dimarts, d’agost 19, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/08/08


L’ AFER DELS BOMBERS, I ALTRES...

Possiblement a més de un, el problema dels bombers amb els seus “caps”, els començarà a “ratllar” una miqueta. I ho entenc perfectament, doncs cadascú veu els seus problemes a la seva pròpia feina, i pot pensar :
“ A mi hem passa el mateix, i jo no em puc queixar enlloc”.
De ben segur tenen la seva part de raó, no tothom es pot queixar de la manera com ho fan els bombers, es quedarien sens dubte a l’ atur immediatament i sense cobrar cap subsidi.
El mateix sol passar amb tota la resta de funcionaris, que son molts. No en conec gaires, per no dir cap que estigui content amb la seva feina, amb el seu “cap”, amb el sistema de treball, amb les condicions laborals. (Encara que dubto molt que siguin dolentes, comparant-les amb altres llocs que no depenen de Govern o dels Comuns.)

Però no per això, perquè la resta de treballadors en el nostre país no puguin queixar-se, negaré als bombers, ni a cap funcionari el dret a queixar-se. Sobretot si a pesar de tots els problemes laborals que tenen, fan la seva feina amb total correcció i dedicació. Com segurament també la fan la resta de treballadors, “no funcionaris”, que tenim al nostre país.

I m’agradaria posar un exemple:

Divendres 1 de Agost, esllavissada al riu Runer. Jo no hi era, havia creuat pocs moments abans la frontera. Per tant no se com varen anar les coses. Però estic convençut que cap bomber de servei va faltar a la seva feina, ni es va queixar de fer hores extres i van donar “el callo” com a professionals que son. Com de ben segur també va col·laborar tothom, funcionari o no. I no vull dir per col·laborar a anar a fer acte de presència al lloc dels fets, que es precisament el que es dediquen a fer els polítics, a sortir a la foto, si pot ser “arremangats” i plens de fang.
Desconec totalment si mancava personal aquest dia i si va existir o no descoordinació. Però estic completament segur de que els que estaven presents al lloc dels fets no van dubtar en cap moment en ajudar, ni tant sols van pensar en els seus problemes laborals.

El que no pot ser, i no puc acceptar, es l’afirmació per part dels responsables del departament de bombers, acusant els mateixos d’absentisme laboral.
Els que haurien de denunciar aquestes acusacions, enlloc dels bombers, potser son directament els metges que han signat les baixes, doncs estant dubtant un cop més de la seva feina.

Per tot això i moltes altres “coses” més, voldria demanar als “caps” (directors, gerents, encarregats...) una mica de respecte per als treballadors que estant sota el seu “mandat”. Que no oblidin mai que tots aquests treballadors també son persones. Que els temps de Franco i altres “elements” del mateix estil, ja han passat a “millor” vida. No oblidin que tothom mereix un respecte. I que amb respecte tothom pot viure i treballar més a gust.
Un “cap” no es un ser totpoderós que té a la resta del personal per sota de ell mateix. El respecte no s’aconsegueix amb ordres a l’estil “jo mano i ordeno, perquè soc el teu jefe, i tu calles i fas el que et dic”.
El respecte s’aconsegueix demostrant que el que tu dius té un sentit, es el correcte i té fonaments. El respecte s’aconsegueix demostrant que tu tens respecte als demés.
El respecte no s’aconsegueix mai manant perquè algú t’ha col·locat a dit al lloc on en trobes. El respecte s’assoleix precisament amb respecte.
I el respecte s’assoleix també, demostrant que tu mateix pots fer el que estàs manant als altres.

I precisament, això : respecte es el que no tenen els “caps” anomenats a dit del cos de bombers, extrets ves a saber de quina “cadireta” on es trobaven, fent segurament nosa.
I es que desgraciadament el nostre Govern sol funcionar d’aquesta manera :

A aquell que se li te que agrair quelcom se’l col·loca en algun lloc.
A aquell a qui se li deu algun vot, se’l col·loca en algun lloc.
A aquell que fa “nosa” en un lloc, se’l sol col·locar en un altre.

No se si hauré encertat massa en el tema dels bombers, doncs no hi estic massa “ficat”, però de ben segur que no m’equivoco de gaire.
I si vaig “errat”, algú ja dirà la seva.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.