LA CECA LA MECA I

LA FONT DE COLORINS. Extret de declaracions del Sr. Betim Budzaku : “La font de llums i colors seria un valor afegit, amb un cost de 1 milió de euros que no seria una consideració. Les queixes serien justificables si es parlés de 300 milions, entendria el soroll que s’ha fet. Es tracta d’una atracció ja existent, sense anar molt lluny a Barcelona, o sense anar molt més lluny, a Dubai”. Ruqueries i mala dicció a banda, aquest senyor, semblava estar molest pel desacord mostrat per la ciutadania en rebutjar una despesa de 1 milió de euros per la construcció, que ell considera un valor afegit, d’una font d’aigua amb llums i colors al riu Valira. Si això és tot el que ha trobat per revitalitzar el turisme al nostre país, ni ha per llogar-hi cadires (i no precisament per a contemplar la font). He de considerar amb aquestes declaracions, que la idea de construir aquesta font és seva ? He d’ entendre que és millor gastar un milió de euros en una font que per exemple, en comprar les màquines necessàries per atendre neonadons al nostre hospital ? Aquests éssers especials que venen d’altres planetes al nostre país, cobrant pasterades de diners, per solucionar els nostres problemes amb idees lluminoses em SOBREN immensament a Andorra. No tenim cap necessitat de pagar tants diners a gent forana perquè ens vinguin a donar consells amb ruqueries tant grans. Nosaltres podem fer perfectament aquestes feines que encomanem i paguem a il•lustrats que parlen 40 idiomes, però que desconeixen totalment la realitat del nostre país. No cal que vinguin.

DIARI D'ANDORRA - AUTÒNOMS

LA COTITZACIÓ DE L’AUTÒNOM. Altrament dit treballador per compte propi, l’autònom té l’obligació de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i ara ja no s’escapa ningú, s’han acabat tots els terminis. Aquesta obligació em sembla un fet dictatorial en un afany de recaptació, que en alguns casos fins i tot es gira en contra de la mateixa recaptació mal estudiada i pitjor aplicada. D’una banda trobem molts comerciants que no guanyen ni de bon tros els gairebé 2.000 euros suposats com a salari mitjà (ja he explicat molts cops que el càlcul d’aquest salari mitjà és erroni), obligats doncs a cotitzar uns 400 euros mensuals. Aquesta cotització és la que alguns anomenem : “tarifa plana”. D’altra banda també trobem comerciants (no tants) que voldrien cotitzar més d’aquests 2.000 euros i tampoc els deixen. “Que comprin més punts a final d’any...”, és l’explicació que els dóna la CASS... Quan el que volen aquests comerciants és rebre, en cas de baixa, una prestació d’acord amb el seu salari real. No seria més correcte, donat el cas de que la cotització és obligatòria, que tothom tingués el dret de cotitzar el seu salari real, sigui quin sigui ? Cert és que ara la Llei ens permet, als treballadors per compte propi, el fet de poder gaudir d’una baixa laboral, cosa que abans no teníem. Però no és menys cert que, tot i la baixa, hem de continuar pagant la cotització. A banda que, no podem treballar, no podem ni tant sols signar un document i segons la CASS hem de tancar el nostre negoci o contractar (i pagar) un representant, signant-li uns poders. No podem fer cap tasca laboral, ni que sigui des de casa... Gràcies a la modificació : “Llei 9/2013, del 23 de maig, de modificació de les lleis, 25/2011, del 29 de desembre, i 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social”, fins i tot podem optar per una cotització reduïda si complim un dels requisits següents : Article 6.1. a) Trobar-se en els primers 24 mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat... b) Presentar en l’exercici econòmic anterior un resultat inferior als 24.000 euros... Atenció però, al punt 2 del mateix article : “No es poden acollir a aquest règim les persones que fan més d’una activitat per compte propi si alguna de les activitats no compleix el requisit de l’apartat 1.a ... Algú ho entén ??? O sigui, ve a dir que : si tenim una sola activitat i no facturem més de 24.000 euros, cap problema. Si aquesta activitat, facturi el que facturi, és de nova creació, cap problema. Però com tinguem alguna altra activitat i aquesta sigui “antiga”, ja no podem gaudir de la reducció. A vegades sembla que les lleis estiguin fetes amb alguna altra “cosa” distinta als dits, les mans o el cap... No acaben aquí els “maldecaps” dels treballadors per compte propi que sol•liciten la cotització reduïda : cada any han de “renovar” la reducció presentant els comptes de l’exercici anterior, abans del dia 15 de febrer (data límit per declarar les cotitzacions), sinó passaran automàticament a la “tarifa plana” dels 400 euros. A la demanda dels empresaris, explicant que la data límit per dipositar els comptes i declarar l’impost d’activitat econòmica és el 31 de juliol, la resposta per part de la CASS és la següent : que “espavilin” els seus comptables o gestors. A la interposició d’un recurs al•legant aquest fet, la resposta de la CASS és que : no admeten aquest tipus de recurs. (No que el deneguin o li “facin” silenci administratiu, sinó que senzillament i dictatorialment, fins i tot m’atreviria a dir que il•legalment... no l’admeten a tràmit). No podria anar d’acord la Llei de la CASS amb les lleis de societats, impostos, comptabilitat, relacions laborals... ? Doncs no, ells son els amos i senyors de la seva Llei i de les seves interpretacions. Tot això, sense deixar de banda que els treballadors per compte propi de creació posterior a la Llei de la CASS han de pagar la “tarifa plana” des de el primer dia de creació de l’empresa. I aquells que disposaven de tres anys per adaptar-se (que després es va posposar 1 any més), ara es veuen obligats a pagar la mateixa “tarifa plana” amb l’agreujant de que tot i que el termini acabés el mes de novembre 2.013, el pagament s’ha d’efectuar des de el mes de juliol. Segurament per la interpretació “CASS-ISTICA” de la disposició transitòria : “ Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social disposen d’un termini que finalitza el 30 de novembre 2.013 per a regularitzar la seva situació... durant aquest termini no es generen recàrrecs ni interessos de demora amb la condició que abans de finalitzar el termini s’hagin liquidat totes les cotitzacions meritades a partir de l’1 de juliol 2.013... Algú ho entén ??? Moltes gràcies, CASS... Aquesta es una bona manera d’ajudar al petit empresari. Moltes gràcies també al Govern del nostre “PEÍS” per deixar fer a la CASS el que li ve en gana o el que li “rota” (tal i com diuen altres persones). Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA -SENTO VERGONYA

SENTO VERGONYA. He criticat molt al nostre Govern (ja vaig fer-ho també amb anteriors governs, i no és que es tracti de cap obsessió particular). Com diu algun conegut: sóc imparcial, l’hi foto “hòsties” a tot el que es mou... També ho he fet amb el “meu” Comú, el de Sant Julià de Lòria (per cert, també van “rebre” els anteriors, encara que, en aquest cas eren més o menys del mateix “tarannà” polític), per les seves decisions, que no comparteixo. Ambdós, per la manera de fer les “coses”, que tampoc comparteixo. M’han molestat sempre moltes actuacions tant de Govern com del Comú. I em segueixen molestant. Ara mateix però, el que sento més que indignació, és “vergonya”. Vergonya aliena, hauria de dir. Només faltaria que a mi em fes vergonya les bestieses i actuacions d’altres que a mi, em governen però no em representen. He acceptat que tant a Govern com al Comú hi havia el que el poble votà majoritàriament (d’això se’n sol dir: democràcia), i que per tant tenia que acatar les decisions preses. I així ho he fet sempre (tot i les meves continuades crítiques). He pagat sempre, al menys fins ara (Ja veurem si continuaré en aquesta línia) religiosament els meus impostos als dos llocs (tot i saber que molta gent no ho fa, ni ho farà mai). M’he “mossegat” la llengua moltes vegades per no fer-me “pesat” (com diuen o entreveuen alguns, encara que sigui amb comentaris anònims). Fins i tot, erròniament vaig votar DA en les passades eleccions generals. A les darreres comunals, ja em vaig negar a votar (votar que ?, si no hi ha res definit). Avui sé que, segurament, no tornaré a votar mai més. Ja no m’indignen les “actuacions” de UL a Sant Julià de Lòria, fent sempre el que els hi ve en gana, “passant” olímpicament del sentiment dels parroquians (que per això els voten, sempre ???), ni em molesten ja les designacions a “dit”, les col•locacions d’amics o familiars, la “merienda de negros” de la Mútua elèctrica, l’engany de Naturlàndia, l’actitud “xulesca” generalitzada, la supèrbia i prepotència de la seva Consol Major, el sobre-sou del Consol Menor, les “suposades” irregularitats d’alguns membres electes, etc... Tampoc m’indigna ja l’actuació de l’actual Govern, o de DA (que ve a ser el mateix), amb les seves mentides, enganys, manipulacions, col•locació d’assessors estrangers amb salaris exorbitants (ja només em faltava la col•locació d’un inspector d’hisenda en excedència a Espanya per la mòdica quantitat de 14.000 euros mensuals), impostos que no figuraven al programa electoral (I.R.P.F), “cagades” impressionants en molts temes (com per exemple, l`intent de construir l’heliport al Patapou, sense veure dimissions “anunciades” si no es feia), etc... Ara, tant “sols”, tot plegat, em produeix: VERGONYA. Sento vergonya de tenir els dirigents que el nostre poble ha escollit, i això em produeix també frustració, al pensar que algú els pugui tornar a votar algun dia. Evidentment, algú que no n’hagi estat “beneficiat” d’alguna manera, o que pensi estar-ne beneficiat properament. Sento vergonya al constatar tot el que estan fent, tant des de UL com des de DA. I temor, al pensar que tot i així puguin tornar a guanyar unes noves eleccions. En qualsevol altre país semblaria evident que aquestes persones perdrien unes següents eleccions (normalment, així funciona). A Andorra, molt em temo que no serà igual (tot i que, en les eleccions generals, tinc els meus dubtes). Malauradament, quan miro el que hi ha a l’altra “banda”, la meva frustració augmenta. Millor doncs, ni tant sols votar. Tot de cop, m’adono que he passat : del “sento curiositat” al “sento vergonya”. I no sé que és pitjor. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA I NATURLÀNDIA

DA I NATURLÀNDIA. Tots sabem perfectament que Naturlàndia ha estat sempre un projecte de “ves a saber qui”, presentat per Unió Laurediana, preparat i orientat per una sola persona d’aquest Partit i protegit per gairebé tots els militants del mateix. Al menys, per aquells que han disposat de “cadireta”. Una altra cosa és quan ja no tenen la “apreciada” cadireta, o quan encara no la tenien. Naturlàndia és un projecte (i dic projecte, perquè evidentment, no es tracta de cap realitat, ja que no funciona ni progressa adequadament, tal i com diuen a l’escola) que ja va néixer coix, mal plantejat, enganyós, erroni... fins i tot “falsejant” les projeccions i expectatives i enganyant molta gent. No vull posar-me en la part “destructiva” (pel que fa al medi ambient), ni tampoc en la part “anti-natura” (pel que fa al tancament i exposició d’animals)... Amb no mirar-ho, ja en tinc prou. Allà cadascú amb la seva consciència. Encara que, al final de tot ningú n’assumirà mai les conseqüències. Si en canvi, he criticat sempre la seva part econòmica, on tampoc ningú dels “impulsors” del parc en voldrà assumir mai les conseqüències. Encara que al final, tothom haurà de fer-ho d’una manera o altra. A les primeres de canvi, ja veiem el desgavell econòmic que comporta aquest Parc Animalier amb tobogans inclosos. Desgavell que anirà cada cop a més, doncs ja no disposem d’abocadors de runa per “tapar” els forats de la “caixa”. Aquí, potser m’equivoco ? Amb molta sort, igual es reprenen les obres de la desviació de Sant julià i Naturlàndia torna a rebre ingressos “no recurrents” (extraordinaris). I continuaré criticant sempre, aquest engany econòmic. Encara que ara mateix n’hauran d’assumir les conseqüències molts “privats”, fins i tot també les patirem aquells que mai vàrem comprar accions (Cònsol Major inclosa). Ho haurem de pagar entre tots, accionistes (directament) i residents (indirectament). Però el que més em molesta de tot plegat és el mutisme absolut, l’acceptació total, la submissió absoluta dels tres suposats militants de DA a les cadires comunals lauredianes, el mateix em passa amb un suposat independent a les mateixes files. I sobretot em molesta, la continuada baixada de pantalons de autoritats dins del Govern i dins del Consell General que formant part de DA, també callen i atorguen. Fins i tot el mateix Cap de Govern. Tots aquests segueixen en la mateixa línia que les passades eleccions comunals, “tragant” amb tot el que UL mana i ordena. Sé perfectament el que en pensen un Ministre i dos Consellers Generals, sobre “l’afer” de Naturlàndia. Ho vàrem comentar tot preparant una mena de comitè local de DA a Sant Julià de Lòria (que per cert mai ha existit). Tot va canviar però de cop en el moment de la creació de la llista UL-DA (sense DA) en les passades eleccions comunals: DA, va acceptar totes les imposicions de UL, Naturlàndia inclòs. No entenc perquè encara avui DA segueix aclucant els ulls davant UL i fent la vista grossa davant la barrabassada econòmica que representa i representarà Naturlàndia sense ni tant sols obrir la boca. Algun dia potser m’ho hauran d’explicar. Tampoc és que hi confiï massa, amb aquestes explicacions, degut a que ja fa molt de temps que “algú” m’havia d’explicar quelcom i no va fer-ho mai. Que sàpiga però, que jo no ho oblido. Quina “por” pot tenir DA de UL ? Perdent dos Consellers Generals seguiria disposant d’una majoria absoluta i aquests Consellers s’avorririen molt al Consell general. Encara que, constatant que un d’ells ja és sord, mut i invisible... Que més dona ? No entenc perquè, encara que es tracti d’un tema parroquial, des de Govern mai s’emet cap opinió de la “sapastrada” que representa Naturlàndia. Tampoc entenc perquè DA mai s’ha constituït com a tal a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Potser necessita l’abocador de terres de la Rabassa ? A les properes eleccions generals es votarà també majoritàriament DA ? Recordin que DA ha permès amb el seu “passotisme” les bestieses que s’han comès a Naturlàndia. També ha permès el seu fracàs econòmic. A les properes eleccions comunals es votarà també majoritàriament UL sense DA ? Recordin també qui són els culpables de la destrucció d’un bosc, del tancaments d’animals, de les col•locacions a dit... i de moltes altres “animalades”. Al meu entendre, tanta culpa té UL com DA. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI

PERQUÈ JA NO CREC EN L’IGI. He rebut darrerament moltes crítiques en diferents espais informatius (sobretot, mitjançant comentaris a articles del diari d’Andorra, via “internet”, sempre provinents d’ anònims), pels meus comentaris en contra de la Llei de l’IGI, quan havia defensat aquest model impositiu en considerar-lo totalment neutre. No he canviat d’opinió, continuo pensant en la seva neutralitat, sempre i quan estigui ben aplicat i la Llei sigui la correcta. El ja desaparegut ISI, era un model injust, que generava tant beneficis fiscals com pèrdues fiscals. Un model que no afectava al comerç, que seguia com sempre, repercutint el “seu” IMI, més un afegit per IAC. Però ja ens hi havíem acostumat i tampoc ens anava tant malament, millor hagués estat potser de continuar amb aquest model... El problema és que hem fet una Llei d’IVA (IGI, per nosaltres) massa reduïda, massa “curta”, sense pràcticament règims especials, sense gairebé cap possibilitat d’acollir-se a models simplificats, o a sistemes modulars... Amb uns coeficients mal repartits, amb un règim general pràcticament igual per a tothom sense tenir en compte els diferents sectors econòmics. Massa errors en una Llei tant “curta” : No es pot ficar dins un mateix “sac”, sectors tant diferents com els serveis, la construcció, el comerç o la restauració... amb el mateix règim d’aplicació. No es pot aplicar aquest model fiscal, juntament amb l’impost de societats o l’impost de la renda d’activitats econòmiques en un “moment” tant complicat per al nostre teixit empresarial. I, tant sols per tapar forats o pagar túnels innecessaris, o obres faraòniques. Estic totalment d’acord en pagar impostos, fins i tot sóc favorable a l’IRPF. Sempre i quan vegi contrapartides a aquest impost en matèria de educació, sanitat, esports... El Govern dels “millors” no ha entès la situació econòmica actual. Val a dir, que tampoc l’entenia l’antic Govern Socialdemòcrata, ni el més antic Govern Liberal... Cap dels tres va escoltar les demandes dels comptables o les meves pròpies. Fet que em farà “repensar” acudir a una probable propera convocatòria. No cal que em convoquin quan ja tenen les “coses” fetes. “Mal de muchos...” Al final, tots són iguals. Ja m’ho han dit molts cops, des de diversos “contactes” amb economistes, tributaris, comptables, advocats, censors de comptes, etc... de països veïns : “us esteu equivocant, al copiar el sistema espanyol”, “no és el moment adequat d’aplicar impostos, tot al contrari”. En general, l’impost de Societats o el d’Activitats Econòmiques, no esta comportant massa “mal de cap”, doncs els beneficis de la majoria d’empreses són gairebé nuls, inexistents, o fins i tot de pèrdues : res a pagar, doncs. Fins i tot algunes empreses, al deduir-se l’impost comunal en surten beneficiades : Un error d’interpretació ? En canvi, l’IGI és molt diferent. Aquí toca pagar a gairebé tothom. Dic gairebé, degut a que alguns sectors presentaran sempre una declaració negativa, amb liquidacions a compensar, quan fins ara mai havien estat compensats : Un benefici fiscal que fins a la data no tenien ? Tot això afegit al mal moment d’aplicació de l’IGI, quan precisament molts empresaris no el poden cobrar degut a que no es el moment d’incrementar els preus. Restauració, hoteleria, comerços... no poden repercutir el corresponent IGI als seus clients, però en canvi, si l’han d’abonar a Govern. L’entrada en vigor de l’IGI ha comportat una davallada en el marge dels comerciants, degut a que no poden cobrar la totalitat de l’impost repercutit, exactament el mateix que passa en el sector de la restauració i hoteleria. El sector serveis si repercuteix aquest 4,5% als seus clients en les factures, però quan arriba el moment de liquidar-lo a Govern la “caixa” esta buida. Altres sectors en canvi, sempre tindran una declaració negativa, és el cas de les farmàcies, metges, educació... Per tots aquests motius no crec en la Llei de l’IGI. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - MOROSOS

MOROSOS I COMPTES NO DIPOSITATS. Que pel cas ve a ser el mateix, empreses i societats que “passen” de tot o simplement no existeixen, societats que no han pagat ni pagaran mai, empresaris que no volen pagar i altres que no poden fer-ho. Tot de cop s’ha “disparat” la indignació entre els empresaris andorrans per la publicació en dos bopes gairebé consecutius de les societats que no varen dipositar els comptes (suposadament del 2.011) i les empreses que no varen pagar l’ISI (del 2.009 i l’acompte del 2.010). Tot plegat em sorprèn una mica degut a que l’any passat també es varen publicar les mateixes llistes al Bopa i ningú es va queixar (es tractava de la manca dels dipòsits del 2.010 i els impagats d’ISI del 2.008 amb l’acompte del 2.009). Val a dir que ambdues llistes són pràcticament idèntiques, amb les mateixes empreses o societats, o gairebé. Val a dir també que no he trobat al Bopa els impagats per ISI del 2.006 i del 2.007, ni la manca de dipòsits del 2.009 (encara que aquest no comportés cap sanció). Entrant en “matèria” : Un total de 3.020 societats (no disposem de dades sobre els autònoms) no varen dipositar els comptes de l’exercici 2.011, el que suposa una falta greu sancionada amb un mínim de 601 euros, un total mínim de 1.815.020 euros. L’any anterior varen ser 3.386 les societats sense dipòsit de comptes, fet que es converteix en una infracció molt greu, sancionada amb un mínim de 2.001 euros, que fa un total mínim de 6.043.020 euros. Un total de 882 obligats tributaris (a cops repetits, fins un total d’unes 500 empreses), no varen pagar l’ISI corresponent a l’any 2009 i el pagament a compte del 2.010, suposant un total impagat de 2.188.562,59 euros. L’any anterior varen ser 881 els obligats tributaris que tampoc efectuaren el corresponent pagament, valorat en 2.187.143,59 euros. Cert és que moltes societats que figuren a les llistes no existeixen, varen fer suspensió de pagaments, es varen dissoldre, no tenen activitat ... Una actualització del registre de Societats sembla doncs imprescindible. Cert és també que molts obligats tributaris tampoc existeixen ja. Una actualització del registre de Comerç sembla doncs també imprescindible. Però no és menys cert que existeix molta “gent” que no paga perquè no vol fer-ho, perquè sap que per molt que surti publicat el seu nom al Bopa, Batllia mai executarà els aproximadament 60.000 expedients pendents per aquests conceptes i altres com : sancions de la policia, de circulació, impagats de foc i lloc, de la taxa d’activitats econòmiques, etc... No seria doncs millor, enlloc de disposar d’una Administració Tributaria, disposar d’un departament de cobrament de morosos. Un departament que es dediqués al menys a “controlar” els impagats, la manca de dipòsit de comptes, intentar cobrar i si més no, donat el cas de que la empresa o societat no existeix efectivament, donar-les de baixa dels Registres ? Mentrestant a tots aquells que complim amb les lleis i paguem religiosament se’ns queda una cara “d’atontats” en veure tots aquests impagaments, incompliments, fraus, cara dura ... Ens haurem de convertir tots en “insubmisos” fiscals per no haver de passar per “tontos” ? Tot això, sense comptar amb tots aquells que no declaren per la Renda dels no residents i encara no els han “pillat”, les declaracions properes d’IGI que molts no efectuaran, i sobretot les declaracions per IS i IAE, a banda dels pagaments a compte tampoc efectuats. Tot plegat, un veritable “caos” que si no fos així i la gent complís amb els seus deures comptables i tributaris, la situació actual de l’economia del nostre país seria una altra molt diferent. On vivim ? En un país de “pirates” ? En un país de morosos ? En un país de “passotes” ? O simplement, vivim a Andorra, un país on molta gent es fa “l’andorrà”. Convido a tothom a repassar les llistes abans esmentades : Bopa núm. 015, any 25, del 27 de Març del 2.013. Govern. 20/03/2013. Avís pel qual s’ordena la publicació de les Societats que no han complert l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils. Bopa núm. 013, any 25, del 13 de Març del 2.013. Govern. 06/03/2013. Edicte en el qual es notifica als obligats tributaris que s’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la regularització de l’exercici 2.009 i de l’acompte de l’exercici 2.010 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i de l’impost indirecte sobre la producció interna. Es faran un fart de riure. O de plorar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI I COMERÇ

IGI I COMERÇ. De bon principi, sempre s’ha comentat que l’IGI no hauria de fer augmentar cap preu en el comerç, que és un impost neutre i que no ha de suposar cap enrenou en comparació amb l’IMI i l’IAC que ja teníem. S’ha comentat també que, tot al contrari, fins i tot es podien abaixar els preus, argumentant que majoritàriament el comerç de mercaderies suportava fins ara un 4,8% d’impost (4% d’IMI + 0,8% d’IAC), passant actualment al 4,5% d’IGI. Deixant de banda alguns productes que tenien l’IMI al 7% o al 12 %, amb l’IAC al 1,4% i 2,4%, respectivament i que ara han passat també al 4,5% d’IGI, fet que hauria de suposar una disminució encara més considerable dels preus de venda. Obviant aquestes apreciacions, obviant també possibles intermediaris i centrant-nos només en els productes més habituals, al 4,5% d’IGI enlloc del 4,8% d’IMI + IAC, si fem el que se sol dir el “compte de la vella”, calculant exactament el benefici real obtingut, trobem que el comerç en general ha perdut un marge considerable. M’explico amb un exemple molt simple : Fins ara adquiríem un producte a un preu de cost de 1.000 euros. Sumant IMI + IAC, el cost total era de 1.000 + 48 : 1.048 euros. Aplicant un coeficient de 1,50 el veníem a 1.572 euros. Govern havia recaptat per tant, 48 euros. Obtenint el comerciant un benefici de 524 euros. Amb l’IGI en vigor, el càlcul hauria de ser diferent. El cost de l’article continua a 1.000 euros. 45 euros van a impostos suportats per IGI. El coeficient aplicat és el mateix de 1,50, però calculat ara amb un cost de 1.000 euros, que ens dona un preu de venda de 1.500 euros. Al que hauríem d’aplicar un IGI del 4,5%, donant un preu de venda final de 1.567, 50 euros. Govern ha recaptat per tant, 67,50 euros, que ha pagat el consumidor final sobre el preu de venda, però que ha liquidat el comerciant mitjançant els 45 euros inicials a l’entrada de la mercaderia i a la diferència entre repercutit i suportat en la seva declaració mensual, trimestral o semestral, de 22,50 euros. Però, atenció : el benefici del comerciant abans era de 524 euros i ara ha passat a ser de tant sols 500 euros. Majoritàriament, val a dir que els preus no s’han “tocat” i el producte es continua venent al mateix preu de l’any passat: 1.572 euros. Fent de nou el càlcul global trobem el següent: El comerciant ha liquidat a Govern els 45 euros de l’entrada de la mercaderia més la diferència amb l’IGI carregat al seu client, 68 euros, 23 euros més. El consumidor final ha pagat doncs 68 euros en concepte d’IGI, que és el mateix que el Govern ha recaptat, però el comerciant ha tingut un benefici final de 504 euros, enlloc dels 524 que tenia amb l’IMI + IAC, amb el que ha vist considerablement disminuït el seu marge comercial. Veiem doncs que l’IGI ha “afectat” negativament al comerç en general, contràriament al que se’ns ha dit i comentat fins ara, veiem també que alguns comerciants han augmentat els seus preus i veurem també com molts altres ho faran properament. Tot això sense comptar amb els estocs que molts comerciants ja tenien, que no han volgut o han pogut declarar per obtenir el corresponent crèdit fiscal, pel motius que sigui, i que ara estan patint la corresponent doble imposició. Veiem doncs que l’IGI, a banda de tota la problemàtica de control, facturacions, repercussions, aplicació, etc... ens ha dut també a un decrement dels beneficis, que tard o d’ora es veuran repercutits en un augment dels preus i en una disminució del poder adquisitiu de tothom. També com no, i aquest era el motiu, d’un augment de recaptació del nostre Govern ? Això ja s’hauria de calcular de diferent manera i sumant tots els sectors econòmics. En definitiva, penso que l’aplicació de l’IGI ens ha causat majoritàriament a gairebé tots un perjudici considerable que no ha vingut a compensar les incongruències de l’IAC afegit a l’IMI. Els càlculs amb la diferència entre l’IGI i l’ISI o l’IPI, ja serien més “complicats” i s’haurien de fer separadament sector per sector o activitat per activitat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.