dimarts, de desembre 30, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA : CARTA ALS REIS.


CARTA ALS REIS.

Estimats Reis Mags,

El Pare Nadal ja va passar per Andorra i va fer la seva feina, encara que a la seva llista hi duia sense dubte més “corruptes” que “criticadors”. O potser es que no existeix i els corruptes, com tenen més diners es compren ells mateixos els regals ?
De tradició es sabut que vosaltres viatgeu en camells i que de tornada aneu buits de càrrega. Tant sols us demanaré dues coses, una per l’anada i una altra per la tornada.

- La primera cosa, és el regal que m’agradaria rebre:
Desitjaria un “centre” de veritat, un centre que no vingués ni de l’esquerra ni de la dreta, ni de cap generació perduda. Un centre que no es basés en estratègies de dreta, en grups polítics que no saben on ficar-se, o en falses esquerres. Un ÚNIC centre amb persones, a ser possible, de centre.

- La segona cosa, és el que m’agradaria que us enduguéssiu en el vostre viatge de tornada, amb la demanda afegida de que l’any que bé no ho torneu a portar. I aquesta és una mica més extensa. Ja sé que no es gaire normal que la gent demani que us endugueu quelcom i no que ho porteu, però com anireu amb els camells buits tampoc costa tant i podeu aprofitar el camí de retorn, com fan els camioners.
Aquesta és la relació del que m’agradaria que us emportéssiu:

Tots els assessors nomenats a dit que tenim i que no ens serveixen de res, ni ens han servit mai. (Tots aquests van carregats de euros i obriran de ben segur un compte corrent als vostres bancs).
Tots els càrrecs, dits de “confiança”, en els que tant sols hi confien uns quants. (També seran uns bons clients dels vostres bancs).
Tots els que han fet aquests “nomenaments”. (Seran possiblement els millors clients dels vostres bancs).

Tots aquells, d’un grup majoritari, que ens han dut al “forat” on estem actualment.
Tots aquells, d’un grup opositor, que ens prometen treure del forat però que ja estant massa “vistos” i “apoltronats”.
Tots aquells, d’un grup minoritari, que han donat suport continuadament al grup majoritari i han ajudat a caure més encara dins del forat.
Tots aquells, d’un altre grup minoritari, que esporàdicament també han donat suport al grup majoritari o l’esquena al grup opositor, que també han aportat la seva contribució a engrandir el forat.
Tots aquells que no estant ni en majoria ni en minoria ni en l’oposició però que no han contribuït en res.
Nota : Tota aquesta gent pot caminar, no seran cap molèstia per als vostres camells, fins i tot tenen cotxe, que també es poden endur.

El que si m’agradaria que carreguessin els vostres camells és el següent:
Rotondes circulatòries innecessàries i carrils multiús prioritaris. Podeu muntar al vostre país un circuit amb un munt de “xicanes”.
Uns quants bus exprés. Solen estar amuntegats els matins a Sant Julià de Lòria. Ja tindreu també vehicles per fer carreres.
Alguna que altra escultura odiosa de significat imprecís. Al temps que retireu les rotondes, les escultures solen estar-hi incorporades.
Per les barreres de protecció podeu utilitzar els ferros del Tobotronc. Amb la llargada que té, penso que en teniu per a tot el circuit.
Tot de passada tindreu distrets en el vostre circuit a tot el personal que os haurà acompanyat en el vostre viatge.

A continuació també podeu carregar als vostres camells un munt de papers. Això ja no pesa tant i suposarà menys molèstia :
Assessoraments i estudis de cost econòmic molt elevat i de baixa importància o credibilitat.
Projectes faraònics absurds que farien el forat encara molt més gran i no aportarien absolutament res.
Previsions de compra de objectes varis, frescos i altres que no ens podem permetre ni ens serveixen de res, que no sigui omplir els projectes abans esmentats.
Lleis que ningú o que gairebé ningú coneix ni compleix.
Pressupostos varis que ja sabem que no tindrem en compte.
Impostos indirectes i impostos directes encoberts.
Pagaments a l’ombra.
Tots aquests papers ja no els necessitarem per res i poden servir per fer coixí en les barreres de protecció del circuit.

Tot això els que quedaríem no ho necessitem, no us preocupeu doncs per haver-ho de tornar a portar. I tot sigui dit de passada, viurem molt més be i molt més tranquils i ja no us molestaria més.

Moltes gràcies.
BON ANY NOU.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de desembre 23, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA CARTA AL PARE NADAL


CARTA AL PARE NADAL.

Estimat Pare Nadal :

Em dic Miquel, i reconec que aquest any no m’he portat gaire bé, criticant a tothom a tort i a dret. Vaja, que no he fet gaires amics darrerament, i no sé doncs si em mereixo algun regal.

Abans de començar el teu repartiment de regals pel nostre país, anomenat Andorra, m’agradaria que comprovessis la teva llista. I si en aquesta llista hi figura alguna de les persones que et descriuré a continuació, potser sí que jo també em mereixo que em tinguis en compte a l’hora de fer la teva entrega.

Verifica si a la teva llista existeix alguna persona que :

Ha utilitzat alguna vegada diners públics per al seu ús personal. Encara que després els hagi tornat, doncs aquesta és una excusa molt relativa.
Ha fet un ús fraudulent de diners públics o també privats. Vindria a ser el mateix abans exposat, però en aquest cas ni els ha tornat.
Ha destinat diners que són de tots, en el seu propi benefici.
Ha fet un ús indecent o impropi, dels diners de tots els andorrans o residents. I ja no parlo ara de frau.
Ha empleat els nostres diners en comprar o pagar “coses” innecessàries. Això més que frau, seria presa de pel.

Verifica també si hi ha alguna persona en la teva llista que no ha respectat degudament les lleis Andorranes.
O que, senzillament :
Ha fet un mal ús de les nostres lleis.
Ha fet cas omís de les lleis.
Ha fet les lleis a la seva mida.
Ha aprofitat de les mateixes en benefici propi.

Comprova si a la teva llista, hi ha algú que aprofitant el seu càrrec, n’ha fet un ús personal.
Ha menyspreat altres persones que figuren sota el seu mandat o càrrec.
Ha maltractat de paraula o fets a altres persones que estant sota el seu càrrec.
No ha respectat els seus compromisos.

Mira també si en la teva llista, trobes algú que ha atorgat càrrecs a dit.

Ha pagat per càrrecs o feines, molt més del compte.
Ha acceptat de bon grat favors, regals, favoritismes, compensacions... més elevades del que seria normal.
S’ha equivocat i no ho vol reconèixer .

Consulta la teva llista i verifica.

Si portes regals per als nostres Governants, per als nostre polítics.
Si en portes pels nostres Directors de departaments, assessors diversos, càrrecs de confiança, càrrecs “especials” ...
Per algú que ha votat lleis a canvi de favors o simplement, per fer la punyeta.
Per algú que ha fet pactes per perjudicar a altres.

Comprova també si a la teva llista hi figuren :

Maltractadors, lladres, violents, maleducats, insultadors, mentiders, expulsadors, estafadors, venuts, incompetents, aprofitats, ganduls, cercadors de “cadireta”, pilotes, traficants, comissionistes, prestanoms, dictadors, xulos, masclistes, caradures, jetes, imbècils, idiotes, indesitjables, impresentables, usurpadors, malversadors, gent de “malviure” ...

Si trobes alguna persona que compleixi alguna de les condicions que t’he exposat, afegeix-me a mi també a la teva llista i porta’m un regalet, n’estaré molt agraït.
Si no trobes a ningú que estigui “emmarcat” dins d’alguna d’aquestes condicions, aleshores vol dir que no existeixes. Si a Andorra no existeix la corrupció, tampoc pot existir el Pare Nadal.

Bones Festes.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de desembre 16, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA "INVERTIR A NATURLÀNDIA"


INVERTIR A NATURLÀNDIA.

Gairebé 10 milions de euros es el que demana el Comú de Sant Julià de Lòria dels inversors privats per tirar endavant el controvertit projecte de Naturlàndia.
De moment sense giny mecànic (telefèric o telecabina).
Per demanar que no quedi, que això es gratuït.

Si analitzem una mica la situació i fem un estudi de qui pot invertir en aquests moments, ens trobem :

Primer de tot, amb que la gran majoria de persones no està en condicions de invertir absolutament en res.
En principi, no podem parlar en aquest cas de inversors estrangers. El paquet amb el 49% d’accions, s’hauria de repartir entre les empreses i els veïns de la parròquia. El volum de possibles inversors queda ja molt reduït, però encara en podem imaginar uns quants.
De tots aquests restants, hauríem de descartar tots aquells que estant en contra del projecte. Al menys així ho hem d’entendre.
Encara ens quedarien segurament uns quants possibles inversors.
Aquests que queden, que si poden invertir, en principi hem de creure que no ho faran de qualsevol manera. Estudiaran degudament la seva inversió. Al menys això es el que faria la gent coherent, analitzant la rendibilitat de la inversió. I aquest anàlisi, ara mateix tant sols es pot fer sobre unes previsions, o sobre unes projeccions.

Segons les previsions del Comú Lauredià seria a partir del cinquè any que es podrien començar a repartir dividends.
Aquestes previsions son però al meu entendre massa optimistes.

A grans trets es preveuen uns ingressos al primer any de 3,7 milions, de 6,9 milions al cinquè any (un 86% de més) i uns ingressos de 9,5 milions al desè any (un 155% de més).
En canvi en l’apartat de despeses la previsió es de 4,1 milions al primer any, 5 milions al cinquè any (un 22% de més), i de 6,3 milions al desè any (un 54% de més).

Algú es pot creure realment aquest diferencial de percentatge entre ingressos i despeses ?
Algú es pot creure un negoci que passarà en deu anys d’un marge comercial del –9,6% al +34 % ?
JO NO.

Com a comparativa, valgui l’exemple de Port Aventura :
En un dels seus millors anys, el 2007, amb 4 milions de visitants, ingressant uns 200 milions de euros, el seu benefici va ser de 14,8 Milions. Un 7,5 % de marge. Molt lluny del 34 % previst a Naturlàndia.

Passem ara, a la segona part de la situació :

En total, el Comú espera aconseguir 10 milions de euros del sector privat per fer créixer com ha estudiat i ha anunciat el bosc lauredià. “Si no, no hi haurà parc d’animals. Naturlàndia es quedarà tal com està”, avisa el Conseller d’Urbanisme de la parròquia. És a dir amb el Tobotronc i prou.
Carai..., sona fins i tot a amenaça...
Cal recordar que tant el Consol Major com el Consol Menor, varen explicar exactament el mateix. El que no se es si està per escrit i signat en algun lloc. Encara que un d’aquests, van anar més enllà en les seves declaracions : “Un banc vendrà les accions, i si no es venen hi ha el compromís de que se les quedaran ells”.
Que bons que son en estratègia al Comú, o que dolent es en previsió algun banc... De quin banc es tracta ? Doncs a mi m’interessaria muntar una societat amb els seus diners.

Si els inversors son doncs prou intel·ligents, i jo penso que es així. No ens cal patir, el projecte de Naturlàndia ja està mort. Al igual que ha mort el projecte del Parc Temàtic a Escaldes i Encamp.

I si “gosen” des de el nostre Comú, continuar amb el projecte tant sols amb Capital procedent de les arques públiques. Aleshores, penso que els amics de la Rabassa tindrien més arguments per anar directament a fer una visita a la Batllia.

Si finalment, tot i aquest “modest” estudi de viabilitat, resulta que “si” troben inversors. Aleshores, poden estar segurs que al darrera del projecte existeix quelcom de més que un parc d’animals o un centre esportiu d’alçada.
Ara que..., en un hotel de luxe, jo tampoc invertiria ni un cèntim...
Que més hi ha ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de desembre 09, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-ENS HEM TORNAT BOJOS


ENS HEM TORNAT BOJOS ?

Es evident que la “crisi” econòmica afecta a les neurones de les persones “humanes”, per a aquelles que en tenen alguna, és clar. Les crisis econòmiques haurien d’afectar teòricament tant sols a les butxaques, però es veu que no es així.

D’una banda, venen a casa nostra, o els porten previ pagament, uns tècnics de prestigi i aquests ens diuen que som massa optimistes, que hem de ser pessimistes. A més de la crisi que tots patim hem de esperar que vagi a pitjor, com sembla que serà. D’altra banda, uns altres tècnics, també de renom, ens diuen que no n’hi ha per tant, que Andorra va bé, que és el moment de crear empresa i empreses. Que les persones emprenedores i molt intel·ligents han de saber aprofitar de la situació.

En realitat, tots nosaltres, les persones “normals”, no som ni optimistes ni pessimistes, tant sols mirem la nostra butxaca i fem el que podem, que en definitiva consisteix en “anar tirant”.

I com que anem tirant, escoltem, mirem i observem ...

I veiem que alguna cosa no acaba de “quadrar” en el nostre país, però no podem fer res més que mirar i aguantar. I això si, agafar unes “rabietes”.... Fins quant ? Potser fins les properes eleccions ? Potser fins molt més enllà de les mateixes ?

Tenim en curs unes mesures de reactivació econòmica que el mateix Cap de Govern va titllar de “inútils”, dient que no servien de gran cosa. I es va quedar tant ample. Al igual que amb algun que altre contracte s’ha quedat també tant ample.
Tenim una TV que no funciona, que no educa, que no informa, que no entreté, i no sé que més... Que genera unes pèrdues monumentals. En definitiva, que no val gran cosa, però que tots paguem. I paguem per la mateixa, una “pasterada” a un senyor que encara no sap ningú exactament que fa, ni quina necessitat teníem de contractar.
Tenim un assessor per al Cos de Bombers que cobra molt més del que assessora, doncs es veu que no li queda temps per a res més. Degut a que quant ha acabat de comptar el seu salari mensual per assessorar, ja ha de començar a comptar el següent salari mensual.
Tenim una “guerra”, que semblava aparcada, entre els funcionaris i el Govern per una miserable Mútua Laboral deficitària de “quatre rals”, i mentrestant blindem contractes milionaris a Ministres o Ambaixadors o altres. I blindem el que no sabem o potser no sabrem mai.
Tenim un deute de 500 milions de euros (un sopar, que dirien alguns “blindats”, milió amunt, milió avall), que els nostres bancs ens concedeixen amigablement i amb uns interessos molt baixos. I no parem de comprar “frescos”, muntar arxius, museus, parcs temàtics... Entre altres bajanades diverses, amb crèdits extraordinaris.
Fem “quadrar” els pressupostos amb diners que no entraran mai a la caixa, incloent-los com a ingressos extraordinaris. ( Es veu que diuen, de fonts ben informades, que ens retornaran uns diners, 90 milions de res, que ja hem pagat per un túnel i que nosaltres després els pagarem a 40 anys vista...).
Muntem impostos indirectes nous (de una acurada i elaborada creació), que ens haurien de solucionar l’economia, per canviar-los al poc temps de ser aprovats, per uns altres de diferents (de creació més senzilla. Haver començat per aquí, no creuen ?). Impostos, que la gran majoria de empresaris, no paga (tot dit de pas).
Fem i refem lleis, com aquell que fa mots creuats, i que gairebé ningú compleix. Feta la Llei, feta la trampa... ( diuen, o l’impagament de cap sanció).
Anem continuadament a fer el “fantasma” per tot arreu del món com si fóssim un país molt important i milionari.
Fem conferències, reunions, presentacions, xerrades, fòrums, cocktails, aperitius ... Donem premis de tota mena, com si anéssim “sobrats” de diners.
Muntem Partits polítics a cada parròquia, de tota mena i condició, amb descontents de tots els bàndols. Això sense dubte, farà unes eleccions molt divertides, al temps que absurdes i costoses.
...
Ens hem tornat bojos, o que ?
...
No. Al menys no tots.

Perquè tot això que he comentat i molt més no ho fem la majoria de andorrans o residents. Ho fan tant sols uns quants. Però aquests son els que manen, i altres que volen manar.

O potser si que ens hem tornat tots bojos. Uns per fer el que fan i altres per deixar-ho fer.

O potser tot plegat, es el que jo anomeno “passotisme”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de desembre 02, 2008

SENTO CURIOSITAT-BONDIA Un país on les lleis no servíen de gran cosa.


UN PAÍS ON LES LLEIS NO SERVÍEN DE GRAN COSA.

Hi havia una vegada ...

Un país on es feien un “munt” de lleis. De fet, pràcticament es feia una llei per dia i habitant. Un país on s’ideaven lleis de tota mena, perquè es veu que amb anterioritat no se’n havien fet les suficients. Havia estat un país, on es vivia tant bé que pràcticament no necessitava lleis. Fins que, tot de cop, es varen adonar que aquest país necessitava lleis, sinó corria el perill de anar-se’n a “norris” (a fer punyetes, vaja).

Per aquest motiu, existia també una mena de persones, anomenats “Consellers”, que cobraven el seu pertinent salari per fer les lleis i discutir-les en un lloc anomenat “Consell General”. A vegades, fins i tot pactar-les ( O se’n diu consensuar-les ?). (Val a dir que molts cops aquestes lleis no estaven del tot ben fetes, però això no servia de excusa pel que explicaré a continuació.)

Vet aquí però, que els habitants d’aquest país, dites lleis se les passaven automàticament pel “forro”. (vaja, que no les complien) : “Amb els anys que duem vivint així, i ara ens heu de canviar la nostra manera de ser i de fer ?” Deien ells ... “Aquí, l’única llei que val és la nostra terra i que ningú ens toqui res”, deien també. “I que ningú ens toqui lo nostre, faltaria més...”.

Aquest país, un país fictici, que no es pensi ningú que es tracta d’una realitat, rebia una mena de pressions externes, anomenades “països veïns” (son els països que es troben mes propers, perquè ens entenguem). I tot de cop es va veure en la obligació de fer una sèrie de lleis per intentar passar una mica desapercebuts i quedar bé amb dits països veïns ( I es que s’estaven posant d’un pesat ).

Dit i fet, es varen fer les lleis i es varen publicar en una mena de revista, més o menys setmanal, anomenada “Bopa”, que pel que es veu és de obligada lectura per a tots els habitants, nacionals o no (els que no la llegeixen no se’n adonen dels canvis existencials).

Una de les lleis feia referència a dur un control dels fitxers de dades de les empreses. Resultat : Tant sols un 5% de les mateixes varen declarar al “departament”, creat per l’ocasió, els seus corresponents fitxers.
Una altra llei, anomenada “de Societats” obligava a adequar els estatuts de les Societats a la nova llei creada per l’ocasió.
Resultat : Tant sols un 20% de les societats ho varen fer.
Una altra llei, anomenada “de Comptabilitat” obligava a tots els empresaris a dur una comptabilitat ordenada. “Això que vol dir ?”, varen dir uns quants ... Obligava també a dipositar uns comptes anuals en un departament anomenat Registre de comptes.
Resultat : Encara esta per veure, però serà de la mena : “Si home, i que més ?” (Diran segurament uns quants).

Tot de cop, aquest país fictici es va trobar amb una mena de “revolució”, els seus habitants se’n feien “creus”, estaven esverats, es trobaven en un estat de ansietat que no podien solucionar ni tant sols amb un “tranquimazin” diari.

Els habitants d’aquest país fictici varen reaccionar però a temps i varen analitzar acuradament la situació:
Quina sanció comporta cadascuna d’aquestes lleis ?
Que ens pot passar si no les complim ?
Qui ens perseguirà ?
Que passarà si passem de tot ?
(declaracions oficials).
Etc ...
Aquestes varen ser algunes de les expressions efectuades :
A mi, que m’han d’explicar ?
A mi que em volen ensenyar ?
A mi, me la “sua”.
(declaracions de bar o cafè de torn).

Val a dir que en aquest país fictici, i com a excusa o “perdó per a aquells que no volien complir amb el que deia una llei, existien aleshores :

Un deute reconegut, majoritàriament per impagament de taxes i impostos, de més d’onze milions d’euros. Corresponents a exercicis ja tancats.
Un saldo de deutors, a mitjans del 2008, de divuit milions de euros.
Tot això, sense comptar amb els deutes que ja havien prescrit.

En aquest país fictici, els empresaris aleshores varen decidir :
Passar “olímpicament” de les lleis. S’anomena “passotisme”.
Varen decidir també per exemple :
“Si no tinc cap sanció per no dur una comptabilitat ordenada, tal i com em “marca” la llei, si no rebré cap sanció si no diposito els meus comptes anuals. Perquè he de contractar un comptable ?” ...

Sort en tenim però, que aquest país, tant sols es un país fictici.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.