AL SETEMBRE, TOT ARREGLAT.
Tothom tranquil, que no es preocupi ningú, els problemes econòmics del nostre país quedaran definitivament solucionats en el present mes de Setembre.
Les mesures econòmiques que ja ens va anunciar el nostre estimat “desgovern” abans de l’estiu ja han estat ratificades, entraran en vigor el proper any i ja no haurem de patir mes per les nostres “butxaques”. A l’estiu no es podia fer absolutament res, era temporada de vacances, encara que les “coses” anessin igual de malament.
Sr. Mirapeix i “cia”:
No ens pretengui fer creure ara, que vostè té la solució a la crisi econòmica. Si de veritat la tingués, no calia esperar a passar les vacances d’estiu.
La solució no és encarir el tabac i l’alcohol... Entre altres mesures insignificants que ja tindre temps de comentar.
Sr. Pintat i “re-cia” :
No ens “insulti” més amb la suposada retallada de l’IPC del seu salari o dels salaris màxims del seu gabinet d’assessors, Ministres i altres...
Per cert, ens diuen ara que l’IPC es del 5,91 %. (Veig que poc a poc es van apropant a la realitat, lluny però encara de la mateixa realitat.)
Tot plegat, quedarà en un no res. Degut a que ara, al mes de Setembre, desviaran l’atenció amb altres temes, com per exemple les properes eleccions Generals.
I aquí vull fer un “toc” també als periodistes.
Els periodistes s’han acostumat a treballar des de el seu despatx (si no ho feien ja amb anterioritat), des de la redacció del seu diari, mitjançant trucades telefòniques, a veure si “pillen” quelcom, i limitant-se a fer articles del que expliquen els seus contactes habituals que no es troben de vacances, o encara que estiguin de vacances. Comentaris que per cert, a vegades son correctes i a vegades no ho són. Alguns comentaris solen quedar enregistrats, per si de cas...
Per cert, es nota molt quant enregistren, i es fa una mica difícil de parlar...
Val a dir que mai he notat cap enregistrament quant m’ha trucat l’Albert Roig. El bon periodista en té prou prenent notes. Altra cosa es que després es tingui que demostrar quelcom que t’han dit.
Amb mi poden estar tranquils, assumeixo tot el que dic o escric.
La qüestió, tornant al tema, es omplir pàgines, que el diari ha de sortir igualment. I es que a l’estiu, pràcticament no hi ha notícies, o no les llegiria gairebé ningú.
Quant no hi ha eleccions, quant el nostre Govern no ha de prendre cap “decisió” important, quan no tenim lleis per esmenar, quant no hi ha polítics en acció... Es fa difícil fer un article que no sigui “banal”.
Curiosament, a l’estiu es quant s’aprofita però per “netejar” algun tema que havia quedat pendent, del que ja no en parlava gairebé ningú però que encara estava “viu”, com per exemple “arxivar” el cas “marmol rojo”, bon moment per fer-ho, tothom es trobava de vacances.
Es quant s’aprofita l’ocasió també perquè la gent oblidi algun tema “neguitós”, d’aquells que “couen”, algun que altre escàndol d’aquells que podrien tornar a aparèixer a la llum en qualsevol moment.
Ja hem entrat però al mes de Setembre. Després de la caça de l’isard, que es quant diuen que es preparen tots els assumptes.
Però amb el mes de Setembre no quedarà tot arreglat, tornarà a aparèixer com per art de màgia la crisi econòmica, els peatges retardats, les batalles electorals, els partits polítics, les cartes al director, els articles intel·ligents, amb sarcasme, amb segones lectures...
Però ja veuran com alguns temes, que havien col·lapsat els mitjans de comunicació en els darrers mesos, queden oblidats definitivament. I es que la millor solució per fer oblidar quelcom es no parlar-ne mai mes. Es una bona tàctica que es sol utilitzar a l’estiu : “deixa passar els dies, que la gent ho oblida tot”. Sort que jo m’apunto les coses i em guardo molts retalls periodístics, sinó de ben segur també me’n oblidaria.
A l’estiu no “tocava” doncs pensar, sinó gaudir de les vacances. Però a partir del Setembre recordin que no tot ha quedat arreglat, s’arreglarà o s’oblidarà. I a banda del tema de la “suposada” crisi i les mesures econòmiques n’hi ha d’altres com per exemple : la manca de feina, l’aturada en la construcció, els camions de runa, les esllavissades per rius que no es netegen, unes suposades màquines que provoquen la pluja, desviacions, assessors molt ben pagats, estudis innecessaris, fraus, targetes de crèdit de Govern, museus, arxius, parcs temàtics, compra d’edificis, expropiacions ...
Tot això i moltes coses més, que ara si “toca” pensar-hi.
.......................................
Sr. Albert Roig,
No es del millor que he escrit, però li dedico. Ha estat un plaer col·laborar d’alguna manera amb vostè.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada