IMPOSTOS DIRECTES.
Tant se val qui guanyi les properes eleccions Generals. Tant se val els models fiscals que ens puguin presentar els diferents grups o Partits polítics...
És del tot clar, que aviat disposarem a Andorra d’una imposició directa que gravarà el benefici dels empresaris.
No tant sols han estat les pressions dels països veïns, ni els necessaris convenis per evitar la doble imposició, ni les presses imposades per sortir de la llista negra de Paradisos Fiscals...
Ha estat la lògica i el sentit comú.
Lògica, que ja tenia en ment el Partit Liberal quant va guanyar les eleccions l’any 2.005, però que amagava en una clara estratègia electoral : “Nosaltres no posarem mai un impost directe”, deien aleshores.
I van guanyar.
Cert és però que un any més tard ja tenien al calaix el projecte de Llei de l’impost sobre societats. Un impost directe que ens han estat amagant fins ara. Precisament ara l’han tret del calaix, degut a les pressions del nostre “amic” Sarkozy, que demana fets i no tant sols promeses. Diu que no en té prou amb una signatura unilateral. Té raó, no diré que no, el que passa és que s’equivoca en la “forma” i en el “moment”. De totes maneres, si vol “plegar” de Copríncep, a mi no em donarà cap mal de cap. I de passada es pot endur a l’altre Copríncep.
Tornant al tema... Aquesta lògica fiscal, abans esmentada, el nostre Govern l’ha dut amagada en un calaix fins fa poc. I ho ha fet tant malament que ara, se els ha notat massa...
M’explico:
En primer lloc, ja va “posar la pota” el Sr. Josep Maria Francino (aleshores, Assessor del Ministeri de Finances, no sé si ara mateix encara continua sent-ho), en la seva ponència en la Jornada Andorrana a Prada de Conflent sobre els models fiscals per a Andorra. Doncs en la mateixa ja ens parlava d’imposició directa. (I així li vaig fer constar, “in situ”, demanant-li si ho tenien guardat en un calaix).
Concretament ens deia : “aquest marc tributari es veurà modificat per l’aprovació al llarg de l’any 2007 d’un impost sobre els beneficis de les societats”.
(Pàgina 170 del llibre : Els Models de fiscalitat per a Andorra. Publicat per la S.A.C. Sobre la 19a diada Andorrana del 19 Agost 2006).
O sigui, un any després de prometre que no posarien impostos directes ja tenien el projecte de Llei enllestit. D’això, jo en dic :
MENTIR.
Ara, el mateix Govern ha “posat també la pota”. Publicant a la Web de Finances com a novetat, amb el títol de : “DESTAQUEM”, el projecte de Llei d’impost a les societats, i el projecte de Llei de l’Iva. Com si fos la presentació d’un nou producte, i a més demanant aportacions al “personal”...
Ara precisament, ens demanen la nostra opinió ?
No em vull posar en la legalitat o no, de publicar un projecte de Llei en una pàgina Web, encara que sigui estatal.
Es igual...
Encara que sigui tard, val més això que mai.
I sobre el fet de que demanin la nostra opinió. Si més no, la opinió dels que estem treballant en un tema concret...
Ho trobo perfecte i els he de felicitar.
Aquests projectes de llei no els han fet ara, degut a les pressions, però si els han “penjat” ara. I com que no els poden entrar al Consell General, doncs els passen a França i els pengen a Internet.
D’això se’n podria dir : FER MALAMENT LES COSES... Però ho accepto.
El problema és que, ho fan tant malament i a corre-cuita, que es nota massa que el projecte de Llei ha estat modificat a darrera hora. Fins i tot, fa un pèl de gràcia...
Hem torno a explicar:
Inicialment, tant sols havien previst un impost sobre les societats i ara han hagut d’afegir l’impost sobre activitats econòmiques. Això ho han fet tant a corre-cuita, que han hagut d’afegir-ho al títol del projecte de Llei i en una disposició addicional segona. I es que quant les coses es fan tant malament, si a més et donen pressa, encara es fan pitjor.
Els altres Grups, Formacions, Partits o Plataformes... Ja ens han parlat sempre de imposició Directa. Per tant en aquest aspecte no ens enganyaran. El problema es que, guanyi qui guanyi, el canvi en matèria fiscal l’haurà de fer ràpid, amb l’agreujant de que encara no disposem de cap comptabilitat, ni tant sols tenim la certesa dels dipòsits de comptes.
En definitiva, que hem perdut el tren per obrir el calaix massa tard, però no ens quedarà altre remei : Posar-nos les piles ràpidament i aprovar la Llei de impostos sobre beneficis dels empresaris. I també la Llei de impost indirecte (IVA).
Les lleis de la renda dels no-residents i de la renda de les persones físiques, no corren tanta pressa. Però tampoc seria convenient guardar-les molt de temps al calaix. A pesar de tot, benvinguts siguin uns impostos més justos. I benvinguda sigui també la manera d’actuar del nostre Govern, fent partícips als demés... que espero no sigui tant sols una actitud electoralista.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada