ÈTICA I PS.

EL CODI ÈTIC DEL PS.

El Primer Secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya, ens assegura que el Ministre d’Urbanisme Medi Ambient i Ordenament Territorial, Vicenç Alay, no ha infringit el codi ètic del Partit, ja que només és propietari del 7 per cent de les accions de la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària del manteniment de la depuradora de Sant Julià. Ens assegura també que a Espanya, una de les legislacions més exigents en aquest aspecte només penalitza que un càrrec públic tingui un 10% o més del total de les accions.

No havia sentit encara un “argument” des de el PS tant partidista, absurd, parcial, proteccionista i ridícul.

Efectivament, el codi ètic del Partit no parla enlloc de si un càrrec electe pot tenir accions o no de les empreses a les que s’adjudica els treballs, les obres o el que sigui. Però el codi ètic de la gent del carrer diu que això és lleig, erroni, fosc, interessat... Un “favoritisme” intencionat.

Si partim de la base “excusatòria” del 10% d’accions, apuntada pel Sr. Goya, que ens dirà aquest de les adjudicacions úniques a Ecotènic (societat de la que el Sr. Alay disposa del 22% de les accions) següents :

17/12/09. Andorra la Vella , adjudicació del subministrament de diversos materials per al servei d’aigües...

30/11/09. Encamp, adjudicació del subministrament de reactius i gestió del funcionament dels equips de potabilització...

27/08/09. Andorra la Vella, adjudicació del concurs de contractació urgent relatiu al control i tractament de plagues...

Són Comuns, curiosament, socialdemòcrates, encara que aquest fet no sigui de vital rellevància, el que si és rellevant és que aquestes adjudicacions han estat fetes dins del mandat socialdemòcrata i amb el Ministre ja a la seva “cadireta”.

I encara més :

05/08/09. Govern, adjudicació de la rehabilitació periòdica dels filtres biològics del sanejament autònom de Bixessarri...

Aquesta adjudicació, clarament de Govern i també dins del mandat socialdemòcrata.

Sr. Goya, sento dir-li que ha quedat “retratat” amb la seva excusa comparativa del 10%. A vegades, és molt millor “callar la boca”.

I ja que parlem de 10%, tampoc resulta gaire ètica la donació del 10% del salari en ajuda als afectats pel terratrèmol d’Haití, dels mandataris socialdemòcrates del Comú d’Andorra la Vella. Pel fet de que aquesta ajuda no ve de les butxaques dels mandataris sinó que és el percentatge que han de passar al Partit. El que paga és doncs el Partit i no ells.

Tot plegat, un cop més, demagògia del Partit Socialdemòcrata.

El codi ètic del Partit Socialdemòcrata tant sols serveix per expulsar militants, no serveix per perseguir l’amiguisme.
El fet de que el codi ètic “obligui als elegits a càrrecs públics a presentar una declaració notarial, en sobre tancat i datat, de béns i activitats, que hauran de repetir en el moment de deixar el càrrec i que haurà de ser actualitzada quan es produeixin canvis significatius”, no és excusa per dissimular les adjudicacions. Molt menys encara quant aquesta declaració sempre quedarà en mans socialdemòcrates.
El codi ètic del PS també ens diu que “l’accés als càrrecs públics no pot ser objecte d’interessos parcials o personals, si no es vol desvirtuar el caràcter reformador del projecte socialdemòcrata”. Doncs, penso que ja esta molt desvirtuat.

Val més deixar de banda doncs, el codi ètic del Partit i prendre en consideració el codi ètic “universal”, o el que hauria de ser la ètica.
I aquesta ens diu que “és el que es considera bo, adequat o moralment correcte”.
El cas de adjudicacions en forma de amiguisme no és ni bo ni adequat ni correcte.
El més bo, adequat i correcte són, un cop s’ha descobert el tema, les dimissions. Això si que seria realment ètic.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.