ELECCIONS ANTICIPADES

ELECCIONS ANTICIPADES.

Es gairebé segur que el pressupost de Govern per a l’any 2010 no serà aprovat, al menys si hem de creure les declaracions i les intencions tant de CR com de l’Apc. En tot cas, ben aviat ho sabrem. Però de moment així estan les coses: esmena a la totalitat dels dos Grups de la oposició, que no ha prosperat, com tampoc ho hauria de fer el pressupost.

Tot podria ser que en el moment de les votacions faltés algú, un mal de panxa d’aquells imprevistos, unes ganes de fer un pipi en el moment oportú, o una simple indisposició normal i corrent, que amb el temps que fa és força possible. Però si tot segueix el seu calze normal, el pressupost no hauria de passar.

Per uns aquest fet hauria de comportar unes eleccions anticipades (encara que insinuïn que no les volen, que no tenen candidat o que no estan preparats), per altres continuar funcionant amb dotzaves, intentant un nou acord en sis mesos , per altres res de res abans del 2011.

Molts electors ja comenten que ells no tornaran a votar perquè estan molt disgustats (per no posar una altra paraula), però jo penso que al final gairebé tots tornarem a passar per les urnes, com sempre hem fet (sempre n’hi ha alguns que no ho fan i potser fins i tot és millor).

Cert és que unes eleccions anticipades no es poden convocar amb presses, molt cert és també que es pot funcionar sense masses problemes amb les famoses dotzenes parts, salvat inconvenients puntuals, noves inversions o que la Televisió andorrana no pot ni tant sols pagar la nòmina del mes de gener (potser deixant de pagar als dos directors ja n’hi hauria prou, enlloc de prescindir de eventuals).

Però no és menys cert que :
No es que el Partit socialdemòcrata quedi “deslegitimat” per governar (com afirma el líder de la oposició), però si quedaria massa “tocat” per governar.
Tant sols la prepotència del Cap de Govern retardaria les eleccions anticipades fins al 2011. O un nou pressupost sense ser aprovat.

Els motius principals que ens han fet arribar a aquesta situació, si és que al final es produeix, han estat al meu entendre:
D’una banda, el fet de “tirar pel dret” del Partit socialdemòcrata, o millor dit del seu President.
D’altra banda la no concessió a “allò” que demanava Andorra pel canvi (m’agradaria que algú expliqués realment de que es tractava).
I d’altra banda, el “laisser faire” de Coalició Reformista (o Convergència).

S’ha equivocat el PS ? Ha abusat de prepotència ?
Ha forçat tots els trencaments l’Apc ? S’ha equivocat també ?
S’ha equivocat també CR ? Ha mirat els toros des de la barrera ?

Certament, per al bé del país tots s’han equivocat i la culpa és de tots plegats, doncs no han buscat en cap moment el consens i els acords necessaris per tirar endavant el país. Uns perquè s’han pensat que eren els amos i senyors i ja ho tenien tot fet amb la seva victòria en les passades eleccions (PS). Altres perquè han vist la possibilitat d’unes noves eleccions i per tant poder tornar-ho a intentar (CR). I altres perquè s’han “rebotat” (APC).

Patirem doncs tots plegats un any 2010 bastant complicat si finalment no s’aprova el pressupost, més complicat encara si no “passen” els projectes de llei fiscals. Però l’haurem de passar així, doncs el Cap de Govern no esta per unes eleccions anticipades dins d’aquest any. Tot un any que pot ser molt dur també pel Govern, doncs no tindria raó de ser que se l’hi aprovessin gaire coses. Pot ser tot un any de desgovern.

En el cas de que es produïssin unes eleccions anticipades, ja sigui al 2011 o al 2010 i amb el sistema electoral de que disposem, “recuperar” parròquies serà la “batalla” principal. Les eleccions es “jugarien” a Ordino i potser també a Encamp i Escaldes. Qui recuperés aquestes parròquies tindria la victòria assegurada i fins i tot potser la majoria absoluta.

Diuen els entesos que les majories absolutes no són mai bones, però al nostre país ha quedat demostrat que si no hi ha una majoria absoluta no existeix entesa possible actualment.

Si no m’equivoco anem encaminats doncs a unes eleccions anticipades que poden fer molt de mal (o potser no).

Que sigui doncs per aquest any el que Deu vulgui (o potser hauria de dir el que vulgui el nostre Cap de Govern ?).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.