DIARI D'ANDORRA - AUTÒNOMS

LA COTITZACIÓ DE L’AUTÒNOM. Altrament dit treballador per compte propi, l’autònom té l’obligació de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i ara ja no s’escapa ningú, s’han acabat tots els terminis. Aquesta obligació em sembla un fet dictatorial en un afany de recaptació, que en alguns casos fins i tot es gira en contra de la mateixa recaptació mal estudiada i pitjor aplicada. D’una banda trobem molts comerciants que no guanyen ni de bon tros els gairebé 2.000 euros suposats com a salari mitjà (ja he explicat molts cops que el càlcul d’aquest salari mitjà és erroni), obligats doncs a cotitzar uns 400 euros mensuals. Aquesta cotització és la que alguns anomenem : “tarifa plana”. D’altra banda també trobem comerciants (no tants) que voldrien cotitzar més d’aquests 2.000 euros i tampoc els deixen. “Que comprin més punts a final d’any...”, és l’explicació que els dóna la CASS... Quan el que volen aquests comerciants és rebre, en cas de baixa, una prestació d’acord amb el seu salari real. No seria més correcte, donat el cas de que la cotització és obligatòria, que tothom tingués el dret de cotitzar el seu salari real, sigui quin sigui ? Cert és que ara la Llei ens permet, als treballadors per compte propi, el fet de poder gaudir d’una baixa laboral, cosa que abans no teníem. Però no és menys cert que, tot i la baixa, hem de continuar pagant la cotització. A banda que, no podem treballar, no podem ni tant sols signar un document i segons la CASS hem de tancar el nostre negoci o contractar (i pagar) un representant, signant-li uns poders. No podem fer cap tasca laboral, ni que sigui des de casa... Gràcies a la modificació : “Llei 9/2013, del 23 de maig, de modificació de les lleis, 25/2011, del 29 de desembre, i 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social”, fins i tot podem optar per una cotització reduïda si complim un dels requisits següents : Article 6.1. a) Trobar-se en els primers 24 mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat... b) Presentar en l’exercici econòmic anterior un resultat inferior als 24.000 euros... Atenció però, al punt 2 del mateix article : “No es poden acollir a aquest règim les persones que fan més d’una activitat per compte propi si alguna de les activitats no compleix el requisit de l’apartat 1.a ... Algú ho entén ??? O sigui, ve a dir que : si tenim una sola activitat i no facturem més de 24.000 euros, cap problema. Si aquesta activitat, facturi el que facturi, és de nova creació, cap problema. Però com tinguem alguna altra activitat i aquesta sigui “antiga”, ja no podem gaudir de la reducció. A vegades sembla que les lleis estiguin fetes amb alguna altra “cosa” distinta als dits, les mans o el cap... No acaben aquí els “maldecaps” dels treballadors per compte propi que sol•liciten la cotització reduïda : cada any han de “renovar” la reducció presentant els comptes de l’exercici anterior, abans del dia 15 de febrer (data límit per declarar les cotitzacions), sinó passaran automàticament a la “tarifa plana” dels 400 euros. A la demanda dels empresaris, explicant que la data límit per dipositar els comptes i declarar l’impost d’activitat econòmica és el 31 de juliol, la resposta per part de la CASS és la següent : que “espavilin” els seus comptables o gestors. A la interposició d’un recurs al•legant aquest fet, la resposta de la CASS és que : no admeten aquest tipus de recurs. (No que el deneguin o li “facin” silenci administratiu, sinó que senzillament i dictatorialment, fins i tot m’atreviria a dir que il•legalment... no l’admeten a tràmit). No podria anar d’acord la Llei de la CASS amb les lleis de societats, impostos, comptabilitat, relacions laborals... ? Doncs no, ells son els amos i senyors de la seva Llei i de les seves interpretacions. Tot això, sense deixar de banda que els treballadors per compte propi de creació posterior a la Llei de la CASS han de pagar la “tarifa plana” des de el primer dia de creació de l’empresa. I aquells que disposaven de tres anys per adaptar-se (que després es va posposar 1 any més), ara es veuen obligats a pagar la mateixa “tarifa plana” amb l’agreujant de que tot i que el termini acabés el mes de novembre 2.013, el pagament s’ha d’efectuar des de el mes de juliol. Segurament per la interpretació “CASS-ISTICA” de la disposició transitòria : “ Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social disposen d’un termini que finalitza el 30 de novembre 2.013 per a regularitzar la seva situació... durant aquest termini no es generen recàrrecs ni interessos de demora amb la condició que abans de finalitzar el termini s’hagin liquidat totes les cotitzacions meritades a partir de l’1 de juliol 2.013... Algú ho entén ??? Moltes gràcies, CASS... Aquesta es una bona manera d’ajudar al petit empresari. Moltes gràcies també al Govern del nostre “PEÍS” per deixar fer a la CASS el que li ve en gana o el que li “rota” (tal i com diuen altres persones). Atentament, Miquel CALSINA GORDI.