dimarts, de maig 11, 2010

DIARI - DE ROCAFORT A LA RABASSA


DE ROCAFORT A LA RABASSA.

Corria l’any 2.003, quant una colla de “desconeguts” presentava una llista de darrera hora sota la insígnia del Partit Socialdemòcrata. Eren unes eleccions comunals i dúiem un programa electoral per Sant Julià de Lòria que encara no parlava evidentment de Naturlàndia, però que si deia ben clar, referint-se a la desviació laurediana, que nosaltres no volíem tapar el riu Valira al seu pas per la vila.
Un altre programa, el de Unió Laurediana (soci del PLA), pràcticament el tapava tot amb la desviació prevista.
I un altre programa, el de Segle21, el tapava tant sols a mitges.
Més tard, les coses varen anar canviant una mica en ambdós projectes, que no en el “nostre”, però aleshores així estava el “tema”.
Mentrestant, un grup “amics de la Rabassa”, que encara no existia perquè no en tenia motius (Naturlàndia encara no es coneixia, al menys “oficialment”), no feia política. Estaven pel damunt de tota acció política, tant sols votaven sempre el mateix : liberals.
I un altre grup que encara no havia despertat “Plataforma Rocafort”, tot i saber que la desviació els afectava greument, tampoc en feia de política. Això si, també votaven sempre el mateix : liberals.

Dos anys més tard, en unes eleccions generals, el mateix grup de “desconeguts” (ara ja no tant) continuava amb la seva : no volíem tapar el riu i defensàvem per a la desviació laurediana, un túnel de cap a cap de Sant Julià de Lòria, que no perjudiqués la vila.
U.L. havia canviat un tant el seu discurs, ja no tapava tant, però seguia oferint un impacte visual i ambiental considerable.
Segle21 ja no hi era, havia desaparegut misteriosament del “mapa” polític lauredià.
I els dos grups “d’amics” abans esmentats, de moment encara no feien política.

Passaren dos anys més (noves eleccions comunals), tornava el grup de “desconeguts”, aquesta vegada un tant “escapçat” (doncs havia perdut importants efectius).
Ara ja, si es parlava de Naturlàndia.
Tots estaven “esverats” (tant al PS com a Segle21 que havia tornat a aparèixer com per art de màgia i menys U.L. és clar). Es va crear aleshores el grup “amics de la Rabassa” que també estaven esverats, encara que de moment tant sols es queixaven quatre veïns que veien les seves cases perjudicades a la muntanya.
La desviació laurediana seguia generant polèmica i un altre grup de veïns que veien la seva casa afectada també es queixava, la “plataforma Rocafort”.
Això si, cap dels dos grups feia política encara.

Un any després (misteriosament) aquests dos grups diuen que : ara si que volen fer política i pretenen fer una llista conjunta amb el PS (o l’alternativa), amb Segle21 i tots plegats, com a independents “agrupats” amb gent “suposadament” important, fer front a U.L. i aturar el projecte de Naturlàndia, perquè el que és la desviació, ja no hi ha qui ho aturi (ni amb els socialdemòcrates governant).
Diuen que “aquesta” és la solució.
Ara si, volen fer política. Han trobat la solució, han descobert la sopa d’alls.

Doncs jo ara els dic : aneu a fer punyetes.

Recordo perfectament els comentaris que varem rebre un bon amic meu i jo mateix quant preteníem precisament això : fer una llista amb “cara i ulls” per afrontar i fer fora del Comú a U.L., l’única manera d’aturar aquests dos projectes :

- Jo m’estimo molt al senyor Pintat (ara ja no tant ?).
- Nosaltres no fem política ( i ara, si ?).
- Jo no faig política (i poc després apareix en una llista de l’alternativa).
- El senyor Calsina no m’interessa políticament.
- Jo no el llegeixo.
- Els projectes s’han d’aturar amb diàleg.
- O amb denúncies.

Etc ...

Ho sento molt, però escoltar ara mateix, que sí volen fer política, que ara si volen fer una llista per a les Comunals, fa que jo els torni a dir :

Aneu a fer punyetes.

I sobretot recordin tots plegats, per si no ho sabien ja :

Que el projecte de Naturlàndia era molt ben vist per al coordinador local de l’època del Comitè local socialdemòcrata (poc després, defenestrat i posteriorment “recuperat”) i també per al Primer Secretari socialdemòcrata, també de l’època (reconvertit ara mateix en Conseller de l’oposició d’un Comú). Després ja es varen “encarregar”, electoralment parlant, de canviar el seu diàleg molt oportunament.
Recordin també (a títol de exemple), que la desviació laurediana va ser possible gràcies a uns antics “aliats” del PS formant part de l’alternativa : R.D. (res definit, i ara mateix encara menys definit). Recordin vostès, perquè jo no oblido.

He de dir també que tant al grup Rocafort com al grup amics de la Rabassa s’hi ha afegit molta gent que res té a veure amb el que jo comento, que no viuen ni a l’edifici Riera, ni tenen els seus xalets a la Rabassa, que si defensen la natura i el medi ambient, que no busquen el seu “benefici” personal i que desconeixen totalment els “inicis” de ambdós grups i els plantejaments polítics dels “iniciadors”.

A tots ells els demano excuses si es poden sentir ofesos, als demés que no pretenien fer política i ara s’han adonat que l’han de fer, els torno a repetir :

Aneu a fer punyetes.

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

1 comentari:

A.G.S. ha dit...

Estimat Miquel, El que a mi m'agradaria saber és com una persona que en el seu moment va tenir idees, es va dedicar a la vida pública, es va presentar a unes eleccions, tenia un model de poble, d'economia etc. una persona procupada pel bé comú i la vida pública i que sembla que encara manté aquestes preocupacions. Com has acabat passant de ser una persona que aportava aire fresc a la política andorrana a estar resentit amb tot i tothom? Tractant d'incompetents i rucs a tots els consellers generals, volent denunciar la CASS, dient que tots els ciutadans del país som uns passotes i porucs, dient que el país se'n va a fer punyetes, insultant a tots els polítics i als projectes del Comú de Sant Julià i ara acabant enviant a fer punyetes a un grups ciutadans que s'oposent als mateixos projectes que tu critiques, entre moltíssimes altres joies. Insultant els uns i als altres, criticant-ho tot, autocalificante de criticón, pessimista i "torracollons"... Com acaba algú en aquesta fustració, resentiment i pesimisme? Podrem recuperar algun dia a un Miquel Calsina amb idees, entusiasta i amb propostes per construir una parroquia diferent? o ja inevitablement tot es quedarà en un fustrat i pesimista articulista de diari i comentarista de blogs d'internet que l'únic que fa és tirar míssils a tort i a dret sense sense fer cap proposta concreta de canvi? El Miquel Calsina de fa uns anys era útil, jo el vaig votar el 2005, el Miquel Calsina d'ara a vegades diu coses interessants però criticar i destruir és molt fàcil, el difícil és contruir i proposar. Et reprenc les paraules que vas dir al febrer: "El que necessita en aquests moments Andorra no és cap Partit polític, sinó gent que realment tinguin ganes de solucionar els problemes. No cal que us preocupeu, si la meva presència molesta. Jo també plegaré. Ja no criticaré més, ja no em posaré amb ningú. Si veig que hi ha persones que, encara que s’equivoquin, encara que tinguin molt que aprendre, encara que els costi molt, són capaços de treballar tots junts i per al país, callaré." Aquestes paraules em van agradar molt. Et desitjo de totes maneres que puguis seguir aportant idees i propostes i que no callis! Però està molt bé criticar i veure els problemes del país, però també t'invito a tenir ganes de solucionar els problemes i a aportar solucions.