dimarts, de novembre 10, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - RÈGIM SANCIONADOR


RÈGIM SANCIONADOR.

Al país veí, Espanya, les obligacions comptables quant l’empresari no es tracta d’una societat es limiten a dur els llibres registres següents :
- Llibre registre de vendes i ingressos.
- Llibre registre de compres i despeses.
- Llibre registre de bens de inversió.

A Andorra, com som més “papistes” que el Papa, obliguem a dur una comptabilitat a tots els empresaris i a aquell que no ho faci el sancionarem.
No si val la excusa de que per sota del llindar de facturació de 250.000 euros es podran acollir al model simplificat, doncs ja que com esta actualment dit model, la comptabilitat a dur és pràcticament la mateixa.

El règim sancionador no preveu cap distinció entre el model simplificat, el model abreujat i el model normal. Quant parla de sancions, ho fa per a tothom.
Empresaris, atenció al règim sancionador en les infraccions a la Llei de comptabilitat que son considerades lleus, però que comporten una sanció de entre 500 i 6.000 euros. Sense oblidar que dues sancions lleus són considerades com una de greu, castigat entre 6.001 i 15.000 euros. Ja no parlaré de les molt greus que poden anar de 15.001 a 60.000 euros.

Son infraccions comptables lleus (entre altres) :
- No dur els documents comptables amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc ni interpolacions.
Lo dels espais en blanc no ho he entès mai ...
- Utilitzar abreviatures o símbols en els documents comptables.
Tinc la costum de numerar els apunts comptables, espero que no serà considerat una infracció ...
- Utilitzar una moneda diferent a l’euro per expressar el valor dels assentaments comptables.
Els programes multimoneda estant morts ...
- No dur el llibre diari en forma d’assentaments i per ordre cronològic, no transcriure trimestralment els balanços de sumes i saldos.
Estaré obligat a renumerar els assentaments ? A Espanya, ja no existeix ...
Un llibre diari obliga a dur una comptabilitat amb els deguts assentaments comptables. No si val doncs la comptabilitat “casolana”.
- No deixar constància de les modificacions efectuades d’un exercici a l’altre.
No fos el cas de que amaguéssim alguna cosa ...
- No respectar els models reglamentats pel Govern.
Aquí ja ens hem lluït, doncs en la comptabilitat simplificada no podem guardar el model oficial degudament omplert i en la comptabilitat abreujada i normal, ni tant sols hi podem escriure, doncs no es operatiu.
- No formular i signar els comptes.
No si val a signar el model simplificat quan vingui a casa nostra l’inspector de torn, ja serà tard i serem sancionats.

Son infraccions comptables greus (entre altres) :
- Incomplir l’obligació de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys tots els documents comptables.
No es poden ni imaginar el volum de paperassa que pot suposar per alguns empresaris.
- Dues infraccions lleus en dos anys serà considerat una infracció greu.
Fer dues infraccions lleus pot ser bastant freqüent.

Pot ser molt fàcil, sempre depenent de l’inspector de torn, que a un petit empresari acollit al model simplificat de comptabilitat li caigui una sanció de més de 6.000 euros simplement per no fer les coses bé.

A Andorra imposarem doncs, sancions. Amb aquestes sancions i el model actual simplificat estem obligant al petit empresari, que no pot contractar els serveis d’un comptable a dur una comptabilitat com qualsevol altra gran empresa.

Penso jo, i demano :

No podríem ser una mica més flexibles i permetre al petit empresari a portar la comptabilitat a la seva manera, sense haver de cometre infraccions, sense haver de contractar un professional per als seus comptes, com es fa a Espanya, per exemple ?

La comptabilitat és obligatòria a Andorra. Ja ho sabem. Però no podem “castigar” d’aquesta manera al petit empresari o comerciant amb aquestes sancions simplement per no dur adequadament la seva comptabilitat. Ja que no hem volgut copiar “exactament” els models espanyols al menys hauríem de permetre una manera més simplificada de comptabilitat :
Vendes i ingressos, compres i despeses. I gairebé fins i tot podríem prescindir dels bens de inversió. Dubto molt que facturant menys de 250.000 euros es puguin fer moltes inversions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.