SENTO CURIOSITAT - BONDIA 20/05/08

EL “PRESTANOMS” ESPANYOL.

No em refereixo a espanyols que puguin tenir un negoci a Andorra i es dediquin a prestar el seu nom a altres, això es il·legal, O NO ? I per tant he de suposar que no existeix.
Tot el contrari, em vull referir a un negoci totalment legal: el resident a Espanya que ens deixa el seu nom per pagar impostos al seu país.
Tal com ho llegeixen ...
Hem aconseguit que espanyols residents al país veí ens facin de prestanoms als andorrans o residents a Andorra, i de manera legal. Qui ho havia de dir.

M’explico :

Resulta que els andorrans o els residents a Andorra que tenen una propietat a Espanya, i degut a que el nostre país no disposa de convenis de doble imposició amb Espanya, per cert, amb el Congo, tampoc, estant obligats a nomenar un representant. Una persona física o jurídica amb residència a Espanya, perquè ens representi davant l’administració tributària. Per dir-ho d’una altra manera, un representant legal.
Hem pregunto, i els que tenen una propietat a França o Portugal ?
Doncs hauré de començar a “remenar” per Internet, per veure que passa amb aquests.
Bé, tornant a “lo nostre”, el problema del representant ja ens el solucionen les gestories del nostre país. (I dit de pas, què es necessita per crear una gestoria a Andorra ? Doncs res, tant sols un local).

No pretenc amb aquest escrit criticar totes les gestories del país, doncs en conec que fan la seva feina amb molta correcció, que disposen de molts anys d’experiència i que ens solucionen molts problemes i mals de cap i ens faciliten la tasca.
Tant sols pretenc criticar-ne una en especial (no posaré noms), la que va començar a “remenar” l’afer de la renda dels no residents (ells sabran perquè), i les que es varen afegir al carro (elles també saben perquè).
Aquestes gestories ja ens ofereixen el seu representant particular incorporat a la gestió, això si, cobrant adequadament la representació. Ens faciliten la tasca, no diré que no. Però nombrar un representant a Barcelona per una propietat a Jerez, per exemple, no ho trobo gaire lògic.

Altres gestories, que tant sols pretenen fer la seva feina, la de gestionar, ens diuen que faran els tràmits convenients però que el representant el busquem nosaltres, pel que intueixo que aquí alguna cosa no acaba de quadrar.

Com a representant podem agafar un amic, un familiar, un gestor, un lletrat, una empresa, un “comissionista”... Sempre i quant el trobem i es presti a fer-nos de representant i a signar un full de representació.
Fins aquí, cap problema.

El problema arriba quant llegint les lleis corresponents, trobem frases com les següents:
“Els representants dels contribuents respondran solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a aquests contribuents”.
“L’administració pot considerar que el representant sigui el depositari o gestor dels bens o drets dels contribuents”.
“El representant legalment acreditat assumirà les obligacions estadístiques que corresponen al seu representat”.

Ara que, també he trobat el següent:
“El representant fiscal no té cap responsabilitat front la Hisenda Pública, salvat les que correspongui a qualsevol gestor”.

Sincerament, no se ni que fer, ni que pensar.
Embolicar un amic ? NO.
Embolicar un familiar ? TAMPOC.
Embolicar un gestor ? POTSER SI.
Embolicar un comissionista ? GAIREBÉ SEGUR.

Encara que potser el que seria millor es demanar directament la residència a Espanya, convertir la segona residència en residència habitual, la residència a Andorra en segona residència, a Andorra no tenim impost sobre la renda, ni tampoc l’impost sobre el Patrimoni (eliminat a Espanya, reitero ...) i fer la deguda declaració de renda, com a resident a Espanya. Hem convertiré en un transfonterer ? Val i què ?

Estic en un mar de dubtes, i el que es mes greu, encara ningú m’ha explicat adequadament la situació, i sobretot el perquè de la situació.

Ara els deixo de moment, doncs he de començar a mirar la situació sobre el mateix tema a l’estat Francès i també el Portuguès, perquè no ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.