PLA COMPTABLE.
Extret del programa electoral 2005 del PLA:
“Farem un pla comptable d’homologació internacional”.
Dos anys i mig després, encara no han fet res en absolut.
A banda que, el pla comptable internacional, ja estava fet ... i des de l’any 1990. En 15 anys, ningú ha estat capaç d’ aplicar-lo.
Ara estant debatent en comissió, el projecte de llei de comptabilitat, projecte que encara no comporta cap pla comptable associat, com n’ hauria de ser indispensable.
Senyors,
A Espanya, en aquests moments, estant canviant el pla comptable del 1990, ¿ i vostès no ho saben ?. No els donaré les culpes per això, no en tenen cap obligació, no son comptables, son “economistes”.
Jo si en sóc de comptable, i es molt decebedor que el dia que convoquem una conferència, amb la nostra associació “comptables del principat”, per explicar el nou pla comptable, ningú de vostès ve a interessar-se per la qüestió. ¿ No els preocupa ?.
I no tant sols a vostès, sinó a molta mes gent:
Tots els comuns del país, que disposen d’interventors i comptables, passen “olímpicament” del tema. A Govern i sobretot a Finances, els hi “rellisca” el nou pla comptable.
Els partits polítics, esmenen les lleis de comptabilitat, però no s’ interessen pel pla comptable ni per la mateixa comptabilitat.
La majoria de les empreses del país, estant treballant amb el pla comptable espanyol, i segurament hauran de passar al nou pla comptable, i a les autoritats del nostre país, una conferència que explica les modificacions de l’ esmentat pla, els importa ben poc.
Això si, l’endemà mateix en una altra conferencia, en un hotel del país, de mes categoria es clar (la organitza la CEA), i que parla de la internacionalització de l’ empresa andorrana, on entre d’altres coses ens diuen, que s’ha d’invertir a l’estranger.
Doncs, bé,
Aquesta conferència, no se la perd el Ministre de finances. I a sobre, es permet ironies amb el PS i la llei d’inversions estrangeres. Ara ja no ens tracta d’idiotes, sembla dir-ho directament a la cara.
Ja sabia que el poble no els interessa gaire, i les lleis econòmiques molt.
Però sembla que els comptables fan mes nosa que feina.
Els economistes son la salvació del país.
Els inversors sud-americans, les inversions estrangeres i les nostres inversions a l’estranger son mes importants.
Des de Comuns i Govern ens anuncien grans inversions en projectes temàtics, ens diuen que els bancs corren rere ells per invertir, i mentrestant no es preocupen ni tant sols del pla comptable.
Aquest es el nostre Govern, aquest es el nostre país.
Empresaris,
No cal que es preocupin, aviat (o no, abans de les vacances segur que no) s’aprovarà una llei de comptabilitat, obligatòria per a tots els empresaris, però sense pla comptable.
No es cap acudit, es tracta de la realitat.
Sens dubte, no deixa de ser un país curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 26, 2007
dimarts, de juny 19, 2007
SENTO CURIOSITAT 32
LA RENTADORA.
No es tracta en aquest cas de cap electrodomèstic destinat a rentar la roba. Es un aparell que no existeix físicament, que no es tangible, que no es pot tocar. No es invisible, simplement no ocupa espai.
Es una màquina virtual, que serveix per convertir quelcom anomenat “diners”, de dubtosa procedència, que ha arribat al país ves a saber com, que surt no se sap don ... En quelcom, anomenat també “diners”, però en aquest cas de curs legal, en efectiu, en saldos bancaris, dipòsits, comptes corrents o inversions vàries.
Dit aparell no es pot adquirir enlloc, no figura en cap catàleg ni es troba en cap mercat o botiga.
El funcionament de l’aparell es simple, no necessita manual d’instruccions, consisteix simplement en una acció física de passar uns diners d’un costat a un altre, i normalment s’anomena “ingrés”.
Consisteix en fer una caixa per vendes d’un negoci d’una quantitat determinada i ingressar-ne una altra d’una quantitat molt mes elevada i fer quadrar els números, i per fer-ho no cal ni tenir comptable.
Tant sols necessita d’uns requisits indispensables :
Que ningú miri, que ningú controli, que ningú pregunti, que ningú demani papers de cap mena.
Val a dir, que aquesta màquina no es troba en el nostre país, això només passa a l’estranger...
A casa nostra, tots els comerços fan unes caixes extraordinàries, tots els negocis tenen uns ingressos fabulosos i el marge comercial es grandiós.
El país va be.
Aquesta màquina no te raó de ser a Andorra... , doncs existeix un registre de comerç degudament identificat... , un sistema fiscal dur i sever... , un sistema econòmic clar i transparent... I una sèrie de lleis, ja aprovades i en vigor des de fa molt de temps, que regulen degudament tot el sistema econòmic i financer.
Es per aquest motiu que les denuncies de la Pime sobre la proliferació de empreses que blanquegen capital no arriben enlloc, perquè son infundades.
...
MALPENSATS ...
...
Degut a que Andorra va molt be i tothom viu de meravella, jo proposaria una idea innovadora:
Podríem utilitzar una rentadora d’aquestes i destinar els diners a la Caixa de Seguretat Social... (per exemple).
Podríem utilitzar també l’aparell en qüestió per sanejar els deutes de l’estat, convertint-los en superàvit i equilibrant els pressupostos fins obtenir el dèficit zero... (per exemple).
Tant sols hauríem de tancar els ulls, no dir res, i no escoltar cap queixa dels països veïns.
Queixes que darrerament ens estant tocant bastant els nassos. Fins i tot, per fer canviar tot un programa electoral, programa que va dur a una victòria.
Recordin : “En cap cas NO posarem impostos directes”. Deien ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No es tracta en aquest cas de cap electrodomèstic destinat a rentar la roba. Es un aparell que no existeix físicament, que no es tangible, que no es pot tocar. No es invisible, simplement no ocupa espai.
Es una màquina virtual, que serveix per convertir quelcom anomenat “diners”, de dubtosa procedència, que ha arribat al país ves a saber com, que surt no se sap don ... En quelcom, anomenat també “diners”, però en aquest cas de curs legal, en efectiu, en saldos bancaris, dipòsits, comptes corrents o inversions vàries.
Dit aparell no es pot adquirir enlloc, no figura en cap catàleg ni es troba en cap mercat o botiga.
El funcionament de l’aparell es simple, no necessita manual d’instruccions, consisteix simplement en una acció física de passar uns diners d’un costat a un altre, i normalment s’anomena “ingrés”.
Consisteix en fer una caixa per vendes d’un negoci d’una quantitat determinada i ingressar-ne una altra d’una quantitat molt mes elevada i fer quadrar els números, i per fer-ho no cal ni tenir comptable.
Tant sols necessita d’uns requisits indispensables :
Que ningú miri, que ningú controli, que ningú pregunti, que ningú demani papers de cap mena.
Val a dir, que aquesta màquina no es troba en el nostre país, això només passa a l’estranger...
A casa nostra, tots els comerços fan unes caixes extraordinàries, tots els negocis tenen uns ingressos fabulosos i el marge comercial es grandiós.
El país va be.
Aquesta màquina no te raó de ser a Andorra... , doncs existeix un registre de comerç degudament identificat... , un sistema fiscal dur i sever... , un sistema econòmic clar i transparent... I una sèrie de lleis, ja aprovades i en vigor des de fa molt de temps, que regulen degudament tot el sistema econòmic i financer.
Es per aquest motiu que les denuncies de la Pime sobre la proliferació de empreses que blanquegen capital no arriben enlloc, perquè son infundades.
...
MALPENSATS ...
...
Degut a que Andorra va molt be i tothom viu de meravella, jo proposaria una idea innovadora:
Podríem utilitzar una rentadora d’aquestes i destinar els diners a la Caixa de Seguretat Social... (per exemple).
Podríem utilitzar també l’aparell en qüestió per sanejar els deutes de l’estat, convertint-los en superàvit i equilibrant els pressupostos fins obtenir el dèficit zero... (per exemple).
Tant sols hauríem de tancar els ulls, no dir res, i no escoltar cap queixa dels països veïns.
Queixes que darrerament ens estant tocant bastant els nassos. Fins i tot, per fer canviar tot un programa electoral, programa que va dur a una victòria.
Recordin : “En cap cas NO posarem impostos directes”. Deien ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 12, 2007
SENTO CURIOSITAT 31
UN SUPERMERCAT CURIÓS.
Es un establiment, comerç, botiga, supermercat, gasolinera, bar, hotel ... Es troba al sud d’una parròquia curiosa, a les afores sense estar molt allunyat, al sud també d’un país curiós.
Tot i disposar d’una rotonda pròpia, que encara que estigui mal feta, no deixa de ser una rotonda.
Tot i disposar de places d’aparcament pròpies, ben senyalitzades per a vehicles particulars.
Tot i disposar de “benzinera” pròpia, ara degudament (?) allunyada de l’establiment i de l’Hotel.
Gaudeix d’un gir a l’esquerra (no polític precisament) propi (no provisional com en d’altres llocs), en plena via d’entrada i sortida del país. Quant en altres llocs s’han eliminat els girs a l’esquerra i obliguen als vehicles a anar a girar a les rotondes, que per aquest motiu s’han construït.
No respecta les distancies obligatòries entre l’ emplaçament de la “benzinera” o el taulat de la mateixa i la carretera.
La plaça de minusvàlids sempre es troba ocupada i no precisament per minusvàlids.
Autocars, aparquen de qualsevol manera, tallant la circulació als altres vehicles, i fins i tot a vegades la sortida, o tapant-ne la visibilitat.
Vehicles, que pretenent una compra ràpida, aparquen en qualsevol lloc no autoritzat, o davant mateix de l’entrada (on evidentment està prohibit).
Els vehicles entren i sobretot surten per llocs no habilitats, amb el corresponent perill que això comporta.
No hi ha cap vorera, com hauria de ser-ne obligatori.
Cap persona s’encarrega d’organitzar i dirigir o controlar l’aparcament. I evidentment els agents de circulació no poden intervenir en tractar-se d’un espai privat.
Per sort, no hi circulen toros (vehicles) de càrrega i descàrrega (almenys no els he vist).
La rotonda, per no haver d’expropiar res (no fós cas que ...), es petita i torta, i mes d’un vehicle ja s’ha menjat part de la mateixa, part de l’edifici i part de les proteccions.
Sento curiositat per saber:
Com es permet aquest desgavell ?.
Si el propietari en fos un altre, se l’hi permetria el mateix ?.
L’ any 2.020, encara estarà en les mateixes condicions ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es un establiment, comerç, botiga, supermercat, gasolinera, bar, hotel ... Es troba al sud d’una parròquia curiosa, a les afores sense estar molt allunyat, al sud també d’un país curiós.
Tot i disposar d’una rotonda pròpia, que encara que estigui mal feta, no deixa de ser una rotonda.
Tot i disposar de places d’aparcament pròpies, ben senyalitzades per a vehicles particulars.
Tot i disposar de “benzinera” pròpia, ara degudament (?) allunyada de l’establiment i de l’Hotel.
Gaudeix d’un gir a l’esquerra (no polític precisament) propi (no provisional com en d’altres llocs), en plena via d’entrada i sortida del país. Quant en altres llocs s’han eliminat els girs a l’esquerra i obliguen als vehicles a anar a girar a les rotondes, que per aquest motiu s’han construït.
No respecta les distancies obligatòries entre l’ emplaçament de la “benzinera” o el taulat de la mateixa i la carretera.
La plaça de minusvàlids sempre es troba ocupada i no precisament per minusvàlids.
Autocars, aparquen de qualsevol manera, tallant la circulació als altres vehicles, i fins i tot a vegades la sortida, o tapant-ne la visibilitat.
Vehicles, que pretenent una compra ràpida, aparquen en qualsevol lloc no autoritzat, o davant mateix de l’entrada (on evidentment està prohibit).
Els vehicles entren i sobretot surten per llocs no habilitats, amb el corresponent perill que això comporta.
No hi ha cap vorera, com hauria de ser-ne obligatori.
Cap persona s’encarrega d’organitzar i dirigir o controlar l’aparcament. I evidentment els agents de circulació no poden intervenir en tractar-se d’un espai privat.
Per sort, no hi circulen toros (vehicles) de càrrega i descàrrega (almenys no els he vist).
La rotonda, per no haver d’expropiar res (no fós cas que ...), es petita i torta, i mes d’un vehicle ja s’ha menjat part de la mateixa, part de l’edifici i part de les proteccions.
Sento curiositat per saber:
Com es permet aquest desgavell ?.
Si el propietari en fos un altre, se l’hi permetria el mateix ?.
L’ any 2.020, encara estarà en les mateixes condicions ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 05, 2007
SENTO CURIOSITAT 30
JO TAMPOC VULL LA DESVIACIÓ PREVISTA.
Jo tampoc vull un vial ràpid, descobert, amb dos túnels ..., per a Sant Julià de Lòria. En aquest punt estic totalment d’acord amb el Grup Rocafort, ADN i APAPMA, que recullen signatures.
Ja he comentat el mateix tema altres vegades. Aquest ha de ser necessàriament, un vial en un sol túnel i de cap a cap de la parròquia.
Però no puc signar de cap manera la petició “en blanc” que s’ hem demana. I no la puc signar, perquè no estic d’acord amb els arguments plantejats.
Trobo dits arguments molt “amanits”, massa “retocats” i concretament “adaptats”, com si la por hagués anat fent canviar els arguments a mida que es mantenien les converses amb els implicats.
Demanar un vial només de ¿¿¿ baixada ???, amb l’excusa de que el turisme ja està marxant del país i no pararà... I sobretot demanar que el turisme que arriba d’Espanya hauria de passar per les Avingudes Francesc Cairat i Rocafort, es una aberració obsoleta. Es una mini petició “consensuada” amb l’ ACEL.
No pretenguin quedar tant bé i demanar les coses a mitges, no els ha de fer cap por demanar un sol vial, de cap a cap i de pujada i baixada.
Es una equivocació pensar que el poble quedarà aïllat.
Al contrari, es precisament amb els efectes del “tap” provocat al voler fer passar tots aquells vehicles que entren al país pel bell mig, que la gent no s’ atura.
Si disposessin d’ un pas alternatiu (un sol túnel ), per tots aquells que no volen venir a Sant Julià (pel motiu que sigui). I amb entrades degudament senyalitzades i aparcaments a les afores, per tots aquells que si tenen algun interès en visitar la nostra parròquia (aquí, es on hem de fer la feina ). Aleshores, ja veurien com canviarien les coses. Així es com funciona actualment el món, no ho dubtin.
Agafin per exemple la vila de Tàrrega, molts hi passem per anar a la platja. On, estant capficats en que tothom passi pel mig de la població. ¿Qui s’atura ?. Ningú ... El que volem tots es fugir, es un caos.
No trobo tampoc correctes els seus arguments per accedir al famós Naturlàndia, des de l’Avinguda Francesc Cairat i Rocafort. ¿ Quina necessitat en tenim ?. A banda de que tampoc veig cap solució en el mateix parc temàtic Naturlàndia, però aquest ja es un altre tema del que també n’he parlat.
Tampoc entenc on veuen vostès l’element “revitalitzador” per al centre urbà de Sant Julià, en el “telecabina”, que a banda de l’impacte ambiental, ens costarà un ull de la cara ...
¿ No serà que, han rebut pressions per defendre la qüestió ?.
Aquests arguments es contradiuen totalment amb les seves peticions ecològiques.
Ens parlen també de recuperar l’illa, com a element sentimental ... Recordin que al seu lloc, algú ja hi va fer un edifici i una carretera. L’illa ja no hi és, ja l’hem perdut definitivament... Per fer-ne una altra hauríem de desviar novament el riu, i això tampoc es recomanable.
Quan siguin mes valents i demanin un sol túnel, de cap a cap de la parròquia amb bons accessos i aparcaments, de pujada i de baixada, i ho posin tot negre sobre blanc, aleshores els hi signaré les seves peticions, que també seran les meves.
Mentrestant i amb tanta por i voler quedar be amb tothom no s’arriba enlloc.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Jo tampoc vull un vial ràpid, descobert, amb dos túnels ..., per a Sant Julià de Lòria. En aquest punt estic totalment d’acord amb el Grup Rocafort, ADN i APAPMA, que recullen signatures.
Ja he comentat el mateix tema altres vegades. Aquest ha de ser necessàriament, un vial en un sol túnel i de cap a cap de la parròquia.
Però no puc signar de cap manera la petició “en blanc” que s’ hem demana. I no la puc signar, perquè no estic d’acord amb els arguments plantejats.
Trobo dits arguments molt “amanits”, massa “retocats” i concretament “adaptats”, com si la por hagués anat fent canviar els arguments a mida que es mantenien les converses amb els implicats.
Demanar un vial només de ¿¿¿ baixada ???, amb l’excusa de que el turisme ja està marxant del país i no pararà... I sobretot demanar que el turisme que arriba d’Espanya hauria de passar per les Avingudes Francesc Cairat i Rocafort, es una aberració obsoleta. Es una mini petició “consensuada” amb l’ ACEL.
No pretenguin quedar tant bé i demanar les coses a mitges, no els ha de fer cap por demanar un sol vial, de cap a cap i de pujada i baixada.
Es una equivocació pensar que el poble quedarà aïllat.
Al contrari, es precisament amb els efectes del “tap” provocat al voler fer passar tots aquells vehicles que entren al país pel bell mig, que la gent no s’ atura.
Si disposessin d’ un pas alternatiu (un sol túnel ), per tots aquells que no volen venir a Sant Julià (pel motiu que sigui). I amb entrades degudament senyalitzades i aparcaments a les afores, per tots aquells que si tenen algun interès en visitar la nostra parròquia (aquí, es on hem de fer la feina ). Aleshores, ja veurien com canviarien les coses. Així es com funciona actualment el món, no ho dubtin.
Agafin per exemple la vila de Tàrrega, molts hi passem per anar a la platja. On, estant capficats en que tothom passi pel mig de la població. ¿Qui s’atura ?. Ningú ... El que volem tots es fugir, es un caos.
No trobo tampoc correctes els seus arguments per accedir al famós Naturlàndia, des de l’Avinguda Francesc Cairat i Rocafort. ¿ Quina necessitat en tenim ?. A banda de que tampoc veig cap solució en el mateix parc temàtic Naturlàndia, però aquest ja es un altre tema del que també n’he parlat.
Tampoc entenc on veuen vostès l’element “revitalitzador” per al centre urbà de Sant Julià, en el “telecabina”, que a banda de l’impacte ambiental, ens costarà un ull de la cara ...
¿ No serà que, han rebut pressions per defendre la qüestió ?.
Aquests arguments es contradiuen totalment amb les seves peticions ecològiques.
Ens parlen també de recuperar l’illa, com a element sentimental ... Recordin que al seu lloc, algú ja hi va fer un edifici i una carretera. L’illa ja no hi és, ja l’hem perdut definitivament... Per fer-ne una altra hauríem de desviar novament el riu, i això tampoc es recomanable.
Quan siguin mes valents i demanin un sol túnel, de cap a cap de la parròquia amb bons accessos i aparcaments, de pujada i de baixada, i ho posin tot negre sobre blanc, aleshores els hi signaré les seves peticions, que també seran les meves.
Mentrestant i amb tanta por i voler quedar be amb tothom no s’arriba enlloc.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
