DIARI - DECISIÓ SALOMÒNICA

LA DECISIÓ SALOMÒNICA.

Podria intitular aquest escrit també com :

- Que hem fet nosaltres per merèixer uns Consellers Generals com els que tenim ?
- Com es poden fer tan malament les “coses” a Consell General ?
- La mancança de matèria gris al Consell General resulta tant evident...

O milers i milers de títols més.

Esperpèntica o salomònica em va semblar la decisió que varen pactar els tres grups Parlamentaris en la sessió de Consell del dia 22 d’abril de 2.010, per a poder fer passar una Llei que es trobava “encallada” per manca de consens. Em refereixo al projecte de llei, ara ja Llei, de modificació de la Llei de comptabilitat dels empresaris. La modificació que comporta el règim sancionador ( entre altres conceptes ).

Hi havia tres opcions :

- Que entrés en vigor ja per a l’exercici 2.009, tal com volia el PS. Personalment tampoc hi veia cap retroactivitat, ja que el fet de dipositar els comptes era actual, no retroactiu.
- Que entrés en vigor per als comptes de l’exercici 2.010, que és l’acord que finalment es va pactar, després de interrompre ridículament la sessió de Consell i en una reunió absurda a porta tancada entre membres dels tres grups Parlamentaris, amb la consegüent “pantomima” parlamentaria afegint una disposició addicional al text original.
- I, finalment, que entrés en vigor per a l’exercici 2.011 tal com volien les formacions de C.R. i APC.

“ Ni pa ti, ni pa mi ”.

Aquesta va ser la decisió final, una decisió salomònica que va deixar tothom content.

Degut a que existia el “perill” de que la modificació de Llei no prosperés es va arribar a aquest acord pactat. Pacte que no varen saber trobar en totes les reunions mantingudes en la Comissió, però que varen enllestir en un quart d’hora de recés parlamentari.
Així, tal com sona de ridícul.
Seguidament, tot cofois van aprovar el projecte de llei per unanimitat com si haguessin fet mostra de consens institucional.
Al meu entendre, el que varen fer és una clara mostra de mancança de “neurones” o de coneixements (que no de “coneixement”, no sigui que em posin alguna “querella”).

Que s’ha assolit amb aquest pacte, ajornant el règim sancionador fins al dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 ?
Absolutament res, a banda de perdre tot un any sencer, absurdament. Tant sols s’han ajornat tot un any les possibles sancions. Una llàstima, doncs els calés que es podien obtenir no ens venien gens malament.

La manca de règim sancionador no eximeix ningú de l’obligació de dipositar els comptes, que ja és efectiva, ni de la obligació de “portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat”, tal com diu l’article 1 de la Llei de comptabilitat, que va entrar en vigor l’ ú de gener de 2.009.

Aquí entra però la costum andorrana de no complir les lleis si no hi ha sancions.
Seguint l’exemple del que ha passat amb “l’ISI”, molts empresaris no dipositaran els seus comptes, ja que saben que no seran sancionats, moltes societats tampoc ho faran doncs els importa un “rave” que el seu nom surti publicat al Bopa (com a “incomplidors” de la Llei de comptabilitat). Però el més greu és que molts empresaris ni tant sols portaran la seva comptabilitat al dia per l’exercici ja tancat, el 2.009. Si no ho han fet ja, molt menys ho faran ara, tot i estar-hi obligats.
Això si, ara mateix, “espavilaran” i portaran la del 2.010 ja que ningú té gaire ganes de pagar els 6.000 euros de sanció (que ja no són els 60.000 previstos anteriorment, però que tampoc estant gens “malament”).

Però tots cauran en el mateix error en el que han caigut els nostres il·lustres “pensadors” del Consell General, que aquest cop han pres una decisió salomònica sense utilitzar el seu cervell per a res més que no fos “quedar bé” i poder dir que :
“ la llei ha passat perquè s’ha arribat a un acord institucional “.

Ningú s’ha parat un moment a pensar que el dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 comporta obligatòriament la comparativa amb l’exercici precedent ?

La disposició transitòria Primera de la Llei de comptabilitat ens deixa molt clar que “per al primer exercici comptable d’aplicació de la Llei, la presentació dels comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l’exercici anterior”.
I el primer exercici comptable era precisament el 2.009, l’exercici anterior per tant era el 2.008.
El que s’ha fet doncs és tant sols evitar les sancions aquest any, però poden arribar tranquil·lament el proper any per al mateix exercici 2.009.
Dit d’una altra manera : si algú pensa que pot evitar dipositar els comptes del 2.009, no ha de oblidar que els haurà de dipositar conjuntament amb els del 2.010.

Que la “gent” del carrer desconegui aquest “punt” de la Llei ho trobo lògic i fins i tot accepto que algú encara no ho entengui així i barregi les “coses” ( la Llei de comptabilitat amb la modificació de la mateixa, que comporta el règim sancionador ). Però que els nostres “estimats” Consellers, entre els quals trobem algun que altre economista desconeguin aquest fet o no se’n hagin adonat és imperdonable.

És evident que quant es fan les “coses” amb presses gairebé sempre surten malament, i si aquestes “coses” són lleis, aleshores es tracta de errors molt greus.

Seguint aquesta decisió tant salomònica, hauríem de entendre també que no ens podem acollir al model simplificat de comptabilitat amb el llindar de 250.000 euros fins a l’ ú de Gener del 2.010 ?
La Llei és la mateixa ... La retroactivitat no és idèntica ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.