DIARI D'ANDORRA - CRÈDIT

UN CRÈDIT A GOVERN SENSE INTERESSOS. El proper mes de setembre el nostre Govern rebrà un crèdit, de no sé quin import (em resulta del tot impossible de calcular), sense cap tipus d’interès, i que a més es renovarà el proper any pel doble del seu import, i que a més s’anirà renovant any rere any. Que els sembla la notícia ? Potser una barbaritat ? Potser una mentida ? Potser un invent meu ? Potser una mala interpretació de les lleis ? ... Res de tot això, és la pura i dura realitat. L’explicació del que comento és el que s’anomena “pagament a compte” del IS (Impost de societats) i del IRAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques). Es tracta d’una “cosa” que ara mateix unes persones amb l’indumentària de treball (l’uniforme d’agents de duana), van explicant a tots els comerciants porta a porta, degut a que ningú esta obligat a llegir cada publicació del Bopa, però si esta obligat a complir les lleis. Per cert, amb uns “exemples” il·lustratius que estan molt lluny de la realitat. Jo mateix, degut a que tinc la “absurda” costum de llegir el Bopa, així com seguir la pàgina web del Consell General, entrar continuadament a les webs de Govern, Tràmits, Finances, Departament d’estadística, Cass ... i moltes més ... Així com també llegir els diaris (encara que a vegades sigui via Internet), doncs m’he adonat d’aquest crèdit extraordinari que ha “muntat” el nostre Govern, sense cap tipus d’interès a pagar, que es renovarà sense haver de signar absolutament res ... I que passaré a explicar a continuació : Resulta que ja tenim en vigor tant la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques com la Llei de l’impost sobre societats, que diuen el següent : “El mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.” “El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.” Fins aquí no existeixen massa problemes. Efectivament es tracta d’un pagament a compte d’un impost que s’ha de declarar de la següent manera : “Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos en el termini dels 30 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances”. Si a tot això afegim l’article següent, veuran enseguida on comencen els problemes. “Article 16 (de la Llei sobre la renda de les activitats econòmiques) La base de liquidació: Reducció de la base de tributació. 1. La base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.” Per explicar millor el “problema” els posaré un exemple (molt diferent al que posa els tríptics informatius que reparteixen els agents de duana) : Una persona física (no societat) és un empresari amb un benefici de 40.000 euros, mínim exempt, per tant no ha de pagar res en concepte d’impost. Al mes de setembre li “toca” el pagament a compte (aquí no existeix cap mínim exempt), que el primer any és del 2,5 %, li tocarà pagar doncs 1.000 euros (en concepte d’acompte d’una declaració de 0 euros). Per molt aviat que faci la declaració de l’impost, no se li tindrà en compte fins al mes de juliol de l’any següent. Aleshores li retornaran els 1.000 euros pagats. Però, vet aquí que, dos mesos després haurà de fer un altre pagament a compte, aquest cop del 5% del benefici. Suposem que aquest segueix sent de 40.000 euros, pagarà doncs, 2.000 euros a compte. Que no recuperarà fins al mes de juliol de l’any següent... I així consecutivament any rere any... No ho trobo just. No veig per quin “motiu” una persona que no hauria de pagar absolutament res en concepte d’impost directe, cada any ha de efectuar un pagament a compte, que li serà retornat un any després sense cap tipus d’interès. I que a més, un parell de mesos després haurà de tornar a pagar (“de oca a oca i tiro porqué me toca”). Al meu entendre això que he explicat no és un pagament a compte sinó més aviat una “estafa” legal de Govern envers tots aquells empresaris que estan “teòricament” exempts de pagar un impost que “suposadament” és precisament el seu salari. Cal sobretot no oblidar que els “autònoms” no poden comptabilitzar cap salari i deduir-lo fiscalment. I ja no parlo dels impostos ja pagats, que són també deduïbles, però que en el pagament a compte no es tindran (valgui la redundància), en compte. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PILES.

QUI S’HA DE POSAR LES “PILES” ? Estem a punt d’arribar a un moment “clau” per a tots els empresaris andorrans. Fins i tot m’atreviria a dir que és el moment “definitiu” per seguir treballant o plegar. Quant el comandament a distància de la nostra tele deixa de funcionar, el més segur és que se li han esgotat les piles i les canviem automàticament. Els comandaments a proximitat de les nostres empreses ja fa molt de temps que varen deixar de funcionar, però mai varem canviar les piles, les empreses seguien endavant sense necessitat de canviar el “canal”. Tot això ha de canviar : El “control” a distància (pel Govern) i a proximitat (pels empresaris) ha de funcionar aquest any sigui com sigui. El proper mes de juliol és el límit per al dipòsit de comptes de totes les societats i totes aquelles empreses que encara que no siguin societats, facturin més de 150.000 euros. Per la resta, una declaració de la xifra de ingressos és obligatòria. Val a dir, que per a tothom una comptabilitat també és obligatòria. I ja no es pot deixar “escapar” ningú. Ni les 3.400 societats que no van dipositar els seus comptes l’any passat i tant sols van ser “publicades” al Bopa, sense rebre cap sanció, tot i ser vigent el règim sancionador. Ni tampoc es pot deixar “escapar” el nombre indefinit de empreses que sense ser societats, tampoc han fet mai els seus “deures”. Això s’ha d’acabar i tothom s’ha de posar les piles noves, tant a Govern, com al teixit empresarial andorrà, sigui gran o sigui petit. Ja no si val a pensar que si no hi ha sanció no passa res i que tant sols “paguen” i compleixen uns “quants”. Els 44.000 expedients acumulats a la Batllia, que representen uns 22 milions de euros deixats de recaptar per l’estat i els comuns no han de servir més d’excusa per a incomplir la normativa existent. Si afegíssim tots aquells expedients ja prescrits, no tinc ni idea de quin seria el nombre, ni tampoc la quantitat de diners “estalviats”. Encara que, igual se’ls haguessin gastat en fer algun que altre túnel innecessari... El “panorama” aquest any canvia completament perquè a totes les obligacions ja existents, tals com dur una comptabilitat ordenada, pagar les taxes corresponents, les multes rebudes o la declaració i pagament dels impostos indirectes, s’hi afegeix l’impost directe sobre els beneficis (evidentment, si n’hi ha). I aquí, ja no es pot “escapar” ningú. Poc temps després del dipòsit de comptes haurem de fer tots un pagament a compte de l’impost de societats o activitats econòmiques i aquest s’haurà de fer amb la comptabilitat de l’any passat. Això significa que les piles ja les teníem d’haver canviat l’any passat. El que si demanaria però a Govern és que es dediquessin a perseguir als empresaris a partir d’aquesta data i deixessin “tranquils” tots aquells que intentant posar-se al dia (renovant les piles) se’ls hi demana també tot amb efectes retroactius (els comptables no podem “inventar” allò que no esta documentat). Per explicar millor la situació actual diré que tothom que dugui a terme una activitat econòmica, sigui la que sigui, incloses les activitats d’arrendament i compra venda de immobles té l’obligació de fer la seva declaració d’impostos i aquesta s’ha de fer mitjançant una comptabilitat ordenada. Per acollir-se al sistema objectiu simplificat, a banda de que sigui un desastre, ja no hi són a temps. La comptabilitat s’ha de dur, ja no hi ha excuses que valguin. Qui no va canviar les piles l’any passat haurà de fer-ho sense excusa aquest any amb el problema afegit de recuperar el temps perdut de l’any anterior i les piles no són retroactives. El que si torno a demanar a Govern, al igual que ells demanen “flexibilitat” laboral, és que ells també es posin les piles d’una vegada per totes per fer complir les lleis, però que siguin també “flexibles” amb tots aquells han decidit finalment canviar les piles, encara que ho hagin fet tard. Espero que així tots plegats ens en “sortirem” encara que serà molt complicat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.