SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS DIRECTES

IMPOSTOS DIRECTES.

Tant se val qui guanyi les properes eleccions Generals. Tant se val els models fiscals que ens puguin presentar els diferents grups o Partits polítics...
És del tot clar, que aviat disposarem a Andorra d’una imposició directa que gravarà el benefici dels empresaris.

No tant sols han estat les pressions dels països veïns, ni els necessaris convenis per evitar la doble imposició, ni les presses imposades per sortir de la llista negra de Paradisos Fiscals...

Ha estat la lògica i el sentit comú.

Lògica, que ja tenia en ment el Partit Liberal quant va guanyar les eleccions l’any 2.005, però que amagava en una clara estratègia electoral : “Nosaltres no posarem mai un impost directe”, deien aleshores.
I van guanyar.

Cert és però que un any més tard ja tenien al calaix el projecte de Llei de l’impost sobre societats. Un impost directe que ens han estat amagant fins ara. Precisament ara l’han tret del calaix, degut a les pressions del nostre “amic” Sarkozy, que demana fets i no tant sols promeses. Diu que no en té prou amb una signatura unilateral. Té raó, no diré que no, el que passa és que s’equivoca en la “forma” i en el “moment”. De totes maneres, si vol “plegar” de Copríncep, a mi no em donarà cap mal de cap. I de passada es pot endur a l’altre Copríncep.

Tornant al tema... Aquesta lògica fiscal, abans esmentada, el nostre Govern l’ha dut amagada en un calaix fins fa poc. I ho ha fet tant malament que ara, se els ha notat massa...
M’explico:

En primer lloc, ja va “posar la pota” el Sr. Josep Maria Francino (aleshores, Assessor del Ministeri de Finances, no sé si ara mateix encara continua sent-ho), en la seva ponència en la Jornada Andorrana a Prada de Conflent sobre els models fiscals per a Andorra. Doncs en la mateixa ja ens parlava d’imposició directa. (I així li vaig fer constar, “in situ”, demanant-li si ho tenien guardat en un calaix).
Concretament ens deia : “aquest marc tributari es veurà modificat per l’aprovació al llarg de l’any 2007 d’un impost sobre els beneficis de les societats”.
(Pàgina 170 del llibre : Els Models de fiscalitat per a Andorra. Publicat per la S.A.C. Sobre la 19a diada Andorrana del 19 Agost 2006).

O sigui, un any després de prometre que no posarien impostos directes ja tenien el projecte de Llei enllestit. D’això, jo en dic :
MENTIR.

Ara, el mateix Govern ha “posat també la pota”. Publicant a la Web de Finances com a novetat, amb el títol de : “DESTAQUEM”, el projecte de Llei d’impost a les societats, i el projecte de Llei de l’Iva. Com si fos la presentació d’un nou producte, i a més demanant aportacions al “personal”...

Ara precisament, ens demanen la nostra opinió ?

No em vull posar en la legalitat o no, de publicar un projecte de Llei en una pàgina Web, encara que sigui estatal.
Es igual...
Encara que sigui tard, val més això que mai.
I sobre el fet de que demanin la nostra opinió. Si més no, la opinió dels que estem treballant en un tema concret...
Ho trobo perfecte i els he de felicitar.

Aquests projectes de llei no els han fet ara, degut a les pressions, però si els han “penjat” ara. I com que no els poden entrar al Consell General, doncs els passen a França i els pengen a Internet.
D’això se’n podria dir : FER MALAMENT LES COSES... Però ho accepto.

El problema és que, ho fan tant malament i a corre-cuita, que es nota massa que el projecte de Llei ha estat modificat a darrera hora. Fins i tot, fa un pèl de gràcia...
Hem torno a explicar:

Inicialment, tant sols havien previst un impost sobre les societats i ara han hagut d’afegir l’impost sobre activitats econòmiques. Això ho han fet tant a corre-cuita, que han hagut d’afegir-ho al títol del projecte de Llei i en una disposició addicional segona. I es que quant les coses es fan tant malament, si a més et donen pressa, encara es fan pitjor.

Els altres Grups, Formacions, Partits o Plataformes... Ja ens han parlat sempre de imposició Directa. Per tant en aquest aspecte no ens enganyaran. El problema es que, guanyi qui guanyi, el canvi en matèria fiscal l’haurà de fer ràpid, amb l’agreujant de que encara no disposem de cap comptabilitat, ni tant sols tenim la certesa dels dipòsits de comptes.

En definitiva, que hem perdut el tren per obrir el calaix massa tard, però no ens quedarà altre remei : Posar-nos les piles ràpidament i aprovar la Llei de impostos sobre beneficis dels empresaris. I també la Llei de impost indirecte (IVA).
Les lleis de la renda dels no-residents i de la renda de les persones físiques, no corren tanta pressa. Però tampoc seria convenient guardar-les molt de temps al calaix. A pesar de tot, benvinguts siguin uns impostos més justos. I benvinguda sigui també la manera d’actuar del nostre Govern, fent partícips als demés... que espero no sigui tant sols una actitud electoralista.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VERGONYÓS COMITÈ LOCAL

UN COMITÈ LOCAL DE VERGONYA.

ESPECIAL : LLISTA DE L’ALTERNATIVA.

Dedicat especialment al: Comitè local del Partit Socialdemòcrata de Sant Julià de Lòria. (Tal i com vaig prometre fa uns dies).

Que el Partit Socialdemòcrata obvia la existència del Comitè local de Sant Julià de Lòria ho vaig poder comprovar directament ara farà quatre anys quant era jo el Candidat territorial de l’Alternativa en aquesta vila. Fet que es va demostrar en una ajuda pràcticament nul·la. Econòmicament, nul·la pel que fa referència a avançar els diners necessaris. Políticament nul·la, pel que fa referència a la llista nacional, amb una participació laurediana en llocs elegibles, inexistent.

Aleshores, al menys no ens varen col·locar gent aliena al comitè com han fet aquest cop. Van respectar, com no, la llista territorial. Potser perquè no tenien res més a fer, tampoc hi havia molt on escollir. Però van obviar totalment la vila de Sant Julià de Lòria en la llista nacional. Pel que es veu, poder disposar d’algun Conseller de Sant Julià no interessa en absolut al Partit.

“ A Sant Julià de Lòria, tenim una assignatura pendent “. Va reconèixer aleshores, el President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Quatre anys més tard ha tornat a suspendre la mateixa assignatura. I això passa per no estudiar gens en absolut. O per estudiar massa, el seu rebuig a la parròquia.
Ja ho vaig dir fa temps : Sempre tindrà, aquesta assignatura pendent.

De tots és sabut que la vila de Sant Julià pertany al PLA, ara CR, o més ben dit UL, o tant se val com es vulguin anomenar...
Els Socialdemòcrates sempre hi hem “jugat” aquí, en camp contrari, a “Can Pintat de Groc”. Però sempre “jugarem” fora de casa si no hi creem el nostre propi camp. Encara que sigui petit, però nostre, “Can Sociata”...
Si els residents, electors o no... Els lauredians, per dir-ho d’una altra manera, no ens “veuen” mai enlloc, difícilment serem mai “creïbles”.

La candidatura territorial, un cop més, importa ben poc al despatx de l’Avinguda Meritxell o al despatx del carrer Verge del Pilar. Qualsevol és vàlid per anar a “cremar-se”. Es igual qui vagi de número ú o de número dos. Total, tampoc hi tenen res a fer...
Tot i així, on ha anat a parar la vella guàrdia del comitè local? Els que hi són des de el principi ? Els que ja no hi són ? I perquè no hi són ?
Masses preguntes ? Potser si...
En definitiva : El comitè local, o bé no ha tingut res per presentar o bé no l’han deixat.
El mateix ha passat amb el representant lauredià a la llista nacional.
És del PS ? NO. És del comitè ? NO. Ha tingut mai alguna relació amb... ? NO.
És funcionari ? SI.

Curiós resulta també que, per davant del representant lauredià a la llista nacional, hi figurin dos representants de Escaldes, dos de Ordino, dos de Andorra la Vella i la representant de Canillo. Demostra clarament que per al PS, el sud tampoc existeix, i això és una pena...
Tant sols em mancava sentir al “nomber two” de la llista nacional de l’Alternativa, tot dient : “que s’ha seguit l’ordre territorial, o parroquial”. “Manda guevos”, que diria una altra persona que no ve al cas.

I ja per acabar:

Que l’Alternativa està oberta als independents ? Ja ho sabem ...
Que al comitè local no hi ha res de l’altre món ? També ho sé ...
Que aportar funcionaris a les llistes és important ? No diré que no ...

Però obviar una vegada més als militants del comitè local és una vergonya. I el mateix comitè local n’és una altra, doncs tothom calla, dissimula, ningú es queixa o dimiteix. O ja els està bé, o no en saben més. O les dues coses alhora.

Sobre el fet de que ja els vagi bé ...
Hauria de dir que segurament així és, doncs fa quatre anys ningú es volia presentar de candidat. Suposo que aquest cop ha passat el mateix.
Sobre el fet de que no en saben més ...
Seria perdonable, sempre i quant ho acceptessin.

Per aquest motiu i per molts més, afirmo que : aquest comitè local del Partit Socialdemòcrata, és un comitè local de vergonya.

Finalment, hem demano el següent:
De que serveix treballar durant tants anys ?
De que serveixen tantes reunions ?
De que serveix repartir programes ?
De que serveix penjar cartells ?
De que serveix demanar expulsions ?

Si a l’hora de la veritat, al Partit SOCIAL-NO-DEMÒCRATA, no et tenen en compte per res.
Tant sols serveix al Partit per a fer la feina bruta i a més, gratuïtament.

No es d’aquesta manera, tornant a deixar el Consell General sense cap representant de Sant Julià de Lòria, que aixecarem el Comitè local.
Ara que, amb el que ha quedat al mateix Comitè local, tampoc val la pena : Un, equip ?
NO. Un Comitè local de vergonya.

Un desig... (afegit):
Potser algun dia podré tornar al Partit Social-no-demòcrata si aquest es transforma en Socialdemòcrata, perquè no ?
El que tinc molt clar, és que mai hi tornaré amb aquest vergonyós Comitè local.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - M HO EXPLIQUEN.

“ME HO EXPLIQUEN” ?

Es sabut que una Llei no es pot fer mai amb caràcter retroactiu. Es a dir, no es pot aplicar mai als “fets” succeïts abans de la seva publicació i entrada en vigor. Per exemple, si la comptabilitat és obligatòria a partir de l’any 2.009, no et poden demanar la del 2.008.

Llegia, el dia 3 de Març del 2.009, al diari d’Andorra unes declaracions de la Ministra d’Afers Exteriors, Meritxell Mateu, en les que ella mateixa no ens ho deia, però si “altres fonts” :
“Que ha quedat clar a l’inici de la negociació que els dipòsits que es troben actualment en el sistema bancari nacional no es veurien afectats per la retroactivitat i per tant mantindrien el secret bancari”.
M’ha fet sempre molta gràcia això de, “altres fonts, fonts properes a...”, com si el periodista es volgués amb aquestes paraules treure les “puces” de sobre. Que vol dir “altres fonts” ? Ah ... “Se siente, se nota, pero no es mío”, “Me ho han dit”, “Ho haveu vist” ?

Doncs jo vull que m’ho expliquin. Qui sigui ...

El tema del secret bancari no és una Llei que s’hagi d’aprovar i entri en vigor a partir d’una data determinada. Seria, si arriba el cas, un secret que deixarà de ser secret. I deixarà de ser secret pel que hi ha i pel que pot venir, que dit de pas, ja no hauria de venir doncs no estaria permès.

No sóc partidari d’aixecar el secret bancari, doncs aquests diners que tenim a Andorra són els que precisament estant aguantant Andorra com a país i com a tot. Però d’aquí a afirmar que mantindrem en secret el que ja ha entrat i “xivarem” tot el que entri a partir d’ara, hi ha un camí molt llarg.
El problema consisteix en que com no sé qui ho ha afirmat, no puc criticar ni a la Ministra, ni al periodista. He de criticar a “altres fonts”.

Continua l’article en qüestió dient :
“Si l’acord finalment se signa, el Govern es comprometrà que quant un país de l’OCDE investigui una persona o empresa per frau fiscal el Principat faciliti dades sobre si els diners estant dipositats a Andorra. La informació serà aplicable només als fons dipositats a partir de l’entrada en vigor de l’acord”.
No, no i mil vegades no. Qui ho ha dit això ? El Govern o “altres fonts” ?
Quant varen entrar aquests diners ja es tractava d’un frau fiscal i si tornen a entrar després de l’acord seguiran sent un frau fiscal.
Tot això és un exemple més del que vol dir fer-se l’andorrà.

Passem al que si ha va dir la Ministra:
“De moment s’està en el bon camí”. Ostres, tant sols de moment ? Ah, que ja sabia que el Cap de Govern en funcions signaria una declaració unilateral el dia 10/03 ? Per cert, que hi diu a la declaració ?
“La sensació després de la primera reunió a París ha estat molt positiva”. Val... Per a qui ? Per al Sarkozy i per al Pintat ? Després de la segona reunió encara sembla més positiva, per als mateixos...
“L’executiu confia que la signatura és possible abans del 2 d’abril”. Doncs, s’ha signat. I en plena pre-campanya-deblacle-electoral, sense el consentiment de ningú.
“París voldria firmar primer l’aixecament del secret i posteriorment alliberar la retenció a l’origen ... si ho féssim ens quedaríem sense armes per negociar”. Doncs ja ho ha fet. I ara el Cap en funcions ens diu que “competim amb les mateixes armes que altres jurisdiccions”. En teníem de armes ? Si no tenim exercit, tenim caçadors i tiradors i punt. I diner negre.
“L’executiu treballa perquè hi hagi el màxim de transparència”. La veritat, no es nota gaire. A banda de que “la declaració signada no obliga el proper executiu”. Com pot doncs comprometre’s a aprovar una Llei abans del 15/11 si no sabem qui hi haurà al Consell ?
“El cap de Govern ho ha dit des de l’inici”.
El problema, és que ningú s’ho ha cregut. I ara, tot i la signatura ningú ho creu. Bé, gairebé ningú.

Continuarem amb el que va dir el representant de la Comissió Europea a França, Yves Gazzo:

“El més important per a mi és la transparència”. Doncs amagar els diners que ja han entrat no ho és precisament un exemple de transparència.
“No s’ha de jugar els uns contra els altres”. Aquí, he de reconèixer que m’he perdut. Ja només ens mancava jugar a res en absolut. Per jugar estem.
“La fiscalitat és una qüestió molt delicada a Europa des de fa molt de temps perquè les economies tenen nivells diferents”. I a mi què ... Nosaltres no estem a Europa, o si ?

Resumint :

Algú hem pot explicar tot això perquè jo ho entengui ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL VOT DE LA VERGONYA.

EL VOT DE LA VERGONYA.

No parlaré avui de cap llista ni de cap candidat per raons evidents : quant estic escrivint aquestes línies i quant les enviï al diari, encara no s’han presentat les llistes dels candidats. Ja en conec alguns, però per experiència sé que sempre hi ha canvis de darrera hora. I a la llista de l’Alternativa, ja li dedicaré un “especial”.

Perquè el títol d’aquest escrit ?

Senzillament perquè penso exercir el meu dret i el meu deure a votar. Votaré, però aquest cop ho faré amb vergonya.
Vergonya, aquesta és la paraula que he triat per definir la situació que tots hem viscut en el període de preparació de les llistes electorals que avui surten publicades.
Vergonya, és el que sento i he sentit tots aquests dies en veure com s’han anat succeint els fets, els noms, els Partits, les Plataformes, els pactes, els trencaments, els abandons i tot plegat.
Vergonya, es el que haurien de tenir molts i que no tenen o ho amaguen.
Vergonya, es el que senten molts però també ho dissimulen.

Perquè vergonya ? Doncs per als següents motius :

Per la “banda” Liberal, la disbauxa ja va començar ara fa més de dos anys amb les eleccions Comunals, on ja varen perdre “pistonada” a Encamp, Escaldes, Andorra la Vella i Ordino. Lluny d’arreglar les coses i “fer-se ho mirar”, han disparat la “disbauxa” fins a límits insospitables. En un país “normal”, un Partit amb aquestes característiques desapareixeria. Aquí, fins i tot pot tornar a guanyar unes eleccions. Més tercermundista no pot ser la situació.
Una banda, on trobar un candidat s’ha convertit en la “conya” més gran de tota la historia del nostre país.

Per la “banda” Social-no-demòcrata, el Partit dels “muts”, no existeix la disbauxa (aparentment) perquè no varen guanyar en cap ocasió. Ells també han anat deixant plomes pel camí, perdent bons adeptes i guanyant-ne de nous (encara no els han cremat), però com que tot gira al voltant d’una sola persona que fa i desfà les llistes al seu gust, aquí no passa res fins que algú es revolti. I es revolti amb més convecció que “intents” anteriors que no varen arribar enlloc.
Una “banda” on els candidats són “imposats”. Amb una parròquia, la de menys alçada de totes, per posar un exemple, on cap persona que utilitzi el cap també per pensar, mai hagués acceptat cap lloc que no fos entre els 7 primers de la llista Nacional.

La “colla” dels Verds van fent, al seu aire, a la seva manera, amb les seves llistes i amb el seu programa. Per cert, que fàcil és fer un programa quant saps que no guanyaràs mai. Fins i tot pots prometre de portar el mar a Andorra. Haurien de ser una mica més seriosos i pensar també en com s’han de pagar les promeses.

Una altra “colla” d’amics, de la que ningú en parla, que a hores d’ara quant estic escrivint aquestes línies encara no sé si faran llista nacional o tant sols parroquial, els “Ueneperos”... Molts ni tant sols els coneixen, altres no els han tingut mai en compte. I si finalment, tant sols fan llista territorial, això no val per res en unes eleccions Generals.

I per acabar, la “banda” centrista ...
Aquí englobo totes les “deixalles” de tots els grups haguts i per haver, tots els grups que de per sí mateix no han arribat mai enlloc, (com per exemple els Res-definits, i d’altres), totes les persones que no han trobat cap “niu”, però que finalment han acabat muntant “quelcom” : un suposat canvi. Consti però, que al moment d’escriure aquestes ratlles encara no estic convençut de veure les llistes del canvi a Andorra. Un grup amb una sola idea : no volen ni al PLA (al menys aparentment), sigui qui sigui el candidat. Ni al Jaume, únic candidat de l’altra banda (la dels dimonis peluts).
Encara que m’atreviria a dir : que fins i tot molts integrants d’aquest suposat centre encara en aquests moments estarien estudiant ofertes liberals. Per sort quant vostès llegeixin aquestes línies, si ho fan, tot aquest dilema ja estarà aclarit.
Una “banda”, on van buscant gent pels bars per figurar de suplents a les llistes territorials. Una “banda” que es vol fer dir de Centre.

Per tots aquests motius el dia 26 d’ Abril votaré amb vergonya, però votaré.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE

La foto és una "urna electrónica".
NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE.

Es tractava d’una quimera, d’una il·lusió, d’un desig, d’una esperança... Realment, no sé com anomenar-ho, però aquesta era la meva idea, i penso que també era la idea de molta gent: Una veritable opció de Centre a la que poder votar. Un grup situat entre la extrema dreta del PLA i la suposada esquerra del PS. Un grup no supeditat ni als uns ni als altres, totalment independent, que mirés tant sols pels interessos del país.

Desgraciadament, les “coses” no han anat així i aquesta opció no existeix. Aquesta opció, encara que realment tampoc fos ben bé de Centre, sinó d’un centre entre els dos grans Partits, no figurarà a les llistes electorals.

Hi figuraran, com sempre, el PLA i el PS i altres que donaran i estant donant el seu suport al PLA. En resum, el mateix bipartidisme de sempre.

I no és que el bipartidisme sigui dolent, pràcticament a tot arreu funciona de la mateixa manera. El que és dolent es que ens vulguin fer creure allò que no existeix. Que ens vulguin fer creure en “l’altra opció”, quant solsament es tracta d’una estratègia electoral.

D’una banda l’opció Nou Centre. Centre de què ? Que ja s’anomenava com “el submarí del Senyor Pintat”. Que ara de cop, han “perdut” els acords amb el que havia de ser el candidat del PLA i estant buscant pactes territorials i fer una llista Nacional conjunta amb el mateix PLA. Al meu entendre, han perdut tota credibilitat, si es que en tenien alguna.
Sincerament, no entenc com persones que tenien inicialment la idea de consens general, realment el que volen és un consens unilateral. O potser es tracta d’una estratègia electoral ?

D’altra banda Andorra pel canvi. Quin canvi ? Si pràcticament son els mateixos que ja estaven amb el Partit Liberal. Com poden imaginar que els electors podem creure en algun canvi ? O potser es tracta també d’una estratègia electoral ? Aquesta banda s’anomenava “el submarí del PS”, res més lluny de la realitat.

En una banda bastant diferent, els que encara no s’han acabat de definir, una sèrie de persones que també volien el consens però que varen quedar “despenjats” de la carrera. Unes persones que reclamaven també un canvi i varen quedar ells mateixos “escanviats” per no res, en el més trist anonimat. Amb qui pactaran ? Si es que ho fan. Amb Nou Centre, amb Andorra pel canvi o directament amb el PLA ? O es que es tracta també de una estratègia electoral ?

A l’altre costat de tot aquest “enrenou”, el PS. Que no vull anomenar Partit Socialdemòcrata perquè la democràcia la van perdre ja fa un temps. Sens dubte el Grup mes ben estructurat i treballat, ho reconec. Però amb les mateixes “cares” de sempre... No hi ha res més al darrera ? Doncs, potser que sigui així, què hi farem ! Solucionaria el PS tots els mals del país ? Si no guanyen no ho sabrem mai. I segurament així serà, doncs el suport o els pactes parroquials seran amb el PLA i mai amb el PS. I tal com està el sistema electoral pocs canvis trobarem.

No, no m’oblido dels Verds i de la UNP, senzillament es que no hi compto en absolut. I el que tinc molt clar es que mai donarien suport al PS. Com tampoc li donarien mai suport, encara que no s’integressin enlloc : ni Units per al Progrés d’Encamp, Acció Comunal d’Ordino, Unió Laurediana, Segle21, Unió del poble, RD, GDP, Progrés Comunal, CDA ...

Així doncs, penso que el PLA, tot i els desastres ocasionats fins a la data, tot i que es podran veure “afectats” per una pèrdua de vots en la llista Nacional, parroquialment tenen totes les de guanyar.

Així és, no hi ha més opcions. I de totes les que hi ha, de Centre (o que estigui al centre), cap ni una. No podrem votar doncs cap opció Centrista.

El T.E.D. no es presentarà en aquestes eleccions. Tampoc seria del tot una opció centrista, però molt més de Centre que l’Apc, Nou centre o qualsevol de les llistes parroquials englobades o no dins d’aquests grups.

Fer creure a tothom en una opció de Centre no deixa de ser una estratègia política, o potser serà que jo no hi entenc en política... O potser es que el nostre país no és un país de centre.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.