dimarts, de setembre 22, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PAÍS TURÍSTIC.


SOM UN PAÍS TURÍSTIC, O QUÈ ?

D’entrada m’agradaria dir que no és la meva intenció molestar ningú, ni menysprear la feina de ningú.

Primer de tot vull aclarir que tothom té dret als seus dies festius, a les seves vacances, a poder gaudir de les festes parroquials, de calendari o ni que sigui de les festes de “barri”. I tothom és lliure, si la seva feina li permet de gaudir dels dies de festa que li vinguin en gana.

No pretenc tampoc crear cap debat sobre la major o menor vida familiar que pot tenir cada persona (conciliació familiar, en diuen), conseqüència directa de la seva feina i l’horari o disposició física que requereix la seva feina. Però penso que quant s’accepta una feina s’ha d’assumir “tot” el que comporta dita feina. Alguns disposaran sempre de millor horari, millor qualitat de vida, més “llibertat”... Això és així i no ho podem canviar.

Ja varem tenir no fa gaire temps un “dilema” amb la festivitat de la diada de la Constitució, el 14 de Març passat. Dilema que es repeteix cada any per la “festa” del treball de l’ú de Maig. Que dit de pas, ja em cansa una miqueta.

Hem tingut ara fa poc per la diada de Meritxell, no el mateix debat, doncs aquesta festivitat sembla que no accepta debats, però si totes les botigues, comerços, industria i fins i tot bars, restaurants i molts serveis tancats. Molts d’ells, sense tenir la obligatorietat de tancar.

Per Meritxell és normal fer festa, ens diuen. Però això, el turista NO HO ENTÉN. I a mi em sembla molt lògic que no ho entengui. Un país que vol i pretén ser turístic no pot tancar-ho mai, TOT.
Tothom estarà d’acord en dues dates : Nadal i cap d’any. Aquestes dates si que són diferents. Ningú pretendrà trobar res obert, ni tant sols ho buscarà. Aquestes si que són dates molt especials. La resta, NO.

Trobo molt lògic que els turistes, que al Setembre encara en queden i val a dir que, amb un nivell adquisitiu més elevat que a l’Agost, no entenguin que per molt que es tracti d’una festa nacional ho trobin tot tancat. Un país que vol ser turístic ha de fer sacrificis. Un treballador que ha acceptat una determinada feina, també. De fet, els llocs turístics aprofiten precisament les festes per a fer “calaix”.

Trobo inadmissible que d’una banda, volem aprofitar l’afluència de visitants per a fer caixa, com per exemple en fires, firetes i altres... I d’altra banda pretenguem que siguin “sagrats” uns dies festius determinats. Quant marxem de vacances a qualsevol lloc trobem “normal” que les botigues estiguin obertes fins a altes hores de la nit, fins i tot els festius (diria que, “sobretot” els festius), però no trobem normal treballar en unes dates determinades al nostre país.

Actualment, a Andorra hem creat entre tots un costum : I aquest és que la diada de Meritxell no treballa ni Déu... Bé, aquest una estona, i al santuari... Que després tot són àpats i discursos...

No anem bé, i que no se m’enfadin els sindicats diversos, però aquest no és ni de bon tros el tarannà d’un país que pretén ser turístic. Al turisme se l’ha d’atendre sempre, i en dates d’afluència encara més. I sacrificar la nostra “llibertat” els dies en que es pot fer diners a caixa, per altres dies en que no entrarà res a caixa. Així ha de ser la nostra feina i així s’ha d’entendre. I a tot aquell que no ho entengui d’aquesta manera, existeixen altres feines en les que no treballes ni els dissabtes, ni els diumenges, ni al més d’Agost, ni per Nadal i cap d’any.

Ja sé que hem diran que no tothom pot escollir la seva feina, però jo els contestaré que tothom ha d’assumir la seva feina.

Ja per acabar, no tot gira en torn dels treballadors, dels sindicats, del comerç, dels serveis... en un país turístic.
També gira en torn d’un Govern, sigui del signe que sigui. Que ha de entendre que un país turístic funciona d’una altra manera, aprofitant precisament del turisme. Que s’ha de deixar estar ja de “collonades”, i aprofitar al màxim els recursos de que disposa.

Al turista se l’ha d’atendre quant hi és, no quant volem nosaltres que hi sigui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Please start postcrossing!!!

=)

All the best,
Ellen