SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/03/08

L’ ÈXIT DEL TOBOTRONC.


L’arrencada del tobotronc ha estat espectacular, no n’hi ha cap dubte. No em sorprèn tampoc, doncs es tracta d’una novetat, i les novetats comporten expectació, i l’expectació comporta visitants, i els visitants comporten eufòria.
Tampoc negaré que a la gent li pugui agradar, com hem pot agradar la atracció a mi també, perquè no?

Però penso que hauríem de ser una mica més cauts a l’hora de fer les previsions, i en aquest cas, el Comú de Sant Julià no ho és. No ens podem parar a pensar que el nombre de visitants anirà sempre “in crescendo”, ... les coses no funcionen així... (I si no que els hi demanin als amics Alacantins de Terra Mítica).
I encara que així fos, hem de ser conscients de que el tobogan alpí té una capacitat que és la que és, i que no la podem superar de cap de les maneres. Penso que ara ja estem al límit d’aquesta capacitat. Sobretot pel que fa a seguretat. (Recordin que a Port Aventura, per posar un exemple, quant s’arriba al límit de visitants les portes es tanquen, i no entra ningú més. Ja tornaran un altre dia, si volen i poden).

Passem a analitzar les dades:
La primera setmana, el Tobotronc ha rebut una mitjana de 422 visitants diaris. Fet que, si seguís en aquest ritme, ens donaria un total anyal de 154.030 visitants. Molt per damunt dels 100.000 previstos. Però ull, que aquest allau de visitants ens dona una sortida de tobogan cada 2 minuts.
Es pot assumir ? Potser si.
Però si tenim en compte que en Diumenge varen passar pel giny 1.232 persones, fent el càlcul corresponent, ens dona un tobogan cada 30 segons. I amb la possibilitat que té el conductor de prémer el fre, pot donar la conseqüència de: “castanya” segura.

No hem estat cauts tampoc en les previsions econòmiques: Ens parlen, des de el Comú de Sant Julià, tot i alabant les excel·lències del giny, i ens diuen que es recuperarà la inversió inicial en 8 anys.
Atenció, a primer cop d’ull pot semblar possible: doncs la inversió es de 3,8 milions, i en 8 anys es podrien recaptar 5,6 milions. Sempre segons les previsions de 100.000 visitants/any, a una mitjana de 7 euros/persona. (Recordin que el preu son 8,5, però existeixen tarifes reduïdes per infants, grups, gent gran...) Ens sobrarien doncs 1,8 milions ?

NO.

Amb aquest diferencial de guanys de 1,8 milions hauríem de poder assumir les despeses d’aquests 8 anys, i no ho faríem ni de bon tros.
Només cal tenir en compte que disposem tant sols de 225.000 euros l’any per fer front a les amortitzacions (uns 190.000 euros/any, calculades a 20 anys) i tota la resta de despeses. El que ens deixaria tant sols 35.000 euros/any, o sigui 2.900 euros al mes per pagar al personal i totes les despeses corrents.
Tant barat treballem a Andorra ? (hem de tindre en compte, 5 o 6 treballadors).

TAMPOC.

O potser es que, un cop més, no s’han tingut en compte les amortitzacions ? Ai, aquests economistes ...

Un altre punt negatiu, al meu entendre, es l’aportació del Tobotronc a la vila de Sant Julià de Lòria:
Diumenge dia 2 de Març : 1.232 persones al Tobotronc i el poble buit, amb un temps magnífic. Un sola terrassa de bar oberta amb 4 taules i en un camí particular. Els carrers completament buits tot el dia. I els restaurants al mateix ritme de sempre. I el comerç tancat, al igual que la resta de caps de setmana de l’any. Aportació totalment nul·la doncs, a banda de vehicles i cues. Fins i tot funciona millor i aporta més gent la carpa. Potser hagués estat millor muntar un “tobocarpa”.

No m’agradaria que pensessin que soc un “obtús” opositor al Tobotronc i a Naturlàndia, no es el cas. Estaria encantat de que funcionessin tots dos de meravella, o mes ben dit els dos junts. I sobretot estaria encantat, doncs no m’hauria de preocupar tampoc de l’apartat econòmic ni de qui acabarà pagant.

Però continuo pensant que no es aquesta la solució per la nostra parròquia. El Tobotronc de moment, ha estat un èxit de visitants, però Sant Julià de Lòria segueix igual de “mort” que sempre.
I si endemés escolto per la ràdio al director de Naturlàndia tot dient, que ha estat un èxit per la Rabassa, pel camp de neu... i també per Sant Julià de Lòria.
Aquí tinc de dir que no ho he notat en absolut, ni jo ni els comerciants de la vila.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI