BONDIA - QUE HI FAREM.

QUE HI FAREM ? ! ... . , $ ¿ “ & / ( ) =

No sé com tancar el títol d’aquest modest escrit, si amb un interrogant, amb una coma, un punt, un parèntesi ... Ja que no sé si farem alguna cosa, si es pot fer alguna cosa ...

Tenim el Govern que tenim perquè molts el van votar.
Tenim l’oposició que tenim perquè molts (pocs menys) el varem votar.
Tenim la mini oposició que tenim perquè alguns no sabien que votar.
Altres varen dipositar el seu vot en forces polítiques que mai hi seran.

Però desgraciadament tenim el país fet un fàstic.

Ara mateix tot són retrets : que si la culpa és dels que governaven abans, que si la culpa és de l’actual govern, que si la culpa és dels que podien decidir quelcom i no van fer-ho ...

Tot això ara no compta.

Els ciutadans del carrer, tots aquells que no som Ministres, Consellers, Directors, Secretaris, Ambaixadors o simples funcionaris estem patint i molt. Patim perquè veiem que “això” no té futur, que no pot continuar així. Si no canvia quelcom cada cop estarem pitjor. Estic veient que entre tots no “se’n sortiran” pas.

Soc pessimista ? Si, i molt.
Ja em varen dir fa poc que, UN PESSIMISTA ÉS UN OPTIMISTA BEN INFORMAT.

Em sap molt greu criticar avui a tothom en general, no tant sols al polítics, que son simplement els que donen “la cara” (per sortir a la foto, és clar, no perquè els hi trenquin). Avui, vull criticar a tot el país en general.
Com és possible un “passotisme” tant generalitzat ?

Estic a punt de deixar-ho, se’m passen les ganes d’escriure, penso que ja no val la pena lluitar. Penso que, lluitar per a qui ? Per a tots aquells als que tot els va bé tal com esta ? Per aquells que no s’atreveixen a dir res ? Per aquells que pensen que la seva veu no compta ? Per aquells que tenen por ? Per aquells que pensen que ningú els escoltarà ? Per aquells que creuen que en aquest país no hi pinten res ? Per aquells que tant sols volen sobreviure ?

COLLONS !!!

Ja n’hi ha prou.

Si volem que Andorra “tiri” endavant, si volem que aquest país funcioni, si volem que tots nosaltres hi puguem viure, si volem ser quelcom en aquest país, si volem que “quatre gats” mal comptats, que nosaltres hem votat, però que no ens representen en absolut, treballin d’una vegada per totes per “allò” perquè els hem votat, si volem i som valents de dir el que pensem...

Si volem tot això... hem de dir PROU.

Anar un cop més a la Casa de la Vall, amb pancartes o sense i dir :

PLEGUEU.

Forçar unes eleccions, que ningú dels que ocupen actualment cadireta esta disposat a afrontar, i com que ningú dels que ara mateix estant bloquejant el país es tornarà a presentar, trobar gent nova, que no sigui “dinosaures” escalfadors de cadireta, amb ganes de que el país funcioni i “tiri” endavant sense interessos particulars i sortir del greu problema en que estem avocats.

El que necessita en aquests moments Andorra no és cap Partit polític, sinó gent que realment tinguin ganes de solucionar els problemes.

No cal que us preocupeu, si la meva presència molesta.
Jo també plegaré.
Ja no criticaré més, ja no em posaré amb ningú.

Si veig que hi ha persones que, encara que s’equivoquin, encara que tinguin molt que aprendre, encara que els costi molt, són capaços de treballar tots junts i per al país, callaré.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CASS - SALARI MITJÀ

EL SALARI MITJÀ.

“La base de cotització és el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior”.

Aquest és l’article 101.2 de la nova Llei de la Seguretat Social. El tema de discòrdia dels autònoms, ara dits “treballadors per compte propi”. Doncs a banda de la obligació de cotitzar, aquesta és la seva base de cotització.

El Govern ha situat, per Decret del dos de febrer, el salari mitjà per al any 2010 en 1980 euros (concretament 1979,51), fet que fa que els treballadors per compte propi hagin de aportar a la CASS 396 euros mínims mensuals. Una bestiesa per a molts d’aquests treballadors.

Els autònoms ja s’estan queixant, i molt, com és normal. Denuncien que el salari mitjà que serveix com a base per calcular la seva aportació a la parapública és irreal. El mateix reconeixen des del consell d’administració de la CASS. Des de la CEA reconeixen que la xifra és enganyosa. La PIME no esta gens d’acord amb el salari mitjà calculat. Fins i tot fonts de l’òrgan directiu de la seguretat social reconeixen que els afectats “tenen molta raó”. Mentrestant, la ACU : n/s, n/c. I els autònoms anem pagant i incrementant encara més el salari mitjà.

Demano una rectificació immediata de Govern.

El problema és que la base per calcular aquest salari mitjà inclou tots els diners cotitzats : salaris, hores extres, primes, dietes, complements, gratificacions, pagues extraordinàries, altres remuneracions en espècies... i sobretot totes les indemnitzacions, que en els darrers mesos han estat força quantioses i considerables.
Quant indemnitzin al Sr. Besson, no vull ni pensar en quant augmentarà el salari mitjà i per tant també la nostra cotització. Aquests gairebé 2000 euros considerats com a salari mitjà estant molt lluny de la realitat, que vindria a ser d’uns 1400 o 1500 euros.

Vegin sinó una petita comparativa :
El salari mitjà europeu està en uns 2200 euros. Fins aquí, la “cosa” no semblaria exagerada. La mitjana espanyola és d’uns 1790 euros, a Catalunya en són 1732 euros. (Val a dir que evidentment, excloent complements, hores ... sinó en serien 1854).
Ens hem de creure que nosaltres estem per sobre de la mitjana espanyola i la catalana ? Jo diria que no, al menys no és la impressió que tinc.
Ja no entraré a detallar el salari mitjà de Eslovènia (900 euros) o Romania (833 euros). Ni tampoc la mitjana de Alemanya (3416) o el Regne Unit (3838).

Hem de calcular doncs la nostra mitjana d’una altra manera. El salari mitjà del sistema financer (3740 euros), de l’administració pública (2211 euros), de educació (1920 euros), de organismes extraterritorials (2435 euros)... no és ni de bon tros el salari mitjà del sector comercial (1617 euros), on ens movem la major part dels assalariats i d’eon formen part la majoria de treballadors per compte propi, o de la hoteleria (1507 euros). (Dades Cass, octubre 2009).

En data 2 de febrer del 2010 Govern fa públic doncs el salari global mitjà cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any 2009 (1.979,51 euros). Que servirà de base de càlcul per l’any 2010.
La CASS ja ens carrega al mes de febrer la cotització de gener en base a aquest càlcul quant encara ni tant sols ha publicat el fitxer amb els assalariats i salari mitjà per sectors d’activitat de novembre i desembre 2009. Hi figuren encara les dades fins al mes de octubre.
Cal recordar que a la cotització del mes de novembre i desembre ja ens varen incrementar el salari mitjà. El varen situar en 1944 euros (concretament 1943,47), quant la base de cotització de l’any natural immediatament anterior (tal com diu la Llei), per tant corresponent al càlcul de octubre 2008 fins al mateix mes del 2009, es trobava situat en 1754 euros (segons els meus càlculs). Tot això mitjançant un estranya fórmula que té en compte els mesos efectivament treballats.

Amb aquest “truc”, evidentment que s’ha incrementat tant el salari mitjà global, com s’ha tornat a incrementar ara mateix amb el nou càlcul incloguin-hi les dues darreres cotitzacions.
Penso per tant que ens han cobrat uns diners de més i demano que ens els retornin.

Si afegim a tot això, que el Departament d’Estadística publica ara que el salari mitjà del mes de novembre 2009 es va situar en 1886,78 euros (la Cass encara no ho ha publicat) 34,31 euros més que al novembre 2008 : 1852,47 euros (al fitxer de la Cass hi figuren : 1810,64 i al fitxer del Departament d’estadística : 1846,25), encara s’embolica més la “troca”.
Per cert, el decalatge de un mes entre Cass i Estadística desvirtua molt les xifres (tot i així no quadren les dades).

Embolica que fa “fort”.

Com poden comprovar, el desgavell és impressionant i no podem confiar en que el que ens estant cobrant sigui correcte.

Però sobretot el que demanaria és que es revisés aquest salari mitjà, s’estudiés d’una altra manera que s’ajustés més a la realitat. Els treballadors per compte propi no tenim dietes, ni pagues extraordinàries, ni hores extres, ni primes, ni complements... I si ens acomiadem a nosaltres mateixos, no ens podem pagar cap indemnització. No pretenguin doncs que nosaltres paguem les dels demés.

Avui, a banda de possibles denúncies (que penso que arribaran tard o d’hora), demano sensatesa. En el moment actual econòmic en el que estem vivint, no és hora de “castigar” al treballador per compte propi.
Potser que aquests funcionaris que realitzen tots aquests càlculs mirin una mica menys el seu salari i es fixin en el salari dels treballadors per compte propi, sense complements, primes, pagues, indemnitzacions... També demano que es posin d’acord els uns amb els altres (Departament d’estadística i Cass), a fi que puguem disposar d’unes xifres “clares”.

No es pot “jugar” d’aquesta manera amb la cotització dels treballadors per compte propi.

I sobretot que pensin que aquest salari mitjà anirà constantment a l’alça, doncs de la llista “desapareixen” els salaris més baixos. No facin que “desapareguin” també els treballadors per compte propi.

Nota : Si ho desitgen, es poden adherir al grup de facebook “denunciem la Cass”. No penso que serveixi per a gran cosa però al menys, “com més serem més riurem”. Espero no haver de crear un altre grup anomenat “denunciem el departament d’estadística”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

LA REFORMA FISCAL.

LA REFORMA FISCAL.

La necessitat de disposar d’un text alternatiu no “és un pas enrere”, com assegura el Sr. Goya, primer secretari del Partit socialdemòcrata, sinó que és una necessitat. Tampoc té raó el mateix senyor quan assegura que “dir que no es té en compte la mida dels sectors és sortir d’estudi”. Val més que deixi els números per la gent que entén de números i es dediqui a la política, que tampoc li va massa bé. O que torni a dedicar-se als seus escrits “infumables” perquè parlar tampoc és “lo seu”.
Aquestes declaracions fan referència a l’anunci per part de Coalició Reformista (CR) de presentar un text alternatiu a la reforma fiscal.

Els ho explicaré amb més detall i veuran que és així.
Els textos en forma de projectes de llei, tant de impostos a les societats com de l’impost a la renda sobre les activitats econòmiques necessiten un canvi molt profund que no es pot fer efectiu a base de esmenes. Si no es té en compte la mida dels sectors, la “capacitat” de les empreses, per dir-ho d’una altra manera, és pot “acabar” amb moltes de elles. Un gran nombre de empreses, societats incloses, per no dir la immensa majoria no estan preparades per afrontar els projectes de llei tributaris tal i com estan redactats.

Sobre el projecte de llei de l’impost a les societats :
A grans trets, deixa ben clar que tots els obligats tributaris han de portar la seva comptabilitat i que l’administració tributària pot realitzar-ne la comprovació, ja que grava directament els beneficis, partint de un resultat comptable, amb pagaments cada tres mesos i amb la obligació de presentar i subscriure una declaració per aquest impost. Dictant que el fet de no incloure informació a la memòria dels comptes anuals constitueix una infracció “simple” penalitzada amb una sanció de fins a 3.000 euros.
Això significa que cap societat podrà dur una comptabilitat simplificada, doncs aquesta no comporta memòria. Quedi el topall amb l’import que quedi.

Sobre el projecte de llei sobre la renda de les activitats econòmiques :
També a grans trets, deixa la possibilitat d’efectuar una estimació simplificada, però no la suficient. Determina que es pot utilitzar un mètode d’estimació directa (que seria, amb les mateixes normes que per les societats, determinant la renda en base a la comptabilitat, permetent aquí però la simplificada), subsidiàriament, permetria un mètode d’estimació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas l’article 29 de la Llei de bases de l’ordenament Tributari.
Però si mirem aquest article, res ens aclareix :
“Article 29
Sistema d’estimació indirecta
1. El sistema d’estimació indirecta de la base de tributació s’empra, com a sistema subsidiari del de estimació directa, per mesura o quantificar aquesta base en els supòsits de manca de presentació de declaracions o documents o d’inexistència de declaracions o documents o d’inexistència de dades o registres.
2. Les bases determinades per aquest mètode podran ser ebatudes per l’obligat tributari mitjançant les proves corresponents.”

¿¿¿ Hi entenen quelcom ???
Aquest article no diu res més, i si ens atenem de nou al projecte de llei trobem que tants sols podem deduir un 5% de la renda en concepte de despeses de difícil justificació.
Existeix igualment la obligació de presentar i subscriure una declaració, amb els corresponents pagaments a compte.

Resumint :
Manca un sistema simplificat per a les petites societats i un model clar i senzill per als petits empresaris. Manca sobretot un sistema objectiu que no comporti la obligació comptable, doncs no sabem encara la repercussió que tindrà la Llei de comptabilitat a Andorra.
Llei que potser convindria modificar ja, eliminant la obligació per a tots els empresaris de dur una comptabilitat (com per a exemple a Espanya, on tant sols és obligatòria per a les societats). Es clar que aleshores s’hauria d’entrar també un projecte de llei de I.R.P.F. Queda molt clar que aquesta obligació és tant sols amb la finalitat de recaptar diners en forma de imposició directa.

Penso doncs, igual que CR, que si convé entrar un text alternatiu que no sigui un copiar, enganxar i suprimir del model espanyol, que estigui pensat per al nostre propi país i la seva capacitat.
Segurament es retardarà encara més la reforma tributaria. Ja no vindrà d’aquí. Fins i tot tindran més temps els socialdemòcrates per escalfar cadiretes. Però si s’aprova la reforma tal i com esta prevista, s’acabaran de carregar els petits empresaris que encara no han caigut.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DENUNCIEM LA CASS

DENUNCIEM A LA CASS ?

O als incompetents Consellers que varen elaborar la seva Llei ?

El passat mes de novembre va entrar en vigor la nova llei de la Seguretat Social. Una llei pensada més amb el “cul” que no pas amb el “cap”. Una llei que tant sols busca com recaptar més diners sense pensar en qui els ha de pagar i sobretot si els podrà pagar.
Entre altres “mesures” de reactivació econòmica de la mateixa CASS, a banda de disminuir algunes prestacions, hi figura la obligació d’afiliar-se per als treballadors per compte propi (article 28) i sobretot l’espectacular augment de gairebé el 100 % per als que ja ho estaven voluntàriament.

Poc després el nostre “estimat” Govern socialdemòcrata va i ens diu : que l’IPC interanual ha estat del 0,00 %. Serà per a ells que són majoritàriament funcionaris ? No es té en compte l’augment de les cotitzacions per al càlcul de l’IPC ?

Aquesta va ser la primera “bufetada” que varem rebre els autònoms, en forma de rascar-nos cada cop més la butxaca. La segona ha estat un nou augment, dos mesos després de la entrada en vigor de la Llei. Per la cotització del mes de Gener d’enguany, al incrementar el salari mig global un 1,08 %. Esperem que aquest recàlcul sigui anyal i no mensual o bi-mensual. El més lògic hagués estat aplicar-lo a l’any següent de l’entrada en vigor de la Llei.

Cada cop existeixen menys treballadors dels dits “mileuristes” o “noucentseuristes”, ja que es van quedant sense feina. Mentre que cada cop tenim més treballadors a l’administració, la funció pública i parapública, amb uns salaris més elevats. Fet que va augmentant constantment el salari mitjà global. Ara mateix, es veu que tots els autònoms guanyem uns 2.000 euros mensuals, tant si tenim beneficis com si no.

Però no es queda aquí “la cosa”, tant sols amb els autònoms. Ara s’ha reinventat la paraula i aquests passen a anomenar-se, treballadors per compte propi. Amb el que no queden ara al marge d’aquest desorbitat augment, en forma de taxa revolucionaria, les Societats anònimes, limitades o unipersonals.
La CASS ha ideat per això noves formules, barrejant amb la pròpia Llei altres tals com la del codi de relacions laborals. Agafant molt hàbilment l’article 9 de la mateixa on “es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació representa el 50 % o més del mateix capital”.
L’accionista amb el 50 % o més de les accions passa doncs a ser treballador per compte propi. Ja s’estan ocupant a la parapública de promoure les baixes com assalariat i les altes com a treballador per compte propi.

Aleshores apliquen directament l’article 19 de la CASS : “Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... el cònjuge de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi ...”
I ja tenim un altre treballador per compte propi, el cònjuge.

Tot això, obviant l’article 18 de la mateixa Llei de la CASS on diu : “Són persones assalariades els socis que presten un servei ... per compte de la Societat de la qual són socis”.
Obviant també l’article 19 on diu : “ Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades”.

Els demés accionistes, que si bé poden ser assalariats, han de cotitzar obligatòriament com a mínim el salari global mitjà. Article 98 de la Llei de la CASS : “la base de cotització dels socis inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS”.

O sigui que si no et “pillen” per un costat ho fan per l’altre i et “claven” els 400 euros mensuals de cotització mínima, 4.800 euros l’any per cadascú.
Tot això sempre, aplicant la interpretació de les lleis a la seva conveniència.

Tot plegat es un autèntic robatori de la Cass ?
O és una Llei feta amb el “culillo” per incompetents ? Que es van limitar a assessorar-se per estrangers sense tenir en compte la gent del país, els col·lectius del país o les empreses del país. “Les lleis es fan al Consell...”, tal i com va dir un ex Conseller vingut a menys. I no va dir, “sense comptar amb els professionals del país”.

I a tot això, encara han de arribar les lleis de l’impost a les societats i a les activitats econòmiques, que encara complicaran més el tema i que ens resta per veure com la CASS les interpretarà.

Vegin per exemple l’article 13 del projecte de llei de l’impost sobre societats : “Son deduïbles els sous i salaris o contraprestacions a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social”
Que passarà si l’accionista majoritari és Administrador o Conseller de la societat ? Podrà “cobrar” el que vulgui, però deduir tant sols el salari mig. O vist d’una altra manera, igual no cobra res però ha de cotitzar igual.

Vegin per exemple l’article 12 del projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques : “Quan sigui degudament acreditat, amb d’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert”.
En què quedem pel que respecta al cònjuge ? Pot ser assalariat ?
El que tinc clar és que els fills si poden ser-ho, però la CASS continuarà dient el contrari, que han de ser treballadors per compte propi, com ha vingut fent fins ara amb els autònoms ?
Ja ho veurem ...

En tots els casos, penso :
Denunciem-ho entre tots i guanyarem. La CASS es veurà obligada a “reconsiderar” la seva postura recaptatòria indiscriminada. Tal i com ja va haver de fer amb l’antiga llei quant pretenia que tots els familiars fossin autònoms.
Fins i tot si és convenient portem el cas a la Batllia, la CASS no pot fer i cobrar el que li vingui en gana, aplicant els criteris a la seva conveniència.

Però sobretot, el que ha de considerar la CASS és que molts treballadors per compte propi no podem pagar 400 euros cada mes en concepte de cotització, així m’ho diuen molts comptes de pèrdues i guanys de moltes empreses.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ÈTICA I PS.

EL CODI ÈTIC DEL PS.

El Primer Secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya, ens assegura que el Ministre d’Urbanisme Medi Ambient i Ordenament Territorial, Vicenç Alay, no ha infringit el codi ètic del Partit, ja que només és propietari del 7 per cent de les accions de la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària del manteniment de la depuradora de Sant Julià. Ens assegura també que a Espanya, una de les legislacions més exigents en aquest aspecte només penalitza que un càrrec públic tingui un 10% o més del total de les accions.

No havia sentit encara un “argument” des de el PS tant partidista, absurd, parcial, proteccionista i ridícul.

Efectivament, el codi ètic del Partit no parla enlloc de si un càrrec electe pot tenir accions o no de les empreses a les que s’adjudica els treballs, les obres o el que sigui. Però el codi ètic de la gent del carrer diu que això és lleig, erroni, fosc, interessat... Un “favoritisme” intencionat.

Si partim de la base “excusatòria” del 10% d’accions, apuntada pel Sr. Goya, que ens dirà aquest de les adjudicacions úniques a Ecotènic (societat de la que el Sr. Alay disposa del 22% de les accions) següents :

17/12/09. Andorra la Vella , adjudicació del subministrament de diversos materials per al servei d’aigües...

30/11/09. Encamp, adjudicació del subministrament de reactius i gestió del funcionament dels equips de potabilització...

27/08/09. Andorra la Vella, adjudicació del concurs de contractació urgent relatiu al control i tractament de plagues...

Són Comuns, curiosament, socialdemòcrates, encara que aquest fet no sigui de vital rellevància, el que si és rellevant és que aquestes adjudicacions han estat fetes dins del mandat socialdemòcrata i amb el Ministre ja a la seva “cadireta”.

I encara més :

05/08/09. Govern, adjudicació de la rehabilitació periòdica dels filtres biològics del sanejament autònom de Bixessarri...

Aquesta adjudicació, clarament de Govern i també dins del mandat socialdemòcrata.

Sr. Goya, sento dir-li que ha quedat “retratat” amb la seva excusa comparativa del 10%. A vegades, és molt millor “callar la boca”.

I ja que parlem de 10%, tampoc resulta gaire ètica la donació del 10% del salari en ajuda als afectats pel terratrèmol d’Haití, dels mandataris socialdemòcrates del Comú d’Andorra la Vella. Pel fet de que aquesta ajuda no ve de les butxaques dels mandataris sinó que és el percentatge que han de passar al Partit. El que paga és doncs el Partit i no ells.

Tot plegat, un cop més, demagògia del Partit Socialdemòcrata.

El codi ètic del Partit Socialdemòcrata tant sols serveix per expulsar militants, no serveix per perseguir l’amiguisme.
El fet de que el codi ètic “obligui als elegits a càrrecs públics a presentar una declaració notarial, en sobre tancat i datat, de béns i activitats, que hauran de repetir en el moment de deixar el càrrec i que haurà de ser actualitzada quan es produeixin canvis significatius”, no és excusa per dissimular les adjudicacions. Molt menys encara quant aquesta declaració sempre quedarà en mans socialdemòcrates.
El codi ètic del PS també ens diu que “l’accés als càrrecs públics no pot ser objecte d’interessos parcials o personals, si no es vol desvirtuar el caràcter reformador del projecte socialdemòcrata”. Doncs, penso que ja esta molt desvirtuat.

Val més deixar de banda doncs, el codi ètic del Partit i prendre en consideració el codi ètic “universal”, o el que hauria de ser la ètica.
I aquesta ens diu que “és el que es considera bo, adequat o moralment correcte”.
El cas de adjudicacions en forma de amiguisme no és ni bo ni adequat ni correcte.
El més bo, adequat i correcte són, un cop s’ha descobert el tema, les dimissions. Això si que seria realment ètic.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

Aquest era el lema del Partit Liberal (PLA) quant estava governant, al menys això és el que es deia des de la oposició, al Partit Socialdemòcrata.
Jo no diré ni que si ni que no :
Per una banda crec que certament era així, doncs anaven deixant passar els dies sense “mullar-se” massa el cul. Però d’altra banda crec que no, doncs al menys varen saber trobar el suport de CDA+Segle21 per aprovar les lleis i els pressupostos. Aquesta pot ser la gran diferència entre liberals i socialdemòcrates, que els darrers no han sabut trobar el suport en aquest cas de l’Apc, segurament degut al tarannà extremadament diferent entre el senyor Pintat i el senyor Bartumeu.

QUI DIA PASSA, CADIRA QUE NO DEIXA.

Aquest és el lema de l’actual govern, el socialdemòcrata. Incapaç d’arribar a cap pacte amb ningú, incapaç de trobar fórmules de reactivació econòmica, incapaç de reformar l’administració, incapaç d’afrontar el deute administratiu, incapaç de dialogar amb cap col·lectiu ... INCAPAÇ ...
Li aprovin o no el pressupost, l’interès tant sols es de deixar passar el màxim possible de dies a fi i efecte de no perdre les cadiretes.
Val a dir que aquest deixar passar els dies, ja li va bastant bé a l’oposició (CR) i com no també a l’Apc.

QUI DIA PASSA, UN DE MÉS QUE SURTO A LA FOTO.

Aquest és el lema de Andorra pel canvi, que sap perfectament que no superaria unes noves eleccions, no té cap interès d’arribar a cap pacte, tant sols busca estar continuadament als titulars de la premsa. Podia ser la “frontissa” al Consell General però tant sols ha buscat ser la “notícia”.

Per a tots plegats, ara mateix val el QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

La situació actual que estem patint és tant crítica que unes eleccions anticipades no solucionaria res en absolut. Tant sols el pas del temps i esperar que la situació s’estabilitzi per si mateixa és la única solució que han trobat tots plegats.
La gran diferència radica en que hi ha un grup que està governant, sense recordar el fàcil que resulta trobar-se a la oposició, criticant-ho tot i fent rodes de premsa setmanals. Un altre grup que ara es troba a l’oposició i s’ha adonat que ara mateix és el millor lloc on es pot estar. I finalment un altre grup que si bé també es troba a l’oposició, que creia posseir la “clau” però que no la va saber utilitzar o no li van deixar utilitzar, però que ara mateix no té cap interès en fer-la servir.

Tots plegats ens han fet perdre ja absurdament 8 mesos i ens en faran perdre uns quants més fins esperar si el nostre Cap de Govern decideix o no dissoldre el Consell un dia o altre, un any o altre ...

Aquest “qui dia passa, any empeny” s’ha convertit en la solució a tots els mals. Ja vindran temps millors, a vegades tots els problemes es solucionen deixant passar el temps.
Deixaran passar el temps doncs, amb els pressupostos aprovats o no, que tampoc té massa importància, però deixaran passar molt de temps amb la reforma tributària que si té molta importància. Potser fins que ens tornin a “tocar el crostó” des de els països veïns, la Unió europea, o tot el món.

Vegin sinó la trajectòria dels diferents projectes de llei :

Pels projectes de llei sobre la renda dels no-residents, de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques:
Admissió a tràmit (30(09/2009). Termini de presentació d’esmenes (22/19/2009). Prorrogues (12/11/09, 03/12/09, 30/12/09, 08/03/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei del cànon sobre el consum:
Admissió (14/10/09). Presentació esmenes (04/11/09), Termini de presentació d’informe (30/04/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei 30/2007, de la comptabilitat :
Admissió (27/10/09). Esmenes (26/11/09). Informe (03/05/10).
Pel projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2010 :
Admissió (04/11/09). Esmenes (25/11/09). Prorroga (17/12/09). Esmena a la totalitat d’Apc (18/12/09), no aprovada (29/12/09).
ETC, ETC...

Si això no es deixar passar els dies, que és ?

I encara ens manca el projecte de llei de IVA i el projecte de llei de l’IRPF.

Anem empenyent doncs tots plegats i passarà un any més. Els uns podran mantenir la seva cadireta calenta, els altres tindran temps de preparar-se o preparar un candidat i els altres tindran molts dies per sortir a la foto.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI