SENTO CURIOSITAT 18

EL COBRAMENT DE L’ ISI.

IMAGINEM:

Que tenim una empresa que ha prestat un servei determinat (Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques). I que ho ha fet sense el degut control, indiscriminadament... Això si, a Nacionals i residents “autoritzats”.
Per aquest servei, nosaltres hem estat cobrant durant molts anys un petit import (Taxa sobre el Registre d’Activitats Econòmiques– IAE). Una mena de lloguer, per dir-ho d’alguna manera. Import però, que no tothom ha pagat sempre. Però, aquests els tenim apuntats en una llista negra de “nens dolents”.

Arribat un dia, ens adonem de que la caixa està buida i necessitem diners. Decidim aleshores, que aquest servei, els clients l’han de pagar mes car, una mena de compra, a pagar poc a poc, cada any una part ( ISI/IPI/IAC ).
Demanem doncs, als nostres clients que certifiquin que efectivament, han rebut el servei en qüestió, que encara en son propietaris i que en fan ús ( NRT ).

Alguns, així ho fan, un per un i fent cues ( declaració d’inici d’activitats i variables ). I nosaltres els hi donem les gràcies, i al cap d’un any emetem la corresponent factura i girem automàticament l’import pel banc.
D’altres, no ens diuen res, no contesten, passen de tot, i nosaltres els apuntem en una altra llista negra de “nens dolents”, però no els cobrem ni els perseguim.

Tot i disposar a la nostra empresa d’un bon programa de gestió i de comptabilitat, que ens ha costat un munt de diners :

El compte de resultats no serà mai correcte, doncs no hem facturat tot el servei prestat.
El balanç de situació tampoc serà correcte, doncs les llistes negres no es comptabilitzen al compte de deutors.
El control pressupostari tampoc serà correcte, doncs mai assolirem els ingressos pressupostats.

Es evident que no portem degudament l’empresa, tenim totes les eines necessàries però no les utilitzem adequadament.

Els nostres clients no estaran contents i segurament pensaran que potser hagués estat millor figurar a la llista negra de “nens dolents”, que pagar.
Els nostres proveïdors tampoc estaran contents degut a que segurament no cobraran les seves factures.
El nostre personal patirà i tampoc estarà content, doncs no sabrà si cobrarà la seva nòmina a final de mes.

Sento curiositat per saber:

Que se n’ha fet de tots aquells que no han recollit el seu NRT, de les empreses que no han declarat l’inici d’activitat (i tenen activitat), de les empreses que no han declarat les variables. I sobretot, de les empreses que encara deuen les taxes d’activitats econòmiques ?.

No es d’estranyar que la caixa de Govern també estigui buida. I segons sembla, l’hem d’omplir els que ens hem portat bé i no hem estat “nens dolents”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.