dimecres, de juliol 23, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/07/08


ELS IMPOSTOS INDIRECTES.

Fa poc em varen insinuar que els impostos indirectes eren un “xollo” pels comptables del nostre país. M’agradaria desmentir-ho, doncs crec que no ha estat així.

Es cert que els impostos han generat mes feina, i potser si que algunes empreses han hagut de contractar comptables, com també hauran de fer-ho per dur la comptabilitat i sobretot per entregar-la.
Però no es cap obligació.

Es veritat que els impostos indirectes estaven encaminats a beneficiar als economistes i a quatre aprofitats de la situació. Sobretot al principi, quant encara es parlava de col·legis.
Recordin el Reglament de l’ impost indirecte del 2/11/2005, que deixava la exclusivitat de la conciliació dels impostos (via directa) a dos suposats col·legis.
Posteriorment, es va fer un intent d’arreglar la inconstitucionalitat de l’assumpte, però tant sols de cara a la galeria, doncs es va deixar pràcticament tot igual amb el famós Registre de professionals, que son els únics que poden fer les conciliacions de l’ impost.
Recordin el reglament de modificació de l’anterior Reglament datat el 17/11/2005 que ja no parlava de col·legis, tant sols de “Registre de professionals habilitats...”.
Finalment, aquest Registre va quedar en una selecció a dit. En un reconeixement de diplomes a dit.
Estic parlant sempre de les empreses que han optat o varen optar pel sistema de determinació directe (no dels mòduls). I tant sols es tractava de sumar factures, cosa que segons el nostre Govern, els comptables no podem o sabem fer. En canvi si que som vàlids i reconeguts a l’hora de pagar els nostres impostos.

On es troba el suposat “xollo” dels comptables ?

Espero que quant tots els impostos passin a englobar-ne un de sol : l’IGI, tots els empresaris puguin presentar directament la seva declaració, sense haver de passar per cap intermediari, com no han de fer-ho per presentar la seva comptabilitat. L’IGI farà que tothom hagi de presentar la conciliació entre factures rebudes i factures emeses. Això si no s’estableix un sistema alternatiu de mòduls.
Una altra cosa molt diferent es que necessitin o no un comptable, i hagin de requerir o no els serveis d’un auditor.

I espero també que la llei de professions liberals, col·legis i associacions professionals, no comporti cap “trampa”. Encara que hi ha detalls que hem donen molt mala “espina”.
Com per exemple els requisits de creació dels Col·legis professionals : “un títol acadèmic oficial o reconegut al Principat d’Andorra, ja sigui d’àmbit professional general, ja sigui d’ensenyament superior”.
Al meu entendre aquesta frase no està clara i deixa una porta oberta a “triar a dit”. Es molt similar a la famosa frase : “a criteri de Govern”...

Observin la diferència entre la nostra llei i la LLEI 7/2006 de l’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, de la Generalitat de Catalunya:
“requisits : només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial...”.
Aquí, a diferència de la nostra queda molt clara “la cosa”.

De totes formes, tal i com ens diu la nostra Constitució en el seu article 37, segueixo pensant, al contrari del nostre Ministre de Finances, que els impostos directes serien més justos.
A banda que podríem signar convenis de doble imposició, sortir de la llista de paradisos fiscals i evitar molts problemes que tenim els andorrans i residents.

Haurem d’esperar fins al mes de Setembre per veure les famoses noves lleis anunciades pel nostre Ministre de Finances i seguir comentant com ha quedat o quedarà tot el tema impositiu.
Mentrestant, que passin tots un bon estiu i no hi pensin gaire, ni en els impostos indirectes ni en els directes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.