GUIRIGALL ELECTORAL.
Les properes eleccions Generals es poden presentar molt repartides si les coses continuen funcionant com fins a la data. No conec cap país que tingui tal varietat de “espècimens” polítics.
Bé, a Espanya en solen sortir alguns de tant en tant, tals com : “Ciutadans de no sé que”, “no sé què en defensa dels toros”, “plataforma de ciutadans de no sé què”, (ja no recordo els noms) i altres...
Però en un país tant petit com el nostre ? Ens mereixem això ?
Fem un petit anàlisi de la qüestió:
El PLA:
Ja es va dividir en les passades Comunals en diverses fraccions que podrien anar per separat, per molts congressos que facin.
D’una banda tenim a UL, que ja fa molt temps que va pel seu compte tot i donar el seu suport. (Laurèdia es Sant Julià, Laurèdia “is diferent”).
D’altra banda, les fraccions més recents :
Unió del Poble, Progrés Comunal, i Units per al progrés, també com no l’ACO, encara que aquest quedi un “xic” més aïllat, doncs el PLA va continuar present en la parròquia.
El PS:
Que s’està dividint a marxes forçades, sota la cara “enutjada” del seu líder, que hauria de prendre algun “trankimazín”.
Primer ha estat R.D. qui ha abandonat el vaixell...
El GUPI, també ho va insinuar, encara que posteriorment digués: “dónde dije digo, digo diego”.
I alguns Independents que ja se’n van desdir fa temps.
Una Alternativa que cada dia que passa ho es menys i més petita. La força no creix ...
L’incògnita :
La famosa “tercera via”, la de les reunions gastronòmiques d’alt nivell.
Si aquesta no aglutina totes aquestes fraccions en un sol Partit, tindrem un bon “galliner” ...
Sense oblidar que en aquest “galliner”, podríem afegir-hi altres “gallines”, tals com :
Els Verds, La UNP, CDA i Segle21.
Dit “galliner” pot donar una varietat increïble de llistes i un repartiment de vots que deixés a tothom sense majoria.
Aleshores vindrien com no, els pactes. Convertint el panorama en quelcom encara molt mes divertit, un autèntic “guirigall”.
Potser m’equivoco i les coses no funcionaran com penso...
Potser arribarà la data de les eleccions i tant sols tindrem el “bipartidisme”. Però de moment no es així, la política actual és un autèntic “guirigall” i el país, per desgràcia de tots, també ho és ...
A veure si entre tots, posem una mica de seny, ens deixem de “tonteries” i, realment, una veritable “tercera via” apareix.
Una “tercera via”, sense dinosaures, sense buscadors de cadiretes, sense ressentits, sense oportunistes, sense aprofitats, sense caducats, sense dictadors, sense assessors ben pagats, sense dreta, sense esquerra, sense centre ... (Potser sense jo mateix).
Una “tercera via”, amb persones que tinguin ganes d’arreglar el país, amb ganes de treballar, amb bones intencions, amb interès col·lectiu, amb coneixement, amb cordura, amb seny ... (Potser amb jo mateix).
Resumint:
Em bé de gust, una “tercera via” ... perquè no ?
El PLA, no desapareixerà. El PS, tampoc. Ni seria bo...
El que no pot ser, es que existeixin quaranta “terceres vies”.
Tant sols una de sola, però ben fonamentada ...
Estic encantat amb la idea de la “tercera via”.
Però molt de “ull”, doncs es hi podríem fer molt de “mal”.
Fet que em fa demanar als impulsors d’aquesta possible “tercera via” :
MOLT DE SENY I POCS PERSONALISMES ...
Sinó acabareu igual que les altres dues vies ja existents.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada