ANDORRANS A CAMBRILS.
Des de fa molts anys, Cambrils es el lloc escollit per molts andorrans com a segona residència, com a lloc de vacances, o com a lloc d’escapada, l’escapada andorrana, es clar.
Porto molt de temps escapant-me a Cambrils i he vist passar un munt de “compatriotes” per aquesta vila. També he tingut sovint la ocasió de conèixer i parlar amb gent de la localitat. I la conclusió que n’he tret del que pensen de nosaltres és la següent:
QUE SOM UNA COLLA DE FANTASMES.
Si bé es molt cert que els andorrans hem contribuït a la prosperitat de la vila de Cambrils, i molt, avui en dia hem passat de estar molt ben considerats, a tenir molt mala fama.
I aquesta fama es precisament, la de fantasmes.
Es un símil amb el que fa (o feia) el nostre Govern arreu del món, quant surten (o sortien) del país, majoritàriament és (o era) per a fer el fantasma. Un exemple molt clar el varem tenir enviant 70 polítics a la expo de Saragossa en plena crisi econòmica (ho recorden ?).
Fa uns anys, els que “anaven” de reis de Cambrils eren els aragonesos. Aquests ho feien amb les seves farres multitudinàries, les seves autoproclamacions com a reis del xiringuito, les seves ocupacions de primera línia de platja, a base de fer fora als demés col·locant cadires estratègicament, els seus macro-edificis que més aviat semblaven un campament i no pas un bloc d’apartaments.
Actualment, els que anem de reis de Cambrils som els andorrans, amb nacionalitat andorrana o sense. Això és igual, allà no ens demanen el passaport. Això els cambrilencs no ho saben i ens anomenen a tots, andorrans.
La diferència amb els aragonesos, es que nosaltres ens fem el rei de Cambrils d’una altra manera, i aquesta es la següent:
Arribem amb els nostres “cotxassos” i els passegem per tota la vila. Sempre després de demostrar en el viatge, que som els amos de la carretera. Aparquem el mes a prop possible del lloc on anirem. Generalment, el restaurant, el supermercat, el centre comercial... Fins i tot agafem el vehicle per anar a la platja, encara que estigui a prop de casa. I endemés aparquem malament, perquè es noti més que hem arribat.
Tot seguit, agafem el nostre “quad” o la nostra moto, que tenim a la vila en permanència, tot procurant que aquest-a faci el major soroll possible, no fos cas que algú no sabés que ja hem arribat.
(NOTA : Jo hi tinc una bicicleta i un patinet).
Anem després a sopar, al restaurant habitual muntant un escàndol al entrar, que tothom sàpiga sobretot que ja estem aquí. Es indispensable també que ens coneguin a tot arreu i sobretot que sàpiguen que som andorrans. Es l’únic lloc que molta gent que no es considera andorrana vol que es pensin que són andorrans.
El vehicle particular ha de quedar sempre al carrer, a la vista de tothom, al davant mateix del nostre xalet, apartament o adossat. Es molt important fer saber que no estem a Andorra, que a Cambrils ja han arribat els “amos”.
A les immobiliàries som famosos també per les nostres fantasmades, doncs quant no sabem que fer anem a “comprar” apartaments. Els gestors no s’hi maten gaire doncs saben perfectament que no comprarem res en absolut.
Ens han vist el “plumero” i això em sap greu. Sempre he procurat passar desapercebut a la vila de Cambrils ( a diferència de Andorra). No sé si en les altres poblacions costeres amb visites “andorranes” passarà el mateix, imagino que si.
Tot i així he de reconèixer que, amb tot i lo fantasmes que arribem a ser, encara ens tracten millor els Cambrilencs, que nosaltres als nostres turistes.
Andorrans, ens veiem a Cambrils.
P.D. : Andorrans, perquè teniu tanta pressa els Diumenges, quant torneu cap a casa ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada