SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/05/08

QUI DIU QUE ANDORRA NO VA BÉ ?

Tant sols els pessimistes opinem que el nostre país no va bé. No es així ?
Tant sols gent a la que ens agrada criticar, pensa que a Andorra hi ha molts problemes econòmics.
Tant sols algun proveïdor (que no devia fer adequadament la seva factura) pensa que Govern tarda molt en pagar, o no paga.
Tant sols alguna pensió (per problemes administratius) arriba mes tard del normal.
Tant sols quatre esportistes mal comptats no poden competir per manca de subvenció.
Tant sols ...
La realitat del nostre país però, sembla molt diferent.
Perquè un país on els actes festius, els cocktails, les celebracions, els concerts (amb entrada reservada o no), les Festes Majors, els viatges dels nostres polítics... son constants, no pot anar malament de cap de les maneres. Sinó no s’entendria tant “despilfarro”. Qui pot pensar que Andorra va malament ? Sens dubte, algun “malpensat”.

En qualsevol empresa, quant la manca de liquides comença a ser evident el primer que es sol retallar es la publicitat. Al menys es el que diuen els publicistes. O serà que es queixen perquè si ? Hi ha qui retalla en personal abans que en publicitat. Tampoc seria el cas, perquè de personal a l’administració, mira que n’hi ha.

A Andorra, si consultem el Bopa ( una de les meves lectures predilectes ), veiem que res mes lluny de la realitat. Sense anar gaire enrere en el temps, tant sols en el que portem consumit de l’any 2008, observem que en publicitat el nostre Govern ha dedicat ja la modesta xifra de 752.561 euros, uns 125 milions de les antigues pessetes.
Si entrem mes al detall, ens trobem amb les següents despeses :
149.000 euros en fires i publicitat.
47.735 euros en falques publicitàries a la ràdio.
48.000 euros en espais publicitaris als diaris.
157.826 euros en un festival de aigua i llum.
300.000 euros en el patrocini de l’Expo 2008 de Saragossa.
50.000 euros en el patrocini de la Cimera The Future of Europe Summit.

El que em dona entendre que el país va bé, sinó no gastaríem tant en publicitat.

Si a tot això hi afegim :
Que el nostre és un país d’uns 80.000 habitants, disposant de més de 50.000 llocs de treball, el que ens deixa la taxa d’atur al 0 % (som uns fenòmens). On trobem un país sense atur ? Que la xifra d’assalariats supera els 43.000. Que disposa d’uns 66.000 telèfons mòbils, més de 12.000 línies d’adsl i que rep mes de 10 milions de visitants l’any. (Dades del 2006, no disposo de dades més recents).

Si afegim també : el salari mig oficial, l’IPC oficial, el PIB oficial, el ràting oficial... I tots els indicadors oficials que vulguin imaginar i que han estat publicats oficialment ...

Aquest país no pot anar malament de cap de les maneres, es impossible.
I en un país que va tant bé no ens ha de preocupar absolutament res, podem estar molt tranquils.

No ens ha de preocupar:
Ni la futura ? llei de la CASS, ni les empreses que poden fer fallida (ja pagarà el fons empresarial, segons el PS), ni els miserables impostos que paguem (es veu que només són disset), o els que haurem de pagar aviat (imposició directa, I.R.P.F., impost de societats, I.G.I), ni el “perill” que puguin comportar els sindicats per a alguns, ni els “excessos” que pugui dur a terme la patronal, ni tant sols els partits polítics, que fan les lleis a la seva manera, sense consultar ni tenir en compte a cap col·lectiu (les lleis es fan al Consell, diuen...). No ens ha de preocupar, ni tant sols el canvi climàtic (si no neva, nevarà i si no plou, plourà).

Tots tranquils doncs.
Fem força publicitat, que això es l’indicador de que el país va be. I aquell que pensi el contrari es que s’ha contagiat de la festivitat de Sant Jordi, i enlloc de llegir el Bopa llegeix el “Joc de l’àngel” d’en Zafón (per posar un exemple).

Per tant, abans d’anar a dormir, recomano a tothom llegir una estoneta el Bopa, i ja veuran com al matí s’aixequen mes eixerits.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.