DIARI - SOCIETATS

SOCIETATS = TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.

Segons el Codi de relacions laborals, article 9 : “Es considera treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital”.

No és cert que l’administrador d’una societat hagi de ser considerat un treballador per compte propi, ni tampoc diu la Llei de la Cass enlloc, que si un soci posseeix el 50% o més de les accions hagi de ser considerat un treballador per compte propi. Tampoc és cert que els familiars hagin de ser considerats treballadors per compte propi, sigui o no una societat. No es deixin enganyar si van a la CASS.

L’article 18 de la Llei de la Cass, diu : “S’inclouen dins del col·lectiu de persones assalariades, els socis que presten un servei o realitzen una obra per compte de la societat de la qual són socis, sota la direcció dels òrgans socials a canvi d’una remuneració periòdica”.

L’article 19 de la mateixa Llei, diu : “S’inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social, els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades”. També diu : “també s’inclouen els familiars de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi, excepte el cas del cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona física o de l’empresa de la qual és titular i sempre que exerceixin una activitat efectiva en el comerç o en la industria esmentats”.

Si obliguen doncs, al meu entendre, a qualsevol soci, administrador o familiar (que no sigui el cònjuge) a ser un treballador per compte propi, s’hi pot negar i/o denunciar-ho. Si obliguen doncs a les societats a disposar al menys d’un treballador per compte propi, també.

Aleshores però, potser els aplicaran l’article 98 que diu : “La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades , està constituïda pel salari global que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà”.

Amb el que els cobraran el mateix a tots els socis, en concepte de cotització a la seguretat social. com a mínim el 20% del salari mitjà, mal calculat. Però existint una notable diferència si són assalariats o treballadors per compte propi , la cobertura de la prestació de la branca general :
Article 105 de la Llei de la Cass : “1. Durant la percepció d’una prestació econòmica de la branca general es manté l’obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació. 3. la Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix l’empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades. 4. A les prestacions lliurades a les persones que exerceixen una activitat per compte propi, l’obligat a pagar la cotització durant la percepció de la prestació continua sent la persona que exerceix una activitat per compte propi”.

Tots els socis doncs, cotitzaran igual. Però uns hauran de pagar tant si estan d’alta i treballen, com si estan de baixa i no poden treballar. Aquest punt 4 de l’article 105 és una autèntica “canallada”.

Resulta també sorprenent que, en el cas de que el negoci no sigui una societat, funcionin molt bé les vendes, per posar un exemple, i els propietaris vulguin cotitzar molt (per voluntat pròpia), acumulant més “punts” per a la seva jubilació, tampoc podran fer-ho.
D’això se n’encarregarà la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, quant aquesta sigui aprovada.
En el seu article 12, diu : “Quan sigui degudament acreditat, amb d’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la seguretat Social, que el cònjuge (QUINA CONTRADICCIÓ) o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponent a la seva qualificació professional i treball acomplert”.
També resulta sorprenent que un treballador per compte propi no pugui si així ho desitja, cotitzar un salari més elevat que el salari mitjà.

M’agradarà comprovar com es calcula el “valor” de mercat, la qualificació professional i el “treball” acomplert.

Potser si que convindria també doncs modificar la llei de la Cass, encara que el nostre cap de Govern no en vulgui ni sentir “parlar”. Si més no per a poder deixar clara la situació del cònjuge. No estaria malament revisar també el projecte de llei d’impost a la renda de les activitats econòmiques i la Llei del codi de relacions laborals.
El que esta molt clar és que la base de càlcul del salari mitjà si que s’ha de modificar.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.