divendres, de juny 29, 2012

DIARI D'ANDORRA - CRÈDIT

UN CRÈDIT A GOVERN SENSE INTERESSOS. El proper mes de setembre el nostre Govern rebrà un crèdit, de no sé quin import (em resulta del tot impossible de calcular), sense cap tipus d’interès, i que a més es renovarà el proper any pel doble del seu import, i que a més s’anirà renovant any rere any. Que els sembla la notícia ? Potser una barbaritat ? Potser una mentida ? Potser un invent meu ? Potser una mala interpretació de les lleis ? ... Res de tot això, és la pura i dura realitat. L’explicació del que comento és el que s’anomena “pagament a compte” del IS (Impost de societats) i del IRAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques). Es tracta d’una “cosa” que ara mateix unes persones amb l’indumentària de treball (l’uniforme d’agents de duana), van explicant a tots els comerciants porta a porta, degut a que ningú esta obligat a llegir cada publicació del Bopa, però si esta obligat a complir les lleis. Per cert, amb uns “exemples” il·lustratius que estan molt lluny de la realitat. Jo mateix, degut a que tinc la “absurda” costum de llegir el Bopa, així com seguir la pàgina web del Consell General, entrar continuadament a les webs de Govern, Tràmits, Finances, Departament d’estadística, Cass ... i moltes més ... Així com també llegir els diaris (encara que a vegades sigui via Internet), doncs m’he adonat d’aquest crèdit extraordinari que ha “muntat” el nostre Govern, sense cap tipus d’interès a pagar, que es renovarà sense haver de signar absolutament res ... I que passaré a explicar a continuació : Resulta que ja tenim en vigor tant la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques com la Llei de l’impost sobre societats, que diuen el següent : “El mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.” “El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.” Fins aquí no existeixen massa problemes. Efectivament es tracta d’un pagament a compte d’un impost que s’ha de declarar de la següent manera : “Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos en el termini dels 30 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances”. Si a tot això afegim l’article següent, veuran enseguida on comencen els problemes. “Article 16 (de la Llei sobre la renda de les activitats econòmiques) La base de liquidació: Reducció de la base de tributació. 1. La base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.” Per explicar millor el “problema” els posaré un exemple (molt diferent al que posa els tríptics informatius que reparteixen els agents de duana) : Una persona física (no societat) és un empresari amb un benefici de 40.000 euros, mínim exempt, per tant no ha de pagar res en concepte d’impost. Al mes de setembre li “toca” el pagament a compte (aquí no existeix cap mínim exempt), que el primer any és del 2,5 %, li tocarà pagar doncs 1.000 euros (en concepte d’acompte d’una declaració de 0 euros). Per molt aviat que faci la declaració de l’impost, no se li tindrà en compte fins al mes de juliol de l’any següent. Aleshores li retornaran els 1.000 euros pagats. Però, vet aquí que, dos mesos després haurà de fer un altre pagament a compte, aquest cop del 5% del benefici. Suposem que aquest segueix sent de 40.000 euros, pagarà doncs, 2.000 euros a compte. Que no recuperarà fins al mes de juliol de l’any següent... I així consecutivament any rere any... No ho trobo just. No veig per quin “motiu” una persona que no hauria de pagar absolutament res en concepte d’impost directe, cada any ha de efectuar un pagament a compte, que li serà retornat un any després sense cap tipus d’interès. I que a més, un parell de mesos després haurà de tornar a pagar (“de oca a oca i tiro porqué me toca”). Al meu entendre això que he explicat no és un pagament a compte sinó més aviat una “estafa” legal de Govern envers tots aquells empresaris que estan “teòricament” exempts de pagar un impost que “suposadament” és precisament el seu salari. Cal sobretot no oblidar que els “autònoms” no poden comptabilitzar cap salari i deduir-lo fiscalment. I ja no parlo dels impostos ja pagats, que són també deduïbles, però que en el pagament a compte no es tindran (valgui la redundància), en compte. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En relació al que comenta dels tríptics, estic totalment d'acord amb vostè. Són de tot menys aclaridors i indueixen a l'engany, m'explico, en el tríptic es reitera que el tipus de gravamen serà del 5% ja que hi ha una exempció del 50%. Això és rotundament fals, ja que el tipus de gravamen és del 10% en qualsevol cas i en les dues Lleis de L'IS i de l'IRAE en la seva Disposició Addicional Primera, deixa clar que en el primer any d'aplicació de l'impost hi haurà una reducció del 50% de la quota de liquidació. No cal que li posi cap exemple numéric per a que pugui comprovar la gran diferència que hi ha entre tributar pel 5% en la base de liquidació abans de les deduccions o bé pel 10% i aplicar la reducció del 50% a la quota de liquidació.
Un cop comentat això, voldria fer-li una observació respecte l'article i l'obligació del pagament a compte; en l'article 25 de la Llei de l'IRAE s'exposa: "El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior." Llavors, en cap cas s'haurà de fer el pagament a compte dels 40.000 euros exempts que posa d'exemple, ja que l'any anterior la quota de liquidació haurà sigut zero i per tant no s'estarà obligat a fer un pagament a compte. Només aquest any, que no hi ha liquidació tributària de l'exercici anterior, ens atendrem al resultat comptable, com queda exposat en la Disposició Transitòria: "Durant el primer any d’aplicació de l’impost, s’exigeix el pagament que es determina aplicant el tipus del 2,5 per cent sobre el resultat comptable de l’any anterior al del període impositiu". Salutacions, un economista. carles.masoni@gmail.com

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Totalment d'acord Carles.