”, ja es un tema a part.

No vull entrar en aquest escrit a valorar qui ha de fer un servei de transport (ambulància), o qui no. Si s’ha de tornar el servei d’ambulància al cos de bombers, o no. Ni vull parlar de possibles privatitzacions del Servei, ni de si algú dorm o no a la feina. Ja se n’ha parlat i se’n parlarà molt i tampoc és el cas, avui.
Vull parlar de tot el Servei d’urgències en general. I al meu entendre, explicar que el Servei d’urgències ha de ser conjunt des del moment que es rep una trucada d’emergència. No sols un conjunt de persones, sinó també un conjunt “d’altres fets”.

En el meu cas així va ser-ho quant els vaig necessitar, un conjunt de persones. Un conjunt de professionals, que no sé per quina raó algú ha volgut en alguna ocasió desprestigiar o enemistar.
I segur que si els torno a necessitar un altre cop, així tornarà a ser. El que seguirà fallant seran segurament els “altres fets”.

Explicacions sobre el conjunt de persones:

De sobte, a la meva habitació va aparèixer molta gent, jo gairebé no els veia, però sabia que eren molts. Cadascú tenia la seva funció i la feia a la perfecció, amb rapidesa i professionalitat. A mida que recuperava la meva “atenció” veia efectivament que hi havia moltes persones. Però personalment, no em sobrava ningú al meu costat. Al contrari, cadascú feia la seva tasca i en un moment varen tenir la situació controlada. Això pot comportar la salvació d’una vida.
Els metges van fer la seva feina, els recordo més ja que varen estar mes estona al meu costat (a casa, a l’ambulància i a urgències). Els bombers també varen fer la seva feina, aquesta potser més “bruta” per anomenar-ho d’alguna manera (baixar una persona per unes escales no es tant senzill com pot semblar, encara que no pesi gaire com jo). Hem sap greu no recordar els seus rostres (no em trobava encara massa “fi”), i ja un cop a dins el vehicle del SUM, ells ja no intervenen, pel que no els vaig tornar a veure. I això no vol dir que no els estigui igualment agraït.

Voldria aprofitar doncs aquest escrit per donar les gràcies tant als membres del SUM, com als membres del cos de bombers per fer sempre la seva feina, tal com ha de ser, deixant sempre de banda els problemes, enrenous, crítiques i altres... que en cap moment afecten el seu comportament amb els pacients i afectats.

Les persones funcionen, el servei d’urgències funciona. Podem estar tots contents.

Hi ha altres coses però que no funcionen. Son els “altres fets”.

Es intolerable que disposem d’un servei ràpid i eficient, però que quant el truquem no puguem explicar en molts casos, amb claredat on vivim, amb el que podem perdre uns minuts que podrien ser “vitals”. I no podem fer-ho, degut a la mala senyalització del lloc on vivim. La mala o nul·la organització dels Comuns en identificar correctament totes les cases, carrers i vivendes. A l’any 2.008, gairebé 2.009, no podem estar encara amb adreces sense número, carrers sense nom, entrades privades sense identificar, cases amb el nom del propietari, urbanitzacions privades sense identificació...
No podem esperar un servei urgent i eficaç, si quant efectuem la trucada d’emergència, no podem explicar amb claredat on residim (claredat vol dir, nom del carrer i número).
Resulta que molts cops truquem als metges, als bombers, als policies... o a qui sigui ... I aquests han de buscar on es troba l’origen de la trucada: la casa de “cal pepito”, la carretera que va a la “vila de cal dallonses”, el camí que porta a la casa de “cal tal i tal” ... per posar qualsevol nom.
Aquesta es moltes vegades, la mena d’adreça que senten els que ens han de venir a ajudar.
Aquesta mena d’adreces pot costar un temps preciós i fins i tot, costar la vida a algú.

Penso que si hem trigat tant en confeccionar uns plans d’urbanisme, hauríem de posar nom a tots els carrers i número a totes les cases, per molt que puguin haver-hi urbanitzacions privades, carrers privats i camins privats. Ja no som quatre gats a Andorra, i sabem com fa uns anys on viu tothom. I ens poden trobar en que potser no tindrem a ningú a la vora que pugui sortir a la carretera per explicar als serveis d’urgència, on es troba ubicada l’urgència en qüestió.

A qui pugui interessar,
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-FIRES I FIRETES

FIRES I FIRETES.

Sant Julià de Lòria, es sense dubte la Capital per excel·lència de les fires i firetes del nostre país, Andorra.
Tenim la Festa Major (“farra” a dojo), la Vila Medieval (la millor de totes, sense discussió), la fira de les ofertes (aquesta, amb més pena que glòria), la Festa de la cervesa (visca la gresca i el beure), la de Santa Llúcia i la del Roser (tradicionals les dues), la fira de la Primavera (obligada per motius electorals), també degustacions vàries (amb menjar gratuït, que sempre funciona, o no tant gratuït), com Aliment-tast, la dels vehicles d’ocasió (un negoci com un altre, res a objectar), la fira balear (quina pena que feien, es morien de fàstic els pobres illencs), el Congrés de Màgia (festa VIP, per sibarites) ... I un ampli etcètera de fires i firetes (que ara mateix ja ni recordo), algunes amb més èxit que d’altres, i totes amb una participació (segons fonts Comunals) que no la té ni la mateixa fira d’Andorra la Vella ...

Oi que sona molt bé, de cara a la galeria ?

Tot plegat hauria d’aportar vida a la parròquia, visitants, reactivació del comerç ... En principi, per això es fan, o no ? I no vull dir que en moments molt puntuals no sigui certa l’afirmació.
N’aporta però, realment sempre de benefici a la parròquia ?
La veritat és que ja no ho sé ( a vegades si, encara que la majoria de cops no). Ara mateix, he de dir que ja no m’importa gaire. Estic caient jo també en el “passotisme” Liberal, encara que no ho sigui.

Passem a la realitat de la situació a Sant Julià de Lòria :

Tot de cop (parlo tant sols per mi), et despertes un cap de setmana qualsevol, sense fireta de torn, i baixes a fer un tomb pel poble. No hi ha absolutament ningú (i quant dic ningú, vull dir ningú).
On està tota la gent ?
Els aparcaments es troben completament buits, a les terrasses “autoritzades” dels bars, les taules estant buides. On ha anat tothom ? Aquí existeix quelcom que no em “quadra” (al menys, no del tot).
O potser es que no hem (han) sabut fer bé “les coses” ?
Sempre em trobo la mateixa “escassa” gent i sempre al mateix lloc. Fins i tot, penso que ja ens saludem amb “complicitat”, sense paraules, però que en realitat sembla ja un : “què hi farem, es el que hi ha...”

Per entendre millor la situació, els convido a fer un tomb virtual pel meu poble, Sant Julià de Lòria :

Sortim de la part baixa, entrada pel sud de la parròquia.
En obres actualment (en diuen : eixamplament de la carretera del nou vial, en realitat : serà un Mcauto ? ).
A continuació, cases velles i a mig “derruir” (abandonades).
Passem pel centre de la vila, ja que si enfilem l’avinguda Francesc Cairat, aviat haurem acabat el recorregut, i espetegarem directament a la sortida de la Vila.
Arribem al poc a la Plaça Major, tot tancat, tot en un estat de ruïna total.
Tranquil tothom... (que no s’esveri ningú, es que hi ha un projecte Comunal en curs. Per quant ? ). I afegiria : Val, i què ?
Seguim pujant i contant botigues i comerços tancats. No perdre el compte es fa difícil. Es cert que trobem algunes obres en curs (això ja m’està bé, encara que sempre siguin dels “mateixos” propietaris), també trobem edificis que ja s’han venut (aquests, gairebé tots son del “mateix” propietari).
Tristor i més tristor, tot plegat.

Arribem a la plaça de la Germandat : una plaça adequada perfectament a la Festa Major i a res més (a banda de jugar la nostra “canalla” a la pilota, fer voltes amb patins, amb bicicleta... degut a que no tenen on anar, els hem deixat sense llocs adequats o amb llocs allunyats i d’accés molt perillós).

Seguim pujant... a continuació trobem que algú molt optimista s’ha atrevit a obrir algun que altre negoci en aquesta zona (els desitjo que tinguin molta sort, de bona fe).

De sobte, trobem una benzinera al bell mig de la població.
No em preocupa, dubto que duri molt de temps (de fet, ja no hauria de ser-hi). Ens trobem de cop al punt neuràlgic de Sant Julià : la plaça Lauredia (sense font ni estàtua, però amb una caseta d’informació Naturlandenca). En aquest punt, la vida s’anima (de cotxes i camions, es clar). Es el “caos” del país, l’explicació del perquè del “SI” al nou vial, l’explicació també del perquè al “NO” del nou vial.

Uns metres més amunt trobem l’invent dels nostres governants : la carpa de les “fires i firetes”. La reactivació econòmica de la vila, la salvació, la “mare dels ous” de la economia Laurediana, el centre de totes les activitats de resurrecció de la vila. En realitat però, la tapadora a les inversions que es fan i es faran uns quants quilometres més amunt, en Tobotroncs i Naturlandies. Un embalat que fa mal als ulls de qualsevol turista, però que serveix per posar-hi una fira de tant en tant i fer veure que s’està treballant també en el centre de la parròquia. TOT PLEGAT, UNA PENA...

Xino, xano (en el nostre passeig virtual) ...
Hem arribat al “Bronz”, la zona que els nostres Governants no voldrien que existís però que físicament existeix, es troba allà, i no es pot eliminar (encara que sembla perfectament que es pot ignorar). Sense aparcaments, oblidada i abandonada. Però això si, amb un munt de persones que hi viuen, amb un munt de bars que treballen, i fins i tot amb festa major pròpia. O no ? Carai, aquest any no l’he vista ...
Passem ràpid aquest barri, diuen que el “Bronz” es perillós...
Personalment, hem resulta mes perillós passar per davant del Comú, o fins i tot, entrar-hi (em dona com una mena de “yuyu”).

Arribem finalment ja a la sortida del poble : les Arades. Lloc molt concorregut en èpoques llunyanes. Actualment, una benzinera tancada, l’aparcament nul, una rotonda penosa i perillosa, i altres “coses” més, que ara no tinc ganes de explicar.

Ja hem sortit finalment de Sant Julià de Lòria. Amb cues de cap de setmana o sense, però ningú ha aturat el seu vehicle, salvat els que vivim en la parròquia.

Es que avui no hi havia cap fireta.

Un altre dia serà.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA- LA QUARTA VIA.

PERQUÈ NO HA FUNCIONAT LA QUARTA VIA ?

Semblava en principi un projecte engrescador, amb persones competents, preparades, no “cremades” (al menys alguns, no darrerament) i animades. Encara que ja s’intuís que el grau d’implicació no era (o no podia ser) del tot suficient per figurar en primera línia (per dir-ho d’alguna manera, per molts es tractava d’un sopar amb companys, tant sols es un sopar).

Bromes a banda, sincerament no crec que:

“Es tractés de començar la casa per la taulada.”
“Es veiés a venir des del principi el fracàs de l’intent de constituir el que s’ha anomenat com a quarta via”.
“S’hagués donat la sensació de que un grupet de persones s’havia volgut erigir en una mena de salvadors de la mare pàtria andorrana.”
Tal com deia la editorial del diarimés Andorra, del dia 23 de Octubre.
(Val a dir també que l’editorial del mateix dia del periòdic d’Andorra era d’un estil idèntic i de comentaris similars.)
Perquè serà ???

Penso que es podia, i encara es pot, aconseguir un consens anterior a les eleccions i crear un grup de persones que no es dediquin a fer la “guerra” amb altres grups, sinó que es dediquin a buscar solucions. Trobar la gent necessària, vingui d’eon vingui, però amb ganes de trobar solucions. He dit el mateix ja moltes vegades... I no penso que sigui començar la casa per la teulada, sinó ganes de solucionar una mala situació econòmica, social, i sobretot una molt mala situació de persones que estant manant i fent i desfent al seu lliure i propi interès.

El problema penso que ha estat precisament en la busca d’aquest consens amb persones que no s’han volgut implicar, que han volgut donar suport però al mateix temps quedar al marge, pels motius que sigui.
El problema ha estat també, en el de trobar que moltes persones no el volen, el consens. I aquí es on penso que s’ha trencat tot.
Moltes persones no volen que se’ls tregui el seu estatus de “aquí mano jo perquè fa més temps que m’hi dedico”.

La persona que havia de liderar, “o potser no”... la anomenada quarta via ha trobat, en primer lloc la manca d’implicació de les persones que ell havia considerat com a molt importants. En segon lloc, la oposició d’algunes persones que es fan dir de centre però que representen realment la dreta més rància, ja que no permeten que ningú els passi al davant, que es creuen molt importants a casa seva.

Alguns membres de CDA, per exemple, no volen o no saben reconèixer que ja són passat i que el futur es mou per un altre camí. Que el centre no son ells, precisament. Es un projecte que està acabat, que ha tingut el seu pes específic en moltes decisions al Consell general, però que ja es història. Val a dir el mateix per Segle21.

Crear un nou partit, la UNC, des de la postura del descontent del PLA, del ressentit del PLA, per molt que s’hi afegeixin persones d’altres grups polítics, fa mal als ulls dels electors. La entrada, ja és de per si dolenta. I ningú hi pot veure en aquesta “moguda”, el famós centre. Centre de què ?

Que passarà ara amb tots els que han quedat “penjats” de la quarta via ? S’afegiran a la UNC ?
Que faran els distints grupets parroquials que ja es varen manifestar en les darreres Comunals ?
S’afegiran a la UNC ?
Que passarà amb RD (Res definit) ?
S’afegirà a la UNC ?

Molts interrogants ?

No poso cap interrogant als Verds i a la UNP, doncs ja han anunciat que van pel seu compte i arribaran on arribaran. Al meu entendre, enlloc.

Més interrogant em dona la postura actual del PLA, que sembla no voler guanyar aquestes eleccions Generals. Em dona l’impressió de que no tenen cap intenció de guanyar-les.

Tampoc es massa d’estranyar, amb el desgavell que han generat en aquests anys, amb la caixa tant buida que han deixat, amb pagaments futurs que ningú podrà assumir (vegis, pagaments a l’ombra), amb escàndols continuats que la gent sembla haver oblidat, amb despeses innecessàries, amb un munt d’assessors molt ben pagats, amb contactes “blindats” que ningú podrà “desblindar”, amb el funcionariat en contra ...

Deixarà tot plegat via lliure al PS ?
Sincerament, espero que no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-OBLIGADA COMPTABILITAT

L’OBLIGADA COMPTABILITAT.

Tot passejant pel carrer observava els petits comerços, bars restaurants... I pensava : Duen la seva comptabilitat ? Portaran el proper any una comptabilitat ordenada tal i com diu la llei ?
Com que tenia els meus dubtes, vaig decidir començar a preguntar-ho als propietaris, vet aquí algunes de les respostes:

- Comptabilitat, que es això ?
- Jo no tinc cap societat, no he de dur cap comptabilitat.
- Quina comptabilitat ? Jo no ho necessito.
- A mi no em cal, tinc un negoci molt petit.
- Comptabilitat jo ?, si home i que més ?
- Jo no he de dipositar comptes, per tant no la duré.
- A mi que me l’ha portin ells (pel Govern), si volen...
- Només em faltava dur una comptabilitat...

I moltes altres respostes del mateix estil.

La conclusió es doncs que molta gent no complirà la llei de comptabilitat, que en el seu article 1 ens parla de l’obligació per a tots els empresaris de dur una comptabilitat ordenada i adequada al seu negoci.
I quant diu tots es refereix a tothom, grans i petits, siguin societats o no.

També em trobo amb d’altres empresaris que si han sentit parlar de la llei, que saben que a partir de l’any vinent estaran obligats a dur una comptabilitat i que em transmeten la seva preocupació i em demanen que han de fer. Aleshores el problema es el cost de dur la comptabilitat i si ells mateixos la poden dur. La cosa es complica en aquests cas, perquè molts no poden pagar el que val tenir un comptable, encara que tant sols sigui a hores i tampoc estant capacitats per a dur-la correctament ells mateixos tot i el seu afany de complir la llei.

Si analitzem la situació, ens trobem amb que durant tot l’any 2009 no passarà absolutament res, tant pels que duguin la comptabilitat com els que no la duguin, tot i l’obligació a partir de l’u de Gener del 2009.
Acabarà l’any i els que duen la comptabilitat faran els tancaments corresponents, els que no la duen faran simplement el canvi d’any i menjaran també el raïm.
En els primers sis mesos de l’any 2010 alguns dipositaran els comptes ja sigui en el registre de societats, ja sigui en el registre de dipòsit de comptes habilitat pel Ministeri de Finances. I molts altres no dipositaran res en absolut.
Que farà aleshores el nostre Govern ?

Doncs de moment, anotarà en una llista de “nens dolents” tots aquells que tenen un registre de comerç i no han dipositat els seus comptes.
Tot seguit haurà d’analitzar que en aquesta llista hi ha empreses que no han facturat mes de cent mil euros l’any i no estant doncs obligats a dipositar els seus comptes.
Com sabran quines empreses han de eliminar d’aquesta llista ?
Aquí penso que es troba el problema principal de la Llei de comptabilitat. Al posar aquest topall de 100.000 euros per dipositar o no els comptes, es on penso que s’ha comès el gran error. Com podran controlar les empreses que superen aquest topall ?
El nostre Govern haurà de entendre doncs que tots aquells que no han dipositat els comptes facturen menys de cent mil euros ? Haurà de controlar-los un per un ? Demanarà als bancs informació ? Enviarà inspectors a totes les empreses ?
No en tinc ni idea.

No s’acaba aquí el problema. Encara que Govern pogués identificar que totes les empreses que no han dipositat els seus comptes facturen efectivament menys dels cent mil euros esmentats, com podran saber si aquestes han dut adequadament la seva comptabilitat, tal com obliga la llei ? Ens enviaran a tots al Batlle (suposo que primer, un inspector) a casa nostra per fer les comprovacions ?
Impossible.

Es evident que hem fet quelcom malament. I aquesta llei de Comptabilitat portarà cua, molta cua. S’hauran de fer moltes modificacions a la Llei. Potser hauran de nomenar un departament d’inspectors i habilitar-los a fer inspeccions. Potser hauran d’eliminar el topall dels cent mil euros. Potser hauran de permetre que el micro empresari (ja no parlem de petit empresari), no tingui l’obligació de dipositar els seus comptes, o no tingui l’obligació de dur la comptabilitat.

En definitiva, penso que la Llei de comptabilitat va encaminada a la Llei d’impostos a les Societats. Però de cara al petit empresari que no es una societat no va encaminada a res.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-LES ACABALLES DE R.D.

LES “ACABALLES” DE R.D.

Un conegut meu de la parròquia de Sant Julià de Lòria, de tendència política bastant diferent a la meva, anomenava R.D. (Renovació Democràtica) com a RES DEFINIT.
Aleshores la formació es trobava integrada dins l’Alternativa, encara que a les Generals formava el seu grup independent. Mai he entès el perquè de tot això. Deien que volien saber el suport popular que tenia la formació. Ja ho varen comprovar: gairebé gens ni mica, cap Conseller. Els pocs vots que varen obtenir es van trobar molt a faltar a les files socialistes. Una mala gestió de tots plegats sense mena de dubte. Aleshores vaig començar a entendre les paraules : RES DEFINIT.
Vet aquí que en una parròquia, Escaldes, varen obtenir de “rebot” un Conseller (amb l’Alternativa, es clar).
Uns anys mes tard, en un altre “rebot” varen obtenir un segon Conseller, aquest gràcies a la prepotència del Partit Socialdemòcrata.
Al mateix temps, i continuant amb l’Alternativa van aconseguir entrar fins i tot al Comú d’Andorra la Vella abans dels suposats problemes de “transfuguisme”.

Ara en les seves “acaballes” pel Consell General, doncs penso que no obtindran ni un sol Conseller en les properes eleccions, m’han acabat de convèncer de que efectivament de Renovació no en tenen res, de Democràtica, tampoc. Però de RES DEFINIT, això ho assoleixen al cent per cent.

Senyors de R.D. :

La seva abstenció en la votació per al crèdit extraordinari per la variant de Sant Julià de Lòria va mes enllà d’un càstig al Partit Socialdemòcrata, molt mes enllà d’una “clatellada” al senyor Jaume Bartumeu, molt mes enllà d’un voler sortir a la foto en les seves “acaballes” polítiques.
Vostès saben perfectament que a Sant Julià de Lòria no hi tenen absolutament a ningú, ni hi pinten absolutament res. La seva aportació en dos eleccions Comunals i unes Generals ha estat totalment nul·la. Personalment, encara estic esperant la gent que prometien en cada campanya. No vaig viure la darrera Comunal a l’alternativa però sé perfectament que tampoc varen aportar ningú.
El seu “sobtat” interès per la parròquia de Sant Julià, tot de cop, i precisament quant CDA ja s’havia posicionat amb la postura de Segle 21 es un insult a tot el país.
Els seus “suposats” experts que han estudiat el projecte de desviació son un insult a tota la vila de Sant Julià de Lòria. Incloent fins i tot a tots aquells que volen la desviació tal com s’ha aprovat.
Amb un projecte de RES DEFINIT i en les seves “acaballes” vostès han volgut ser importants i fer-se veure i han trobat l’ocasió oportuna en el darrer moment.
I no volen que se’ls titlli de “culpables” de la situació. Ara ens diuen que el “problema” no es seu. Es clar que els 42 milions, o el que acabi costant la variant ni els posaran vostès, ni estaran en el Consell General quant es trobin a faltar.
No els donaré però totes les culpes a vostès, massa importància els atorgaria.
El que si no els perdonaré es que no han acabat mai de definir el seu projecte, que no han estat capaços de anar mai mes enllà de la seva parròquia de Escaldes. Que han tret profit del Partit Socialdemòcrata quant els hi ha interessat, l’han abandonat quant ja no els servia i han intentat pactar mentrestant amb altres grups.
I de tot això, la mateixa “culpa” que vostès la te el mateix Partit Socialdemòcrata. Amb la diferència de que aquest si que esta ben definit. En una única persona, però ben definit.

Hem queden encara uns quants mesos de veure’ls “passejant” pel Consell General, ocupant la seva “cadireta”, i segurament disposaran encara d’alguna ocasió de dir la seva, de fer-se veure, de sortir a la foto, i potser també fins i tot de decidir quelcom i treure pit.
Tinc la satisfacció però, que passat aquest temps vostès “desapareixeran” de l’àmbit del Consell General, i fins i tot m’atreviria a dir de l’àmbit polític.

Moltes gràcies per al seu “sobtat” interès per la meva parròquia, però NO CALIA. Ja en teníem prou amb el PLA i la UL.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA 07/10/08 BLOGS A LA BAIXA

ELS BLOGS HAN DECAIGUT.

“En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Blog en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.”

Amb aquesta frase acabava un escrit al Desembre del 2006 en aquest mateix diari. Ha passat tant sols 1 any i deu mesos i desgraciadament, ja no puc opinar el mateix. Al menys pel que fa referència a un dels blogs d’Internet mes “famosos” al nostre país.
Es tractava d’un blog de caire mes aviat polític on s’opinava i fins i tot s’aprenien moltes coses o temes importants.
Actualment es un lloc on tant sols s’insulta, s’amenaça o es fa “mofa” de problemes físics d’algunes persones o tendències sexuals. Segurament per aquest motiu ha perdut un munt de entrades i comentaris, i ha perdut també tot un munt de “opinadors”. Una llàstima, doncs el trobava força interessant.
Val a dir que es va crear un altre blog, de característiques molt similars, amb un nom molt similar, però desgraciadament va pel mateix camí que l’altre, sinó pitjor.

Per sort no tots els blogs son del mateix estil i a Catalunya per exemple esta farcit de blogs molt bons i de temes molt distints. I els millors al meu entendre son aquells blogs personals, en els que l’autor es limita a expressar la seva opinió sobre el que li ve de gust en un moment determinat.

Per sort també, a Andorra no tots els blogs son de l’estil dels comentats anteriorment. Encara que no hagi citat en cap moment el nom dels blogs en qüestió, els entenedors ja sabran perfectament de quins blogs parlo. Aquest es un missatge doncs dirigit tant sols a uns quants, o potser molts.

Com que no vull crear pessimisme entre els internautes, o millor dit, entre els blogaires o afeccionats als blogs d’Internet:

M’agradaria convidar-los, si tenen la afició internauta, a visitar la següent adreça:

http://blocairesdelpirineu.com/

Hi trobaran no un sol blog, sinó un conjunt de blogs, amb enllaços tots ells a altres, tant o mes interessants.

No pretenc aprofitar-me del Bondia i fer publicitat gratuïta, doncs els blogaires no en traiem absolutament cap benefici dels nostres blogs, al menys, benefici econòmic...

Tant sols m’agradaria que la gent accedís a llegir opinions diverses sobre molts temes en general. I no tant sols el que surt publicat als diaris, el que diuen a la televisió o a la ràdio, o el que expliquen els nostres governants i polítics andorrans. Sinó en sentiments o pensaments personals, de gent que segurament ni coneixen, i que potser no arribaran mai a conèixer, però que tenen quelcom a dir i ho diuen.

Aquesta es la nostra declaració de principis :

Blocaires del Pirineu és una plataforma de blocs que té com a objectiu compartir experiències i estrènyer els llaços de comunicació a tot el territori pirinenc.
Els blocs que la integren no han de ser necessàriament de temàtica estrictament pirinenca. De tota manera, aquesta plataforma és una eina de difusió de la cultura i la realitat pirinenques, que també es pot promoure mitjançant activitats organitzades pel col·lectiu.
La llengua vehicular de Blocaires del Pirineu és el català, sense que això signifiqui el menysteniment de cap altra.
Blocaires del Pirineu és neutral i no respon a cap finalitat política, sectària o lucrativa.
Les persones que en formen part accepten no utilitzar Blocaires del Pirineu per difondre informació que sigui contrària a la legislació en vigor o als principis generals d’ètica (com la pornografia infantil, contingut xenòfob, la suplantació de la personalitat, difusió de correu escombraria o virus, entre d’altres).
Cada blocaire del Pirineu assumeix a títol personal la responsabilitat dels continguts propis del seu bloc.
Totes les persones que en formen part s’han d’identificar amb nom i cognom davant la resta de membres encara que mantinguin l’anonimat dins el seu bloc.
La informació relativa als membres de Blocaires del Pirineu no es pot utilitzar sense el consentiment explícit dels interessats. En cas contrari es portaran a terme les mesures oportunes.

Facin la prova, entrin a llegir-nos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-TINC UNA FOTOGRAFIA

TINC UNA FOTOGRAFIA.

Al meu dormitori, just a sobre el capçal del llit hi ha una foto del dia que em vaig casar. Fins aquí res de especial, molta gent també la te. El que si es especial es que al fons i una mica difuminat apareix una font, una escultura d’una dona que fa les funcions de font decorativa. Tot envoltat d’un petit jardí.

Al llarg dels anys he pogut observar com gairebé tots els enllaços matrimonials que s’efectuen a Sant Julià de Lòria, en sortir de l’església o del Comú, tant si val, arrenquen la caravana de cotxes tot fent una “aturadeta” a la plaça Laurèdia, per fer una sessió de fotos en aquesta escultura-font-jardí, llençar algun petard i fer una mica de gresca sota la atenta mirada permissiva dels agents de circulació.

L’aigua ja va desaparèixer fa un temps d’aquesta escultura, que va passar a ser una font sense aigua però molt ben decorada amb plantes. Segurament l’aigua donava problemes, sobretot a l’hivern. Ha passat el mateix amb moltes fonts decoratives d’aquest estil tant públiques com particulars. No m’oposo doncs a que desaparegués l’aigua. Recordo que els meus pares també van haver d’eliminar l’aigua d’una font i canviar-la per plantes degut als problemes que comportava.

Vet aquí que tot de cop aquesta escultura i el petit jardí que l’envolta van ser rodejats d’unes tanques de protecció, s’hi van començar a efectuar treballs de construcció en aquest indret i la font i el jardí ja han desaparegut. També va desaparèixer el corrent elèctric durant unes hores, però aquest problema tenia solució.
El que no te solució es que al seu lloc hi ha d’anar una oficina d’informació i turisme.

No crec que les parelles recents casades parin ja a fer cap sessió fotogràfica davant una caseta d’informació. Guardaré doncs la meva foto com a record entranyable. Record no tant sols del dia que em vaig casar sinó també record d’un altre espai verd de la meva parròquia que ha desaparegut.

La caseta d’informació, com no, es trobarà situada en la ruta imprescindible per arribar fins a Naturlàndia. No fos cas que algun turista es despistés i no hagués vist els cartells repartits des de la frontera del riu Runer fins al Tobotronc. Crec que les riuades no s’han endut cap cartell de senyalització. Aquests estant molt ben situats en zones ben visibles, segurament sense pagar cap taxa comunal. Això si, tapant moltes zones verdes.

Tinc la sort doncs de conservar en fotografia el record d’un lloc de la meva vila que era bonic, atractiu i entranyable.

Som molts els lauredians que tenim la sort de guardar fotografies o imatges del que era la nostra parròquia. Imatges de parcs infantils, zones verdes, un terreny de futbol, fonts, jardins, camps, prats ...
Es el que ens queda, tant sols imatges.
La imatge futura es : Naturlàndia.

Som un poble perdut al sud del país, sense turisme, sense comerç, sense zones d’esbarjo o de passeig, però amb un parc temàtic.
“El sud també existeix”, aquest va ser el títol d’un dels primers escrits que vaig fer i que va aixecar molta polseguera. Després tothom s’ha anat acostumant i ara ja no en fan ni cas. A Andorra es veu que el sud existeix, enfilant-se però a les muntanyes, amb tobotronc o sense i amb telecabina o sense.

A part de algunes fotos en paper, tinc una fotografia mental entranyable del que era Sant Julià de Lòria.
També tinc un CD, ofert pel Molt Honorable Comú del que serà Sant Julià de Lòria.

I prefereixo la fotografia.
Encara que pràcticament ja no s’utilitzin i ara tot sigui digital.
Naturlàndia no serà digital. La caseta d’informació tampoc.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURISITAT-BONDIA-MESURES ECONÒMIQUES

LES MESURES ECONÒMIQUES.

En principi he de dir que tota ajuda que benefici l’economia mes precària dels residents em sembla correcta. No estaré mai en contra d’ajudar als mes necessitats tampoc. I estic totalment d’acord en que les ajudes socials han de ser en primer lloc per aquells a qui els fa mes falta.
Amb el que no estic d’acord es en que aquesta sigui la base del “paquet” de mesures econòmiques per fer front a la situació de crisi que pateix el nostre país.
No n’hi ha prou en ajudar a l’economia dels mes necessitats per aixecar tot un país.
Donant ajuts econòmics tant sols als que guanyen menys, el que aconseguim es tant sols que aquests treballadors, que no arriben ni tant sols a ser “milreuristes” proliferin. I que treballadors mes arrelats al nostre país, amb salaris mes decents i per tant amb un poder adquisitiu mes elevat, desaparegui de les nostres valls.

Per tant, es aquesta una mesura dolenta ? NO.
Es una mesura equivocada ? SI.

Es el mateix que s’ha estat fent tota la vida amb les beques, les ajudes escolars, etc. Son mesures que si faciliten una mica la vida a uns pocs, però que no serveixen per a res per tirar endavant un país.
Un exemple:
Una família demana una ajuda per al menjador escolar. Si tots dos treballen, marit i muller, no rebran mai l’ajuda. Govern considera que ja en tenen prou. Una altra família, en la que tant sols treballa el marit, la muller es queda a casa cuidant dels fills, gairebé sempre rep la ajuda. No es just.

Del paquet de mesures econòmiques hem de descartar doncs les 7 primeres que son de caràcter social i que ja haurien de “funcionar” soles, sense formar part de cap “paquet”.

Si ens centrem en les mesures que van de la 8 a la 30, que haurien de ser tal com diu el títol “mesures per impulsar l’activitat econòmica” ens trobem precisament amb un “impuls” molt similar al “nou impuls” de la campanya electoral del PLA que finalment ha quedat tant sols en “empentetes”. Fins i tot el mateix cap de Govern reconeix que les mesures “no revitalitzaran res”. Lo millor de tot es que ho reconeix i es queda tant ample... Com pot un cap de Govern, sortir un Dimarts en roda de premsa exposant 42 mesures econòmiques per pal·liar la crisi econòmica d’Andorra i dos dies després dies que no serveixen per res ? No hauria de dimitir ?

Les mesures que van de la 31 a la 40, “mesures de contenció de la despesa corrent de l’administració”, aquestes hem produeixen una certa gràcia (per no dir pena). Després del gran “despilfarro” que se n’ha fet fins a la data, fins i tot em semblen insultants dites mesures ara mateix. Es com reconèixer a final de legislatura que s’ha “tirat del carro” de manera desorbitada i que es pretén frenar-lo quant ja no hi ha temps.

Finalment, les dues darreres mesures “per estimular l’estalvi energètic” son de pura lògica i podrien formar part d’un altre paquet molt mes extens de mesures també lògiques.

La conclusió que en trec de tot això es que tot aquest paquet de mesures no reactivarà absolutament res, ( conclusió molt similar doncs a la del nostre cap de Govern, amb la diferència de que jo no les he fet aquestes mesures).

Al meu entendre tant sols una mesura podria ser útil i beneficiosa per al comerç, el país i tots els residents, aquesta seria la de reduir tots els impostos i les taxes i retornar la competitivitat que el nostre país ha perdut.
Es clar que aleshores els ingressos de l’estat serien molt mes baixos i per tant en el capítol de despeses no s’hi podrien posar moltes obres i assessoraments que no serveixen absolutament per res.

I com no, potser també convindria una imposició directa sobre els beneficis, que segurament ens aportaria quelcom de mes que la actual imposició indirecta.
I dic “potser”, perquè es veu que hi ha molta gent que diu que no te beneficis, altra que diu que els beneficis son secrets, altra que diu que els seus beneficis no els toca ningú i altra que diu que el país està ben “fotut” i jo tinc les butxaques ben plenes. La resta ja esta estudiant la manera de dissimular els seus beneficis per “si de cas”.

Menys impostos doncs i menys despesa inútil es el que jo proposaria, en una sola “mesura” econòmica.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 16/09/08

AL SETEMBRE, TOT ARREGLAT.

Tothom tranquil, que no es preocupi ningú, els problemes econòmics del nostre país quedaran definitivament solucionats en el present mes de Setembre.
Les mesures econòmiques que ja ens va anunciar el nostre estimat “desgovern” abans de l’estiu ja han estat ratificades, entraran en vigor el proper any i ja no haurem de patir mes per les nostres “butxaques”. A l’estiu no es podia fer absolutament res, era temporada de vacances, encara que les “coses” anessin igual de malament.

Sr. Mirapeix i “cia”:
No ens pretengui fer creure ara, que vostè té la solució a la crisi econòmica. Si de veritat la tingués, no calia esperar a passar les vacances d’estiu.
La solució no és encarir el tabac i l’alcohol... Entre altres mesures insignificants que ja tindre temps de comentar.

Sr. Pintat i “re-cia” :
No ens “insulti” més amb la suposada retallada de l’IPC del seu salari o dels salaris màxims del seu gabinet d’assessors, Ministres i altres...

Per cert, ens diuen ara que l’IPC es del 5,91 %. (Veig que poc a poc es van apropant a la realitat, lluny però encara de la mateixa realitat.)

Tot plegat, quedarà en un no res. Degut a que ara, al mes de Setembre, desviaran l’atenció amb altres temes, com per exemple les properes eleccions Generals.
I aquí vull fer un “toc” també als periodistes.

Els periodistes s’han acostumat a treballar des de el seu despatx (si no ho feien ja amb anterioritat), des de la redacció del seu diari, mitjançant trucades telefòniques, a veure si “pillen” quelcom, i limitant-se a fer articles del que expliquen els seus contactes habituals que no es troben de vacances, o encara que estiguin de vacances. Comentaris que per cert, a vegades son correctes i a vegades no ho són. Alguns comentaris solen quedar enregistrats, per si de cas...
Per cert, es nota molt quant enregistren, i es fa una mica difícil de parlar...

Val a dir que mai he notat cap enregistrament quant m’ha trucat l’Albert Roig. El bon periodista en té prou prenent notes. Altra cosa es que després es tingui que demostrar quelcom que t’han dit.
Amb mi poden estar tranquils, assumeixo tot el que dic o escric.
La qüestió, tornant al tema, es omplir pàgines, que el diari ha de sortir igualment. I es que a l’estiu, pràcticament no hi ha notícies, o no les llegiria gairebé ningú.
Quant no hi ha eleccions, quant el nostre Govern no ha de prendre cap “decisió” important, quan no tenim lleis per esmenar, quant no hi ha polítics en acció... Es fa difícil fer un article que no sigui “banal”.

Curiosament, a l’estiu es quant s’aprofita però per “netejar” algun tema que havia quedat pendent, del que ja no en parlava gairebé ningú però que encara estava “viu”, com per exemple “arxivar” el cas “marmol rojo”, bon moment per fer-ho, tothom es trobava de vacances.
Es quant s’aprofita l’ocasió també perquè la gent oblidi algun tema “neguitós”, d’aquells que “couen”, algun que altre escàndol d’aquells que podrien tornar a aparèixer a la llum en qualsevol moment.

Ja hem entrat però al mes de Setembre. Després de la caça de l’isard, que es quant diuen que es preparen tots els assumptes.

Però amb el mes de Setembre no quedarà tot arreglat, tornarà a aparèixer com per art de màgia la crisi econòmica, els peatges retardats, les batalles electorals, els partits polítics, les cartes al director, els articles intel·ligents, amb sarcasme, amb segones lectures...

Però ja veuran com alguns temes, que havien col·lapsat els mitjans de comunicació en els darrers mesos, queden oblidats definitivament. I es que la millor solució per fer oblidar quelcom es no parlar-ne mai mes. Es una bona tàctica que es sol utilitzar a l’estiu : “deixa passar els dies, que la gent ho oblida tot”. Sort que jo m’apunto les coses i em guardo molts retalls periodístics, sinó de ben segur també me’n oblidaria.

A l’estiu no “tocava” doncs pensar, sinó gaudir de les vacances. Però a partir del Setembre recordin que no tot ha quedat arreglat, s’arreglarà o s’oblidarà. I a banda del tema de la “suposada” crisi i les mesures econòmiques n’hi ha d’altres com per exemple : la manca de feina, l’aturada en la construcció, els camions de runa, les esllavissades per rius que no es netegen, unes suposades màquines que provoquen la pluja, desviacions, assessors molt ben pagats, estudis innecessaris, fraus, targetes de crèdit de Govern, museus, arxius, parcs temàtics, compra d’edificis, expropiacions ...

Tot això i moltes coses més, que ara si “toca” pensar-hi.
.......................................

Sr. Albert Roig,

No es del millor que he escrit, però li dedico. Ha estat un plaer col·laborar d’alguna manera amb vostè.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 09/09/08

FINANCES COMUNALS II (Moltes gràcies, Rosa).

Hi ha una gran diferència entre la Cònsol Major d’ Andorra la Vella i els altres Cònsols : Preocupar-se pel que diu o escriu la gent, pel que passa al carrer, per la opinió de la població i sobretot per explicar les coses i contestar a les preguntes.
Sempre es podran fer les coses més be o més malament, però s’ha d’explicar el que es fa i perquè es fa, d’una manera aclaridora.

Fent referència a un escrit anterior, concretament del 26/08/08, en el que formulava uns dubtes i una pregunta a la Consol Major d’Andorra la Vella, he de dir que :
Efectivament, existeix un estalvi de prop de un milió de euros en la tributació de la banca pel que fa a les arques comunals d’Andorra la Vella respecte a l’any passat.
Rectificar es de savis, i m’agradaria molt ser savi. I si he de rectificar quelcom, degut a que m’ho han explicat correctament... Doncs rectifico amb molt de gust.

L’estalvi de prop de un milió de euros no podia ser degut al “topall” màxim a pagar per la banca, tal i com deia en el meu escrit, ja que aquest havia passat “tant sols” de 309.000 euros a 300.000 euros. Suposava doncs un estalvi de tant sols 9.000 euros.
El “problema” es troba en el mínim a pagar, no en el màxim. I es que aquest mínim ha desaparegut en totes les activitats comercials de la parròquia d’Andorra la Vella. I precisament aquest mínim que per l’any 2007 i pel que es refereix a la Banca era de 88.200 euros, es el que ha fet minvar els ingressos comunals. El mínim a pagar s’ha convertit per llei en 20 m2.

Entono doncs el “mea culpa” en aquest càlcul. I reitero el meu agraïment al interès que m’ha demostrat, i del que no dubtava en absolut, la Sra. Rosa Ferrer. I com no a l’excompany de Partit Pere Lopez. Espero que altres segueixin el seu exemple.

Rosa,

Si al Partit Socialdemòcrata tots els membres fossin com tu, de ben segur que jo encara en formaria part.


Un altre tema però, es que continuï estant en desacord amb les Finances Comunals, i amb l’ordinació tributària Comunal.

Els “topalls” són molt perillosos, i sobretot injustos. D’aquí ve aquest desgavell en la taxa de radicació d’activitats comercials i en el diferencial existent entre parròquies.
Quant es posa un “topall”, tant si es per la part alta, com per la part baixa sempre es creen greuges comparatius. Es pot donar el cas, i de fet es dona el cas, que estiguis posant un impost totalment injust : A uns els pot sortir la “cosa” molt barata i a altres molt cara. Fins i tot a l’extrem de estar pagant una part molt important dels teus beneficis tant sols en una taxa o impost Comunal, mentre que a altres els pot sortir el mateix impost per una quantitat intranscendent.

Pagar per metres quadrats no pot ser mai just, i amb “topalls” encara menys. Sempre et trobaràs amb el cas de que una empresa o una botiga grandiosa estigui pagant el mateix import que un altre comerç molt mes petit i endemés poden estar situats l’un al costat de l’altre. No te res a veure els metres quadrats d’un negoci amb el marge comercial que aquest pugui generar.

Es exactament el mateix que succeeix amb els impostos indirectes, que no seran mai justos.
Hem de canviar tots el “xip” : Govern, Comuns i empresaris... Suprimir totes aquestes taxes i impostos indirectes injustos, que tant beneficien a alguns i tant perjudiquen a uns altres i aprendre a pagar segons els beneficis obtinguts.

Accepto i assumeixo el meu error, però no per això deixo de formular o formular-me algunes preguntes més :

Perquè en unes parròquies existeixen topalls màxims concrets per cada activitat i en d’altres no ? (A banda del màxim dels 300.000 euros per llei).
Perquè aquest diferencial tant elevat en l’import a pagar entre unes parròquies i altres, per la mateixa activitat ?
Perquè no ens posem tots d’acord ?
Perquè paguem per poder treballar i no pel que guanyem ?
Perquè no paguem tots ?
Ho sé, no puc deixar de “criticar”. Però també soc agraït, i avui tinc ganes de donar les gràcies a una persona que es preocupa i contesta les preguntes.
Moltes gràcies Rosa, continua així.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 02/09/08

EL COLORANT ES MULTIPLICA.

Segons fonts governamentals al seu dia, mes concretament el dia de la riuada, o de la sortida de “mare” del riu Runer, l’inventari de pots de colorant emmagatzemats a la duana andorrana era de 150 pots de 1 litre.
De cop, i sobretot degut a que se’n varen trobar mes de 500 al país veí, l’inventari de pots emmagatzemats va passar a ser d’aquesta quantitat, mes de 500 pots de 1 litre. Segur que si se’n haguessin trobat mes quantitat, l’inventari final també seria un altre.

Segons “fonts properes a...”, tal i com se sol dir quant no es volen o no es poden revelar noms, la quantitat exacta a les dependències duaneres era propera als 1.000 pots de 1 litre. Pel que sembla ser que prop de 500 no han estat trobats. On son ?

Però es clar, com que la riuada es va endur també el famós inventari, no sabrem mai quants pots de 1 litre hi havien exactament a la duana andorrana, sense cap tipus de seguretat ni protecció.
La riuada o torrentada també es va endur l’inventari de la borda Vidal ?

Per cert, ara mateix no recordo quant es va buidar el pantà d’Oliana ..., perquè de cop ha passat a estar completament buit.
No recordo tampoc quant es buidarà el pantà de Rialp, diuen que per fer unes proves de resistència ...
Casualitat ? Segur que si, no siguem malpensats.
Però, per a buidar pantans, que estem actualment... Sort que ja tornarà a ploure. Espero que amb menys intensitat i amb mes de temps.

Doncs no acaba aquí la multiplicació de pots de colorant. Resulta que a la borda Vidal, en tenim emmagatzemats 4.000 pots mes de 1 litre.
Sense parlar de la famosa cuba soterrada amb capacitat per a 15.000 litres.
El que fa que podem “colorar” el gas-oil necessari per escalfar unes quantes cases durant uns quants anys...
Ara mateix no tinc ganes de fer càlculs, jo no cobro de Govern. Al menys no directament, que facin ells el recompte.
I es veu que 1 litre de colorant serveix per a colorar 10.000 litres de gas-oil. El que hem fa pensar que a Andorra, al mes d’Agost fa molt de fred.
El que si espero es que aquest magatzem de colorant es trobi ja en millors condicions de les que es varen publicar en un recent reportatge periodístic.

Per cert, qui ens subministra el colorant ? Tant sols ho comento perquè es deuen haver estat posant les botes amb la seva venda, com se sol dir...

El que no entenc de tot plegat es el següent :

La, o les persones que varen comunicar totes les dades a un diari del nostre país, i que també hem van explicar a mi alguns detalls tals com:

La alta toxicitat del producte en qüestió.
La quantitat real emmagatzemada.
La manca de seguretat adient a aquests emmagatzematges.
La seva mala i perillosa manipulació.
El rentat de la roba utilitzada per la seva manipulació, que dit de pas, l’empresa subministradora del colorant, aconsella cremar, no pas rentar en bugaderies lauredianes, amb desaigua directe al riu Valira.
I altres qüestions mes sense massa importància...

Aquestes persones, enlloc de explicar-me a mi les coses, explicar-ho als Verds, o explicar-ho al diari Bondia...
Perquè no ho expliquen al Batlle de torn ?. Si varen fer un informe el passat mes de Juny, i aquest no va servir per a res, la següent mesura a prendre era aquesta, contactar amb la Batllia. Aleshores potser si que hi hauria alguna que altra destitució.

Per sort els nostres veïns del Sud enlloc d’enfadar-se amb nosaltres, ens han felicitat i agraït per la bona feina feta en la recuperació dels maleïts bidonets de colorant. I jo com tothom, ara vaig i m’ho crec. Totes les notícies aparegudes en diaris catalans, les queixes del veïns del sud eren simplement una mentida o un “calentó” temporal. Fins i tot col·laboraran a la immediata canalització del riu Runer.

Llàstima que enlloc de multiplicar-se el colorant no ho faci el mateix gas-oil de calefacció. Aleshores no caldria colorar-lo, simplement abaratir-lo.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 26/08/08

FINANCES COMUNALS.

Llegia el passat dia 08/08/08, mes conegut per tothom com a l’inici dels jocs Olímpics, una notícia en un diari del nostre país que va despertar la meva curiositat. Deia el següent:
“La davallada en l’impost de radicació ha comportat que el Comú de la capital hagi passat d’ingressar, durant el primer mig any del 2007, 2.699.117,75 euros a percebre’n, el darrer semestre tancat, 1.774.687,02”. (Cito l’article textualment.)

Desconec si aquestes xifres son correctes, però he de creure que si. Al menys ningú ho ha desmentit i semblen tant precises que han de ser certes. M’ha sobtat molt que la notícia no hagi arribat gaire lluny, no se n’ha parlat massa. Potser serà que a l’estiu tothom es troba de vacances, no llegeix els diaris, o no té ganes d’entendre correctament les notícies... O potser serà que tothom ja passa “olímpicament” de tot.

Afirmava l’article en qüestió que aquesta davallada era “deguda a l’estalvi a Andorra la Vella de la banca en més d’un milió de euros en tributs gràcies al canvi de la Llei de finances comunals”. (Segueixo citant l’article.) Afirmava també que: “actualment, l’impost de radicació pot ser de com a màxim 300.000 euros anuals per establiment”. (Continuo citant l’article.)

A partir d’aquí, unes quantes persones que si varen llegir l’article, enseguida es varen posar automàticament a “despotricar” en contra dels bancs. A donar la culpa de tots els mals a la banca. Oblidant potser, que actualment es precisament la banca, la que està “aguantant” el país dret.

I jo vaig dubtar, doncs el tema no m’acabava de “quadrar”. No hem quadrava ni per la mateixa Llei de Finances comunals. Ni pels canvis en la mateixa llei, comentats en l’article, i proposats per CDA i Segle 21. Ni pel mateix impost de radicació, que fa molts anys que comptabilitzo. I sobretot no hem “quadrava”, pels “topalls” (límits, màxims) de dit impost, que ja fa molt de temps que existeixen. Que no son ni de bon tros de nova creació.

Efectivament, l’import màxim a pagar per al any 2008 de part de les entitats bancàries es de 300.000 euros. Però resulta que per l’any 2.007, el topall era de 309.000 euros. Per tant, un estalvi de 9.000 euros per entitat, representaria aproximadament uns 111 bancs per arribar al milió de euros d’estalvi. I em sembla que per al moment no tenim tants bancs, ni sucursals tampoc. I molt menys a una sola parròquia.

Hi ha per tant algun error en l’article en qüestió.
De part de qui ? No ho sé.

He deixat passar uns dies, tot esperant alguna rectificació, tot esperant alguna resposta ...

Res de res...
La meva curiositat ha augmentant doncs, per aquest motiu.

Algú hem pot explicar on “diantre” està el, aproximadament 1 milió de euros, que manca en els ingressos comunals per dit impost de radicació ? No serà que la manca d’ingressos prové d’algun altre tema ? No serà que existeixen cada cop menys empreses i comerços ? L’explicació a la manca d’aquest milió de euros ha de trobar-se en algun altre lloc, sens dubte.

L’article en qüestió ens diu també que: “les diverses oficines bancàries de la capital han passat a pagar una xifra estandarditzada. Concretament, si l’impost es troba actualment en 67 euros per metre quadrat, una oficina de 100 metres quadrats d’una entitat financera pagarà uns 6.700 euros mensuals”. (Mes citacions de l’article.)

Senyors periodistes de l’article en qüestió,
Exactament, aquest any l’impost ascendeix a 62,02 euros/metre quadrat, amb un màxim de 300.000 euros.
Fa un any, eren 60,51 euros/metre quadrat, amb un màxim de 309.000 euros.
Fa 2 anys, el preu per metre quadrat eren 58,75 euros, amb màxim de 300.000.
Fa 3 anys, eren 56,65 euros/metre quadrat amb 257.500 euros de màxim.
Fa 4 anys, el preu per metre quadrat eren 35 euros. No recordo si existien màxims o topalls, tampoc els he trobat al Bopa. Aquí doncs ja tinc els meus dubtes. ( I es que ja em faig “gran”).

En el traspàs de l’any 2004 a l’any 2005, si que podien existir diferències abismals, però no aquest any.

Senyors/es del Comú de la capital:
Amb què exactament ens manca un milió d’euros en ingressos per l’impost de radicació ?
Rosa,
M’ho expliques tu ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/08/08

L’ AFER DELS BOMBERS, I ALTRES...

Possiblement a més de un, el problema dels bombers amb els seus “caps”, els començarà a “ratllar” una miqueta. I ho entenc perfectament, doncs cadascú veu els seus problemes a la seva pròpia feina, i pot pensar :
“ A mi hem passa el mateix, i jo no em puc queixar enlloc”.
De ben segur tenen la seva part de raó, no tothom es pot queixar de la manera com ho fan els bombers, es quedarien sens dubte a l’ atur immediatament i sense cobrar cap subsidi.
El mateix sol passar amb tota la resta de funcionaris, que son molts. No en conec gaires, per no dir cap que estigui content amb la seva feina, amb el seu “cap”, amb el sistema de treball, amb les condicions laborals. (Encara que dubto molt que siguin dolentes, comparant-les amb altres llocs que no depenen de Govern o dels Comuns.)

Però no per això, perquè la resta de treballadors en el nostre país no puguin queixar-se, negaré als bombers, ni a cap funcionari el dret a queixar-se. Sobretot si a pesar de tots els problemes laborals que tenen, fan la seva feina amb total correcció i dedicació. Com segurament també la fan la resta de treballadors, “no funcionaris”, que tenim al nostre país.

I m’agradaria posar un exemple:

Divendres 1 de Agost, esllavissada al riu Runer. Jo no hi era, havia creuat pocs moments abans la frontera. Per tant no se com varen anar les coses. Però estic convençut que cap bomber de servei va faltar a la seva feina, ni es va queixar de fer hores extres i van donar “el callo” com a professionals que son. Com de ben segur també va col·laborar tothom, funcionari o no. I no vull dir per col·laborar a anar a fer acte de presència al lloc dels fets, que es precisament el que es dediquen a fer els polítics, a sortir a la foto, si pot ser “arremangats” i plens de fang.
Desconec totalment si mancava personal aquest dia i si va existir o no descoordinació. Però estic completament segur de que els que estaven presents al lloc dels fets no van dubtar en cap moment en ajudar, ni tant sols van pensar en els seus problemes laborals.

El que no pot ser, i no puc acceptar, es l’afirmació per part dels responsables del departament de bombers, acusant els mateixos d’absentisme laboral.
Els que haurien de denunciar aquestes acusacions, enlloc dels bombers, potser son directament els metges que han signat les baixes, doncs estant dubtant un cop més de la seva feina.

Per tot això i moltes altres “coses” més, voldria demanar als “caps” (directors, gerents, encarregats...) una mica de respecte per als treballadors que estant sota el seu “mandat”. Que no oblidin mai que tots aquests treballadors també son persones. Que els temps de Franco i altres “elements” del mateix estil, ja han passat a “millor” vida. No oblidin que tothom mereix un respecte. I que amb respecte tothom pot viure i treballar més a gust.
Un “cap” no es un ser totpoderós que té a la resta del personal per sota de ell mateix. El respecte no s’aconsegueix amb ordres a l’estil “jo mano i ordeno, perquè soc el teu jefe, i tu calles i fas el que et dic”.
El respecte s’aconsegueix demostrant que el que tu dius té un sentit, es el correcte i té fonaments. El respecte s’aconsegueix demostrant que tu tens respecte als demés.
El respecte no s’aconsegueix mai manant perquè algú t’ha col·locat a dit al lloc on en trobes. El respecte s’assoleix precisament amb respecte.
I el respecte s’assoleix també, demostrant que tu mateix pots fer el que estàs manant als altres.

I precisament, això : respecte es el que no tenen els “caps” anomenats a dit del cos de bombers, extrets ves a saber de quina “cadireta” on es trobaven, fent segurament nosa.
I es que desgraciadament el nostre Govern sol funcionar d’aquesta manera :

A aquell que se li te que agrair quelcom se’l col·loca en algun lloc.
A aquell a qui se li deu algun vot, se’l col·loca en algun lloc.
A aquell que fa “nosa” en un lloc, se’l sol col·locar en un altre.

No se si hauré encertat massa en el tema dels bombers, doncs no hi estic massa “ficat”, però de ben segur que no m’equivoco de gaire.
I si vaig “errat”, algú ja dirà la seva.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.