DENUNCIEM LA CASS

DENUNCIEM A LA CASS ?

O als incompetents Consellers que varen elaborar la seva Llei ?

El passat mes de novembre va entrar en vigor la nova llei de la Seguretat Social. Una llei pensada més amb el “cul” que no pas amb el “cap”. Una llei que tant sols busca com recaptar més diners sense pensar en qui els ha de pagar i sobretot si els podrà pagar.
Entre altres “mesures” de reactivació econòmica de la mateixa CASS, a banda de disminuir algunes prestacions, hi figura la obligació d’afiliar-se per als treballadors per compte propi (article 28) i sobretot l’espectacular augment de gairebé el 100 % per als que ja ho estaven voluntàriament.

Poc després el nostre “estimat” Govern socialdemòcrata va i ens diu : que l’IPC interanual ha estat del 0,00 %. Serà per a ells que són majoritàriament funcionaris ? No es té en compte l’augment de les cotitzacions per al càlcul de l’IPC ?

Aquesta va ser la primera “bufetada” que varem rebre els autònoms, en forma de rascar-nos cada cop més la butxaca. La segona ha estat un nou augment, dos mesos després de la entrada en vigor de la Llei. Per la cotització del mes de Gener d’enguany, al incrementar el salari mig global un 1,08 %. Esperem que aquest recàlcul sigui anyal i no mensual o bi-mensual. El més lògic hagués estat aplicar-lo a l’any següent de l’entrada en vigor de la Llei.

Cada cop existeixen menys treballadors dels dits “mileuristes” o “noucentseuristes”, ja que es van quedant sense feina. Mentre que cada cop tenim més treballadors a l’administració, la funció pública i parapública, amb uns salaris més elevats. Fet que va augmentant constantment el salari mitjà global. Ara mateix, es veu que tots els autònoms guanyem uns 2.000 euros mensuals, tant si tenim beneficis com si no.

Però no es queda aquí “la cosa”, tant sols amb els autònoms. Ara s’ha reinventat la paraula i aquests passen a anomenar-se, treballadors per compte propi. Amb el que no queden ara al marge d’aquest desorbitat augment, en forma de taxa revolucionaria, les Societats anònimes, limitades o unipersonals.
La CASS ha ideat per això noves formules, barrejant amb la pròpia Llei altres tals com la del codi de relacions laborals. Agafant molt hàbilment l’article 9 de la mateixa on “es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació representa el 50 % o més del mateix capital”.
L’accionista amb el 50 % o més de les accions passa doncs a ser treballador per compte propi. Ja s’estan ocupant a la parapública de promoure les baixes com assalariat i les altes com a treballador per compte propi.

Aleshores apliquen directament l’article 19 de la CASS : “Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... el cònjuge de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi ...”
I ja tenim un altre treballador per compte propi, el cònjuge.

Tot això, obviant l’article 18 de la mateixa Llei de la CASS on diu : “Són persones assalariades els socis que presten un servei ... per compte de la Societat de la qual són socis”.
Obviant també l’article 19 on diu : “ Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades”.

Els demés accionistes, que si bé poden ser assalariats, han de cotitzar obligatòriament com a mínim el salari global mitjà. Article 98 de la Llei de la CASS : “la base de cotització dels socis inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS”.

O sigui que si no et “pillen” per un costat ho fan per l’altre i et “claven” els 400 euros mensuals de cotització mínima, 4.800 euros l’any per cadascú.
Tot això sempre, aplicant la interpretació de les lleis a la seva conveniència.

Tot plegat es un autèntic robatori de la Cass ?
O és una Llei feta amb el “culillo” per incompetents ? Que es van limitar a assessorar-se per estrangers sense tenir en compte la gent del país, els col·lectius del país o les empreses del país. “Les lleis es fan al Consell...”, tal i com va dir un ex Conseller vingut a menys. I no va dir, “sense comptar amb els professionals del país”.

I a tot això, encara han de arribar les lleis de l’impost a les societats i a les activitats econòmiques, que encara complicaran més el tema i que ens resta per veure com la CASS les interpretarà.

Vegin per exemple l’article 13 del projecte de llei de l’impost sobre societats : “Son deduïbles els sous i salaris o contraprestacions a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social”
Que passarà si l’accionista majoritari és Administrador o Conseller de la societat ? Podrà “cobrar” el que vulgui, però deduir tant sols el salari mig. O vist d’una altra manera, igual no cobra res però ha de cotitzar igual.

Vegin per exemple l’article 12 del projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques : “Quan sigui degudament acreditat, amb d’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert”.
En què quedem pel que respecta al cònjuge ? Pot ser assalariat ?
El que tinc clar és que els fills si poden ser-ho, però la CASS continuarà dient el contrari, que han de ser treballadors per compte propi, com ha vingut fent fins ara amb els autònoms ?
Ja ho veurem ...

En tots els casos, penso :
Denunciem-ho entre tots i guanyarem. La CASS es veurà obligada a “reconsiderar” la seva postura recaptatòria indiscriminada. Tal i com ja va haver de fer amb l’antiga llei quant pretenia que tots els familiars fossin autònoms.
Fins i tot si és convenient portem el cas a la Batllia, la CASS no pot fer i cobrar el que li vingui en gana, aplicant els criteris a la seva conveniència.

Però sobretot, el que ha de considerar la CASS és que molts treballadors per compte propi no podem pagar 400 euros cada mes en concepte de cotització, així m’ho diuen molts comptes de pèrdues i guanys de moltes empreses.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.