FINANCES COMUNALS.
Llegia el passat dia 08/08/08, mes conegut per tothom com a l’inici dels jocs Olímpics, una notícia en un diari del nostre país que va despertar la meva curiositat. Deia el següent:
“La davallada en l’impost de radicació ha comportat que el Comú de la capital hagi passat d’ingressar, durant el primer mig any del 2007, 2.699.117,75 euros a percebre’n, el darrer semestre tancat, 1.774.687,02”. (Cito l’article textualment.)
Desconec si aquestes xifres son correctes, però he de creure que si. Al menys ningú ho ha desmentit i semblen tant precises que han de ser certes. M’ha sobtat molt que la notícia no hagi arribat gaire lluny, no se n’ha parlat massa. Potser serà que a l’estiu tothom es troba de vacances, no llegeix els diaris, o no té ganes d’entendre correctament les notícies... O potser serà que tothom ja passa “olímpicament” de tot.
Afirmava l’article en qüestió que aquesta davallada era “deguda a l’estalvi a Andorra la Vella de la banca en més d’un milió de euros en tributs gràcies al canvi de la Llei de finances comunals”. (Segueixo citant l’article.) Afirmava també que: “actualment, l’impost de radicació pot ser de com a màxim 300.000 euros anuals per establiment”. (Continuo citant l’article.)
A partir d’aquí, unes quantes persones que si varen llegir l’article, enseguida es varen posar automàticament a “despotricar” en contra dels bancs. A donar la culpa de tots els mals a la banca. Oblidant potser, que actualment es precisament la banca, la que està “aguantant” el país dret.
I jo vaig dubtar, doncs el tema no m’acabava de “quadrar”. No hem quadrava ni per la mateixa Llei de Finances comunals. Ni pels canvis en la mateixa llei, comentats en l’article, i proposats per CDA i Segle 21. Ni pel mateix impost de radicació, que fa molts anys que comptabilitzo. I sobretot no hem “quadrava”, pels “topalls” (límits, màxims) de dit impost, que ja fa molt de temps que existeixen. Que no son ni de bon tros de nova creació.
Efectivament, l’import màxim a pagar per al any 2008 de part de les entitats bancàries es de 300.000 euros. Però resulta que per l’any 2.007, el topall era de 309.000 euros. Per tant, un estalvi de 9.000 euros per entitat, representaria aproximadament uns 111 bancs per arribar al milió de euros d’estalvi. I em sembla que per al moment no tenim tants bancs, ni sucursals tampoc. I molt menys a una sola parròquia.
Hi ha per tant algun error en l’article en qüestió.
De part de qui ? No ho sé.
He deixat passar uns dies, tot esperant alguna rectificació, tot esperant alguna resposta ...
Res de res...
La meva curiositat ha augmentant doncs, per aquest motiu.
Algú hem pot explicar on “diantre” està el, aproximadament 1 milió de euros, que manca en els ingressos comunals per dit impost de radicació ? No serà que la manca d’ingressos prové d’algun altre tema ? No serà que existeixen cada cop menys empreses i comerços ? L’explicació a la manca d’aquest milió de euros ha de trobar-se en algun altre lloc, sens dubte.
L’article en qüestió ens diu també que: “les diverses oficines bancàries de la capital han passat a pagar una xifra estandarditzada. Concretament, si l’impost es troba actualment en 67 euros per metre quadrat, una oficina de 100 metres quadrats d’una entitat financera pagarà uns 6.700 euros mensuals”. (Mes citacions de l’article.)
Senyors periodistes de l’article en qüestió,
Exactament, aquest any l’impost ascendeix a 62,02 euros/metre quadrat, amb un màxim de 300.000 euros.
Fa un any, eren 60,51 euros/metre quadrat, amb un màxim de 309.000 euros.
Fa 2 anys, el preu per metre quadrat eren 58,75 euros, amb màxim de 300.000.
Fa 3 anys, eren 56,65 euros/metre quadrat amb 257.500 euros de màxim.
Fa 4 anys, el preu per metre quadrat eren 35 euros. No recordo si existien màxims o topalls, tampoc els he trobat al Bopa. Aquí doncs ja tinc els meus dubtes. ( I es que ja em faig “gran”).
En el traspàs de l’any 2004 a l’any 2005, si que podien existir diferències abismals, però no aquest any.
Senyors/es del Comú de la capital:
Amb què exactament ens manca un milió d’euros en ingressos per l’impost de radicació ?
Rosa,
M’ho expliques tu ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
2 comentaris:
Jo sento curiosetat, amb unes gotes de fàstic, en la manera que els bancs pugin donar una explicació (no cal que sigui coherent), sobre l'increment dels dipòsits, fet que no passa a la resta d'Europa.
Els residents ens hem convertit en estalviadors i amb els diners que ens sobren enlloc de comprar vehicles i pisos, els guardem al banc?
La fiscalitat de l'estalvi ha provocat un increment dels dipòsits del no residents, ja-ja?
Les grans empreses andorranes han deixat de fer inversions en països emergents i estan a punt d'invertir aquí?
O potser, l'increment es deu a pelotazos borsaris, immobiliaris, o de origen dubtós, que s'han generat fora per no residents i que han trobat aixopluc a Andorra, perquè els bancs no fan preguntes?
Ho deixo a la teva reflexió aprofondida.
Hola Gor.
No em cal reflexionar gaire en el que expliques i que no te res a veure amb el meu article.
Jo parlo de que el milió de euros que manquen al Comú d’Andorra la Vella no es cert que sigui un estalvi de la banca.
Reflexiona tu en un altre tema:
Si la nostra banca no tingués tots aquests diners com faria el nostre Govern per pagar les factures ?
Publica un comentari a l'entrada