ARA VA DE CADIRES.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 28, 2006
diumenge, de novembre 19, 2006
Sento cusiositat 2
SENTO CURIOSITAT. (AQUEST COP PEL COMERÇ).
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, de novembre 17, 2006
SENTO CURIOSITAT 1
SENTO CURIOSITAT.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 13, 2006
DIPLOMES
UN CONSELL.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de novembre 08, 2006
PLA DE PENSIONS
A LA SRA. JOAQUIMA SOL, DIRECTORA DE LA CASS,
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
