dimarts, de març 20, 2007

SENTO CURIOSITAT 19

RECAPTACIÓ PER IGI.

IMPOST INDIRECTE:
(Calculat al 4%).
Un importador majorista compra un material per 500 euros, l’entra a Andorra i comptabilitza 20 euros en concepte de impostos indirectes suportats. El ven al comerciant per 750 euros, comptabilitzant 30 euros en concepte d’impostos indirectes repercutits. Haurà de liquidar doncs a l’estat 10 euros (la diferència).
El revenedor, que ha comptabilitzat 30 euros per impostos suportats, realitza la venda al client final per 1.125 euros, comptabilitzant 45 euros per impostos repercutits. Haurà de liquidar a l’estat 15 euros.
En total, l’estat ha recaptat 25 euros. Que es poden convertir en 20 de negatius, si la compra l’ha efectuat un turista i reclama que se l’hi retornin els 45 que ha pagat de mes en concepte de IGI (IVA a Espanya), al passar la frontera. En qualsevol dels dos casos, els comerciants sempre n’hauran pagat 25 euros, en concepte de impostos indirectes.
I això sense tindre en compte les cues que es formarien.

IMPOST DIRECTE:
(Calculat al 15%).
Suposem que de la venda del majorista, 750 euros, li queda un 10% de benefici net (no totes les empreses acaben amb aquest marge net), son 75 euros doncs. Suposem també que liquida a l’estat un 15% d’impost directe sobre el benefici. En total pagarà 11,25 euros.
El comerciant, de la venda per 1.125 euros, en treu un benefici net de 112,50 euros, liquidant per impostos 16,87 euros, seguint els mateixos paràmetres.
En total l’estat ha recaptat 28,12 euros en concepte d’impostos sense haver de fer cap devolució a la duana en aquest cas.

Aquest es un exemple simple i absurd, però que ens deixa entreveure que:

Amb una imposició directa (15 %), l’estat ha recaptat mes diners i els comerciants han pagat pràcticament el mateix, que amb una imposició indirecta baixa (4%).

No ens ha de fer cap por, l’imposició directa sobre els beneficis, es mes justa i gairebé sempre mes favorable a tots els interessos.

Però la necessitat ens diu que necessitem les dues imposicions, la directa i la indirecta. I la constitució, en el seu article 37, ens diu que hem de pagar tots, segons les nostres possibilitats. No ens ha de fer cap por doncs la imposició sobre la renda de les persones físiques I.R.P.F.), que també haurà d’arribar tard o d’ hora.

El que si hem d’exigir es que totes les altres taxes, canons i contribucions es quedin al seu lloc sempre: als Comuns, a l’STA, a FEDA, a la CASS.
Hem d’exigir també que les prestacions socials siguin sempre les adequades i no es vegin minvades per la manca de diners a les arques de l’estat.
I que tots, absolutament tots paguem els impostos.
I a aquells que no ho facin se’ls persegueixi fins on es pot fer : la frontera.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Miquel, l'estat ha recaptat les 20 de la importació i mentre el material no surti d'Andorra o s´utilitzi com a matèria primera en un procés de producció, no recaptarà res més. Passi el que passi amb el material: si el destruïm, o el revenem una o cent vegades amb benefici o pèrdua o si l'utilitza una empresa per autoconsum.
La devolució de l'impost al turista (QUE PODRIA SUPERAR AL QUE HA RECAPTAT L'ESTAT PER AQUEST CONCEPTE) tindria lloc si el país de residència del turista no aplica cap imposició, o aplica una imposició molt inferior a l'andorrana pel consum o importació.

Sempre he opinat, a diferència de
l'encara ministre de finances, que els tributs (amb impostos directes i indirectes) serveixen, entre d'altres coses, per fer accions socials i de redistribució de la renda. Així doncs, i aplicant el tema a Andorra, únicament té sentit rebaixar els impostos indirectes de certs productes (alcohols, tabac,...) si s'aplica un impost directe sobre els beneficis dels "beneficiats" que compensi la possible baixada de recaptació i el perjudici que es faria a altres sectors que no gaudeixen d'aquest "favor arbitral".

En cas contrari, ergo l'escenari actual, se'n donen tots els trets per qualificar aquesta manera de fer com un MALBARATAMENT DE CABDALS PÚBLICS.
El mateix que NO VULGUER cobrar als amiguets (ni aplicar la llei com s'aplica a altes persones de fora de la secta) els impostos i taxes impagats que omplen el BOPA.

Una abraçada i ànims, campió.

R.I.P.

Anònim ha dit...

Miquel, acostumo a estar d'acord amb les teves "curiositats". Tot i així crec que aquesta vegada hi ha un error en els càlculs de l'impost indirecte. De manera resumida:
.- El majorista suportarà 20 i repercutirà 30, per tant ingressarà 10 a l'Estat.

.- El comercial suportarà 30 i repercutirà 45, ingressant 15 a l'Estat.

.- El turista, suportarà 45, i com a consumidor final que és no podrà repercutir l'impost a ningú.

Per tant, l'Estat haurà ingressat 10+15+45=70. Si suposem quel turista pogués demanar la devolució de l'impost que ell ha pagat, se li retornarien 45, per tant l'Estat hauria acabat ingressant 25, però en cap cas hi perdria diners.

Tot i així, estic completament d'acord amb tú en que cal revisar profundament el model fiscal del país.

Salutacions i molts ànims per la teva tasca.

Anònim ha dit...

Miquel,
tens tota la raó. Mil disculpes per l'error.

No creus que valdria més la pena suprimir tot aquest seguit d'impostos indirectes "complicats" i intentar anar a buscar un model operativament igual a l'IVA? El que no té sentit és la multiplicitat d'impostos indirectes que s'acaben aplicant en cascada. Cal sotmetre a gravamen els valors afegits, no l'acumulació de valors afegits.
En aquest sentit recomano l'opinió que va expressar en Lluís Manel Alonso González (catedràtic de Dreti financer i tributari de la Universitat de Barcelona) al Cercle d'economia. Aquí hi ha l'enllaç per a qui l'interessi.
http://www.cercle.ad/arxius/resum_00035.pdf

No parla de l'IGI, ho fa de l'ISI, però crec que val la pena llegir els arguments que dóna.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Jaume,

He llegit atentament l’article en qüestió, que trobo força interessant. Estic d’acord en que Andorra necessita el seu propi model fiscal.
Jo em baso en l’article 37 de la Constitució, que diu que tothom ha de pagar d’acord amb les seves possibilitats.
Per tant el millor es un impost directe.
Qui mes guanya mes paga. Qui guanya poc paga poc.
Això comportaria però un control, que els liberals no estant disposats a instaurar.

Atentament,

Miquel.

Anònim ha dit...

Hola Miquel,

acabo de trobar el teu blog. T'anirem seguint! Ens veiem a Cambrils.