dilluns, de juny 23, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 24/06/08


FALLIDA TÈCNICA.

Generalment es diu que una empresa esta en situació de fallida tècnica quant el seu Patrimoni Net es negatiu. Evidentment un Govern no es una empresa, però fent una “hipotètica” comparativa, el patrimoni net de Govern es positiu, per tant d’aquesta banda no podem parlar de fallida.

Es parla de fallida tècnica quant una empresa esta trencada i aquesta situació no ha estat declarada judicialment. Aquesta definició ja s’apropa més a la nostra situació, doncs tenim el país completament trencat i judicialment no hem fet res en absolut (per exemple, cobrar dels deutors).

Una fallida tècnica no pot mantenir-se molt de temps, mes tard o mes aviat qualsevol proveïdor o creditor pot presentar-se a la Batllia i sol·licitar la declaració judicial de fallida contra la empresa.
De moment, no es el cas a casa nostra, tant sols s’han queixat de cobrar tard, encara que més d’un ja es comença a demanar si cobrarà.
En aquest cas la Fallida es denominaria “fraudulenta” i comportaria un aute de presó incondicional dictat pel Batlle contra els administradors i altres òrgans de direcció de la companyia.
Desconec si es podria traslladar el mateix concepte cap el nostre Govern.

De moment, el nostre Ministre no vol sentir parlar de fallida tècnica, tant sols de contenció de la despesa, de desequilibri entre ingressos i despeses, de errors en el càlcul dels ingressos per impostos...
I comptablement, el rati de garantia de Govern surt correcte. Aquí te raó el nostre Ministre. El que no diu es que el rati de garantia té en compte els immobilitzats, i els nostres no es poden vendre.

D’aquí a final d’any s’han de retallar 60 milions de la despesa, reduint cada ministeri un 14% del seu pressupost, sense tocar cap salari. Per cert 60 milions, pressupostats com a ingressos extraordinaris, que mai haguessin entrat en caixa, doncs no existeixen.
Tècnicament, la retallada es pot fer, sobretot si no es malgasten mes diners en recepcions, còctels, viatges, assessoraments, publicitat i altres despeses innecessàries. I sobretot en inversions que no siguin indispensables.
I sobretot, es podria fer si es deixés de considerar també com a personal, tota la gent que ocupa un càrrec innecessariament.
I el que no s’hauria de fer mai, es passar els pagaments a la nova modalitat de diferits, doncs la fallida la tindríem mes endavant i mes gran encara.

De ben segur no hi haurà fallida tècnica, però el que molt em temo es que hi pugui haver una suspensió de pagaments, que encara seria pitjor.
I en aquesta situació ja hi som ficats. De fet ja hi estàvem ficats a tancament de l’exercici 2.007, doncs teníem tant sols una vintena de milions per pagar-ne 214 a curt termini.

Tornant al símil comptable, si entre el realitzable i el disponible no podem pagar el que deguem a curt termini... en aquesta situació, una empresa es troba en suspensió de pagaments tècnica.
Reitero que un Govern no es una empresa i que podria assumir-ho endeutant-se. El problema es que ja en estem i molt d’endeutats. A tancament del mateix any 2.007 ja devíem 260 milions, aquests es cert que a llarg termini. La caixa però, es troba completament buida, això comptablement és evident, per tant de disponible no en tenim i el realitzable que tenim (pels deutors), tampoc el podem fer efectiu ja que ni tant sols el reclamem. El que ens deixa en la situació de no poder pagar el que deguem. Es el que comportaria a una suspensió de pagaments. I un fet que duria segurament també a una reacció en cadena ja coneguda amb anterioritat a Andorra, en la que resulta que gairebé tothom treballa per Govern i no pot pagar.

Que es pot fer en una empresa per evitar la suspensió de pagaments ?

- Ampliar el Capital. No sembla possible fer-ho a Govern, per molt que parlem ara, de impostos directes, aquests trigaran en arribar...
- Reduir el pagament de dividends. En principi, no en tenim de dividends, els assessoraments no ho són, van directes a despesa...
- Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Crec que ja ho hem fet per equilibrar un pressupost, i dubto que els bancs ens donin més llarg termini ...
- Vendre actius immobilitzats per generar liquiditat. D’això en tenim i molt, però vendre una carretera, per exemple, és una mica complicat. No se si algú ens voldrà comprar algun director, o si son considerats o no com a immobilitzats...
- Avançar la transformació dels actius circulants en diners. Com no sigui cobrant dels deutors, per exemple. I tant sols hi teníem uns 17 milions. Els deutes prescriuen als 3 anys.

Realment, ho tenim molt complicat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.