dilluns, de maig 23, 2011

DIARI - TREBALLAR PER COMPTE PROPI


EL TREBALLADOR PER COMPTE PROPI.

Anteriorment ens deien autònoms, teníem el nostre negoci i cotitzàvem voluntàriament a la CASS, o bé disposàvem d’una assegurança privada. Tot de cop, consensuat entre totes les “forces” polítiques ens varen obligar a afiliar-nos (pel que no ho estava ja, és clar). Als que si ho fèiem voluntàriament ens varen duplicar la cotització, amb l’excusa del “salari mitjà”. No varen ser capaços ni de calcular la mitjana, que res té a veure amb el salari mitjà (Ja ho he explicat molts cops).
Una Llei “nefasta”, mal estudiada, mal aconsellada, mal assessorada, mal “engiponada”... Un nyap de Llei, feta per un nyap de Consellers, amb la excusa de que era feta entre tots, sempre sense assessorar-se degudament, com se solen fer les lleis en aquest país. I no parlo d’assessorament extern, que aquest sempre hi ha estat, sinó d’assessorament intern, dels que estem treballant a Andorra, que aquest no hi ha estat mai (espero que ara canviïn les “coses”).

Davant la protesta de l’autònom, silenci administratiu... Davant la pregunta al Consell General, una resposta : ja ho estudiarem...
Una mentida més de l’anterior cap de Govern.
Suposo que no s’estranyarà ara del resultat de les eleccions. Acontentar als sindicats i als funcionaris no els ha servit (al PS) ni per obtenir el seu vot.
Molt malament, senyor Bartumeu... S’ho hauria de fer “mirar”...
O potser, molt bé per als seus suposats “enemics”, segons la seva manera de pensar ?
Una Llei, la de la CASS que tant perjudica per la part “baixa”, als que no tenen de salari, ni de bon tros els 2000 euros de mitja (que més voldrien...) i que perjudica igualment als que voldrien i poden cotitzar molt més i no els deixen... Com es poden fer les lleis tant malament ? Evidentment, al Consell General...

Dos anys de Govern Socialdemòcrata i tot per modificar i solucionar en la famosa i dolentíssima llei de la CASS (moltes gràcies, PS).
Una setmana al nou Govern, per buscar modificacions i solucions.
Carai, quina diferència...
La diferència que suposa les ganes de treballar i arreglar els problemes, amb les ganes de col·locar gent a dit i buscar “mans negres” elaborant al mateix temps “llistes negres”.
Algú s’ho hauria de fer “mirar”, i alguns haurien de pensar una mica, cosa a la que no estan acostumats, i oblidar al seu líder (Deu tot poderós)...

Tornant al tema de l’escrit en qüestió, la cotització del treballador per compte propi. He sentit i llegit que es vol fixar la quantitat a pagar per sectors i m’ha entrat tot de cop la por i la incertesa. Sectors, quins sectors ? Els que marca el Departament d’Estadística ? Amb les dades de la CASS ?
No, per favor...
Aquestes dades resumeixen el país en una quinzena de sectors que no entenen ni “ells” mateixos, que es basen en unes dades que estan molt allunyades de la realitat, que no reflecteixen de cap manera el salari real de la majoria de treballadors per compte propi, que estan molt allunyats dels sectors reals...

A títol d’exemple, aquest és el salari mitjà per sector segons el Departament d’Estadística al mes de febrer 2011 :

Agricultura, 1506 euros.
Construcció, 1991.
Hoteleria, 1479.
Sistema Financer, 4224.
Administració Pública, 2403.
Serveis personals, 1600.
Serveis empresarials, 1833.
Comerç, 1662.
Etc...

Imaginem, per un moment que m’apliquin a mi, comptable, el salari mitjà del sector financer... Val més que deixin la Llei tal com està...

Val, molt bé, i que ??? Que els diu a vostès aquesta comparativa de “suposats” sectors ? A mi, res en absolut.

Resumint,
Les Lleis es poden modificar, la Llei de la CASS s’ha de modificar. La Llei de comptabilitat, les lleis fiscals també es poden i s’han de modificar, per al bé de l’empresari en general i sobretot per al bé dels petits empresaris, que són la majoria.

No creuen més just que cadascú, treballador per compte propi o no, cotitzi segons el seu salari real, cada mes ? Penso que aquesta seria la solució més justa.
No entraré a valorar ni el frau ni l’engany... Cadascú que “s’apanyi” amb la seva consciencia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.