SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - A QUI ES POT VOTAR

A QUI ES POT VOTAR ?

Tinc el “galliner” esverat, el Miquel s’ha tornat boig ..., el papa esta boig ... Diu que vol votar al C.R. No pot ser, que el portin al metge. Segur que està malalt ... D’altres diuen també coses molt pitjors però aquests són, com no, anònims. Socialdemòcrates, però anònims.

No sóc jo ningú per afirmar-ho, però crec que no, no m’he tornat boig. Si de cas, sempre ho hauria estat. Simplement, he fet una anàlisi molt freda, personal i un tant egoista de la situació electoral actual, de les diferents opcions de vot que tenim. I he arribat a les següents conclusions :

Començaré amb els “meus”, el Partit Socialdemòcrata, o l’Alternativa. Dic els “meus” perquè és la meva ideologia, és el Grup amb el que hem sento més identificat, i és el Partit actualment més ben estructurat i treballat, però no és el “meu” Partit, a banda de que em varen fer fora del mateix.
Ho sento molt “companys”, però aquesta vegada no us puc votar. No puc votar una opció que deixa un cop més de costat a la meva parròquia. Aquesta vegada no vull que guanyem/eu. I no ho vull perquè estic fart de veure les mateixes cares de sempre, en la mateixa “poltrona” de sempre i vivint del “cuento” com ja fa molts anys, masses anys. No vull que em governin ni les velles glòries passades de rosca del PS, ni quatre funcionaris en excedència.

Ja fa un temps vaig decidir buscar opcions de centre, gent de centre. No el suposat centre que ja teníem al país, sinó un nou centre. Però hem varen “prendre” el nom i el nou centre que es va formar tampoc era el que jo volia. Aleshores vaig pensar en deixar de banda les ideologies i buscar a les “persones”... Tampoc això va funcionar.

Oblidat doncs el centre, passo a mirar el canvi. Déu meu, quin canvi ? això no té res a veure amb cap canvi. Un cap de llista, extret de articles de opinió, que fa “quatre” dies que és Nacional... Descontents d’una i altra banda (més de l’una que de l’altra) que no sabien on posar-se... Un grup que finalment ha acabat pactant amb els “meus” a canvi de “cadires”.

El cercle es va tancant, cada cop queden menys opcions, però encara en queda alguna : D’una banda tinc els Verds. No em cauen malament però no representen al meu entendre cap opció real. Es un grup que ha de ser-hi, com a tot arreu, però sense anar més enllà d’aquesta representativitat simbòlica. No es per a mi un vot útil.
D’altra banda trobo la U.N.P. Qui son ? Que poden fer ? Quina ideologia tenen ? Es quelcom més que un grup de companys ? Masses preguntes ? Si m’he de posar masses preguntes, tampoc és la meva opció de vot.

Gairebé he tancat el cercle, tant sols hem queda C.R. o el vot en blanc.

Votar en blanc no sé a qui pot afavorir, votar en blanc es el mateix que dir : en tinc cinc per escollir i no vull a ningú ? Bé també hi ha la opció de no votar, però aquesta la descarto. No votar o votar en blanc, tampoc és doncs la meva opció.

He estat molt crític sempre amb la manera de fer del PLA, amb el Govern que hem tingut tots aquests anys, penso que amb ells hem perdut precisament tots aquests anys. Però tant sols hem queda aquesta opció.

Espero que tot el que ha succeït els hagi fet reflexionar i n’hagin après i que realment aquesta Coalició sigui veritablement reformista, i també renovadora.
Egoistament, espero que guanyin ells. Fet que suposaria menys canvis, amb l’estalvi econòmic que això comportaria. Egoistament també, penso que encara que molt tard, els canvis en la llei de impostos i en la llei de l’IVA, amb els projectes de llei que he pogut consultar, m’interessen.
Tant sols els demano que consultin al poble, que consultin als treballadors, que consultin als que viuen dia a dia amb els problemes que s’han de solucionar. Els assessors fan la seva feina i no negaré que siguin útils i molts cops necessaris, però moltes vegades es millor escoltar la gent del carrer. I sincerament penso que aquest serà el camí a seguir i el camí que seguirà C.R. Si no fos així m’enduria una enorme decepció.

Això és el que penso i no crec que m’hagi tornat boig. Ni penso tampoc que el fet de donar la meva opinió serveixi de excusa a molts per insultar, menysprear i atacar encara que sigui anònimament i “internautament”. I és que aquests socialistes no deixen de ser curiosos : Si critiques al PLA (o CR) els fa molta gràcia, però no accepten de cap de les maneres que els critiquis a ells. Quina socialdemocràcia més estranya ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.