SENTO CURIOSITAT-BONDIA-TINC UNA FOTOGRAFIA

TINC UNA FOTOGRAFIA.

Al meu dormitori, just a sobre el capçal del llit hi ha una foto del dia que em vaig casar. Fins aquí res de especial, molta gent també la te. El que si es especial es que al fons i una mica difuminat apareix una font, una escultura d’una dona que fa les funcions de font decorativa. Tot envoltat d’un petit jardí.

Al llarg dels anys he pogut observar com gairebé tots els enllaços matrimonials que s’efectuen a Sant Julià de Lòria, en sortir de l’església o del Comú, tant si val, arrenquen la caravana de cotxes tot fent una “aturadeta” a la plaça Laurèdia, per fer una sessió de fotos en aquesta escultura-font-jardí, llençar algun petard i fer una mica de gresca sota la atenta mirada permissiva dels agents de circulació.

L’aigua ja va desaparèixer fa un temps d’aquesta escultura, que va passar a ser una font sense aigua però molt ben decorada amb plantes. Segurament l’aigua donava problemes, sobretot a l’hivern. Ha passat el mateix amb moltes fonts decoratives d’aquest estil tant públiques com particulars. No m’oposo doncs a que desaparegués l’aigua. Recordo que els meus pares també van haver d’eliminar l’aigua d’una font i canviar-la per plantes degut als problemes que comportava.

Vet aquí que tot de cop aquesta escultura i el petit jardí que l’envolta van ser rodejats d’unes tanques de protecció, s’hi van començar a efectuar treballs de construcció en aquest indret i la font i el jardí ja han desaparegut. També va desaparèixer el corrent elèctric durant unes hores, però aquest problema tenia solució.
El que no te solució es que al seu lloc hi ha d’anar una oficina d’informació i turisme.

No crec que les parelles recents casades parin ja a fer cap sessió fotogràfica davant una caseta d’informació. Guardaré doncs la meva foto com a record entranyable. Record no tant sols del dia que em vaig casar sinó també record d’un altre espai verd de la meva parròquia que ha desaparegut.

La caseta d’informació, com no, es trobarà situada en la ruta imprescindible per arribar fins a Naturlàndia. No fos cas que algun turista es despistés i no hagués vist els cartells repartits des de la frontera del riu Runer fins al Tobotronc. Crec que les riuades no s’han endut cap cartell de senyalització. Aquests estant molt ben situats en zones ben visibles, segurament sense pagar cap taxa comunal. Això si, tapant moltes zones verdes.

Tinc la sort doncs de conservar en fotografia el record d’un lloc de la meva vila que era bonic, atractiu i entranyable.

Som molts els lauredians que tenim la sort de guardar fotografies o imatges del que era la nostra parròquia. Imatges de parcs infantils, zones verdes, un terreny de futbol, fonts, jardins, camps, prats ...
Es el que ens queda, tant sols imatges.
La imatge futura es : Naturlàndia.

Som un poble perdut al sud del país, sense turisme, sense comerç, sense zones d’esbarjo o de passeig, però amb un parc temàtic.
“El sud també existeix”, aquest va ser el títol d’un dels primers escrits que vaig fer i que va aixecar molta polseguera. Després tothom s’ha anat acostumant i ara ja no en fan ni cas. A Andorra es veu que el sud existeix, enfilant-se però a les muntanyes, amb tobotronc o sense i amb telecabina o sense.

A part de algunes fotos en paper, tinc una fotografia mental entranyable del que era Sant Julià de Lòria.
També tinc un CD, ofert pel Molt Honorable Comú del que serà Sant Julià de Lòria.

I prefereixo la fotografia.
Encara que pràcticament ja no s’utilitzin i ara tot sigui digital.
Naturlàndia no serà digital. La caseta d’informació tampoc.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURISITAT-BONDIA-MESURES ECONÒMIQUES

LES MESURES ECONÒMIQUES.

En principi he de dir que tota ajuda que benefici l’economia mes precària dels residents em sembla correcta. No estaré mai en contra d’ajudar als mes necessitats tampoc. I estic totalment d’acord en que les ajudes socials han de ser en primer lloc per aquells a qui els fa mes falta.
Amb el que no estic d’acord es en que aquesta sigui la base del “paquet” de mesures econòmiques per fer front a la situació de crisi que pateix el nostre país.
No n’hi ha prou en ajudar a l’economia dels mes necessitats per aixecar tot un país.
Donant ajuts econòmics tant sols als que guanyen menys, el que aconseguim es tant sols que aquests treballadors, que no arriben ni tant sols a ser “milreuristes” proliferin. I que treballadors mes arrelats al nostre país, amb salaris mes decents i per tant amb un poder adquisitiu mes elevat, desaparegui de les nostres valls.

Per tant, es aquesta una mesura dolenta ? NO.
Es una mesura equivocada ? SI.

Es el mateix que s’ha estat fent tota la vida amb les beques, les ajudes escolars, etc. Son mesures que si faciliten una mica la vida a uns pocs, però que no serveixen per a res per tirar endavant un país.
Un exemple:
Una família demana una ajuda per al menjador escolar. Si tots dos treballen, marit i muller, no rebran mai l’ajuda. Govern considera que ja en tenen prou. Una altra família, en la que tant sols treballa el marit, la muller es queda a casa cuidant dels fills, gairebé sempre rep la ajuda. No es just.

Del paquet de mesures econòmiques hem de descartar doncs les 7 primeres que son de caràcter social i que ja haurien de “funcionar” soles, sense formar part de cap “paquet”.

Si ens centrem en les mesures que van de la 8 a la 30, que haurien de ser tal com diu el títol “mesures per impulsar l’activitat econòmica” ens trobem precisament amb un “impuls” molt similar al “nou impuls” de la campanya electoral del PLA que finalment ha quedat tant sols en “empentetes”. Fins i tot el mateix cap de Govern reconeix que les mesures “no revitalitzaran res”. Lo millor de tot es que ho reconeix i es queda tant ample... Com pot un cap de Govern, sortir un Dimarts en roda de premsa exposant 42 mesures econòmiques per pal·liar la crisi econòmica d’Andorra i dos dies després dies que no serveixen per res ? No hauria de dimitir ?

Les mesures que van de la 31 a la 40, “mesures de contenció de la despesa corrent de l’administració”, aquestes hem produeixen una certa gràcia (per no dir pena). Després del gran “despilfarro” que se n’ha fet fins a la data, fins i tot em semblen insultants dites mesures ara mateix. Es com reconèixer a final de legislatura que s’ha “tirat del carro” de manera desorbitada i que es pretén frenar-lo quant ja no hi ha temps.

Finalment, les dues darreres mesures “per estimular l’estalvi energètic” son de pura lògica i podrien formar part d’un altre paquet molt mes extens de mesures també lògiques.

La conclusió que en trec de tot això es que tot aquest paquet de mesures no reactivarà absolutament res, ( conclusió molt similar doncs a la del nostre cap de Govern, amb la diferència de que jo no les he fet aquestes mesures).

Al meu entendre tant sols una mesura podria ser útil i beneficiosa per al comerç, el país i tots els residents, aquesta seria la de reduir tots els impostos i les taxes i retornar la competitivitat que el nostre país ha perdut.
Es clar que aleshores els ingressos de l’estat serien molt mes baixos i per tant en el capítol de despeses no s’hi podrien posar moltes obres i assessoraments que no serveixen absolutament per res.

I com no, potser també convindria una imposició directa sobre els beneficis, que segurament ens aportaria quelcom de mes que la actual imposició indirecta.
I dic “potser”, perquè es veu que hi ha molta gent que diu que no te beneficis, altra que diu que els beneficis son secrets, altra que diu que els seus beneficis no els toca ningú i altra que diu que el país està ben “fotut” i jo tinc les butxaques ben plenes. La resta ja esta estudiant la manera de dissimular els seus beneficis per “si de cas”.

Menys impostos doncs i menys despesa inútil es el que jo proposaria, en una sola “mesura” econòmica.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 16/09/08

AL SETEMBRE, TOT ARREGLAT.

Tothom tranquil, que no es preocupi ningú, els problemes econòmics del nostre país quedaran definitivament solucionats en el present mes de Setembre.
Les mesures econòmiques que ja ens va anunciar el nostre estimat “desgovern” abans de l’estiu ja han estat ratificades, entraran en vigor el proper any i ja no haurem de patir mes per les nostres “butxaques”. A l’estiu no es podia fer absolutament res, era temporada de vacances, encara que les “coses” anessin igual de malament.

Sr. Mirapeix i “cia”:
No ens pretengui fer creure ara, que vostè té la solució a la crisi econòmica. Si de veritat la tingués, no calia esperar a passar les vacances d’estiu.
La solució no és encarir el tabac i l’alcohol... Entre altres mesures insignificants que ja tindre temps de comentar.

Sr. Pintat i “re-cia” :
No ens “insulti” més amb la suposada retallada de l’IPC del seu salari o dels salaris màxims del seu gabinet d’assessors, Ministres i altres...

Per cert, ens diuen ara que l’IPC es del 5,91 %. (Veig que poc a poc es van apropant a la realitat, lluny però encara de la mateixa realitat.)

Tot plegat, quedarà en un no res. Degut a que ara, al mes de Setembre, desviaran l’atenció amb altres temes, com per exemple les properes eleccions Generals.
I aquí vull fer un “toc” també als periodistes.

Els periodistes s’han acostumat a treballar des de el seu despatx (si no ho feien ja amb anterioritat), des de la redacció del seu diari, mitjançant trucades telefòniques, a veure si “pillen” quelcom, i limitant-se a fer articles del que expliquen els seus contactes habituals que no es troben de vacances, o encara que estiguin de vacances. Comentaris que per cert, a vegades son correctes i a vegades no ho són. Alguns comentaris solen quedar enregistrats, per si de cas...
Per cert, es nota molt quant enregistren, i es fa una mica difícil de parlar...

Val a dir que mai he notat cap enregistrament quant m’ha trucat l’Albert Roig. El bon periodista en té prou prenent notes. Altra cosa es que després es tingui que demostrar quelcom que t’han dit.
Amb mi poden estar tranquils, assumeixo tot el que dic o escric.
La qüestió, tornant al tema, es omplir pàgines, que el diari ha de sortir igualment. I es que a l’estiu, pràcticament no hi ha notícies, o no les llegiria gairebé ningú.
Quant no hi ha eleccions, quant el nostre Govern no ha de prendre cap “decisió” important, quan no tenim lleis per esmenar, quant no hi ha polítics en acció... Es fa difícil fer un article que no sigui “banal”.

Curiosament, a l’estiu es quant s’aprofita però per “netejar” algun tema que havia quedat pendent, del que ja no en parlava gairebé ningú però que encara estava “viu”, com per exemple “arxivar” el cas “marmol rojo”, bon moment per fer-ho, tothom es trobava de vacances.
Es quant s’aprofita l’ocasió també perquè la gent oblidi algun tema “neguitós”, d’aquells que “couen”, algun que altre escàndol d’aquells que podrien tornar a aparèixer a la llum en qualsevol moment.

Ja hem entrat però al mes de Setembre. Després de la caça de l’isard, que es quant diuen que es preparen tots els assumptes.

Però amb el mes de Setembre no quedarà tot arreglat, tornarà a aparèixer com per art de màgia la crisi econòmica, els peatges retardats, les batalles electorals, els partits polítics, les cartes al director, els articles intel·ligents, amb sarcasme, amb segones lectures...

Però ja veuran com alguns temes, que havien col·lapsat els mitjans de comunicació en els darrers mesos, queden oblidats definitivament. I es que la millor solució per fer oblidar quelcom es no parlar-ne mai mes. Es una bona tàctica que es sol utilitzar a l’estiu : “deixa passar els dies, que la gent ho oblida tot”. Sort que jo m’apunto les coses i em guardo molts retalls periodístics, sinó de ben segur també me’n oblidaria.

A l’estiu no “tocava” doncs pensar, sinó gaudir de les vacances. Però a partir del Setembre recordin que no tot ha quedat arreglat, s’arreglarà o s’oblidarà. I a banda del tema de la “suposada” crisi i les mesures econòmiques n’hi ha d’altres com per exemple : la manca de feina, l’aturada en la construcció, els camions de runa, les esllavissades per rius que no es netegen, unes suposades màquines que provoquen la pluja, desviacions, assessors molt ben pagats, estudis innecessaris, fraus, targetes de crèdit de Govern, museus, arxius, parcs temàtics, compra d’edificis, expropiacions ...

Tot això i moltes coses més, que ara si “toca” pensar-hi.
.......................................

Sr. Albert Roig,

No es del millor que he escrit, però li dedico. Ha estat un plaer col·laborar d’alguna manera amb vostè.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 09/09/08

FINANCES COMUNALS II (Moltes gràcies, Rosa).

Hi ha una gran diferència entre la Cònsol Major d’ Andorra la Vella i els altres Cònsols : Preocupar-se pel que diu o escriu la gent, pel que passa al carrer, per la opinió de la població i sobretot per explicar les coses i contestar a les preguntes.
Sempre es podran fer les coses més be o més malament, però s’ha d’explicar el que es fa i perquè es fa, d’una manera aclaridora.

Fent referència a un escrit anterior, concretament del 26/08/08, en el que formulava uns dubtes i una pregunta a la Consol Major d’Andorra la Vella, he de dir que :
Efectivament, existeix un estalvi de prop de un milió de euros en la tributació de la banca pel que fa a les arques comunals d’Andorra la Vella respecte a l’any passat.
Rectificar es de savis, i m’agradaria molt ser savi. I si he de rectificar quelcom, degut a que m’ho han explicat correctament... Doncs rectifico amb molt de gust.

L’estalvi de prop de un milió de euros no podia ser degut al “topall” màxim a pagar per la banca, tal i com deia en el meu escrit, ja que aquest havia passat “tant sols” de 309.000 euros a 300.000 euros. Suposava doncs un estalvi de tant sols 9.000 euros.
El “problema” es troba en el mínim a pagar, no en el màxim. I es que aquest mínim ha desaparegut en totes les activitats comercials de la parròquia d’Andorra la Vella. I precisament aquest mínim que per l’any 2007 i pel que es refereix a la Banca era de 88.200 euros, es el que ha fet minvar els ingressos comunals. El mínim a pagar s’ha convertit per llei en 20 m2.

Entono doncs el “mea culpa” en aquest càlcul. I reitero el meu agraïment al interès que m’ha demostrat, i del que no dubtava en absolut, la Sra. Rosa Ferrer. I com no a l’excompany de Partit Pere Lopez. Espero que altres segueixin el seu exemple.

Rosa,

Si al Partit Socialdemòcrata tots els membres fossin com tu, de ben segur que jo encara en formaria part.


Un altre tema però, es que continuï estant en desacord amb les Finances Comunals, i amb l’ordinació tributària Comunal.

Els “topalls” són molt perillosos, i sobretot injustos. D’aquí ve aquest desgavell en la taxa de radicació d’activitats comercials i en el diferencial existent entre parròquies.
Quant es posa un “topall”, tant si es per la part alta, com per la part baixa sempre es creen greuges comparatius. Es pot donar el cas, i de fet es dona el cas, que estiguis posant un impost totalment injust : A uns els pot sortir la “cosa” molt barata i a altres molt cara. Fins i tot a l’extrem de estar pagant una part molt important dels teus beneficis tant sols en una taxa o impost Comunal, mentre que a altres els pot sortir el mateix impost per una quantitat intranscendent.

Pagar per metres quadrats no pot ser mai just, i amb “topalls” encara menys. Sempre et trobaràs amb el cas de que una empresa o una botiga grandiosa estigui pagant el mateix import que un altre comerç molt mes petit i endemés poden estar situats l’un al costat de l’altre. No te res a veure els metres quadrats d’un negoci amb el marge comercial que aquest pugui generar.

Es exactament el mateix que succeeix amb els impostos indirectes, que no seran mai justos.
Hem de canviar tots el “xip” : Govern, Comuns i empresaris... Suprimir totes aquestes taxes i impostos indirectes injustos, que tant beneficien a alguns i tant perjudiquen a uns altres i aprendre a pagar segons els beneficis obtinguts.

Accepto i assumeixo el meu error, però no per això deixo de formular o formular-me algunes preguntes més :

Perquè en unes parròquies existeixen topalls màxims concrets per cada activitat i en d’altres no ? (A banda del màxim dels 300.000 euros per llei).
Perquè aquest diferencial tant elevat en l’import a pagar entre unes parròquies i altres, per la mateixa activitat ?
Perquè no ens posem tots d’acord ?
Perquè paguem per poder treballar i no pel que guanyem ?
Perquè no paguem tots ?
Ho sé, no puc deixar de “criticar”. Però també soc agraït, i avui tinc ganes de donar les gràcies a una persona que es preocupa i contesta les preguntes.
Moltes gràcies Rosa, continua així.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 02/09/08

EL COLORANT ES MULTIPLICA.

Segons fonts governamentals al seu dia, mes concretament el dia de la riuada, o de la sortida de “mare” del riu Runer, l’inventari de pots de colorant emmagatzemats a la duana andorrana era de 150 pots de 1 litre.
De cop, i sobretot degut a que se’n varen trobar mes de 500 al país veí, l’inventari de pots emmagatzemats va passar a ser d’aquesta quantitat, mes de 500 pots de 1 litre. Segur que si se’n haguessin trobat mes quantitat, l’inventari final també seria un altre.

Segons “fonts properes a...”, tal i com se sol dir quant no es volen o no es poden revelar noms, la quantitat exacta a les dependències duaneres era propera als 1.000 pots de 1 litre. Pel que sembla ser que prop de 500 no han estat trobats. On son ?

Però es clar, com que la riuada es va endur també el famós inventari, no sabrem mai quants pots de 1 litre hi havien exactament a la duana andorrana, sense cap tipus de seguretat ni protecció.
La riuada o torrentada també es va endur l’inventari de la borda Vidal ?

Per cert, ara mateix no recordo quant es va buidar el pantà d’Oliana ..., perquè de cop ha passat a estar completament buit.
No recordo tampoc quant es buidarà el pantà de Rialp, diuen que per fer unes proves de resistència ...
Casualitat ? Segur que si, no siguem malpensats.
Però, per a buidar pantans, que estem actualment... Sort que ja tornarà a ploure. Espero que amb menys intensitat i amb mes de temps.

Doncs no acaba aquí la multiplicació de pots de colorant. Resulta que a la borda Vidal, en tenim emmagatzemats 4.000 pots mes de 1 litre.
Sense parlar de la famosa cuba soterrada amb capacitat per a 15.000 litres.
El que fa que podem “colorar” el gas-oil necessari per escalfar unes quantes cases durant uns quants anys...
Ara mateix no tinc ganes de fer càlculs, jo no cobro de Govern. Al menys no directament, que facin ells el recompte.
I es veu que 1 litre de colorant serveix per a colorar 10.000 litres de gas-oil. El que hem fa pensar que a Andorra, al mes d’Agost fa molt de fred.
El que si espero es que aquest magatzem de colorant es trobi ja en millors condicions de les que es varen publicar en un recent reportatge periodístic.

Per cert, qui ens subministra el colorant ? Tant sols ho comento perquè es deuen haver estat posant les botes amb la seva venda, com se sol dir...

El que no entenc de tot plegat es el següent :

La, o les persones que varen comunicar totes les dades a un diari del nostre país, i que també hem van explicar a mi alguns detalls tals com:

La alta toxicitat del producte en qüestió.
La quantitat real emmagatzemada.
La manca de seguretat adient a aquests emmagatzematges.
La seva mala i perillosa manipulació.
El rentat de la roba utilitzada per la seva manipulació, que dit de pas, l’empresa subministradora del colorant, aconsella cremar, no pas rentar en bugaderies lauredianes, amb desaigua directe al riu Valira.
I altres qüestions mes sense massa importància...

Aquestes persones, enlloc de explicar-me a mi les coses, explicar-ho als Verds, o explicar-ho al diari Bondia...
Perquè no ho expliquen al Batlle de torn ?. Si varen fer un informe el passat mes de Juny, i aquest no va servir per a res, la següent mesura a prendre era aquesta, contactar amb la Batllia. Aleshores potser si que hi hauria alguna que altra destitució.

Per sort els nostres veïns del Sud enlloc d’enfadar-se amb nosaltres, ens han felicitat i agraït per la bona feina feta en la recuperació dels maleïts bidonets de colorant. I jo com tothom, ara vaig i m’ho crec. Totes les notícies aparegudes en diaris catalans, les queixes del veïns del sud eren simplement una mentida o un “calentó” temporal. Fins i tot col·laboraran a la immediata canalització del riu Runer.

Llàstima que enlloc de multiplicar-se el colorant no ho faci el mateix gas-oil de calefacció. Aleshores no caldria colorar-lo, simplement abaratir-lo.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.