dimarts, d’abril 14, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS INDIRECTES


IMPOSTOS INDIRECTES.

Guanyi qui guanyi les eleccions, tinc molt clar que desapareixeran els impostos indirectes (ISI, IMI, IAC i IPI). Tots comencen amb la I de impostos, que no amb la I de inventors, ni amb I de innocents, ni amb I de intel·ligents ...
Inventors, per aquells que els varen elaborar. És com l’invent del TBO.
Innocents, per a tots els que els hem pagat. En catellà : “primos”.
Intel·ligents, per aquells que no els han pagat i mai ningú els hi reclamarà. En Català : “caradures”.

Passaran doncs a la història aquests impostos indirectes que han representat més de un 80 % de la font dels ingressos del nostre país.
Però no desapareixeran, sinó que es convertiran en un de sol, l’IVA, ara el nom de IGI es veu que ja no interessa, tant se val.
Bé, no per a tothom, l’ApC diu que ells no el posarien. Ells pretenen eliminar-los augmentant l’impost directe als empresaris. No sé, no sé ... A quant ? Un 25%, un 50% dels beneficis ?
Els Verds i la UNP “divaguen” una mica sobre el tema, però poc interès té el que opinin dels impostos indirectes per la població en general.
I finalment C.R. i l’Alternativa diuen que si, els primers volen un IVA del 5% i els segons un IVA del 5,5%.

Personalment, crec que els impostos indirectes han d’existir, amb un diferencial considerable amb els dels països veïns per no perdre competitivitat i que el comerç sigui atraient per al nostre turisme. Tant se val si al 5% o al 5,5%.
Però hem de ser molt prudents a l’hora de la seva aplicació en el comerç, en la venda de béns per dir-ho d’una altra manera. I molt precisament en la venda de béns als nostres turistes, que se els enduran cap al seu país.

Si analitzem la Llei de l’IVA a Espanya, per exemple, aquesta ens diu que els residents en països extracomunitaris poden demanar la devolució de l’impost pagat en el moment de traslladar els béns al seu país d’origen. Es el que fem els andorrans amb compres efectuades a Espanya i ens retornen l’IVA que hem pagat.

Si analitzem però el projecte de Llei de IVA que el nostre Govern en funcions ha “penjat” a la Web de Finances.ad trobem el següent (resumint uns quants articles) :

Article 49. Meritació de l’impost. En les importacions de béns, la meritació es produeix en el moment en que té lloc la meritació dels drets a la importació, d’acord amb la legislació duanera ...
Article 107. En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
- Al meu entendre, l’importador paga l’impost en el moment que entra la mercaderia.

Article 58. Trasllat de l’impost. Els obligats tributaris han de traslladar l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquets queden obligats a suportar-lo...
Article 60. Tipus de gravamen. El tipus de gravamen és el 5%, excepte alguns casos ...
Article 107. Liquidació de l’impost. Els obligats tributaris han de determinar el deute tributari minorant l’IVA repercutible per les quotes de IVA suportat...
- Aquí entendria que l’importador fa efectiva la diferència entre el que ha pagat en la duana i l’impost que ha cobrat en la venda.

Article 87. Règim de recàrrec d’equivalència. El règim especial de recàrrec d’equivalència s’aplica als comerciants detallistes ...
Article 89. Contingut del règim especial del recàrrec d’equivalència.
1. L’exacció de l’impost exigible als comerciants detallistes s’efectua mitjançant la repercussió efectuada pels seus proveïdors.
2. Els obligats tributaris sotmesos al règim especial no estan obligats a efectuar la liquidació ni el pagament de l’impost a l’administració ...
- Aquí és on comença a complicar-se la “cosa”. El detallista traslladarà l’impost però no liquidarà res.

Article 17. Exempcions en les exportacions de béns. Estan exemptes de l’impost ...
1. El lliurament de béns expedits o transportats fora del territori andorrà per l’adquirent no establert en el territori d’aplicació de l’impost ...
2. També estant exempts de l’impost els lliuraments de béns a viatgers sempre que compleixin els requisits següents :
a. Els lliuraments de béns han d’estar documentats en una factura l’import de la qual, impostos inclosos, sigui superior a 100 euros.
b. Que el viatger tingui la seva residència habitual fora d’Andorra.
L’exempció es fa efectiva mitjançant el reemborsament de l’impost suportat en les adquisicions.

NOTA : Espero que entenguin aquests articles i el seu significat, no puc resumir més, ni tampoc posar tota la Llei.

Existeix una notable diferència amb les devolucions de l’IVA espanyol i el nostre. I crec que tindrem, si així es fa, un greu problema. I no tant sols un problema de cues a la sortida del nostre país.

Ho explicaré d’una altra manera, amb un exemple:

El comerciant (importador) andorrà, importa un article que li costa 1000 €, pagant a la duana el seu impost del 5% = 50 €. El distribueix als seus clients (minoristes, altres comerciants o detallistes), cobrant per exemple 1575 €, dels quals 75 € són en concepte de IVA. Hem de entendre que liquidarà els 25 € de diferència entre suportat i repercutit.
Govern ha recaptat per tant 75 €.
Finalment el detallista el ven al turista per 2000 € (per exemple). Recordem que aquest no liquida a l’administració.
El Client final (turista) haurà pagat en concepte de IVA uns 95 €. (És el càlcul a la “inversa” dels 2000 € pagats. Reclamarà doncs en la duana quan marxi que se li retornin aquests 95 €.
Resultat final : el nostre Govern ha perdut uns 20€ en aquesta operació comercial. Multipliquin aquests resultat per l’import que vulguin.

Aquí hi ha alguna cosa que “falla”, alguna cosa que no em “quadra”, o jo no sé llegir correctament les lleis (que no em vindria de nou, tal com estant fetes), però la interpretació que en faig de la mateixa és la que he exposat.
Potser que haurem de revisar acuradament l’article 17, estudiant millor la “devolució” de l’impost. O l’article 89.

En tot cas, hem d’anar molt en compte en la elaboració dels impostos indirectes, i sobretot en la seva aplicació al comerç.
De totes maneres, continuo defensant la imposició indirecta ( a més de la directa). Això si, amb la Llei més ben elaborada o esmenada. I amb el tarannà que estant mostrant actualment tots els polítics (potser degut a que estem en plena campanya electoral), em fa pensar que fins i tot es podria consensuar.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Amic Miquel, ja que sóc de la UNP “divagaré” una mica sobre el tema, malgrat el risc de què la meva opinió tingui poc interès per la població en general.

Tal com expliques en el teu exemple, si el detallista pagués i cobrés l'IVA i després no ho liquidés amb l'Estat tindria uns ingressos addicionals del 1% sobre la venda, que és el que perdria l'Estat en cas de devolució de l'IVA.

Però si et llegeixes bé el projecte de llei veuràs que el detallista cobra l'IVA i paga aquest mateix IVA i A MÉS paga un anomenat recàrrec d'equivalència del 1% que compensa el suposat guany. Si l'Estat torna l'IVA no hi perd res, la pèrdua queda compensada pel recàrrec d'equivalència que el detallista ha pagat al seu proveïdor.

Personalment trobo que tot això del recàrrec d'equivalència és una collonada per complicar-nos la vida però per simplificar-la als detallistes que no hauran de fer la paperassa de les liquidacions.

I tampoc és tan complicat, està relativament ben explicat als articles 87 a 98, pag. 78 a 81.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Si, el recàrrec d’equivalència també existeix a Espanya pel mateix concepte i amb la mateixa finalitat. Per això les lleis es fan amb un copiar-enganxar.
I en el meu escrit mancaria afegir aquest 1% en la recaptació de Govern.
Fes números, aquest 1% no compensa la pèrdua, tant sols la disminueix. El 5% d’IVA sobre el preu final sempre serà superior.
Govern sempre perdria diners si és retornés l’IVA i això no es pot fer. A Espanya es retorna quant el comprador resideix en un país extra-comunitari.
En el meu exemple Govern perdria 5€.
Però pensa que estic posant uns marges molt petits, i que el detallista faci correctament el trasllat de l’impost (cosa que no sol passar).
Tant se val... El que no es pot aplicar és l’article 17.

Salvador ha dit...

És lògic que en aquest exemple el govern perdi diners perque el detallista carrega un marge de 25,8%, impostos inclosos. Això no es correspon gaire amb les queixes que hi han de que els marges al comerç són molt baixos.

El recàrrec d'equivalència del 1%, com l'actual IAC al 0,8%, troba l'equilibri amb un marge aproximat del 20%, que és el que es considera mitjà a Andorra. Amb marges inferiors el govern hi sortiria guanyant en cas de devolució.

Anònim ha dit...

Sobre l'IRPF al PS :
Exemple :
Dues famílies viuen en el mateix replà d'un edifici. Paguen 850€ de lloguer al mes. La primera família, pare, mare i tres fills, només treballa el pare i guanya 50.000€ any.
Segona família, parella sense fills, tots dos treballen, ell 30.000 € anuals i ella també.
Primera família amb càrregues familiars : 50000-35000 = 15000-->10% = 1500€ any d'IRPF.
Segona parella : no cal que faci els càlculs per que és 0, guanyant en global 10.000€ més a l'any que la parella amb tres fills.
És just?