SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - INCOMPATIBILITATS

INCOMPATIBILITATS ?

Diuen que “dur” una comptabilitat és bastant fàcil. En principi no diré que no, al menys per a moltes petites empreses i comerciants. Però aquesta tasca es pot convertir en quelcom de molt complex quant apliquem estrictament tota la diversitat de lleis (si és que les entenem) que fan referència a la comptabilitat. Veiem aleshores que es poden generar, i de fet es generen, tot una sèrie de incompatibilitats que ens poden portar molts mals de cap i fins i tot possibles sancions.
A banda de augmentar també els problemes dels autònoms o treballadors per compte propi encara més, si s’aproven els projectes de llei tal i com estan redactats (espero que no).

Vejam el que ens diuen les lleis i els projectes de llei (resumint..., i molt):

Llei 35/2008, del 18 de Desembre, del Codi de relacions laborals.
Art 9. Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat de la qual és soci. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació supera el 50%.
S’entén doncs que si aquesta participació supera el 50% ha de cotitzar com a treballador per compte propi ? A la Cass, es veu que si és així, encara que la seva llei no ho contempli.

Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.
Art 19. Son persones que realitzen una activitat per compte propi :
a) Les persones que exerceixen una professió liberal o titulars de un comerç.
b) Els administradors de societats que no siguin persones assalariades.
c) El cònjuge de la persona que exerceix una activitat per compte propi sempre que exerceixi una activitat efectiva en el comerç...
d) Els familiars del titular, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona.
S’entén que l’administrador que sigui també soci majoritari, pot ser una persona assalariada ? Encara no ho sé. Si queda clar però, que el cònjuge ha de ser treballador per compte propi, al menys de moment.

Projecte de Llei de l’impost sobre societats.
Art 13. Son deduïbles els sous i salaris a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social.
Si el salari de l’administrador és deduïble, és un treballador ? Tot i ser soci majoritari ? O el soci majoritari no pot ser administrador ? De moment, encara no ho sé. Si a Espanya ja tenen un munt de problemes (fins i tot judicis) amb les retribucions a l’administrador, aquí ja comencem malament...

Projecte de Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
Art 12. Si existeix contracte laboral i afiliació a la cass del cònjuge o els fills de l’obligat tributari, es dedueixen per a la determinació de renda les retribucions.
En que quedem ? El cònjuge no era treballador per compte propi ? Ara resulta que pot ser assalariat, o és que podem deduir el seu salari en el compte de pèrdues i guanys ? Tampoc ho sé, encara.

Del mateix projecte de Llei.
Art 14. Béns i drets destinats a una activitat econòmica.
1 Es consideren béns i drets destinats a una activitat econòmica els següents :
1.a)Els bens immobles en què duu a terme la seva activitat el contribuent.
1.d)Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements que realment s’utilitzi ...
2. L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixen formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives.
Un altre cop, en que quedem ? Els podem afectar o no ? Quins béns podem comptabilitzar i quins no ? Si utilitzo el meu vehicle per a realitzar el meu treball, puc comptabilitzar el combustible com a despesa (per exemple) ?
Aquest article és el pitjor que he llegit en la meva vida. Aquí si que podem quedar molt desemparats els treballadors per compte propi.

Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat.
Capítol preliminar. Secció quarta. Compte de pèrdues i guanys. Despeses d’explotació. Despeses de personal : S’inclouran com a sous i salaris les quantitats meritades per tercers en virtut d’una relació laboral. També les quotes satisfetes a favor de la Cass.
Amb tot lo anterior ja m’he perdut en el concepte de “tercers”. Ull, que pot ser molt important el concepte “tercers”, més que res per a dur correctament la nostra comptabilitat i no incórrer en possibles infraccions sancionades com si fóssim “defraudadors” impulsius.

Potser no donaran en principi gaire importància a les possibles incompatibilitats de les diverses lleis i els projectes de Llei, però si tenen en compte la comptabilitat i les declaració de renda que s’hagin d’efectuar, la diferència és molt important.
Segons com realitzem la comptabilització del salari podem cometre una infracció lleu o fins i tot una de greu, segons el projecte de llei de modificació de la llei 30 2007 , del 20 de Desembre, de la comptabilitat dels empresaris (la que conté el règim sancionador, en el cas que sigui igualment aprovat, que comporta una sanció mínima de 6.001 euros per a la infracció greu i màxima de 60.000 euros).

Atenció doncs comptables, amb la comptabilització dels salaris (sobretot el del cònjuge), recordin que el treballador per compte propi no pot comptabilitzar el seu salari (si es que en té algun) com a despesa sinó que ha de fer-ho al compte del Titular, o en el compte de Dividends a compte si es tracta del soci majoritari d’una societat (en principi, no són tercers). En ambdós casos, no disminueix mai la base de tributació.
A banda doncs de cometre una infracció en la llei de comptabilitat podrien també cometre una falsa declaració de renda (per la llei de l’impost, quant aquesta sigui vigent). I potser, ja no vindria d’una sanció, total tampoc la pagarem... Prescriuen abans de que el Batlle de torn es miri els dossiers...

Aquest es un dels problemes que te fer les lleis sobre la marxa : que pot comportar incompatibilitats, a banda de desconcert, descontrol, errors, equivocacions, trampes i problemes.

Quant es fa una llei no n’hi ha prou amb els famosos “copiar-enganxar”, no n’hi ha prou en que es facin amb consens. A banda de que les persones que elaboren una llei puguin estar mes ben assessorades o no, s’ha de comptar sempre amb la col·laboració dels professionals de cada sector implicat en la mateixa Llei.
Que les lleis es fan al Consell ? Ja ho sabem. Però s’han de fer ben fetes. Espero que les oportunes esmenes als projectes de Llei solucionin aquestes incompatibilitats.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - OPORTUNISTES

OPORTUNITATS EN TEMPS DE CRISI.

Això és el que ens diuen en múltiples conferències, xerrades, reunions, trobades, i altres actes socials : En temps de crisi, és moment de les oportunitats.
Precisament és el que estan fent els “oportunistes” : aprofitar de la crisi per a treure’n partit. No m’hi oposaré pas, doncs és del tot lícit. Al menys no enganyen a ningú, simplement com que es tracta de persones molt intel·ligents aprofiten de la situació econòmica actual de crisi per a fer caixa, tot explicant que és un moment oportú per a “noves” activitats.
Dit així, queda molt bé, no sona a engany i de fet és del tot cert.

L’oportunisme és doncs al meu entendre una acció legal que es pot fer servir sense perjudicar a ningú per a millorar la nostra economia. El problema esta quant aquest oportunisme es converteix en intrusisme, competència deslleial, engany, publicitat encoberta o fraudulenta... En poques paraules, quant l’oportunisme es transforma en aprofitament.

Aprofitar de la situació econòmica general actual (la crisi), és precisament el que estant fent una gran quantitat de persones (si és que se’ls pot anomenar d’aquesta manera) en l’actualitat.
Centraré les meves explicacions al respecte en un sol sector (encara que n’existeixen molts més), el sector Comptable. Ja sé que potser em faig pesat i que gairebé sempre parlo del mateix, però és el “meu” sector i per tant el que més em preocupa laboralment.

A Andorra, el que era normal en la immensa majoria de països ens ha vingut tot d’un cop : els impostos indirectes, la comptabilitat obligatòria, la nova Llei de la Cass, la Llei de treball, la Llei de Societats, la d’inversions estrangeres, la de intercanvi d’informació fiscal, el Pla General de Comptabilitat...
Properament, la Llei de impost a les societats, a les activitats econòmiques, a la renda dels no residents...
També vindran, la Llei de l’Iva, del I.R.P.F., del comerç ...

Amb aquesta perspectiva i el fet de que estem en un país on tot “això” no existia, on tothom vivia relativament tranquil, sense la necessitat d’explicar a ningú com, de quina manera, i en quina quantitat es guanyava la vida, on tot era secret... I ara ens estem convertint tot de cop en un país “normal”...
“Control”, aquesta és la paraula que ho defineix tot. A partir d’ara ens controlaran. Aquest és el sentiment que tenen la immensa majoria de residents andorrans.

Davant de tots aquests fets, persones inquietes, intel·ligents, oportunistes i aprofitades han vist i s’han adonat de que era el moment de “fer la primera pela” : El país necessita comptables.
I tot de cop han sorgit comptables fins i tot de sota les pedres. Gairebé tothom és comptable (o s’ho creu), actualment. I tot aquell que no disposa de coneixements comptables i no pot sortir de sota la pedra perquè aquesta pesa massa s’ha esverat i ha pensat i decidit que necessita un comptable.
Temps de crisi = Comptabilitat. Aquest sembla ser el lema actual.

I és precisament ara, quant els comptables que fa molt de temps que treballem en el sector comptable, que fins fa molt poc érem un “luxe”, no estàvem degudament valorats, que no érem gairebé necessaris ens em convertit tot de cop en imprescindibles. És precisament ara, quant els oportunistes han decidir que són “comptables”.

Quant els comptables de veritat, els que ens dediquem a aquesta feina des de fa molt de temps (per no dir, tota la vida), tenim la nostra oportunitat de demostrar el que valem i el que sabem, ens surten els “oportunistes” de torn a aprofitar de la crisi.

Als empresaris en general em refereixo :

Desconfiïn d’aquells “comptables” que ofereixen els seus serveis fora de la seva feina habitual (funcionaris, empleats de banca, administratius d’altres empreses... que seran perseguits per intrusisme), desconfiïn també d’aquells economistes (que no estan habilitats per aquesta feina i que també seran perseguits per realitzar una activitat econòmica que no els correspon).
I sobretot, recordin que si en la seva empresa existeix alguna persona que no està assalariada en la mateixa o que esta treballant sense el corresponent Registre de Comerç serà també perseguit i degudament sancionat. Sempre i quant des de Govern es faci la feina com també degudament s’ha de fer. I desconfiïn també de tots aquells que pretenen “justificar” la seva feina amb amenaces de sancions, amb falsos col·legis o col·legiats, amb la por... Confiïn amb aquells que fa molt de temps que treballen en el sector de la comptabilitat, que estant degudament acreditats per Govern, que coneixen perfectament la seva feina i estant preparats i degudament formats per a elaborar-la.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FALS COL·LEGI

EL COL·LEGI DE COMPTABLES NO EXISTEIX.

Un cop més. I van ...
Veig en les pàgines del Diari d’Andorra, publicades unes declaracions d’un FALS President d’un FALS Col·legi.

A tots els empresaris en general,

Per enèsima vegada els he de explicar que el “Col·legi de Comptables” no existeix.

I ja n’estic un tant “cansat”.

Trobo acceptable que els diaris del país publiquin publicitat amb la menció de “comptables col·legiats”, cadascú en la seva publicitat és lliure de col·locar la frase o afirmació que cregui convenient, sigui veritat o mentida, tant sols afectarà a la seva consciència. El fet de que es tracti de publicitat enganyosa no afectarà mai al diari en qüestió.

El que ja trobo inacceptable és que un cop més el mateix diari caigui en la mateixa “trampa”. I penso que la persona que signa l’article en qüestió ja estava assabentada de que el “dit” Col·legi de Comptables no existeix.
Per tant, company Aleix Tugas, penso que l’has “cagat”. També et vas equivocar no fa gaire temps posant-me a mi com a President de l’Associació de comptables, d’eon en sóc el portaveu.

Val a dir també que actualment a Andorra ni tant sols existeix el Col·legi de Economistes, doncs no he vist encara cap Llei al Bopa amb la seva aprovació o creació, però tant si val...
Encara que ara mateix, tots els economistes del país pretenen ser comptables i així també ho publiquen en els seus anuncis a la premsa, oblidant que la seva feina no és aquesta, ni tampoc és la feina que Govern els ha atorgat.

El present article tant sols és per tranquil·litzar un cop més a tots els empresaris del país i evitar que es deixin enganyar pels FALSOS COL·LEGIATS amb els seus anuncis a la premsa i amb les seves declaracions.
I recordar-los un cop més el que diu la Llei de Comptabilitat. I aquest cop ho faré amb unes respostes publicades a la Web tràmits.ad a unes preguntes molt concretes :

A la pregunta :
Qui esta autoritzat a portar la comptabilitat dins una empresa ?
La resposta és la següent :
La legislació no estableix cap regulació, pel que fa a la vinculació contractual de l’empresari amb la persona que ha de portar la comptabilitat: Malgrat això l’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

A la pregunta :
Es requereix una titulació comptable concreta ?
La resposta és la següent :
La legislació no parla en cap cas de la formació que ha de tenir la persona que ha de elaborar i confeccionar la documentació comptable. En tot cas s’exigeix que la documentació ha de estar presentada i formulada d’acord amb les disposicions establertes en la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris i del Decret del 23 de Juliol en que s’aprova el Pla General de Comptabilitat.

A la pregunta :
Sóc comptable, em puc inscriure al Registre de Comptables ?
La resposta és la següent :
Tant la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris com el Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, no fan referència a cap registre anomenat de “comptables” . De manera que la legislació comptable actual, no recull aquest Registre que mencioneu.

A la pregunta :
Tenim que fer aprovar els comptes per un expert comptable ?
La resposta és la següent :
Pel que fa a l’aprovació dels comptes (firma) la Llei estableix en el seu article 20 que els comptes de l’empresari persona física han de ser signats per ell mateix ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - RÈGIM SANCIONADOR

RÈGIM SANCIONADOR.

Al país veí, Espanya, les obligacions comptables quant l’empresari no es tracta d’una societat es limiten a dur els llibres registres següents :
- Llibre registre de vendes i ingressos.
- Llibre registre de compres i despeses.
- Llibre registre de bens de inversió.

A Andorra, com som més “papistes” que el Papa, obliguem a dur una comptabilitat a tots els empresaris i a aquell que no ho faci el sancionarem.
No si val la excusa de que per sota del llindar de facturació de 250.000 euros es podran acollir al model simplificat, doncs ja que com esta actualment dit model, la comptabilitat a dur és pràcticament la mateixa.

El règim sancionador no preveu cap distinció entre el model simplificat, el model abreujat i el model normal. Quant parla de sancions, ho fa per a tothom.
Empresaris, atenció al règim sancionador en les infraccions a la Llei de comptabilitat que son considerades lleus, però que comporten una sanció de entre 500 i 6.000 euros. Sense oblidar que dues sancions lleus són considerades com una de greu, castigat entre 6.001 i 15.000 euros. Ja no parlaré de les molt greus que poden anar de 15.001 a 60.000 euros.

Son infraccions comptables lleus (entre altres) :
- No dur els documents comptables amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc ni interpolacions.
Lo dels espais en blanc no ho he entès mai ...
- Utilitzar abreviatures o símbols en els documents comptables.
Tinc la costum de numerar els apunts comptables, espero que no serà considerat una infracció ...
- Utilitzar una moneda diferent a l’euro per expressar el valor dels assentaments comptables.
Els programes multimoneda estant morts ...
- No dur el llibre diari en forma d’assentaments i per ordre cronològic, no transcriure trimestralment els balanços de sumes i saldos.
Estaré obligat a renumerar els assentaments ? A Espanya, ja no existeix ...
Un llibre diari obliga a dur una comptabilitat amb els deguts assentaments comptables. No si val doncs la comptabilitat “casolana”.
- No deixar constància de les modificacions efectuades d’un exercici a l’altre.
No fos el cas de que amaguéssim alguna cosa ...
- No respectar els models reglamentats pel Govern.
Aquí ja ens hem lluït, doncs en la comptabilitat simplificada no podem guardar el model oficial degudament omplert i en la comptabilitat abreujada i normal, ni tant sols hi podem escriure, doncs no es operatiu.
- No formular i signar els comptes.
No si val a signar el model simplificat quan vingui a casa nostra l’inspector de torn, ja serà tard i serem sancionats.

Son infraccions comptables greus (entre altres) :
- Incomplir l’obligació de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys tots els documents comptables.
No es poden ni imaginar el volum de paperassa que pot suposar per alguns empresaris.
- Dues infraccions lleus en dos anys serà considerat una infracció greu.
Fer dues infraccions lleus pot ser bastant freqüent.

Pot ser molt fàcil, sempre depenent de l’inspector de torn, que a un petit empresari acollit al model simplificat de comptabilitat li caigui una sanció de més de 6.000 euros simplement per no fer les coses bé.

A Andorra imposarem doncs, sancions. Amb aquestes sancions i el model actual simplificat estem obligant al petit empresari, que no pot contractar els serveis d’un comptable a dur una comptabilitat com qualsevol altra gran empresa.

Penso jo, i demano :

No podríem ser una mica més flexibles i permetre al petit empresari a portar la comptabilitat a la seva manera, sense haver de cometre infraccions, sense haver de contractar un professional per als seus comptes, com es fa a Espanya, per exemple ?

La comptabilitat és obligatòria a Andorra. Ja ho sabem. Però no podem “castigar” d’aquesta manera al petit empresari o comerciant amb aquestes sancions simplement per no dur adequadament la seva comptabilitat. Ja que no hem volgut copiar “exactament” els models espanyols al menys hauríem de permetre una manera més simplificada de comptabilitat :
Vendes i ingressos, compres i despeses. I gairebé fins i tot podríem prescindir dels bens de inversió. Dubto molt que facturant menys de 250.000 euros es puguin fer moltes inversions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS JUSTOS

IMPOSTOS JUSTOS ?

Article 37 de la nostra Constitució andorrana :

Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

Aquest article és just ? Penso que si. Al menys es va fer perquè així s’entengués. Però que de moment no s’ha complert mai i ara tampoc es pensa complir. O sigui, ni Liberals ni Socialdemòcrates.

Aquest article no parla enlloc tant sols de societats, empresaris o de activitats econòmiques, sinó que diu clarament : “Totes les persones”.

Tenim ara mateix a tràmit parlamentari entre altres, tres lleis : La de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals del Principat d’Andorra, la de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
No troben que aquí hi falta quelcom ?

La nostra Constitució ens diu clarament que tothom ha de contribuir i amb aquestes lleis no hi és tothom. Penso doncs que aquestes lleis “soles” són del tot inconstitucionals. Trobo de tot injust que no pagui tothom.

Posaré un exemple que podrà semblar un tant absurd però del tot entenedor:

Imaginin un professional liberal que factura 100.000 euros l’any i com a despesa tant sols té el salari d’un empleat que cobra 50.000 euros. El seu Benefici és de 50.000 euros amb el que li tocarà pagar en concepte de imposició directa 5.000 euros. ( 2.000 euros, si s’aprova el projecte de Llei amb la existència d’un mínim exempt de 30.000 euros/any). En canvi el seu empleat, amb el mateix guany no pagarà absolutament res.

No pensen com jo que això no és lògic, no és legal, no es constitucional ?

Resulta del tot evident que amb aquestes lleis en manca una, la del I.R.P.F. Tothom esta obligat a contribuir, no tant sols les societats o els empresaris.

Si mirem el mateix cas des de un altre angle trobem que a Andorra hi ha actualment ( en xifres rodones ) uns 40.000 assalariats, amb un salari mitjà mensual proper als 2.000 euros. Això suposa un total de 960.000.000 de euros l’any que no contribueixen.

No pensin tant sols en els salaris més baixos (els dits mileuristes), sinó en tots aquells alts càrrecs, directors, ministres, càrrecs de confiança ... que guanyen molts diners i no pagaran ni un sol euro en imposició directa.
Tots aquests salaris “majestuosos” de molta gent que eleven el salari mitjà del sistema financer a 3.548 euros, a 3.060 euros euros el de la producció i distribució de energia elèctrica, a 2.967 euros el de les activitats sanitàries i veterinàries, a 2.375 euros el dels organismes extraterritorials, a 2.131 euros el de la administració pública, etc... En definitiva, que “deixen” el salari mitjà en prop de 2.000 euros i que no pagaran res en absolut.

I ara pensin en tots aquells empresaris que no poden descomptar dels seus ingressos una gran part de les seves despeses (per exemple, el seu salari) i estant obligats per Llei a pagar impostos directes.

Els sembla just ? Hem de pagar tots aquells que tenim una empresa per tots aquells que guanyant molts diners no paguen ?

Aquestes lleis fiscals que segurament seran aprovades amb alguna que altra esmena no haurien de “passar” mai de la vida.

Aquí han fet un copiar-enganxar d’altres lleis que no és que siguin dolentes, simplement és que no poden anar mai “soles”. Espero doncs que es declarin inconstitucionals. O que s’introdueixi amb urgència un veritable I.R.P.F. ( no el que duia al seu programa el Partit socialdemòcrata ). I no em val la resposta de que altres grups ni tant sols duien al seu programa l’I.R.P.F.

Segurament ningú ho denunciarà, de la mateixa manera que ningú, a part de la banca, ha denunciat al Comú d’Andorra la Vella per cobrar unes taxes il·legals ( la de enllumenat i higiene publica ).
Per cert, els han retornat els diners ?
Pot actuar algú de “ofici” contra aquests impostos inconstitucionals o il·legals ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.