DIARI - MALA BAVA A LA CASS

LA MALA “BAVA” DE LA C.A.S.S.

Un cop més he de parlar de la Cass. I no és que hi tingui cap mena de especial “obsessió”, ni tampoc que els hi tingui “mania”, encara que molts pugui pensar que així és.

Tot segueix igual des de que va entrar en vigor la nova Llei de la Caixa Andorrana de seguretat Social i els autònoms, ara dits treballadors per compte propi, seguim essent “massacrats” amb la cotització mensual. De res han servit les nostres queixes, les nostres reclamacions, les nostres protestes. De res ha servit la promesa del nostre Cap de Govern, feta en plena sessió del Consell General, de revisar el càlcul del salari mitjà. Ens va enganyar a tots plegats i ens continuarà enganyant fins que unes eleccions anticipades (o no) el facin fora de la seva “cadireta”.

Però la persecució indiscriminada de la Cass no queda aquí, no tant sols els autònoms estan perjudicats amb la nova Llei, sinó totes les empreses en general i també els assalariats.
Els criteris que segueix la Cass per graduar les sancions no tenen en compte, com s’havia fet fins ara, l’article 243 on diu : “En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte la intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor”.
Ara mateix a la Cass van “a saco” amb les sancions.

Posaré un exemple :

Tots sabem o hauríem de saber que les empreses han de retenir obligatòriament del salari dels treballadors els imports que correspon deduir de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada (el 5,5%). “Article 97. Subjectes de la cotització de les persones assalariades. 3. L’aportació del treballador en la cotització és del seu exclusiu càrrec, sent nul tot pacte en contrari. L’empresari descompta als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l’aportació que correspongui a cadascun d’ells”.
Tots sabem també que majoritàriament els empresaris sempre havien assumit el 18 % total de la cotització (encara que no fos legal), i no passava res (era tolerat). Molts empresaris que es van voler posar d’acord a la Llei, enlloc de restar la part de cotització corresponent al treballador el que varen fer va ser augmentar la cotització i així complir la Llei.
Amb l’augment al 20 % de la cotització (del 5 al 5,5% pel treballador) amb la nova Llei de la Cass la “cosa” ha canviat, l’empresari ja no vol assumir la cotització de l’empleat. Tot i així encara n’hi ha que ho fan, pocs però n’hi ha. I a aquests la Cass els persegueix, els obre un expedient i els sanciona amb el pagament de 3 anys de la part que segons ells han “defraudat”, encara que no sigui així, ningú ha defraudat, tant sols han assumit la part del treballador.
I la persecució de la Cass va més enllà de la seva pròpia Llei :
Reclamen 3 anys quant la nova llei de la Cass diu el següent : “Article 238 Faltes lleus. 1. Són faltes lleus dels empresaris : e) no retenir els imports que correspon deduir del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada”.
“Article 247. Prescripció de les sancions. 1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any...”.
“Article 245. Tipus. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen : a) les lleus amb advertència o multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre cinquanta i cent punts”.

No recordo ara mateix a quant es troba el preu del “punt”, però enlloc veig que la sanció sigui el valor de 3 anys de la part teòricament “defraudada”. I repeteixo, no existeix cap “frau”.

En els moments de crisi que estem patint, davant les dificultats que estan passant tots els empresaris, front als problemes que els comporta la llei de Comptabilitat, els impostos indirectes, la propera reforma tributària, la propera llei de IVA ... si a tot això afegim la mala “bava” de la Cass per recaptar diners (que no diré que no necessiti, ni tampoc diré que les lleis no s’hagin d’acatar)... fan que cada cop els empresaris tinguin el seu futur més problemàtic i “negre”.

Sé perfectament que la Llei és molt clara pel que fa a l’exemple posat, però també sé perfectament que no hi ha cap mena de frau en aquest exemple, com ho saben perfectament tots els empresaris, els treballadors i com ho sap també perfectament la mateixa Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Moltes gràcies doncs a la Cass per la seva contribució “desinteressada” a la prosperitat del nostre país...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.