LA RENTADORA.
No es tracta en aquest cas de cap electrodomèstic destinat a rentar la roba. Es un aparell que no existeix físicament, que no es tangible, que no es pot tocar. No es invisible, simplement no ocupa espai.
Es una màquina virtual, que serveix per convertir quelcom anomenat “diners”, de dubtosa procedència, que ha arribat al país ves a saber com, que surt no se sap don ... En quelcom, anomenat també “diners”, però en aquest cas de curs legal, en efectiu, en saldos bancaris, dipòsits, comptes corrents o inversions vàries.
Dit aparell no es pot adquirir enlloc, no figura en cap catàleg ni es troba en cap mercat o botiga.
El funcionament de l’aparell es simple, no necessita manual d’instruccions, consisteix simplement en una acció física de passar uns diners d’un costat a un altre, i normalment s’anomena “ingrés”.
Consisteix en fer una caixa per vendes d’un negoci d’una quantitat determinada i ingressar-ne una altra d’una quantitat molt mes elevada i fer quadrar els números, i per fer-ho no cal ni tenir comptable.
Tant sols necessita d’uns requisits indispensables :
Que ningú miri, que ningú controli, que ningú pregunti, que ningú demani papers de cap mena.
Val a dir, que aquesta màquina no es troba en el nostre país, això només passa a l’estranger...
A casa nostra, tots els comerços fan unes caixes extraordinàries, tots els negocis tenen uns ingressos fabulosos i el marge comercial es grandiós.
El país va be.
Aquesta màquina no te raó de ser a Andorra... , doncs existeix un registre de comerç degudament identificat... , un sistema fiscal dur i sever... , un sistema econòmic clar i transparent... I una sèrie de lleis, ja aprovades i en vigor des de fa molt de temps, que regulen degudament tot el sistema econòmic i financer.
Es per aquest motiu que les denuncies de la Pime sobre la proliferació de empreses que blanquegen capital no arriben enlloc, perquè son infundades.
...
MALPENSATS ...
...
Degut a que Andorra va molt be i tothom viu de meravella, jo proposaria una idea innovadora:
Podríem utilitzar una rentadora d’aquestes i destinar els diners a la Caixa de Seguretat Social... (per exemple).
Podríem utilitzar també l’aparell en qüestió per sanejar els deutes de l’estat, convertint-los en superàvit i equilibrant els pressupostos fins obtenir el dèficit zero... (per exemple).
Tant sols hauríem de tancar els ulls, no dir res, i no escoltar cap queixa dels països veïns.
Queixes que darrerament ens estant tocant bastant els nassos. Fins i tot, per fer canviar tot un programa electoral, programa que va dur a una victòria.
Recordin : “En cap cas NO posarem impostos directes”. Deien ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada