dimarts, de gener 30, 2007

SENTO CURIOSITAT 12

L’ OPINIÓ D’UN OPINADOR.

Una persona que expressa la seva opinió en els mitjans de comunicació, ho fa evidentment perquè té una opinió de les coses ..., per regla general.

No vol dir això, que sempre tingui la raó, ni que la seva opinió sigui la veritat absoluta, però si que és la “seva” pròpia veritat.

Tampoc vol dir, que aquesta opinió hagi de ser compartida per totes les persones que la llegeixen (o que no la llegeixen). Cadascú pot tenir la seva opinió i la seva veritat.

Les opinions es poden compartir o no, es poden debatre, es poden discutir i arribar a acords, o no arribar-hi mai. També es poden rebatre, criticar i fins i tot denunciar (perquè no ?). O senzillament ... es poden ignorar, que no passa rés.

El que no es pot fer mai, es el següent :
Ja d’entrada, “exigir” que aquesta opinió estigui en consonància amb les idees d’un partit polític, amb les idees d’un Comitè Local o amb les idees d’un grup qualsevol (sigui de la mena que sigui), aleshores ja no seria una opinió sinó que es tractaria d’un “mandat”, una consigna, una ordre ...

El que tampoc es pot fer:
Es que si no es comparteix dita opinió, pretendre que aquesta no es faci pública, aleshores seria una “coacció”, seria una falta de respecte a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’opinió ...

Disciplina de partit, en diuen ...

Potser que “un”, no la tingui aquesta disciplina de partit, encara que personalment considero que quant una persona signa un escrit, que es seu, amb la seva opinió i amb el seu nom i cognoms, no te res a veure amb un partit polític. Simplement, es tracta de la seva opinió personal.

Vinc a dir tot això, per explicar que els meus escrits, son el que diu la mateixa paraula : MEUS.
I que la meva opinió es el que diu la mateixa paraula: MEVA.

No es tracta ni de consignes de cap partit ni de cap comitè, ni tampoc es tracta de cap campanya orquestrada per ningú ni en contra de ningú. Ni tampoc es tracta d’un escrit fet per altres persones.

I aquest humil espai que en aquest moment vostè esta llegint i que porta el títol de “Sento curiositat”, l’omplo jo, i el que jo omplo, hi poso el que a mi em ve en gana, i si a algú li pot arribar a molestar, que s’ aguanti.

Sento curiositat per saber:

Com es possible, a títol d’exemple : que, d’una banda, el primer Secretari d’ un partit demani: Llibertat d’ opinió ... ?. (Com a conseqüència d’un escrit en un butlletí, que Govern ha decidit posar en coneixement de la Batllia).

I en canvi, alguns membres d’un Comitè del mateix partit no respectin la mateixa llibertat d’opinió.

Aquí hi ha alguna cosa que no m’acaba de “quadrar”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.