DIARI D'ANDORRA - BARREGES

LES BARREGES DEL SR. NOMEN.

Moltes persones han comentat els darrers articles del Sr. Nomen, publicats al mes de desembre sobre les cues als despatxos de notaris per treure profit del nou marc fiscal amb les revaloritzacions dels bens immobles.
També posteriorment, la seva columna al mateix diari, tot dient que potser no calia córrer tant en anar al notari. Tot insinuant que s’havien equivocat d’opció.
Algunes persones han trobat molt encertats els articles del Sr. Nomen, altres han trobat que confonien i es contradeien i altres no hi han entès absolutament res.
Així es desprèn dels comentaris efectuats mitjançant Internet a dits articles i altres comentaris que he sentit de viva veu.

Al meu entendre, el Sr. Nomen barreja naps amb cols, confon la “gimnasia” amb la “magnèsia”, vol fer veure que ell en sap molt i els demés no, vol confondre al lector o simplement, vol verdaderament ser el Conseller núm. 29.
Res te a veure el que comenta en els seus primers articles amb el que comenta en la seva posterior columna, encara que formin part d’una mateixa llei.
El Sr. Nomen ens insinua que uns han fet una cosa i s’han equivocat perquè havien de fer l’altra.
Jo dic : “Es poden fer les dues coses, doncs no tenen res a veure l’una amb l’altra.

Efectivament, les nostres lleis permeten fer una revalorització dels bens immobles adquirits abans de l’entrada en vigor de l’impost de societats, sense haver pagat impostos i posteriorment amb la llei ja en vigor, augmentar les amortitzacions i obtenir una despesa deduïble, així es.
Tot i que caldria afegir que en aquest cas, l’obligat tributari té l’obligació de fer “peritar” i pagar la revalorització, fer “auditar” els seus comptes i també pagar l’auditoria en qüestió. A més, ha de parar atenció amb el pagament a compte del mes de setembre per l’impost, que s’efectua amb els comptes de l’exercici anterior, o sigui el 2011.
A fer números i valorar doncs, que surt més a compte...

Però res te a veure aquesta “trampa legal” amb efectuar noves inversions després de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost de societats, que permet multiplicar per 2,5 els coeficients normals d’amortització i que permet també deduir un 5 % de les noves inversions de la quota de tributació. Una altra “trampa legal”. I poden anar les “dues” juntes.

Tot seguit en la seva columna el Sr. Nomen ens mareja amb una sèrie de percentatges que res tenen a veure els uns amb els altres. Percentatges basats en suposicions. Són en realitat uns càlculs impossibles de fer, que no es poden basar en cap dada real, a no ser que pertanyin a alguna empresa que ell controla, assessora, dur, audita, o el que sigui... Però en tot cas tendeixen a confondre al “personal”.
No sé que pretén el Sr. Nomen amb aquesta “marejada de perdiu”, però si entenc que confon al lector, sobretot amb el seu to sarcàstic. I el que no m’agrada és que confon a l’empresari, que ja de per si mateix es troba prou confós.
Si el que vol dir el Sr. Nomen es que la Llei permet aquestes argúcies per pagar menys, aleshores estem d’acord.

Personalment, em preocupa molt més altres temes més irrellevants i de menys “alçada” empresarial, però que fan que els comptables estem “neguitosos”.
Per exemple, la comptabilització dels salaris de socis, cònjuges, fills, administradors... La seva comptabilització no esta clara per la barreja de distintes lleis i conceptes, tals com : el codi de relacions laborals, la llei de la CASS, la pròpia llei de comptabilitat i les lleis sobre l’impost de societats i de la renda de les activitats econòmiques... Amb contradiccions que no detallaré per no fer-me pesat.
Un altre exemple és que encara no sabem exactament el llindar per a poder efectuar el model simplificat de comptabilitat. Govern diu que serà de 600.000 euros però el reglament que ho ha de certificar encara no ha vist la llum. Com tampoc sabem encara com serà aquest model simplificat físicament, quins fulls s’hauran d’omplir i com.

Em diran que tenim temps fins al 31 de juliol... El problema és que les comptabilitats ja són de l’any passat, en alguns llocs amb l’exercici ja tancat. Fins i tot hi ha empreses que ja voldrien efectuar el dipòsit de comptes per motius que ara no venen al cas.
Al Sr. Nomen potser tant sols li preocupa els problemes d’alta importància i de grans empreses, així com si les lleis estan ben fetes o mal fetes en relació a altres països, o si són distintes a la resta del món “mundial”. O els detalls que permeten evitar el pagament de impostos o a quan s’eleva la xifra de impostos que s’eviten. A mi em preocupa més comptabilitzar correctament, saber com he de fer les coses, que els clients estiguin segurs i tranquils i sobretot que el petit empresari, comerciant... tingui facilitats per a complir les lleis, totes les lleis i sense contradiccions.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI