dimarts, de desembre 09, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-ENS HEM TORNAT BOJOS


ENS HEM TORNAT BOJOS ?

Es evident que la “crisi” econòmica afecta a les neurones de les persones “humanes”, per a aquelles que en tenen alguna, és clar. Les crisis econòmiques haurien d’afectar teòricament tant sols a les butxaques, però es veu que no es així.

D’una banda, venen a casa nostra, o els porten previ pagament, uns tècnics de prestigi i aquests ens diuen que som massa optimistes, que hem de ser pessimistes. A més de la crisi que tots patim hem de esperar que vagi a pitjor, com sembla que serà. D’altra banda, uns altres tècnics, també de renom, ens diuen que no n’hi ha per tant, que Andorra va bé, que és el moment de crear empresa i empreses. Que les persones emprenedores i molt intel·ligents han de saber aprofitar de la situació.

En realitat, tots nosaltres, les persones “normals”, no som ni optimistes ni pessimistes, tant sols mirem la nostra butxaca i fem el que podem, que en definitiva consisteix en “anar tirant”.

I com que anem tirant, escoltem, mirem i observem ...

I veiem que alguna cosa no acaba de “quadrar” en el nostre país, però no podem fer res més que mirar i aguantar. I això si, agafar unes “rabietes”.... Fins quant ? Potser fins les properes eleccions ? Potser fins molt més enllà de les mateixes ?

Tenim en curs unes mesures de reactivació econòmica que el mateix Cap de Govern va titllar de “inútils”, dient que no servien de gran cosa. I es va quedar tant ample. Al igual que amb algun que altre contracte s’ha quedat també tant ample.
Tenim una TV que no funciona, que no educa, que no informa, que no entreté, i no sé que més... Que genera unes pèrdues monumentals. En definitiva, que no val gran cosa, però que tots paguem. I paguem per la mateixa, una “pasterada” a un senyor que encara no sap ningú exactament que fa, ni quina necessitat teníem de contractar.
Tenim un assessor per al Cos de Bombers que cobra molt més del que assessora, doncs es veu que no li queda temps per a res més. Degut a que quant ha acabat de comptar el seu salari mensual per assessorar, ja ha de començar a comptar el següent salari mensual.
Tenim una “guerra”, que semblava aparcada, entre els funcionaris i el Govern per una miserable Mútua Laboral deficitària de “quatre rals”, i mentrestant blindem contractes milionaris a Ministres o Ambaixadors o altres. I blindem el que no sabem o potser no sabrem mai.
Tenim un deute de 500 milions de euros (un sopar, que dirien alguns “blindats”, milió amunt, milió avall), que els nostres bancs ens concedeixen amigablement i amb uns interessos molt baixos. I no parem de comprar “frescos”, muntar arxius, museus, parcs temàtics... Entre altres bajanades diverses, amb crèdits extraordinaris.
Fem “quadrar” els pressupostos amb diners que no entraran mai a la caixa, incloent-los com a ingressos extraordinaris. ( Es veu que diuen, de fonts ben informades, que ens retornaran uns diners, 90 milions de res, que ja hem pagat per un túnel i que nosaltres després els pagarem a 40 anys vista...).
Muntem impostos indirectes nous (de una acurada i elaborada creació), que ens haurien de solucionar l’economia, per canviar-los al poc temps de ser aprovats, per uns altres de diferents (de creació més senzilla. Haver començat per aquí, no creuen ?). Impostos, que la gran majoria de empresaris, no paga (tot dit de pas).
Fem i refem lleis, com aquell que fa mots creuats, i que gairebé ningú compleix. Feta la Llei, feta la trampa... ( diuen, o l’impagament de cap sanció).
Anem continuadament a fer el “fantasma” per tot arreu del món com si fóssim un país molt important i milionari.
Fem conferències, reunions, presentacions, xerrades, fòrums, cocktails, aperitius ... Donem premis de tota mena, com si anéssim “sobrats” de diners.
Muntem Partits polítics a cada parròquia, de tota mena i condició, amb descontents de tots els bàndols. Això sense dubte, farà unes eleccions molt divertides, al temps que absurdes i costoses.
...
Ens hem tornat bojos, o que ?
...
No. Al menys no tots.

Perquè tot això que he comentat i molt més no ho fem la majoria de andorrans o residents. Ho fan tant sols uns quants. Però aquests son els que manen, i altres que volen manar.

O potser si que ens hem tornat tots bojos. Uns per fer el que fan i altres per deixar-ho fer.

O potser tot plegat, es el que jo anomeno “passotisme”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

3 comentaris:

Salvador ha dit...

I el més trist és que aquests tècnics de prestigi o assessors ens cobren una pasta per dir-nos quatre trivialitats, a vegades fa vergonya veure com ens descobreixen la sopa d'all. Penso que aquesta feina l'haurien de fer els nostres estudiants, sortiria més econòmic i seria més profitós per al país. O sinó que m'expliquin per què hem de mantenir tres sistemes educatius, total pel que serveixen...

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Quant als sistemes educatius, no hem preocupa massa.
Més hem preocupen, les convalidacions.
Els tècnics sempre han de cobrar, el problema és, qui els contracta.
Cert, a Andorra tenim molta gent que pot assessorar perfectament, però a aquests no els volem pagar.

materials ha dit...

Runescape Account
Runescape Accounts