SENTO CURIOSITAT - BONDIA 03/06/08

ENTRE EL MINISTRE I ELS FUNCIONARIS.

Entre les diverses reunions, i sobretot les declaracions tant del Ministre de Finances i responsable de la Funció Pública, com del secretari General de l’USDA... i en referència a la mateixa Llei de la Funció Pública ...
La resta de mortals del país, que no som funcionaris, ja en estem una mica farts.
Com també estem una mica farts que altres, aprofitin la situació per intentar guanyar vots, tot insinuant fets que no son reals, com ara el que existeixen funcionaris que estant cobrant per sota del salari mínim.
O es va equivocar el periodista que ho va publicar ?
En qualsevol cas, ningú ha rectificat.

Entre tots plegats el que estant aconseguint es que la resta de treballadors pensem que cada cop hi pintem menys en aquest país, en el que tant sols va augmentant en el nombre dels seus funcionaris.

A Andorra existeixen persones que treballen com a mínim vuit hores al dia. Alguns, en perden fins i tot dues a la carretera. A molts, no els queda gaire temps per estar amb la seva família, doncs els horaris de les escoles bressol no complementen els seus, ni els de la seva parella ... i no reben cap ajuda a canvi, que no sigui mitjançant pagament.
Persones que fan sovint hores extraordinàries, rebent o no una compensació econòmica. Algunes, de tant en tant perceben fins i tot alguna dieta, alguna prima, una paga doble per Nadal ( o una compensació econòmica), altres no. Altres, a vegades fins i tot els toca treballar en dies festius.
Persones als que els cotitzen cada mes el seu salari a la Seguretat Social ( o al menys una part), que fa un munt de anys que treballen, però que no es podran retirar fins als 65 anys, o potser els 70 o potser mes tard. I que encara no saben si en tindran prou per sobreviure.
Persones que tenen parella i fills, i fins i tot algun familiar mes al seu càrrec, i que no reben cap ajuda econòmica a canvi.
Persones a les que el seu treball està poc o mal pagat, que treballen amb un estrès constant, que el seu cap el tracta malament, que treballen en unes condicions laborals que no són les mes òptimes.
Persones que han de costejar-se els desplaçaments, molts fins i tot dues places de pàrking (a casa i a la feina), roba variada per anar a treballar i estar sempre ben arreglats i presentar sempre un bon aspecte. Es el seu problema, pensaran ...
Persones que fan molt be la seva feina, son treballadors, complidors i seriosos. Es el normal, pensaran ...
Persones que veuen com hi ha un munt de gent que treballa molt menys que ells, que en saben molt menys que ells, però que els manen i guanyen molt mes diners que ells. Es llei de vida, pensaran ...

Tot això forma part d’una piràmide laboral, on les castanyes van sempre de dalt cap a baix i aquestes persones de les que parlo, les reben gairebé totes. Ningú els consola, els companys tampoc, doncs es troben en la mateixa situació que ells.
Persones a les que no els hi permeten la mes mínima errada, protesta, manifestació, demanda, vaga, exigència ... Però això si, a canvi els deixen treballar.
Persones que a vegades fins i tot, tarden en cobrar el salari mes del compte, que els hi descompten del mateix, algun dia que no han pogut treballar, que encara han de donar les gràcies quant els hi permeten sortir a prendre un cafè.
Persones que de ben segur saben perfectament que s’incompleixen amb ells moltes regles laborals, que no disposen de cap contracte laboral, que no tenen cap conveni, que els poden fer fora en qualsevol moment, que no poden exigir pràcticament cap dret, que saben perfectament no es bo viure d’aquesta manera, que moltes vegades hi ha tractes que no es podrien aguantar, que no se’ls valora adequadament, ni personalment ni econòmicament.

PERSONES QUE TREBALLEN I CALLEN...
PERÒ ES CLAR, NO SON FUNCIONARIS...

Senyors,
Ministre i representants sindicals:

Ja en tenim prou de les seves declaracions, de les seves queixes, de les seves disputes, dels seus articles, de les seves cartes i altres ...
Si no poden arreglar els seus problemes laborals amb les corresponents reunions, que ja n’han fet unes quantes... abandonin les mateixes i dediquin el temps a treballar. I sobretot no pretenguin que la resta de treballadors, que no som funcionaris, ens preocupem en excés per “lo seu”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.