LA “SIESTA” A LA FEINA.
Es pot fer la “siesta” a la feina ?.
A priori, tothom contestarà que no a la pregunta.
Ara bé, hi ha diferents tipus de feina. I resulta que existeix ( o existia ...) una feina especial, amb torns de 24 hores, en la que si es podia fer la siesta, i fins i tot dormir-hi. Es degut a que, evidentment, passar 24 hores sense dormir, es possible fer-ho, però no sempre.
Pensar que el millor que pot passar es que, en aquest tipus de feina a la que faig referència, es precisament que no hi hagi feina, no es desencertat. Doncs dita feina comporta, que a algun lloc hi ha hagut un problema. I això no ho desitja ningú.
No pretenc valorar si els torns han de ser de 12 o de 24 hores, encara que si arreu del món son de 24, per alguna raó serà.
Tampoc vull entrar en, si s’ha de pagar a la gent per dormir o no.
No m’ atreviré tampoc, a comentar si el salari que es percep per a dita feina es suficient o no. Ni el conec, ni es el meu problema. I fins i tot ni m’ interessa.
Tampoc parlaré de, si en aquesta feina, i degut als dies que no es fa el torn de 24 hores, i per tant no es fa la jornada laboral, els empleats poden treballar en un altre lloc, o no. Cadascú sap el que signa, i el contracte que signa. Però si el contracte diu que no es pot fer, doncs es que no es pot fer, i punt (com diria un ex-Ministre).
Tot això, es en referència als comentaris que estem sentint aquests dies al carrer, sobre unes manifestacions, vídeos a youtube, sms, enganxines en alguns vehicles i botigues ...
Personalment, el que si m’agradaria, es que en aquesta feina de la que parlo, amb torns de 12 o 24 hores, tothom estes ben preparat, a punt de intervenir i amb les condicions necessàries per intervenir, amb el material i les instal·lacions necessàries pel mateix, i amb els caps adequats per a dita feina.
Un exemple, entre molts de que no es fan gaire be les coses, va ser la construcció de l’ heliport, reconvertit en “helistop”, o en no res... Per no parlar del servei d’ ambulàncies privatitzat o de la manca de personal, o del salari desorbitat de l’ assessor estranger.
Al que vull arribar amb aquests comentaris, es que la culpa de tot l’ enrenou, bromes a banda, no es de la gent que ha escollit aquest tipus de feina, sinó en la gent que els mana. I que, en molts dels casos, no es el tipus de feina que aquests van escollir al seu moment, sinó que han estat traslladats, ves a saber amb quins criteris des de altres llocs, cossos o departaments.
A mi tampoc em paguen per dormir, evidentment no faig torns de 24 hores... Com molta gent, faig un horari normal, o faig l’ horari que puc. Però com molta gent també, ningú em paga el temps que perdo a la carretera, en els desplaçaments, el temps que perdo buscant aparcament, o el mateix aparcament, o el menjar.
No es mes especial, una persona que fa una feina amb torns de 24 o 12 hores, que una persona que en treballa 8, i en perd potser 3 o 4 mes en desplaçaments i altres, i sense possibilitat de fer la “siesta”.
El que si es molt especial: es tractar a tothom amb el degut respecte. Cosa que crec que no va fer el Ministre d’ Interior, amb les seves declaracions.
Es molt especial també, tractar a tothom en conseqüència a unes lleis, i no a unes notes informatives.
Es també molt especial, pensar en tothom, i no tant sols en els que fan torns de 12 o de 24 hores, per molt indispensables que siguin per a la resta de la població.
Tothom es necessari, i de molta gent amb altres tipus de feina, ni se’n parla.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de gener 14, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Benvolgut i estimat senyor,
degut a que el seu blog te un enllaç al tamarrolandia, ens veurem en l'obligació de treure els enllaços de varis blocs i Webs del país al seu bloc.
Evidentment que la decisió de treure tal lloc obscur del seu bloc es seva, nosaltres i per ètica no volem col.laborar ni de pont a enllaçar llocs que puguin portar al mencionat, ja que es un cultiu de mentides i desqualificacions falses a persones i col.lectius.
Esperant la seva resposta, el saludem molt atentament,
Què fort, t'envien un anònim amenaçant si no practiques la censura i tenen la caradura de parlar d'ètica. Ben bé que estem a un país de bojos.
Anònim 1:14 PM:
Si em vol comunicar quelcom, pot fer-ho directament al meu mail, identificant-se adequadament.
Gràcies.
2 anys depres i encara m'agrada el teu blog.
veig que amb el pas del temps les coses a andorra encara estan com sempre, molta hipocrisia i ningu dona la cara. es una pena.
molta sort i molta força desde Geneve.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada