QUE PODEM FER ?

QUE PODEM FER ?

L’ altre dia al matí, fent el cafè en la barra d’un bar, un senyor que es trobava al meu costat em va demanar si encara estava ficat en “política”.

Em va explicar, tots els problemes que tenia el seu fill (i molts altres), amb el transport escolar, des de altres parròquies fins a la Margineda. Llargues esperes, canvis de bus, retràs en l’entrada, per arribar al “cole”, i en la sortida per arribar a casa, inseguretat de cabre en el bus, d’anar dret ...

Jo li vaig contestar que podia fer mes pressió des de les associacions de pares, els professors, els mateixos alumnes, cartes als diaris, les manifestacions ciutadanes, les protestes populars, la recollida de signatures...

No es que defugis de les meves obligacions o deures com a militant d’un partit polític. La veritat es que, desgraciadament es així. Al Consell, sempre passa el mateix, ho veurem ara amb el projecte de Llei d’inversions estrangeres. Sempre faran passar el que voldran, gràcies a l’inestimable ajuda dels 2 socis (amb 1 en tenen prou).

Però al mateix temps també veig el que em sembla un “tantsemenfotisme” generalitzat entre els ciutadans.
D’una banda veig, de tant en tant, que els agrada que algú es queixi.
“...Molt be la teva carta sobre la festa de la cervesa..., ...llegeixo les teves cartes i hi estic d’acord al 90% (l’altre 10%, no l’entenc)..., ...tens tota la raó del món..., ...m’ ha agradat molt el teu escrit..., ...al menys hi ha algú que diu les coses pel seu nom ... Aquestes son algunes de les frases que em dirigeixen.
D’altra banda, veig que poca gent fa quelcom per intentar canviar les coses, sembla que la gent es conformi amb el que hi ha. A vegades em demano si tenen por, no s’atreveixen, o pensen que no val la pena.

Voldria des de aquest escrit animar a la gent a protestar, a queixar-se, a manifestar-se ( no tant sols amb cartes, sms, mails,...), a sortir al carrer a explicar al Govern que no tot funciona be.

Val a dir, que des de el nostre partit polític, continuarem fent la feina, posant esmenes (a la totalitat, o parcials), fent preguntes, reclamacions, demanant documentacions, aclariments, ... Però no n’hi ha prou.

Manca una mobilització general del ciutadà:
Si el transport escolar no funciona s’ha de denunciar. Si el bus lliure no va be a tothom, s’ha de dir. Si el carril bus es un nyap, s’ha de protestar, si una carpa molesta, o el soroll no deixa dormir, ens tenim de queixar ... Quedar-se de braços creuats no serveix de res.

Des de el grup parlamentari, podem fer esmenes als projectes de llei. Però contra els decrets, només podem posar preguntes i quant les actuacions ja estant consumades, no serveixen de res les preguntes. Però si serveixen les manifestacions ciutadanes. Tinguem tots una mica de valentia i sortim al carrer a expressar-nos, no ens tancaran a la presó (tampoc hi cabem). I potser, dic potser, serem escoltats alguna vegada.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.