dimarts, de gener 12, 2010

CADIRES


CADIRETES PER AQUÍ, CADIRETES PER ALLÀ...

No, no es tracta de la nova versió de la cançó “el baile de los pajaritos” de la cantant Maria Jesus. (pajaritos por aquí, pajaritos por alla... Per a qui no ho recordi).
Es tracta de les solucions que va buscant el nostre Cap de Govern davant de la situació de bloqueig que es pot produir al nostre país. Aquestes solucions passen ara per oferir Ministeris. En primer lloc a Coalició Reformista, en segon lloc a Andorra pel canvi i en tercer lloc a ambdues formacions alhora, per aquest ordre. Tot això sense tenir en compte als militants del Partit del qual n’és el President, ni als membres del Govern del qual n’és el cap, ni tampoc a la resta de la població andorrana. Dit de pas, tal i com sol ser habitual.

Sorprenent ?
En un primer cop d’ull, així ho podria semblar, però no ho és si fem un anàlisi del perquè de tot plegat.

Diuen les males llengües que es tracta tant sols d’una estratègia política en el cas d’ haver de concórrer a unes noves eleccions, anticipades aquestes, per assenyalar culpables de la manca de consens a les altres dues forces polítiques al Consell General, treure’s d’aquesta manera les puces del damunt i a més guanyar algun que altre vot indecís amb l’engany.

Podria ser, però jo hi veig un altra estratègia, a banda de que s’aprovi el pressupost i no es bloquegi el mandat socialdemòcrata, o més concretament, el mandat del Sr Jaume Bartumeu. Jo veig la estratègia del líder que treballa sol i no vol deixar la seva, de cadireta, que tant li ha costat aconseguir. És la estratègia d’aquell que, tant si com no, vol estar al menys tota una legislatura al capdavant sense importar-li qui hi pugui haver o no als Ministeris, al igual que a les places de Secretaris, Directors, Ambaixadors ... o el càrrec que sigui, com tal de tenir sempre el principal càrrec, el de Cap de Govern.

Que el consens és necessari, no en tinc cap dubte, però les formes de buscar aquest consens han estat confuses, absurdes, a vegades inexistents i gairebé sempre enganyoses.
El consens a base de donar cadiretes si arriba a fer-se efectiu tampoc és bo per al país, no funcionarà. Tant sols servirà perquè s’aprovi el pressupost, segurament també les lleis fiscals però no donarà més estabilitat que aquesta a Andorra, que és molta però no la suficient.

No sabem quins pactes va proposar el nostre Cap anteriorment a l’Apc, que tampoc varen fructificar, per passar tot seguit a oferir directament i obertament les cadiretes.
Jo sempre he estat però de la opinió que aquestes ofertes de cadireta ja van ser fetes anteriorment a les eleccions, sinó de que m’he de creure la “famosa” investidura ? Recordo un comentari, no diré de qui : “Abans de un any, hi haurà una cadira per l’Apc”.
El que no em “quadra” massa és que ara hagi ofert obertament les cadiretes a C.R. abans que a l’Apc i abans de fer-ho a ambdós grups conjuntament. Posats a regalar cadires ja en pot donar també una als Verds i una altra a la UNP, així potser fins i tot continuaria en una propera legislatura i veuria tots els seus somnis complerts.

Cadiretes doncs per aquí, cadiretes també per allà... I un Govern estable ?
Sincerament, penso que no.
Però ara mateix sembla que el problema acabarà així, amb el repartiment de cadiretes perquè no veig cap interès en unes noves eleccions, en unes eleccions anticipades, ni per part del PS, ni de banda del CR, ni tampoc del costat de l’Apc. Tots tres grups semblen tenir por a unes noves eleccions, que dit de pas podrien deixar-ho tot pràcticament igual.

Serà curiós doncs veure com funciona un Govern amb les cadires repartides i com funciona el Consell General, al voltant d’una taula amb cadiretes, no diré de distint color polític, doncs sembla que ja ho és, però si amb cadiretes de distintes formacions polítiques.
I més curiós serà encara veure com augmenten els Ministeris, i per tant també la despesa, o bé si algú perd el seu càrrec en benefici d’un altre de diferent grup. Pot ser fins i tot divertit, penso que ja n’hi ha que “tremolen”.
Espero però que si hi ha substitucions no augmentin els càrrecs compensatoris, només ens mancava això ...

En definitiva, si hi ha repartiment de cadiretes acabarem tots plegats ballant el “baile de los pajaritos”. Recorden com era ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

1 comentari:

namie ha dit...

愛情不是慈善事業,不能隨便施捨。.........................