dimarts, de febrer 02, 2010

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.


QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

Aquest era el lema del Partit Liberal (PLA) quant estava governant, al menys això és el que es deia des de la oposició, al Partit Socialdemòcrata.
Jo no diré ni que si ni que no :
Per una banda crec que certament era així, doncs anaven deixant passar els dies sense “mullar-se” massa el cul. Però d’altra banda crec que no, doncs al menys varen saber trobar el suport de CDA+Segle21 per aprovar les lleis i els pressupostos. Aquesta pot ser la gran diferència entre liberals i socialdemòcrates, que els darrers no han sabut trobar el suport en aquest cas de l’Apc, segurament degut al tarannà extremadament diferent entre el senyor Pintat i el senyor Bartumeu.

QUI DIA PASSA, CADIRA QUE NO DEIXA.

Aquest és el lema de l’actual govern, el socialdemòcrata. Incapaç d’arribar a cap pacte amb ningú, incapaç de trobar fórmules de reactivació econòmica, incapaç de reformar l’administració, incapaç d’afrontar el deute administratiu, incapaç de dialogar amb cap col·lectiu ... INCAPAÇ ...
Li aprovin o no el pressupost, l’interès tant sols es de deixar passar el màxim possible de dies a fi i efecte de no perdre les cadiretes.
Val a dir que aquest deixar passar els dies, ja li va bastant bé a l’oposició (CR) i com no també a l’Apc.

QUI DIA PASSA, UN DE MÉS QUE SURTO A LA FOTO.

Aquest és el lema de Andorra pel canvi, que sap perfectament que no superaria unes noves eleccions, no té cap interès d’arribar a cap pacte, tant sols busca estar continuadament als titulars de la premsa. Podia ser la “frontissa” al Consell General però tant sols ha buscat ser la “notícia”.

Per a tots plegats, ara mateix val el QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

La situació actual que estem patint és tant crítica que unes eleccions anticipades no solucionaria res en absolut. Tant sols el pas del temps i esperar que la situació s’estabilitzi per si mateixa és la única solució que han trobat tots plegats.
La gran diferència radica en que hi ha un grup que està governant, sense recordar el fàcil que resulta trobar-se a la oposició, criticant-ho tot i fent rodes de premsa setmanals. Un altre grup que ara es troba a l’oposició i s’ha adonat que ara mateix és el millor lloc on es pot estar. I finalment un altre grup que si bé també es troba a l’oposició, que creia posseir la “clau” però que no la va saber utilitzar o no li van deixar utilitzar, però que ara mateix no té cap interès en fer-la servir.

Tots plegats ens han fet perdre ja absurdament 8 mesos i ens en faran perdre uns quants més fins esperar si el nostre Cap de Govern decideix o no dissoldre el Consell un dia o altre, un any o altre ...

Aquest “qui dia passa, any empeny” s’ha convertit en la solució a tots els mals. Ja vindran temps millors, a vegades tots els problemes es solucionen deixant passar el temps.
Deixaran passar el temps doncs, amb els pressupostos aprovats o no, que tampoc té massa importància, però deixaran passar molt de temps amb la reforma tributària que si té molta importància. Potser fins que ens tornin a “tocar el crostó” des de els països veïns, la Unió europea, o tot el món.

Vegin sinó la trajectòria dels diferents projectes de llei :

Pels projectes de llei sobre la renda dels no-residents, de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques:
Admissió a tràmit (30(09/2009). Termini de presentació d’esmenes (22/19/2009). Prorrogues (12/11/09, 03/12/09, 30/12/09, 08/03/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei del cànon sobre el consum:
Admissió (14/10/09). Presentació esmenes (04/11/09), Termini de presentació d’informe (30/04/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei 30/2007, de la comptabilitat :
Admissió (27/10/09). Esmenes (26/11/09). Informe (03/05/10).
Pel projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2010 :
Admissió (04/11/09). Esmenes (25/11/09). Prorroga (17/12/09). Esmena a la totalitat d’Apc (18/12/09), no aprovada (29/12/09).
ETC, ETC...

Si això no es deixar passar els dies, que és ?

I encara ens manca el projecte de llei de IVA i el projecte de llei de l’IRPF.

Anem empenyent doncs tots plegats i passarà un any més. Els uns podran mantenir la seva cadireta calenta, els altres tindran temps de preparar-se o preparar un candidat i els altres tindran molts dies per sortir a la foto.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

1 comentari:

演唱會 ha dit...

量力而為,別勉強了,Cut your coat according to your cloth..........................