dimarts, de juliol 21, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL PAS FRONTERER


EL PAS FRONTERER.

Ha arribat el bon temps i amb aquest l’augment de escapades de cap de setmana. Es nota més que res, per la gran quantitat de vehicles que passen la duana el Divendres de baixada i el Diumenge de pujada, generalment.
Ja sé que hi ha molta gent que no pot fer-ho, però aquest no es el tema que avui vull tractar. També hi ha gent que ho fa tot l’any.

També es molta la gent que encara ens visita el cap de setmana, per sort, i passa pel mateix lloc, però en sentit contrari al nostre.

I molt nombrosos son també els treballadors trans-fronterers i els que diuen tenir una “segona vivenda” a la Seu, que han d’utilitzar el mateix camí. Aquests, cada dia i en els dos sentits.

Esta clar doncs que la carretera entre la Seu d’Urgell i Andorra es una via que s’ha de millorar. I així ens ho varen assegurar des de la Seu i ja ho estant fent.

Però hi ha un parell o tres d’indrets, que no depenen de la millora d’aquesta carretera i que de ben segur, posen dels nervis a tots els que fan aquesta ruta. Son els següents: el pas fronterer, la duana i l’entrada a Sant Julià de Lòria. I que per molt que ens construeixin la famosa autovia promesa, continuaran fent la guitza a tothom.

Esta demostrat, i a Andorra en tenim uns quants exemples: que sempre que transformem dues vies de circulació en una de sola es provoca un embús. I això es el que constantment ens fan al pas fronterer. Tant en una banda com en l’altra.

Que ens volen veure la cara un a un, per si som sospitosos ?. O veure si fem mala pinta ?. Psicologia policíaca, en diuen ...

No ho crec massa, ja que la majoria de les vegades estant mirant la pantalla de l’ordinador i en aquesta no apareix cap imatge nostra. Tot i així ens obliguen a passar per un sol carril. Tant en un sentit com en l’altre. O tant en una “guixeta” com en l’altra.

Un cop superat aquest embut, baixant en trobem un altre. Molts vehicles s’han col·locat en el carril dels camions i autobusos i de nou els dos carrils es converteixen en un de sol. Aquest nou tap sol variar segons l’humor que tinguin els nostres veïns uniformats. Ens poden obligar a passar la vergonya d’haver de parar el vehicle, baixar i ensenyar el maleter i contestar a la pregunta : “Tabac ?, Alcohol ?”, o veure com ens retoquen totes les borses de viatge, tindre que ensenyar les nostres pertinences, o desmuntar tot el maleter per demostrar que al seu lloc hi ha efectivament la roda de recanvi.
Si tenim sort, fem bona cara, i sobretot bona pinta, haurem passat directament, sense aturar-nos (això si, solsament quant hi ha molta cua), i amb una simple mirada, podrem continuar el nostre viatge.

Si en lloc de baixar estem pujant, per regla general no haurem de passar duana. Encara que, si pretenem recuperar un Iva, o si declaréssim les nostres compres a l’estranger hauríem de fer-ho.

Però aleshores, ens trobem un altre embut, l’entrada a Sant Julià de Lòria. I per la mateixa qüestió, la conversió de dos carrils en un de sol, i en varis llocs diferents.

Potser seria millor deixar un sol carril a tot arreu, en tot el trajecte, i de mica en mica ja aniríem tirant. O potser haurem d’esperar que algun dia, hagin desaparegut la frontera, la duana, i els embussos per taps. Potser serà a l’any 2.020.

I amb tot això que no he parlat de la famosa desviació de Sant Julià de Lòria...
De moment, prefereixo no fer-ho o més ben dit no tornar-ho a fer, doncs ja esta tot “dat i beneït”. I tampoc solucionarà els problemes dels que he parlat. Ja se’n va encarregar d’aquest tema, el mateix pressupost del nostre ex-Govern, dient que no teníem diners per fer-la, però fent-la de totes maneres gràcies a la inestimable col·laboració dels ex companys de R.D. (Res Definit).

Finalment, un consell als conductors andorrans quant tornen a casa els Diumenges : No cal que correu tant i feu avançaments arriscats, tot aprofitant de la distància que “alguns” deixem amb el vehicle que tenim al davant... Fareu cua al entrar de totes maneres... Si voleu arribar abans, tant sols heu de sortir més aviat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.