dimarts, d’octubre 08, 2013

DIARI D'ANDORRA -SENTO VERGONYA

SENTO VERGONYA. He criticat molt al nostre Govern (ja vaig fer-ho també amb anteriors governs, i no és que es tracti de cap obsessió particular). Com diu algun conegut: sóc imparcial, l’hi foto “hòsties” a tot el que es mou... També ho he fet amb el “meu” Comú, el de Sant Julià de Lòria (per cert, també van “rebre” els anteriors, encara que, en aquest cas eren més o menys del mateix “tarannà” polític), per les seves decisions, que no comparteixo. Ambdós, per la manera de fer les “coses”, que tampoc comparteixo. M’han molestat sempre moltes actuacions tant de Govern com del Comú. I em segueixen molestant. Ara mateix però, el que sento més que indignació, és “vergonya”. Vergonya aliena, hauria de dir. Només faltaria que a mi em fes vergonya les bestieses i actuacions d’altres que a mi, em governen però no em representen. He acceptat que tant a Govern com al Comú hi havia el que el poble votà majoritàriament (d’això se’n sol dir: democràcia), i que per tant tenia que acatar les decisions preses. I així ho he fet sempre (tot i les meves continuades crítiques). He pagat sempre, al menys fins ara (Ja veurem si continuaré en aquesta línia) religiosament els meus impostos als dos llocs (tot i saber que molta gent no ho fa, ni ho farà mai). M’he “mossegat” la llengua moltes vegades per no fer-me “pesat” (com diuen o entreveuen alguns, encara que sigui amb comentaris anònims). Fins i tot, erròniament vaig votar DA en les passades eleccions generals. A les darreres comunals, ja em vaig negar a votar (votar que ?, si no hi ha res definit). Avui sé que, segurament, no tornaré a votar mai més. Ja no m’indignen les “actuacions” de UL a Sant Julià de Lòria, fent sempre el que els hi ve en gana, “passant” olímpicament del sentiment dels parroquians (que per això els voten, sempre ???), ni em molesten ja les designacions a “dit”, les col•locacions d’amics o familiars, la “merienda de negros” de la Mútua elèctrica, l’engany de Naturlàndia, l’actitud “xulesca” generalitzada, la supèrbia i prepotència de la seva Consol Major, el sobre-sou del Consol Menor, les “suposades” irregularitats d’alguns membres electes, etc... Tampoc m’indigna ja l’actuació de l’actual Govern, o de DA (que ve a ser el mateix), amb les seves mentides, enganys, manipulacions, col•locació d’assessors estrangers amb salaris exorbitants (ja només em faltava la col•locació d’un inspector d’hisenda en excedència a Espanya per la mòdica quantitat de 14.000 euros mensuals), impostos que no figuraven al programa electoral (I.R.P.F), “cagades” impressionants en molts temes (com per exemple, l`intent de construir l’heliport al Patapou, sense veure dimissions “anunciades” si no es feia), etc... Ara, tant “sols”, tot plegat, em produeix: VERGONYA. Sento vergonya de tenir els dirigents que el nostre poble ha escollit, i això em produeix també frustració, al pensar que algú els pugui tornar a votar algun dia. Evidentment, algú que no n’hagi estat “beneficiat” d’alguna manera, o que pensi estar-ne beneficiat properament. Sento vergonya al constatar tot el que estan fent, tant des de UL com des de DA. I temor, al pensar que tot i així puguin tornar a guanyar unes noves eleccions. En qualsevol altre país semblaria evident que aquestes persones perdrien unes següents eleccions (normalment, així funciona). A Andorra, molt em temo que no serà igual (tot i que, en les eleccions generals, tinc els meus dubtes). Malauradament, quan miro el que hi ha a l’altra “banda”, la meva frustració augmenta. Millor doncs, ni tant sols votar. Tot de cop, m’adono que he passat : del “sento curiositat” al “sento vergonya”. I no sé que és pitjor. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.