SENTO CURIOSITAT - BONDIA 26/08/08

FINANCES COMUNALS.

Llegia el passat dia 08/08/08, mes conegut per tothom com a l’inici dels jocs Olímpics, una notícia en un diari del nostre país que va despertar la meva curiositat. Deia el següent:
“La davallada en l’impost de radicació ha comportat que el Comú de la capital hagi passat d’ingressar, durant el primer mig any del 2007, 2.699.117,75 euros a percebre’n, el darrer semestre tancat, 1.774.687,02”. (Cito l’article textualment.)

Desconec si aquestes xifres son correctes, però he de creure que si. Al menys ningú ho ha desmentit i semblen tant precises que han de ser certes. M’ha sobtat molt que la notícia no hagi arribat gaire lluny, no se n’ha parlat massa. Potser serà que a l’estiu tothom es troba de vacances, no llegeix els diaris, o no té ganes d’entendre correctament les notícies... O potser serà que tothom ja passa “olímpicament” de tot.

Afirmava l’article en qüestió que aquesta davallada era “deguda a l’estalvi a Andorra la Vella de la banca en més d’un milió de euros en tributs gràcies al canvi de la Llei de finances comunals”. (Segueixo citant l’article.) Afirmava també que: “actualment, l’impost de radicació pot ser de com a màxim 300.000 euros anuals per establiment”. (Continuo citant l’article.)

A partir d’aquí, unes quantes persones que si varen llegir l’article, enseguida es varen posar automàticament a “despotricar” en contra dels bancs. A donar la culpa de tots els mals a la banca. Oblidant potser, que actualment es precisament la banca, la que està “aguantant” el país dret.

I jo vaig dubtar, doncs el tema no m’acabava de “quadrar”. No hem quadrava ni per la mateixa Llei de Finances comunals. Ni pels canvis en la mateixa llei, comentats en l’article, i proposats per CDA i Segle 21. Ni pel mateix impost de radicació, que fa molts anys que comptabilitzo. I sobretot no hem “quadrava”, pels “topalls” (límits, màxims) de dit impost, que ja fa molt de temps que existeixen. Que no son ni de bon tros de nova creació.

Efectivament, l’import màxim a pagar per al any 2008 de part de les entitats bancàries es de 300.000 euros. Però resulta que per l’any 2.007, el topall era de 309.000 euros. Per tant, un estalvi de 9.000 euros per entitat, representaria aproximadament uns 111 bancs per arribar al milió de euros d’estalvi. I em sembla que per al moment no tenim tants bancs, ni sucursals tampoc. I molt menys a una sola parròquia.

Hi ha per tant algun error en l’article en qüestió.
De part de qui ? No ho sé.

He deixat passar uns dies, tot esperant alguna rectificació, tot esperant alguna resposta ...

Res de res...
La meva curiositat ha augmentant doncs, per aquest motiu.

Algú hem pot explicar on “diantre” està el, aproximadament 1 milió de euros, que manca en els ingressos comunals per dit impost de radicació ? No serà que la manca d’ingressos prové d’algun altre tema ? No serà que existeixen cada cop menys empreses i comerços ? L’explicació a la manca d’aquest milió de euros ha de trobar-se en algun altre lloc, sens dubte.

L’article en qüestió ens diu també que: “les diverses oficines bancàries de la capital han passat a pagar una xifra estandarditzada. Concretament, si l’impost es troba actualment en 67 euros per metre quadrat, una oficina de 100 metres quadrats d’una entitat financera pagarà uns 6.700 euros mensuals”. (Mes citacions de l’article.)

Senyors periodistes de l’article en qüestió,
Exactament, aquest any l’impost ascendeix a 62,02 euros/metre quadrat, amb un màxim de 300.000 euros.
Fa un any, eren 60,51 euros/metre quadrat, amb un màxim de 309.000 euros.
Fa 2 anys, el preu per metre quadrat eren 58,75 euros, amb màxim de 300.000.
Fa 3 anys, eren 56,65 euros/metre quadrat amb 257.500 euros de màxim.
Fa 4 anys, el preu per metre quadrat eren 35 euros. No recordo si existien màxims o topalls, tampoc els he trobat al Bopa. Aquí doncs ja tinc els meus dubtes. ( I es que ja em faig “gran”).

En el traspàs de l’any 2004 a l’any 2005, si que podien existir diferències abismals, però no aquest any.

Senyors/es del Comú de la capital:
Amb què exactament ens manca un milió d’euros en ingressos per l’impost de radicació ?
Rosa,
M’ho expliques tu ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/08/08

L’ AFER DELS BOMBERS, I ALTRES...

Possiblement a més de un, el problema dels bombers amb els seus “caps”, els començarà a “ratllar” una miqueta. I ho entenc perfectament, doncs cadascú veu els seus problemes a la seva pròpia feina, i pot pensar :
“ A mi hem passa el mateix, i jo no em puc queixar enlloc”.
De ben segur tenen la seva part de raó, no tothom es pot queixar de la manera com ho fan els bombers, es quedarien sens dubte a l’ atur immediatament i sense cobrar cap subsidi.
El mateix sol passar amb tota la resta de funcionaris, que son molts. No en conec gaires, per no dir cap que estigui content amb la seva feina, amb el seu “cap”, amb el sistema de treball, amb les condicions laborals. (Encara que dubto molt que siguin dolentes, comparant-les amb altres llocs que no depenen de Govern o dels Comuns.)

Però no per això, perquè la resta de treballadors en el nostre país no puguin queixar-se, negaré als bombers, ni a cap funcionari el dret a queixar-se. Sobretot si a pesar de tots els problemes laborals que tenen, fan la seva feina amb total correcció i dedicació. Com segurament també la fan la resta de treballadors, “no funcionaris”, que tenim al nostre país.

I m’agradaria posar un exemple:

Divendres 1 de Agost, esllavissada al riu Runer. Jo no hi era, havia creuat pocs moments abans la frontera. Per tant no se com varen anar les coses. Però estic convençut que cap bomber de servei va faltar a la seva feina, ni es va queixar de fer hores extres i van donar “el callo” com a professionals que son. Com de ben segur també va col·laborar tothom, funcionari o no. I no vull dir per col·laborar a anar a fer acte de presència al lloc dels fets, que es precisament el que es dediquen a fer els polítics, a sortir a la foto, si pot ser “arremangats” i plens de fang.
Desconec totalment si mancava personal aquest dia i si va existir o no descoordinació. Però estic completament segur de que els que estaven presents al lloc dels fets no van dubtar en cap moment en ajudar, ni tant sols van pensar en els seus problemes laborals.

El que no pot ser, i no puc acceptar, es l’afirmació per part dels responsables del departament de bombers, acusant els mateixos d’absentisme laboral.
Els que haurien de denunciar aquestes acusacions, enlloc dels bombers, potser son directament els metges que han signat les baixes, doncs estant dubtant un cop més de la seva feina.

Per tot això i moltes altres “coses” més, voldria demanar als “caps” (directors, gerents, encarregats...) una mica de respecte per als treballadors que estant sota el seu “mandat”. Que no oblidin mai que tots aquests treballadors també son persones. Que els temps de Franco i altres “elements” del mateix estil, ja han passat a “millor” vida. No oblidin que tothom mereix un respecte. I que amb respecte tothom pot viure i treballar més a gust.
Un “cap” no es un ser totpoderós que té a la resta del personal per sota de ell mateix. El respecte no s’aconsegueix amb ordres a l’estil “jo mano i ordeno, perquè soc el teu jefe, i tu calles i fas el que et dic”.
El respecte s’aconsegueix demostrant que el que tu dius té un sentit, es el correcte i té fonaments. El respecte s’aconsegueix demostrant que tu tens respecte als demés.
El respecte no s’aconsegueix mai manant perquè algú t’ha col·locat a dit al lloc on en trobes. El respecte s’assoleix precisament amb respecte.
I el respecte s’assoleix també, demostrant que tu mateix pots fer el que estàs manant als altres.

I precisament, això : respecte es el que no tenen els “caps” anomenats a dit del cos de bombers, extrets ves a saber de quina “cadireta” on es trobaven, fent segurament nosa.
I es que desgraciadament el nostre Govern sol funcionar d’aquesta manera :

A aquell que se li te que agrair quelcom se’l col·loca en algun lloc.
A aquell a qui se li deu algun vot, se’l col·loca en algun lloc.
A aquell que fa “nosa” en un lloc, se’l sol col·locar en un altre.

No se si hauré encertat massa en el tema dels bombers, doncs no hi estic massa “ficat”, però de ben segur que no m’equivoco de gaire.
I si vaig “errat”, algú ja dirà la seva.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 12/08/08

QUE ES LA COMPTABILITAT.

Ara mateix està de moda, l’any que bé es portarà molt “la comptabilitat”. Tothom haurà de seguir la moda, encara que no ho vulgui.
I es que es així, les modes es porten encara que no t’agradin. Que hi ha una cosa que està de moda... doncs tothom a fer el mateix..., seguir la moda.
Per l’any 2.009 es veu que serà “de moda” portar la comptabilitat de les empreses... Fins a la data tant era, es veu que es feia tant sols el recompte de caixa. Es a dir : entrades a caixa – sortides de caixa = positiu. Resultat, la cosa ha anat be.

La comptabilitat no es ben bé això, es quelcom de més, i el proper any el nostre Govern, ens “controlarà” la nostra comptabilitat.
No deixa de ser curiós, doncs la seva pròpia comptabilitat està més descontrolada que un pop en un garatge. Per cert, mai he entès aquesta “frase”.
A aquest “control” l’anomenaran “transparència”. Es que es veu que al països veïns estant una mica “emprenyats” amb nosaltres, i ens estant demanant transparència. I es veu que això no s’arregla comprant un Mr. Proper.

Abans de fer el control, el nostre Govern, que es molt llest, es va adonar de que per portar una comptabilitat era necessari un Pla de comptabilitat. Quant es varen adonar de que : Pla de comptabilitat, no era el mateix que una “branca especial” del Partit polític (PLA), es varen espantar. Ostres, van dir ... Per dur una comptabilitat, es necessita un Pla de comptabilitat, lleis, reglaments, decrets ... Quina feinada, i a més les vacances d’estiu a prop.

Però, vet aquí que va aparèixer l’assessor de torn i va dir : Tothom tranquil, es fa senzillament com amb totes les lleis econòmiques, un “copiar – enganxar – suprimir – afegir “ del país veí, aquest on anem tots a estiuejar i ja esta la feina feta. I va passar la seva factura corresponent al nostre Govern, com no !, que per això estant els assessors.
Per cert, en la traducció hi ha una errada monumental : “Tributos” es tradueix Tributs, no Tribunals.

Dit i fet, endemés es veu que els sectors econòmics implicats en el tema en qüestió ja s’estaven queixant massa. Total : varen fer el copiar-enganxar-suprimir-afegir i tots tant contents, ja tenim una nova llei enllestida.

Però es varen oblidar del Pla de comptes.

Dit Pla de comptes, tant sols es una mena de números que serveix per entrar els apunts comptables. Uns números que no son obligatoris, però que resulta que si son imprescindibles per dur una comptabilitat ordenada.

Quin es el resultat de tot això ?

Doncs que tenim una llei de comptabilitat aprovada, tenim un Pla general de comptabilitat aprovat. Sense oblidar que també tenim una Llei de societats aprovada, i no oblidem, una Llei d’inversions estrangeres també aprovada.

Però no tenim un Pla de comptes perquè no es obligatori, ni als països veïns.

Resultat:

Que tothom porti els seus comptes com vulgui, tampoc es qüestió de “molestar” massa. Ja mirarem mes endavant de contractar als assessors de torn, que per cert, sempre son els mateixos ... I publicarem també un Pla de comptes. Mes que res, perquè tothom porti els números d’una manera un tant “uniforme”. Si mes no, per a poder facilitar una mica la feina als comptables. Que per cert, darrerament no paren de queixar-se. Com si no tinguessin prou feina.

Conclusió :

La comptabilitat es la manera de cobrar impostos de forma ordenada, coherent, adequada, legal, simplificada, racional, constitucional ...

Opinió :

No costava tant, publicar juntament amb el Pla de comptabilitat, un Pla de comptes, total es tractava de copiar una mica més dels veïns, tampoc vindrà d’aquí...

Resumint :

A la pregunta inicial : que es la comptabilitat ? A Andorra, sincerament, una “conya”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 05/08/08

LA FESTA MAJOR.

La millor de totes, sens dubte, al nostre país : la de Sant Julià de Lòria. Qui opini el contrari, hauria de demostrar-m’ho amb molt bons arguments.

He de reconèixer que no m’agrada, però no la criticaré, si ens visita tanta gent, per alguna cosa serà... Altres persones, com jo mateix, opten per marxar a la platja i estar tranquils (si poden, es clar, degut a que en molts llocs de la costa, de tranquil·litat, tampoc es que n’hi hagi molta).
Cadascú que faci el que vulgui, o el que pugui, que es el que ha de fer l’immensa majoria...
M’agradaria però, aprofitant que ja ha passat la millor Festa Major d’Andorra, comentar uns altres temes relacionats amb la mateixa :

Tema 1, aparcament.
No disposem de suficients places d’aparcament a la nostra vila per assumir tots els vehicles que ens visiten, i no fem gran cosa per facilitar-lo. No habilitem cap zona “idònia” per aparcar els vehicles, deixant en canvi l’aparcament lliure en zones conflictives, com per exemple la carretera de Nagol. Si generalment, quant no hi ha festes, està prohibit aparcar, deu de ser per algun motiu, o no ? No es podria habilitar alguna zona ja expropiada per altres temes que no venen al cas, per aparcar vehicles ?

Tema 2, soroll.
Una Festa Major es motiu suficient perquè el personal no pugui descansar ? Tant soroll s’ha de fer dins de la vila ? S’ha de permetre que tothom faci el soroll que li vingui en gana ? Les festes privades estant permeses ? Es necessari plegar tant tard ? O tant aviat segons es miri, ja que alguns surten a treballar en aquestes hores ... ? No es cert que molta gent precisament, treballa aquest dies ? I dic soroll, perquè la musica d’un lloc es barreja amb la d’un altre, i es converteix tot plegat en soroll.

Tema 3, circulació.
Una Festa Major exculpa el fet de col·lapsar l’única entrada o sortida que te el nostre país per la seva zona sud ? Sobretot en cap de setmana i en hores punta ?
Aquí, segurament, algú em contestarà que aquest es un dels motius pels que es imprescindible la famosa desviació de Sant Julià. I jo em faré un tip de riure... I no precisament dels meus “amics” del Grup Rocafort (amb “carinyo”).

Tema 4, les voreres.
Ja se que a la nit, mentre dura la Festa, tothom pot circular pel mig de l’Avinguda Verge de Canolich, doncs el trànsit de vehicles esta tallat. Però encara no ha arribat la nit, i ja tenim les voreres plenes de taules..., el que fa que en alguns llocs tinguin que compartir espai vianants i vehicles, cosa que no resulta del tot compatible...

Tema 5, el vandalisme.
Em resulta sorprenent que pugui existir gent que aprofita les festes per treure a la llum el seu costat “salvatge, vàndal”. Que s’hagin de treure de la via publica totes les jardineres, tapar els parquímetres, desmuntar bústies, eliminar tots els elements decoratius... per culpa dels vàndals, en un país tradicionalment tranquil com el nostre, vol dir que alguna cosa no acaba de funcionar. D’aquí que, em sembla perfecte el control de la policia en la Festa Major. No em queixaré mai del control policíac.

Tema 6, els “pipi-me’n”.
De molt mal gust he trobat els sanitaris per home a l’aire lliure i al descobert, que he vist aquest any en un aparcament privat al centre de la vila i orientats al centre del carrer, amb el que fa pipi d’esquenes, es clar... Tant “gossos” som que hem de fer “pipi” davant de tothom ? Son per controlar que tothom “apunti” be i al lloc adequat ? Em recorden els automobilistes que paren al costat de la carretera i fan les necessitats a la vora del seu vehicle. Em recorda també que les senyores ho tenen mes “complicat”, el mateix “problema”.

Tema 7, la resta de l’any.
Aquest darrer tema es el que mes hem “ratlla”. Sant Julià de Lòria, la resta de l’any, i salvat alguna “fireta” o “farseta” aïllada, pràcticament no existeix. Ningú ens visita, ningú s’apropa als nostres bars, restaurants, comerços...
Ni la mateixa gent que viu a la nostra parròquia passeja per la vila. Que passa, la resta de l’any ?
Hi ha quelcom que no hem acabat d’encertar a Sant Julià... I es donar vida a la parròquia. Potser si ens preocupéssim mes del Centre i menys de Naturlàndia, trobaríem la manera d’atraure visitants...

Que tindrà la nostra Festa Major ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.