SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/01/08

NO VOL LA VAGA NI L’ATUR.

Resum breu d’unes manifestacions del nostre Cap de Govern:
“La majoria d’ immigrants són aquí per raons econòmiques i res més... Son forasters i se’n van... Tant sols son aquí per raons econòmiques... No m’ espanta la vaga... El PLA te el dret de tirar endavant una legislació que sigui del seu gust...”.
El nostre Cap també ens va dir no fa gaire:
“Em presentaré a la reelecció, si el PLA no fa un fort gir cap a la dreta”.

I jo em demano:
Mes a la dreta, que les seves declaracions ? O és que es va equivocar, i realment volia dir tot el contrari ?.

Jo, que per alguns dec ser “foraster” perquè es pensen que la paraula vol dir: “el que ve de fora”, porto aquí pràcticament tota la meva vida, i de moment, no penso marxar. Fet que segurament indica que no sóc “foraster”, doncs el veritable significat de la paraula és: “dit de la persona que es troba o resideix temporalment en una localitat que no és la seva”.
Segurament, sí que és veritat que estic aquí per raons econòmiques, al menys inicialment, puix penso que els meus pares així ho varen entendre en el seu moment.
No penso però, que estigui a Andorra tant sols per això i res més. Com sembla assegurar el nostre Cap.
A banda de no considerar-me foraster. No dec formar part d’ aquesta majoria d’ immigrants de la que parla el nostre Cap.

A mi tampoc m’ agrada la vaga. Ho reconec i es una opinió personal, com tampoc m’ agraden els “vagos”, que no té res a veure. Però a mi, tampoc m’ espanta, com diu també el nostre Cap. La diferència és que per a mi és un dret. I el que no diré mai, com el nostre Cap es “que si volen, ja la poden fer ara”, comentari que em sembla un tant despectiu.
Però penso també, que no tant sols els funcionaris, els Andorrans, els ... digui’l hi com vulgui el Cap (els no-forasters), tenen dret a fer vaga. Una cosa es que no m’ agradi, i una altra, que no es tingui el dret. Els forasters també han de tenir dret a la vaga.
Es clar que si el Cap pensa que es millor que els forasters vagin a fer la vaga al seu país d’ origen, això li facilita sens dubte la tasca. Per tant, sempre és millor que els forasters marxin, abans de poder fer la vaga en qüestió a Andorra; sempre, segons les seves paraules, no les meves.

Jo pensava que les lleis es feien per la població en general, i no al gust d’ una determinada majoria, no gaire ampla en el cas que ens ocupa.
Doncs es veu que no es així.
Ens ho diu també el nostre Cap de Govern.
No recordo en aquests moments haver escoltat una frase similar de part del Pinochet, del Franco i d’altres, però no ho puc assegurar, ja que la meva memòria històrica no dóna per tant. Ara bé, em sona.
Les legislacions no es fan a gust d’ alguns, per molta majoria parlamentària que tinguin. Això ja no es de dreta, sinó que és d’ extrema dreta.

Jo també penso que “la majoria sociològica d’ Andorra no vol ni la vaga ni l’ atur”, com també assegura el nostre Cap. Amb una cosa estem d’ acord. Però no penso que els socialistes ho vulguin, com ell també assegura.
El que segurament si volen els socialistes, és el “DRET” a la vaga i a l’ atur.
Que n’ és de diferent.

Finalment, només voldria afegir que inicialment, en llegir les declaracions del nostre Cap de Govern, em vaig quedar astorat, fins que un bon amic em va explicar que hi ha molta gent al país, els de la pota peluda segons ell, o pota negra segons d’ altres, que realment son així; i que tot això que ens va dir el nostre Cap és realment el que pensen. I que quan es posen a xerrar i a xerrar, i sobretot si l’ assessor de torn es troba en aquells moments fent una becaina, o menjant el “bocata”, van i l’ engeguen i es queden tant amples.

En resum, dedico aquest article al meu pare i a la meva mare, que són els que hem varen portar a Andorra, puix varen venir a aquest país tant sols per raons econòmiques.
Ara bé, he d’ entendre perquè hi portem ja gairebé 50 anys?.
Tanmateix, una part de l’ escrit també la vull dedicar al nostre Cap de Govern, perquè per tenir una població estable i arrelada, com ell demana, potser cal fer algun que altre esforç, això sí només de tant en tant, per a evitar hèrnies molestes.
I ja per acabar, ressaltar una part de les seves declaracions com “això altre del dret de vaga ja és voler-ho tot”, perquè no m’ atreveixo ni a qualificar-les.
La història sempre acaba posant cadascú al seu lloc.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.